Tabla de Contenidos
Envies criptomonedes, el saldo desapareix del teu moneder i el destinatari diu que no ha rebut res. No saps si els fons han arribat així que, per sortir de dubtes, utilitza un explorador de blockchain.
Són pàgines web que funcionen com un cercador. Permeten consultar des de quina adreça es van enviar els fons, quin actiu es va moure, quant es va pagar de comissió fins a si l'operació es va completar. El més important és accedir a un explorador que cobreixi la xarxa en la qual has realitzat l'operació. Per exemple, Etherscan permet consultar l'activitat d'Ethereum.
La manera més fàcil de trobar-ho és a la informació de la transacció que apareix als moneders i que obre directament aquesta operació a la xarxa corresponent. Les consultes bàsiques solen ser gratuïtes i no requereixen connectar el moneder ni crear un compte.
Què pots comprovar realment amb un explorador blockchain?
Un explorador blockchain permet consultar adreces, transaccions, blocs, tokens i contractes intel·ligents. Normalment n'hi ha prou de enganxar una adreça o l'identificador d'una transacció al seu cercador.
Cada consulta respon a una pregunta diferent. Una adreça permet revisar el seu saldo i activitat pública mentre que una transacció permet comprovar una operació concreta. D'altra banda, un bloc et permet consultar el conjunt de transaccions que inclou. La pàgina d'un token mostra informació sobre aquest actiu i les seves transferències, mentre que la d'un contracte intel·ligent permet examinar la seva activitat.
Tingues en compte que una transacció marcada com a correcta només indica que es va executar segons les regles de la xarxa, però encara has de comprovar l'actiu, la quantitat i el destinatari.
Per què convé comprovar una adreça abans d'enviar fons?
Comprovar únicament el principi i el final d'una adreça no és suficient, ja que els atacants creen adreces amb extrems similars als d'altres de legítimes i les introdueixen a l'historial. Al juny de 2026, MetaMask va anunciar noves alertes per detectar aquestes coincidències sospitoses.
Hi ha tres situacions que convé revisar:
- Una adreça antiga. Pot continuar sent vàlida a la blockchain, tot i que el destinatari hagi deixat d'utilitzar-la.
- Una adreça manipulada o suplantada. En els atacs de address poisoning, pots enviar els fons al compte equivocat.
- Una adreça utilitzada en una xarxa diferent. Que una aplicació accepti una adreça no significa que el destinatari pugui rebre o gestionar aquest actiu per la xarxa triada.
Com comprovar que estàs interactuant amb el token correcte?
El nom i el ticker d'un token no són identificadors únics. Qualsevol pot crear un altre actiu amb el mateix nom, símbol i fins i tot logotip.
En xarxes de contractes intel·ligents com Ethereum, la referència més fiable per identificar un token sol ser la seva adreça de contracte juntament amb la xarxa en la qual està desplegat. Has de comprovar tots dos.
No confonguis l'adreça del contracte del token amb la teva adreça de recepció. La primera identifica l'actiu i la segona indica on han d'arribar els teus fons.
Tampoc no interpretis l'etiqueta “contracte verificat” com una garantia de seguretat. La verificació del codi permet examinar-lo i contrastar-lo amb el desplegat, però no demostra per si sola que el projecte sigui fiable ni que el token estigui exempt de riscos.
Què convé revisar abans i després de confirmar una transacció?
La comprovació té dos moments:
A. Abans de signar, dedica uns segons a aquestes dades:
- Xarxa: ha de coincidir amb la que admet el destinatari.
- Adreça: compara l'adreça completa amb una font de confiança.
- Actiu: verifica el token i la seva adreça de contracte.
- Quantitat: revisa l'import que envies o intercanvies.
- Comissió estimada: identifica quant podria costar l'operació i en quina moneda es paga.
6. Tipus d'interacció: distingeix entre enviar fons, intercanviar tokens, dipositar-los en un protocol o concedir permisos.
B. Després d'enviar la transacció, localitza el seu TxID i consulta'l a l'explorador de la xarxa corresponent. Revisa l'estat, el bloc en el qual s'ha inclòs i quan es mostri la finalització. Comprova també la quantitat realment transferida i l'adreça que la va rebre.
Si el moneder mostra “pending” o “failed” pot ser informació desactualitzada o un error local. Per això, l'explorador de la xarxa és la referència més útil per contrastar l'estat registrat a la blockchain, en lloc de dependre únicament del missatge de l'aplicació.
Com ajuda un explorador a entendre una transacció pendent?
Una transacció pendent és una operació que s'ha enviat, però que encara no s'ha inclòs en un bloc. Pot estar esperant a la mempool. L'espera es pot deure a diversos motius com ara una comissió massa baixa o la congestió de la xarxa.
En cercar el TxID a l'explorador de la xarxa correcta, pots distingir entre tres situacions:
- Pendent: l'explorador l'ha detectat, però encara no mostra un bloc d'inclusió.
- S'ha inclòs en un bloc: ja pots consultar el resultat de la seva execució i les confirmacions o finalització que me mostri l'explorador.
- S'ha inclòs i ha fallat: l'operació es va processar, però la seva execució no es va completar correctament.
Per què val la pena revisar els token approvals?
En moltes aplicacions DeFi, abans d'intercanviar o dipositar tokens, autoritzes un contracte intel·ligent a utilitzar-los des del teu moneder. Aquest permís es coneix com a token approval i estableix quina adreça pot gastar un token concret i fins a quina quantitat.
Vcompte perquè l'autorització pot continuar activa després de acabar l'operació. Un permís il·limitat pot permetre-li utilitzar també tokens d'aquest mateix tipus que rebis més endavant.
Això importa perquè un contracte maliciós podria aprofitar un permís vigent per moure els tokens autoritzats sense demanar-te una nova aprovació. Convé revisar periòdicament els permisos, especialment després de provar aplicacions o deixar d'utilitzar un servei.
A l'octubre de 2024 Radiant Capital va demanar als usuaris revocar les autoritzacions concedides als seus contractes per evitar pèrdues després d'un atac.
- En cada autorització, comprova:
- El token i la xarxa als quals afecta.
- L'adreça autoritzada per gastar-lo, que sol correspondre a un contracte.
- El límit de despesa.
- Si encara necessites mantenir-la activa.
Quines eines poden ser útils abans d'utilitzar DeFi?
Abans d'utilitzar una aplicació DeFi, convé combinar eines que responguin a preguntes diferents com ara amb quin contracte interactuaràs, què estàs autoritzant, quant et pot costar i les condicions de l'operació. Aquestes són les categories més útils:
- Explorador blockchain Permet consultar adreces, contractes, transferències i transaccions en una xarxa concreta.
- Verificació de contractes. Permet comprovar que el codi font publicat correspon al codi desplegat, segons el mètode de verificació utilitzat.
- Revisor de permisos. Ajuda a detectar permisos innecessaris i revocar-los.
- Simulació o vista prèvia de transaccions. És útil per detectar diferències entre el que vols fer i el que estàs a punt de signar.
- Eines de gas. Ajuden a estimar la comissió de xarxa i a valorar com influeix la demanda en el cost d'una operació.
- Documentació oficial del protocol. És el punt de partida per localitzar contractes i xarxes admeses, entendre dipòsits i retirades, i revisar comissions, restriccions i riscos.
- Eines d'anàlisi de liquidesa i activitat on-chain. Permeten examinar dades com ara la liquidesa d'un mercat, el volum negociat, les entrades i sortides de fons o la concentració de posicions.
Quins hàbits són especialment útils quan utilitzes diverses xarxes?
Un dels errors més fàcils de cometre en utilitzar diverses xarxes és donar per fet que una mateixa adreça, un token o unes sigles funcionen igual a totes. Una adreça pot tenir el mateix format en diferents blockchains, però això no significa que una plataforma admeti dipòsits per qualsevol d'aquestes xarxes. De la mateixa manera, dos tokens amb idèntic nom o ticker poden representar actius diferents.
Per evitar confusions, repeteix aquesta seqüència abans de cada operació, tot i que ja hagis enviat fons al mateix destinatari:
Exemple pràctic: verificar una transacció abans d'enviar-la
El Lluís vol enviar 500 USDC des del seu moneder a una plataforma. Abans de confirmar, comprova que l'actiu, la xarxa i les dades de recepció coincideixen.
- Obre la pantalla de dipòsit de la plataforma. Selecciona USDC i consulta les instruccions.
- Comprova la xarxa admesa. Confirma que la plataforma accepta USDC per la mateixa xarxa en la qual té els seus tokens.
- Copia i compara l'adreça. Enganxa l'adreça de dipòsit al moneder i la revisa
- Verifica el contracte del token. Contrasta el contract address dels USDC que té amb la documentació oficial de l'emissor per a aquesta xarxa.
- Revisa la comissió estimada. Comprova quant costarà l'enviament i quin actiu necessita per pagar el gas. Tenir 500 USDC no implica disposar de la moneda necessària per cobrir la comissió.
- Realitza un enviament de prova si resulta viable. Suposem que el mínim de dipòsit és de 5 USDC i les comissions permeten fer dos enviaments: el Lluís envia primer 10 USDC. Una prova per sota del mínim podria no abonar-se, tot i que la transferència s'executi a la xarxa.
- Comprova el resultat abans d'enviar la resta. Cerca el TxID a l'explorador corresponent i revisa l'estat, el token, la quantitat i l'adreça receptora. Després, entra a la plataforma i confirma que els 10 USDC s'han acreditat al seu compte. Només aleshores prepara l'enviament dels 490 USDC restants i torna a revisar les dades.
Recorda que una transferència de prova tampoc elimina la necessitat de revisar el següent enviament. Al desembre de 2025, un usuari que va perdre gairebé 50 milions de USDT per una adreça suplantada, tot i haver realitzat abans una petita prova.
Quina rutina mínima convé seguir de manera habitual?
Una comprovació breu abans i després de cada operació ajuda a detectar errors sense convertir la revisió en una tasca complicada.
El detall que marca la diferència no és l'adreça copiada, sinó la xarxa utilitzada.
Què no pot garantir un explorador i aquestes eines?
Un explorador permet consultar allò registrat a la blockchain, però que una dada sigui pública i verificable no significa que l'operació sigui segura. Hi ha tres límits que convé tenir presents:
- No garanteix la identitat del destinatari. Que una adreça existeixi i tingui activitat, no demostra que pertanyi a la persona que creus.
- No garanteix la seguretat econòmica d'un contracte. Un contracte pot executar correctament el seu codi i, tot i així, exposar-te a pèrdues pel seu disseny, falta de liquidesa o dependències externes.
- No garanteix que un token tingui valor real. Un nom conegut, un saldo visible o un preu mostrat no proven que existeixi demanda ni que puguis vendre la quantitat que tens.
Les simulacions, els revisors de permisos i les eines d'anàlisi aporten informació addicional, però tenen límits de cobertura i actualització.
Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.