Tabla de Contenidos
Enviar criptomonedes pot semblar quelcom immediat: els fons surten de la wallet, la transacció apareix registrada a la cadena de blocs i llavors creus que ja s'ha completat. Tanmateix, en blockchain les coses no funcionen exactament igual en totes les xarxes. Una transacció pot veure's com a enviada o fins i tot ja inclosa en un bloc sense haver assolit encara el seu màxim nivell de seguretat.
I és aquí quan apareix un dubte important: en quin moment pot dir-se que una operació ja està feta de debò? La resposta passa per entendre la finalitat. Es tracta del concepte de blockchain finality en català. Per tant, a continuació abordarem què significa exactament finality i quan pot considerar-se realment tancada una transacció cripto.
Què és la finalitat en blockchain?
La finalitat és el moment en què una transacció pot considerar-se irreversible o, almenys, extremadament difícil de revertir.
En blockchain, una operació inclosa a la xarxa no sempre equival a una operació definitivament assentada. Pot aparèixer registrada i seguir existint cert marge perquè el resultat canviï o sigui reorganitzat segons les regles del protocol. Per això, convé diferenciar entre una transacció visible i una que ja ha assolit un nivell sòlid de tancament.
El concepte de finality no funciona com una promesa grandiloqüent de seguretat absoluta, sinó com un nivell de tancament reconegut per la pròpia xarxa. Com recordaria Wittgenstein, moltes confusions neixen del llenguatge: «enviada», «confirmada» i «final» no signifiquen exactament el mateix.
Per què «enviada» no significa «final»?
Quan envies criptomonedes, la transacció no es tanca en un únic pas:
- Primer es transmet a la xarxa, un procés conegut com broadcast.
- Després, acostuma a incloure's en un bloc.
- A partir d'aquí, comença a rebre confirmacions addicionals.
Cada nou bloc afegit sobre aquest historial fa més difícil modificar o reemplaçar l'operació anterior. Aquesta idea ja apareix al white paper de Bitcoin, on s'explica com l'acumulació de blocs augmenta el cost de reescriure la cadena i alterar transaccions ja registrades.
Tanmateix, mentre existeixi una possibilitat raonable de reorganització o reemplaçament del bloc (reorg), el resultat no hauria de tractar-se com a totalment definitiu. Per això, la finality representa un nivell més fort de tancament i no simplement el fet que la transacció ja estigui visible a la xarxa.
En què es diferencien les confirmacions i la finalitat?
Aquí apareix una diferència important que de vegades es confon. Les confirmacions indiquen que, després del bloc on es va registrar una transacció, s'han afegit nous blocs sobre aquest historial. Cada confirmació addicional redueix la probabilitat que l'operació sigui revertida o reemplaçada.
A Bitcoin se sol parlar de sis confirmacions com a referència de seguretat elevada, encara que no és una norma universal ni totes les xarxes funcionen igual. En blockchain, el nombre necessari de confirmacions pot variar segons el protocol i el nivell de risc que es vulgui assumir.
Per tant, la diferència principal entre confirmacions i finality és la següent:
- Les confirmacions mostren que una transacció guanya solidesa amb el pas del temps i amb l'acumulació de blocs.
- La finality, per la seva banda, assenyala el moment en què la xarxa reconeix un nivell de tancament prou fort com per tractar l'operació com a pràcticament definitiva.
I no parlem d'un escenari nou, ja que quelcom semblant passa amb la compensació i liquidació de valors en els sistemes de pagament, una infraestructura on també importa determinar en quin moment una operació pot considerar-se definitivament tancada.
Per què la finalitat no funciona igual en totes les blockchains?
No totes les xarxes assoleixen la finalitat de la mateixa manera. Tot i que l'objectiu sigui semblant —saber quan una operació pot tractar-se com a realment tancada—, el camí per arribar fins a aquest punt pot variar força.
En alguns casos, la seguretat es construeix mitjançant l'acumulació de blocs i una confiança de caràcter probabilístic. Bitcoin és l'exemple més conegut: quants més blocs s'afegeixen sobre una transacció, més difícil resulta revertir-la i més sòlida es torna la finality assolida.
Altres xarxes incorporen mecanismes més explícits de tancament. A Ethereum amb Proof of Stake (PoS), per exemple, els validadors i els anomenats checkpoints ajuden a reconèixer moments concrets de finalització dins del protocol.
Això no significa que existeixi un model universal o necessàriament superior. La velocitat, el nivell de seguretat i la forma d'assolir la finality canvien segons el disseny de cada sistema.
Conclusió: quan convé pensar que «ja està fet»
En blockchain, que els fons surtin de la wallet o que una transacció aparegui recollida en un bloc no significa sempre que el procés hagi assolit el seu tancament definitiu. La força d'aquest tancament depèn del funcionament de cada xarxa i de com assoleixi la finality.
Comprendre aquesta diferència ajuda a interpretar millor pagaments, dipòsits i moviments de fons sense assumir que totes les transaccions segueixen el mateix recorregut.
Al cap i a la fi, com suggeria Locke en parlar del reconeixement compartit, moltes formes de confiança funcionen perquè existeix un acord sobre quan quelcom pot donar-se per vàlid i assentat. Blockchain intenta traslladar part d'aquesta lògica al propi protocol.
Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.