Tabla de Contenidos
El principi filosòfic de l'adequació, formulat per Aristòtil, diu que l'única veritat és la realitat, on el coneixement només és vertader si coincideix amb els fets observables. Aquest es pot aplicar perfectament als conceptes de narrativa i els fonaments dins del món de la inversió en criptomonedes.
Mentre que la narrativa explica la història, els fonaments fan referència a la veritat aristotèlica en què es basa. No obstant això, de vegades la història es tendeix a exalçar de tal manera que acaba per no casar amb els fonaments. Si això passa en una inversió, tot el que s'ha promès es pot ensorrar.
Però com diferenciar entre una narrativa sustentada en fonaments sòlids i una altra que simplement flota en l'aire especulatiu? En aquest article t'expliquem les claus.
Què és una narrativa en el mercat?
Una narrativa és una història que gira al voltant d'un actiu i que explica per què té potencial per augmentar el seu valor. És un relat que connecta tecnologia, adopció potencial i visió de futur, creant una expectativa col·lectiva que pot impulsar el preu a curt termini independentment dels resultats actuals.
En el món cripto, aquestes narratives solen donar-se en projectes que aixequen moltes expectatives, ja sigui per les seves promeses de desenvolupament o l'equip que la impulsa. I fins i tot en moltes ocasions, les narratives solen crear més hype que les dades fonamentals, generant grans i històriques pujades.
Les narratives no són dolentes en si mateixes, ja que poden estar vinculades a projectes amb potencial real de materialització. De fet, moltes de les innovacions tecnològiques més disruptives van començar amb narratives que el mercat va adoptar abans que existissin mètriques concretes que les recolzessin. El problema sorgeix quan aquestes històries es perpetuen sense evolucionar cap a la promesa inicial.
Exemple: la narrativa de la memecoin TRUMP il·lustra perfectament aquest fenomen. Llançada el gener de 2025, el token va experimentar una explosió de valor en les seves primeres hores, assolint una capitalització de mercat de milers de milions de dòlars impulsada únicament per l'associació amb el president dels EUA, sense tenir realment fonaments que la sustentin. Un cop acabat l'impuls de la narrativa inicial, el preu es va ensorrar.
Què són els fonaments?
Per la seva banda, els fonaments són senyals de mercat reals que demostren que sota la història construïda al voltant d'una criptomoneda existeix una base funcional. És a dir, són els pilars que sustenten un projecte a llarg termini i que li permeten créixer dins de l'ecosistema financer o cripto de manera sostenible.
Els fonaments fan referència a indicadors que mostren el progrés real d'una cripto es basen en mètriques objectives com els usuaris, el volum de transaccions, la liqüiditat, els ingressos, comissions, desenvolupament, integracions, seguretat, utilitat del token o adopció.
Fonaments i narrativa són dos conceptes que, units i comparats, poden retroalimentar-se i donar veracitat a un projecte, demostrant que el projecte funciona de debò. O tot el contrari, que els fonaments no suporten la narrativa o part d'ella i que en realitat tot es basa en especulacions i promeses.
Exemple: Els fonaments i la narrativa de Bitcoin han demostrat al llarg de més de 15 anys que ambdós poden convergir de manera sostenible. La seva narrativa inicial com a diners digitals descentralitzats, "or digital" i reserva de valor, es sustenta en un historial immaculat, tant en l'evolució del seu preu com en la seva seguretat, funcionament, capitalització, usuaris o adopció institucional.
Per què les narratives mouen tant el mercat?
Si ho mirem de forma lògica, els fonaments haurien de ser la base sobre la qual es construeix la narrativa. Però a vegades, i sobretot en l'ecosistema cripto, la narrativa es converteix en un impulsor molt més potent i atractiu que els fonaments.
Davant de projectes prometedors, complexos o que pretenen créixer ràpid, les narratives ofereixen una explicació simplificada i emocionalment ressonant que resulta més fàcil de comunicar i compartir que un anàlisi detallat de mètriques financeres.
Aquesta simplificació ajuda els inversors a entendre el potencial futur abans que fins i tot existeixin mètriques madures. A més, les narratives aprofiten el component psicològic del mercat: la por a perdre's una oportunitat (FOMO) i el desig de participar en la "propera gran revolució".
Quan una història captura la imaginació col·lectiva, pot generar un efecte de xarxa on cada nou participant reforça la credibilitat de la narrativa simplement per sumar-s'hi, creant un cicle de retroalimentació positiva que impulsa els preus a l'alça sense necessitat de validació fonamental immediata.
El que té de negatiu tot això és que, un cop s'acaba la història, la manca de fonaments crea una situació perillosa. Molts inversors dins d'un projecte amb narrativa prometedora acaben atrapats en un conte especulatiu que inevitablement esclata, deixant pel camí gran part del capital invertit.
Com distingir un senyal real d'un conte
Per no caure en narratives sense fonaments, transmeses a través de Twitter o Telegram, l'obligació de qualsevol bon inversor responsable és verificar que la història prometedora estigui recolzada per dades concretes i verificables. Però en quins punts t'has de fixar?
Hi ha ús real, no només promeses
És el senyal més clar que un projecte té fonaments sòlids: que existeixin usuaris actius utilitzant el protocol de manera constant.
No n'hi ha prou que el whitepaper prometi revolucionar les finances descentralitzades o que l'equip tingui un full de ruta ambiciós; el més important és verificar si hi ha transaccions reals, wallets actives, partners involucrats, demanda orgànica i volum sostingut en el temps.
Compte, perquè molts projectes inflen els seus números d'activitat mitjançant bots, airdrops farming o incentius temporals. Per això, comprova tant qualitat com quantitat.
Els números recolzen la història
Una història ben explicada pot ser molt poderosa, però si es recolza en números i estadístiques reals, ho pot ser encara més.
Indicadors com el creixement de la liqüiditat, el volum d'operacions diàries, el TVL (Total Value Locked), els ingressos generats per comissions o el nombre de desenvolupadors actius en el repositori de codi són mètriques que permeten contrastar si la promesa s'està complint.
Un projecte sòlid mostrarà una tendència ascendent amb el pas dels mesos. Tampoc és necessari buscar números perfectes, sobre tot en projectes en etapes primerenques, però sí que hi ha d'haver coherència entre el que es promet i el que es lliura.
Per contra, si un projecte fa anys que opera i continua mostrant mètriques planes o decreixents, però manté la seva narrativa de creixement explosiu imminent, és un mal senyal.
L'economia del token té sentit
Un gran projecte, amb bons fonaments i bona narrativa, pot convertir-se en una mala inversió si la seva tokenòmica està mal dissenyada? La resposta és sí.
L'economia del token és el mecanisme que conecta l'èxit del projecte amb el valor de l'actiu, i si aquesta connexió no existeix o està mal plantejada, fins i tot els millors fonaments poden no traduir-se en èxit.
Cal revisar l'oferta de tokens, els unlocks programats, la distribució entre equip i inversors, la inflació anual i, sobretot, la utilitat real del token dins de l'ecosistema.
Un token pot tenir demanda genuïna si s'utilitza per pagar comissions, participar en la governança, accedir a serveis exclusius o rebre una part dels ingressos del protocol mitjançant mecanismes de staking o redistribució. Si el token no compleix cap funció clara més enllà d'existir com a vehicle especulatiu, el seu valor dependrà únicament de la narrativa, no de la demanda orgànica.
El mercat no depèn només del hype
El FOMO o el hype, unit a una bona narrativa, poden portar qualsevol projecte "to the moon". No obstant això, aquests no poden sostenir-lo a llarg termini. Ni tan sols un gran llançament amb la millor campanya d'influencers pot mantenir la seva valoració si no hi ha fonaments que el recolzin.
La clau està a observar què passa quan el soroll mediàtic es dissipa: els projectes amb ús real continuen operant i creixent, mentre que aquells basats únicament en hype experimenten caigudes abruptes i perden la seva popularitat ràpidament.
Red flags: quan una narrativa sembla massa bona
Tan important és saber identificar els senyals positius com reconèixer les alertes que indiquen que una narrativa està desconnectada de la realitat. Existeixen red flags recurrents en projectes que col·lapsen després d'un període d'eufòria, i aprendre a detectar-los et pot salvar de posar els teus diners en un projecte sense futur:
- Paraules que semblen un puzzle: quan un projecte utilitza un llenguatge excessivament tècnic, ple de buzzwords i termes complexos que semblen dissenyats més per impressionar que per explicar, és un senyal d'alarma. Tot hauria de ser transparent i clar.
- L'equip només parla de TAM i de futur: quan un equip s'enfoca exclusivament en la mida total del mercat adreçable (TAM) i en projeccions futures sense mostrar avenços en el present, és un clar senyal d'alerta. Les promeses sense dades se les emporta el vent.
- El token creix més ràpid que el producte: si la capitalització de mercat d'un token es dispara mentre el producte amb prou feines té usuaris, funcionalitats o encara està en fase de desenvolupament, la desconnexió entre preu i valor real pot ser perillosa.
- Creixement que depèn d'incentius: quan l'activitat d'un projecte se sosté principalment mitjançant recompenses artificials, airdrops massius o programes d'incentius, és probable que el creixement desaparegui tan bon punt aquests incentius s'exhaureixin.
- Manca de casos d'ús: si un projecte porta temps al mercat i encara no ha aconseguit articular casos d'ús concrets i verificables, o si les seves aplicacions pràctiques segueixen sent vagues i teòriques, és probable que la narrativa estigui ocultant l'absència d'una proposta de valor real.
- Partners grans però irreals: alguns projectes anuncien associacions amb empreses reconegudes o institucions importants, però quan investigues més a fons, descobreixes que es tracta de col·laboracions superficials, mencions en esdeveniments o simples integracions tècniques sense compromís real.
- Un roadmap que es retarda constantment: quan un projecte incompleix els seus terminis de lliurament, modificant dates una i altra vegada sense oferir explicacions o resultats parcials verificables, és senyal que l'equip manca de capacitat d'execució real o està prioritzant el màrqueting sobre el desenvolupament.
Com avaluar una narrativa pas a pas
Llevat de casos concrets molt elaborats o sofisticats on l'engany està perfectament camuflat, la majoria de les narratives buides es poden desmuntar fàcilment. Només has d'investigar:
- La història: mira una mica més enllà de la narrativa. Per què ens expliquen que aquest projecte revolucionarà el mercat? Quin problema específic resol i per què no s'ha resolt abans? Busca claredat, coherència i més que paraules.
- Les dades: pregunta't si la història que t'estan explicant se sustenta en dades, o són només paraules buides. Comprova si existeixen usuaris, liqüiditat, model de negoci i token utility real.
- La realitat, la narrativa i el preu concorden? Amb tota la informació a la mà, valora la correlació entre totes les arestes, verificant també si el preu està per sobre o per sota del que els fonaments realment justifiquen. Una sobrevaloració extrema respecte a projectes comparables amb mètriques superiors és senyal que el mercat està pagant per expectatives que poden no materialitzar-se.
Com fer servir narratives sense caure-hi
Malgrat que les narratives per si soles no tenen valor, sí que es poden fer servir com a radar. Aquestes històries a vegades et poden fer entendre quines són les properes tendències o cap a on girarà el mercat en els propers mesos. La clau està a tractar-les com a senyals primerencs d'atenció, no com a arguments d'inversió.
Les narratives funcionen millor quan es fan servir per explorar projectes emergents que encara no tenen dades suficients, però que presenten potencial disruptiu real. En aquests casos, la narrativa actua com un far que il·lumina direccions interessants per investigar més a fons i veure cap a on van.
Conclusió: una bona narrativa necessita proves
Tal com deia Aristòtil al principi de l'article, l'única veritat és la realitat. I en el món de les criptomonedes, veritat i realitat només encaixen quan narrativa i fonaments concorden. Si un projecte ven una narrativa sense fonaments, tard o d'hora el fum o les ombres es desfaran i deixaran veure l'autèntica realitat.
La clau està a diferenciar contes que només venen fum d'aquelles històries que realment ofereixen un valor tangible i sostenible. Els millors inversors no ignoren les narratives, però tampoc es deixen encegar per elles: les utilitzen com a brúixola per explorar territoris nous que poden oferir un potencial real.
Al final, el que separa una inversió intel·ligent d'una aposta cec és la capacitat de distingir entre el que promet sonar bé i el que realment funciona. La diferència entre èxit i fracàs no està en ignorar les històries, sinó en exigir-los que es converteixin en fets verificables.
Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.