Tabla de Contenidos
Imagina que trobes un fons que va guanyar un 15 % l'any passat. La xifra crida l'atenció, però des d'aleshores poden haver canviat el mercat, la cartera, el gestor, els costos i l'economia. Per això, el resultat pot no repetir-se.
Això no torna inútil una rendibilitat passada: l'històric mostra com va respondre una inversió quan el mercat va pujar o va caure. Ens explica el que va passar, no el que passarà.

Què significa realment l'advertència
L'advertència «rendibilitats passades no garanteixen resultats futurs» marca un límit: el resultat pot no repetir-se. Per interpretar una rendibilitat passada, cal conèixer el període, els costos, l'índex i el mètode de càlcul.
La Circular 2/2020 de la CNMV exigeix indicar el període analitzat, evitar presentacions parcials o biaixades i advertir que el rendiment passat no és un indicador fiable dels resultats futurs.
Per què els bons resultats poden no repetir-se
Una xifra cridanera convida a l'optimisme, però pot respondre a factors canviants:
- Un cicle favorable o unes valoracions baixes poden impulsar el resultat.
- Un tipus d'interès concrets o la concentració en un sector poden afavorir-ho.
- La sort o un fet excepcional també poden influir.
- Un canvi de gestor, estratègia o cartera altera el procés.
- Una estratègia centrada en empreses petites pot perdre avantatge en créixer el fons per falta de liquidesa, impacte en els preus o major competència.
La rendibilitat d'un fons s'ha de llegir juntament amb el risc: dos fons poden guanyar el mateix amb exposicions diferents i els líders d'un any poden quedar enrere al següent. És a dir, el rendiment passat no demostra habilitat.
Del mateix mode, un resultat negatiu no permet atribuir la caiguda a una sola causa sense dades. Analitzar les decisions, els riscs i les condicions ajuda a entendre què va passar, però no permet assegurar que els resultats futurs siguin iguals.
Pot persistir alguna part del resultat?
En analitzar una trajectòria, cal separar la xifra final de les característiques que poden mantenir-se. La seva persistència no garanteix que es repeteixi el resultat ni que expliqui una rendibilitat passada concreta.
La evidència canvia segons el mercat, el període, el tipus de fons i el risc assumit. La monografia de la CNMV «Els fons d'inversió: performance i persistència» va estudiar 622 fons espanyols entre 2000 i 2006, per la qual cosa les seves conclusions es limiten a aquesta mostra i etapa.
Una trajectòria consistent mereix anàlisi, però ni tan sols la trajectòria de Buffett garanteix la rendibilitat d'un fons ni els seus resultats futurs. L'històric ajuda a formular preguntes, no a tancar la resposta.
Reversió a la mitjana i condicions canviants
A vegades, un resultat molt alt o baix va seguit d'un altre més proper a l'habitual: és la reversió a la mitjana.
No obstant això, això no obliga que cada pujada acabi en caiguda ni indica quan canviarà una tendència. Una rendibilitat passada excepcional convida a investigar les seves causes, no a triar el moment d'entrada.
Per això, convé comparar períodes amplis i entorns diferents sense confondre normalització i predicció.

Comissions, impostos i rendibilitat real
Per interpretar una xifra, primer cal distingir entre:
- La rendibilitat bruta mostra el resultat abans de comissions i despeses.
- La rendibilitat neta mostra el resultat després de descomptar-los.
- La rendibilitat nominal expressa el percentatge sense descomptar la inflació.
- La rendibilitat real té en compte com la inflació redueix el poder adquisitiu.
El Banc d'Espanya explica la diferència entre tipus nominals i reals. Amb un 6 % nominal, un 2 % de costos i una inflació del 3 %, el resultat s'acostaria a l'1 % real abans d'impostos. És una aproximació.
A més, les comissions redueixen la rendibilitat i una xifra històrica alta pot implicar més risc d'inversió. La fiscalidad depèn del producte i la situació personal, així que s'ha de comprovar amb informació actual.
Com es pot presentar l'històric de forma selectiva
Un històric verdader pot oferir una imatge incompleta si comença després d'una caiguda, omet pèrdues o acaba en un màxim. A més, perd sentit comparar-ho amb un índex d'un altre mercat o nivell de risc.
També pot mostrar fons o posicions guanyadores, excloure fons tancats o cobrir un període breu. Una simulació retrospectiva aplica regles al passat, però no recull operacions reals. Triar casos favorables és cherry-picking.
Si es pren tota la sèrie, des de 2019 fins a 2024, el valor passa de 100 a 126,1. El guany acumulat és del 26,1 %, aproximadament un 4,8 % anualitzat.
Si es comença a mesurar des del tancament de 2020, es deixa fora el tram en què l'índex va caure de 100 a 70. Des d'aquests 70 punts fins als 126,1 de 2024, el guany ascendeix a l'80,2 %, a prop d'un 15,9 % anualitzat.
Per tant, el 80,2 % no significa que la inversió hagi guanyat aquest percentatge des de 2019. Només reflecteix el que va passar després de la caiguda.
Amb tot, la sèrie és un exemple didàctic i no representa la rendibilitat històrica d'un producte real. Una xifra de rendibilitat passada presentada sense context pot portar a perseguir rendibilitats.
Període, índex i seqüència de rendibilitats
Una xifra anualitzada resumeix la rendibilitat entre la data inicial i la data final del període, però pot ocultar caigudes intermèdies i anys de recuperació. L'índex ha de representar el mateix mercat, tipus d'actiu i nivell de risc. A més, cal comprovar si l'índex inclou dividends i si la comparació descompta els costos.
Sense aportacions ni retirades, ordenar els mateixos percentatges no canvia el resultat matemàtic final. L'ordre, no obstant això, sí que determina les caigudes soportades i el temps de recuperació. Quan existeixen aportacions o retirades, l'ordre de guanys i pèrdues pot canviar el resultat personal.
El rendiment passat d'un període fix es pot completar amb períodes mòbils, que comencen en dates diferents. Així es redueix la dependència d'una única data inicial, però aquests períodes no prediuen els resultats futurs.

Què sí que pot mostrar la rendibilitat històrica
La rendibilitat històrica permet analitzar el recorregut i els riscs d'una inversió mitjançant preguntes concretes:
- Amb quina freqüència va registrar pèrdues?
- Quina va ser la seva major caiguda?
- Quant va trigar a recuperar-se?
- Com es va comportar enfront d'un índex comparable?
- Va ser consistent en diferents períodes i entorns?
A més, cal distingir la rendibilitat absoluta de la ajustada al risc, ja que una rendibilitat passada elevada pot exigir un major risc d'inversió.
La volatilitat i la caiguda màxima tampoc mesuren el mateix: una inversió pot oscil·lar poc i trigar anys a recuperar-se. Cap indicador aïllat prediu els resultats futurs.
Com llegir un gràfic de rendibilitat
Un gràfic pot estar ben calculat i, així i tot, mostrar una imatge incompleta. Per això:
Aquesta cautela també apareix en un estudi d'Indexa Capital sobre fons espanyols, recollit per Funds Society. En comparar dos quinquennis, els fons més ben situats en el primer no tenien per què repetir posició en el següent. La conclusió es limita a aquesta mostra i aquests anys.
Per això, una rendibilitat passada pot semblar alta si el gràfic parteix d'un any favorable o no descompta tots els costos. I és que la rendibilitat d'un fons només s'entén en comprovar cada eix, xifra i comparació.
Escenari pràctic: dos fons amb històries diferents
Per comparar-los, imaginem dos fons de la mateixa categoria amb xifres calculades mitjançant criteris equivalents:
Si només mirem l'últim any, el Fons A sembla més atractiu: la seva rendibilitat passada va ser d'un 18 %, enfront de l'11 % del Fons B. No obstant això, en comparar tres anys, el Fons B aconsegueix un 8 % anualitzat, enfront del 6 % de l'A.
La volatilitat, la caiguda màxima, els costos i la continuïtat del gestor ajuden a explicar cada resultat. Ni la rendibilitat d'un fons ni la seva estabilitat anterior garanteixen els resultats futurs.
Per què l'històric d'un criptoactiu necessita més context
Molts criptoactius tenen historials curts o concentrats en un únic cicle, així que una rendibilitat passada elevada durant una fase d'expansió no permet traslladar les mateixes condicions al següent. A més, el seu comportament pot canviar per variacions de liquidesa, emissions o desblocatges de tokens, migracions de xarxa, modificacions del protocol, canvis en els centres de negociació i riscs de custòdia.
Dues fonts poden mostrar preus diferents si utilitzen plataformes, horaris o parells diferents. Així mateix, una base actual pot ometre tokens retirats o mercats que van deixar de funcionar. Tampoc s'ha d'assumir que totes les criptomonedes responen igual al mercat.
Per això, la rendibilitat històrica ha d'indicar la liquidesa, l'oferta circulant, la font del preu i el període. La regulació MiCA dels criptoactius millora determinades proteccions, però, segons la CNMV, no elimina la seva alta volatilitat ni la possibilitat de pèrdues.

Què revisar a més de la rendibilitat
Una rendibilitat passada exigeix revisar aquestes variables:
- Objectiu i termini: què persegueix el producte i quant dura l'estratègia.
- Actius i metodologia: en què inverteix i com es prenen les decisions.
- Riscs: quines pèrdues poden produir-se i en quines circumstàncies.
- Costos i impostos: quines despeses descompta la xifra i quines depenen de l'inversor.
- Liquidesa i diversificació: amb quina facilitat es negocia i on es concentra l'exposició.
- Gestor i documentació: si hi va haver canvis i què expliquen el fullet, el document de dades fonamentals o el llibre blanc.
Tampoc compten els objectius personals, la situació financera i la tolerància a pèrdues, aspectes que una gràfica comercial no reflecteix. L'advertència «rendibilitats passades no garanteixen resultats futurs» cobra sentit en relacionar l'històric amb aquestes variables.
Perseguir rendibilitats consisteix a canviar de producte després d'observar quins van liderar un període recent. No obstant això, aquest moviment es pot produir quan ja han canviat les condicions que van generar el resultat. Aquesta llista aporta context general i no constitueix una recomanació personalitzada.
Conclusió: utilitzar l'històric com a context, no com a pronòstic
La rendibilitat passada permet conèixer el recorregut d'una inversió i observar com va respondre en cada context, però no anticipa les condicions posteriors.
Per interpretar-la, cal revisar el període, l'índex de comparació, el risc assumit, els costos descomptats i les condicions del mercat. Una xifra històrica cobra sentit quan sabem com es va calcular, què va passar durant el recorregut i què ha canviat des d'aleshores.
Aquest anàlisi no assenyala quina inversió triar, sinó que ofereix una comprensió més completa dels seus resultats i limitacions. El passat pot ajudar a formular millors preguntes sobre els resultats futurs, però no proporciona per si sol les respostes.
Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.