Gestió d'expectatives: per què esperar un x10 no és una estratègia

De Venga
10 min de lectura

Tabla de Contenidos

En el mercat de les criptomonedes és habitual trobar missatges com "aquesta moneda pot fer un x10", "el pròxim Bitcoin" o "aquesta serà la inversió de la teva vida". És a dir, s'ofereix la possibilitat d'obtenir rendibilitats extraordinàries, però convertir aquesta possibilitat en l'únic argument d'inversió acostuma a conduir a decisions impulsives.

Que un actiu tingui potencial per multiplicar el seu preu no significa que ho vagi a fer, ni que la probabilitat que passi sigui elevada. Tampoc indica quant de temps podria trigar a materialitzar-se, quina volatilitat caldrà suportar pel camí o quin és el risc real de perdre una part important del capital invertit.

Una inversió no s'hauria de construir sobre una expectativa de rendibilitat, sinó sobre una estratègia.

PER QUÈ PENSEM TANT EN EL X10?

Un "x10" és un concepte fàcil d'entendre, genera il·lusió i permet imaginar com una inversió petita podria convertir-se en una suma important.

En el mercat de les criptomonedes, aquest fenomen s'intensifica per les pròpies característiques del sector. Les històries dels qui van comprar Bitcoin en les seves primeres etapes i van obtenir beneficis extraordinaris, els períodes de fort creixement (bull markets), les publicacions a xarxes socials d' influencers, les captures de pantalla amb rendibilitats espectaculars i el FOMO (Fear of Missing Out), alimenten la sensació que la pròxima gran oportunitat està sempre a l'abast de la mà.

No obstant això, és menys freqüent conèixer els projectes que mai van enlairar-se, les inversions que van acabar perdent gran part del seu valor o les nombroses oportunitats que no van arribar a complir les expectatives inicials.

Venga - Il·lustracions del blog - Invertir amb un pla sense expectatives

La dificultat apareix quan l'inversor centra tota la seva atenció en el potencial de revalorització i deixa de valorar la probabilitat que aquest escenari es materialitzi.

EXPECTATIVA NO ÉS ESTRATÈGIA

L'expectativa reflecteix el resultat que l'inversor desitja obtenir; l'estratègia, en canvi, és el conjunt de decisions i criteris que guiaran la seva actuació.

Esperar que un actiu multipliqui el seu valor x10 pot formar part d'una tesi d'inversió legítima. No obstant això, aquesta expectativa no explica per què hauria de produir-se aquest creixement ni com es gestionarà la inversió durant el procés. Una estratègia requereix definir aspectes com els factors que donen suport a la tesi d'inversió, l'horitzó temporal, el nivell de risc assumit, el percentatge del patrimoni que es destinarà a l'operació i les circumstàncies que justificarien mantenir, augmentar, reduir o tancar la posició.

Una estratègia d'inversió també ha de contemplar diferents escenaris. No n'hi ha prou amb planificar què fer si l'actiu puja; és igualment important definir com actuar si el preu roman estancat durant mesos, si el projecte perd tracció o si sorgeix nova informació que debilita la tesi inicial.

QUINS RISCOS AMAGA LA MENTALITAT

Quan un inversor està convençut que un actiu multiplicarà el seu valor, pot veure's temptat a destinar una part massa elevada del seu patrimoni a una única posició. Aquesta concentració augmenta significativament l'impacte que tindria un resultada advers i redueix la capacitat de la cartera per absorbir pèrdues.

La mentalidad del x10 també pot afavorir alguns riscos com:

  • Mida de posició inadequada. Alguns inversors incrementen la seva exposició únicament per l'atractiu de la rendibilitat potencial.
  • Dificultat per prendre beneficis. Si l'objectiu mental és assolir un x10, qualsevol guany inferior pot percebre's com a insuficient.
  • Obsessió per trobar el pròxim actiu capaç de multiplicar el seu preu.

IGNORAR LA PROBABILITAT

Un dels errors més freqüents en avaluar una inversió consisteix a centrar tota l'atenció en la rendibilitat potencial sense preguntar-se quina és la probabilitat real d'assolir-la. Que un actiu tingui la capacitat teòrica de multiplicar per deu el seu preu no implica que aquest resultat sigui probable.

Un projecte pot oferir un potencial de revalorització molt elevat, però si les possibilitats d'èxit són reduïdes i existeix una alta probabilitat de patir pèrdues importants, la relació entre risc i recompensa pot no ser favorable.

Aquest aspecte és especialment rellevant en el mercat de les criptomonedes, on molts projectes emergents presenten narratives molt prometedores, però també afronten riscos significatius.

COMPRAR MASSA PER FOMO

L'expectativa d'obtenir un x10 acostuma a anar acompanyada d'un altre fenomen: el FOMO. En aquest cas, la decisió passa a estar motivada pel temor a perdre una oportunitat. Com a conseqüència, la inversió pot acabar representant un percentatge excessiu del patrimoni.

El cas del token $LIBRA, llançat el febrer de 2025, és un exemple recent de com una narrativa atractiva i el FOMO poden substituir l'anàlisi. Després de rebre una gran promoció a xarxes socials, el preu de l'actiu es va disparar durant uns minuts abans de desplomar-se més d'un 90 %, provocant pèrdues a milers d'inversors, mentre diverses carteres vinculades al llançament retiraven milions de dòlars.

Les criptomonedes són actius amb una elevada volatilitat i no és estrany que experimenten caigudes del 20%, 30% en períodes relativament curts. Si l'inversor ha compromès una part important del seu capital, cada moviment del mercat adquireix un pes psicològic més gran, afavorint decisions impulsives com vendre per pànic, comprar més sense una anàlisi prèvia o modificar contínuament el pla inicial.

Paradoxalment, intentar maximitzar els beneficis pot acabar reduint la capacitat de mantenir la inversió a llarg termini. Una posició massa gran fa que les oscil·lacions del mercat resultin més difícils de suportar, fins i tot quan la tesi d'inversió continua sent vàlida. En canvi, una mida de posició adequada permet afrontar la volatilitat amb més serenitat.

NO TINDRE PLA DE SORTIDA

Un dels errors més habituals entre els inversors que busquen un x10 és dedicar molt de temps a decidir quan comprar, però molt poc a planificar quan vendre.

Quan una inversió comença a generar beneficis, és freqüent que aparegui un nou objectiu. Qui inicialment esperava un x2 comença a pensar en un x5, i qui aspirava a un x5 passa a convèncer-se que el x10 està cada vegada més a prop. Aquest fenomen, impulsat per la cobdícia i l'excés de confiança, fa que molts inversors endarrereixin contínuament la presa de beneficis.

El problema apareix quan el mercat canvia de direcció. Disposar d'un pla de sortida significa establir per endavant quines condicions justificaran reduir o tancar la posició.

Venga - Il·lustracions del blog - Riscos que amaga la mentalitat del x10

COM AVALUAR UNA OPORTUNITAT SENSE AUTOENGANYAR-SE

Una manera de reduir l'impacte dels biaixos psicològics consisteix a preguntar-se "què hauria de passar perquè realment pogués multiplicar el seu valor per deu i quina és la probabilitat que succeeixi?". Aquest canvi d'enfocament obliga a substituir el desig per l'anàlisi.

  • El primer pas és comprendre per què l'actiu hauria d'augmentar de valor. És necessari identificar quins són els factors que podrien impulsar el seu creixement.
  • També convé preguntar-se quines expectatives ja estan reflectides en el preu.
  • Una altra qüestió important és identificar qui estarà disposat a comprar l'actiu en el futur i per quin motiu.
  • La tesi d'inversió també hauria de recolzar-se en indicadors objectius. Depenent del tipus d'actiu, es poden analitzar mètriques com el nombre d'usuaris actius, el volum de transaccions, el valor total bloquejat (TVL) en un protocol, els ingressos generats, l'activitat dels desenvolupadors, la liquiditat del mercat o el grau d'adopció de la tecnología. Aquestes variables permeten contrastar si l'evolució del projecte dona realment suport a la hipòtesi inicial.
  • De la mateixa manera, és recomanable preguntar-se quins esdeveniments podrien invalidar la tesi d'inversió
  • Finalment, és fonamental valorar si el creixement esperat resulta realista tenint en compte la capitalització de l'actiu.

MARKET CAP I MIDA DE L'UPSIDE

En valorar si un actiu pot multiplicar per deu el seu preu, un dels aspectes més importants és la seva capitalització de mercat.

En termes generals, com més petita és la capitalització d'un projecte, més fàcil pot resultar que multipliqui el seu valor. Per contra, els actius amb una elevada capitalització de mercat necessiten atraure una quantitat de capital molt més gran per aconseguir el mateix percentatge de revalorització.

Per aquest motiu, en analitzar una possible inversió convé preguntar-se si el creixement esperat resulta coherent amb la mida actual. Si una criptomoneda ja compta amb una valoració molt elevada, un escenari de x10 implicaria assolir una capitalització que, en alguns casos, superaria la dels actius més grans del mercat o fins i tot la de sectors econòmics complets.

FONAMENTS, NARRATIVA I LIQUIDITAT

En el mercat de les criptomonedes és habitual que molts projectes comencin a guanyar visibilitat gràcies a una narrativa atractiva. Conceptes com la intel·ligència artificial, la tokenització d'actius, les finances descentralitzades o els videojocs basats en blockchain poden despertar un gran interès entre els inversors i atraure capital.

No obstant això, una narrativa no és suficient per justificar una inversió, abans d'invertir convé analitzar una sèrie d'indicadors objectius que ajuden a comprovar si el projecte està generant un ús real o si la seva valoració depèn principalment de l'entusiasme del mercat.

També és important estudiar la tokenomia, és a dir, les característiques econòmiques del token. Un projecte amb bons fonaments pot veure's sotmès a una forta pressió venedora si una gran quantitat de tokens entra en circulació en un curt període de temps.

Igualment rellevant és analitzar la qualitat de l'equip de desenvolupament, la solidesa de l'ecosistema que envolta el projecte, les seves aliances estratègiques i la seva posició competitiva.

QUÈ HAURIA D'INCLOURE UNA ESTRATÈGIA REAL

Moltes de les estratègies més eficaces es basen en regles senzilles i fàcils de seguir. L'important és que responguin a una pregunta fonamental: què faré si el mercat no evoluciona com espero? Si aquesta resposta no existeix abans d'invertir, és probable que les decisions acabin estant guiades per les emocions.

  1. El primer element de qualsevol estratègia és la tesi d'inversió. Aquesta hipòtesi ha de recolzar-se en arguments verificables i no únicament en expectatives de mercat o en el comportament recent del preu.
  2. A continuació, convé definir la lògica d'entrada (entry logic). Això implica establir per què es compra en un moment determinat i quines condicions justifiquen iniciar la posició.
  3. Un altre aspecte essencial és la mida de la posició (position size). La quantitat invertida ha de ser coherent amb el nivell de risc de l'actiu i amb el conjunt de la cartera.
  4. L'estratègia també ha de contemplar un horitzó temporal (time horizon).
  5. Igualment important és fixar un punt d'invalidació, és a dir, identificar quins fets demostraríen que la hipòtesi inicial ja no és vàlida.
  6. L'estratègia hauria d'incloure també un pla per a la presa de beneficis.
  7. Un altre component imprescindible és establir un límit de risc, determinar quina és la pèrdua màxima que s'està disposat a assumir.
  8. Finalment, tota estratègia hauria d'incorporar un calendari de revisió.

COM GESTIONAR EXPECTATIVES DESPRÉS DE COMPRAR

Per a molts inversors, la decisió de comprar marca el final del procés d'anàlisi. En realitat, és just aquí on comença la part més difícil, el mercat posarà a prova tant la tesi d'inversió com la disciplina de l'inversor.

Un actiu pot romandre durant mesos sense moviments rellevants, experimentar caigudes, pujar més ràpid del que s'esperava o registrar un fals breakout.

Per això, abans d'invertir convé definir com s'actuarà en cadascuna d'aquestes situacions. De la mateixa manera, també és recomanable anticipar què fer si la inversió evoluciona millor del que s'esperava.

Les revisions periòdiques també formen part d'una bona gestió de les expectatives. D'aquesta manera, les decisions es basen en informació rellevant i no únicament en l'evolució del preu.

QUAN UNA TESI X10 POT TENIR SENTIT

Plantejar que un actiu pugui multiplicar per deu el seu valor no és una idea irracional. L'error està a assumir que és el resultat més probable o a construir tota l'estratègia d'inversió al voltant d'aquesta única possibilitat.

Una tesi de x10 pot tenir sentit quan l'inversor reconeix que està davant d'un escenari d'alta rendibilitat, però també d'alt risc. En aquest tipus d'inversions, la possibilitat d'obtenir beneficis molt elevats acostuma a anar acompanyada d'una probabilitat significativament més gran de patir pèrdues importants.

Una manera de fer-ho és limitar la mida de la posició. Si la hipòtesi implica un elevat grau d'incertesa, resulta raonable que aquesta inversió representi només una part reduïda de la cartera.

Resulta útil diferenciar entre una aposta asimètrica calculada (calculated asymmetric bet) i una esperança especulativa. En una aposta asimètrica, l'inversor accepta un risc limitat i conegut a canvi d'un potencial de rendibilitat molt superior, després d'haver analitzat els fonaments i d'haver ajustat la mida de la posició a aquesta incertesa. En canvi, l'esperança especulativa es basa principalment en el desig que el preu pugi, sense una anàlisi suficient ni un pla per gestionar els diferents escenaris.

CONCLUSIÓ: L'OBJECTIU NO SUBSTITUEIX EL PLA

El fet de desitjar un resultada no augmenta la probabilitat que passi ni substitueix la necessitat d'analitzar els riscos i preparar un pla d'actuació.

La veritable estratègia comença quan l'inversor pot explicar per què decideix invertir en un actiu, quins fonaments donen suport a la seva tesi, quant de capital està disposat a arriscar, quin paper tindrà aquesta posició dins de la seva cartera, quins escenaris considera més probables i com actuarà si el mercat evoluciona de forma diferent a l'esperada. De la mateixa manera, una estratègia ha de contemplar per endavant quan prendre beneficis, quins esdeveniments invalidarien la hipòtesi inicial i en quin moment seria raonable reconèixer que la inversió no ha evolucionat com s'esperava.

En altres paraules, la diferència entre invertir i especular no acostuma a estar en l'actiu triat, sinó en la qualitat del procés de presa de decisions. Un mateix projecte pot representar una inversió raonable per a qui ha analitzat els seus fonaments, ha dimensionat correctament el risc i compta amb un pla definit, mentre que per a un altre inversor pot convertir-se simplement en una aposta basada en l'entusiasme o en la por de quedar-se'n fora.


Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Categorizado en:

Explora

Última Actualización: agost 05, 2026