Tabla de Contenidos
Quan fas una transferència bancària en euros, el banc et demana diverses dades per poder completar-la, oi? Doncs amb les Travel Rules o regles de viatge passa una cosa similar, només que aplicat a l'ecosistema cripto.
Les travel rules, que s'apliquen des del 30 de desembre de 2024, obliguen els exchanges i proveïdors de serveis regulats a recopilar informació sobre el remitent i el destinatari quan es realitzen transaccions cripto. A continuació t'expliquem tot el que has de saber.
Què és la Travel Rule i per a què existeix?
Les travel rule, que formen part de la Regulació UE 2023/1113, coneguda també com a TFR (Transfer of Funds Regulation), són un conjunt de regulacions dissenyades per prevenir el blanqueig de capitals (AML) i el finançament del terrorisme en el sector dels criptoactius (CTF).
Aquestes normes, originalment establertes pel Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI), exigeixen que els proveïdors de serveis d'actius virtuals (VASPs, per les seves sigles en anglès) recopilin, verifiquin i transmetin informació sobre el remitent i el beneficiari de cada transacció de criptoactius.
Juntament amb el KYC (Know Your Customer), permet disposar d'una traçabilitat fiable sobre qui envia i rep els fons, facilitant així la identificació d'activitats sospitoses i el compliment de les obligacions regulatòries per part de les autoritats competents.
Quan s'aplica la Travel Rule a una transferència cripto a la UE?
El Reglament 2023/1113 entra en joc quan el CASP de qui envia (originator) o de qui rep (beneficiary) té el seu domicili social a la UE, fins i tot si aquest només actua com a intermediari.
En altres paraules, si estàs operant amb un exchange o plataforma europea, o si l'altra part ho fa, aquestes regles t'afecten directament, independentment de quan et trobis tu com a usuari.
Això significa que la normativa té abast extraterritorial, ja que n'hi ha prou que un dels proveïdors de serveis involucrats en la transacció estigui establert en territori comunitari perquè la Travel Rule sigui d'aplicació obligatòria.
Pel que fa a llindars d'import, a la UE les Travel Rules s'activen sempre, independentment de l'import de la transacció. Res de 1.000 o 3.000 €, qualsevol transacció, fins i tot d'1 USDC, ha de complir amb les obligacions de recopilació i transmissió d'informació, sense excepcions.
Sabies que... La recomanació general de GAFI estableix un llindar de 1.000 USD/EUR per a l'aplicació de les Travel Rules, i que als EUA és de 3.000 $? Tanmateix, la Unió Europea ha decidit anar més enllà, eliminant qualsevol llindar mínim i aplicant aquestes obligacions a totes les transaccions sense excepció.
Quina informació acompanya una transferència?
Els CASPs han de recopilar i transmetre dades tant del remitent com del beneficiari. Per defecte sol ser la següent:
- Originador (Qui envia): Nom, adreça blockchain o compte, dades identificatives
- Beneficiari (Qui rep): Nom, adreça blockchain o compte, identificadors addicionals si apliquen
Si la plataforma està regulada a la UE, segurament posseirà gran part de les dades gràcies a la verificació d'identitat KYC. En cas contrari, el proveïdor de serveis haurà de sol·licitar la informació abans de completar la transacció.
Què passa quan envies cripto d'una plataforma a una altra?
Imagina que vols enviar Bitcoin des del teu compte a Venga (un CASP regulat a la UE) al compte d'un amic a Coinbase (un altre CASP també regulat).
Com que totes dues plataformes estan regulades a la UE, hauran de seguir les travel rules i intercanviar la informació del remitent i del beneficiari abans d'executar la transacció. Venga recopilarà les teves dades com a originador i sol·licitarà informació sobre el beneficiari a Coinbase, que al seu torn verificarà que les dades coincideixen amb les del teu amic registrat a la seva plataforma.
Per a l'usuari això suposa un esforç i inversió de temps 0, ja que és un procés automatitzat i integrat dins dels protocols segurs de comunicació entre CASPs.
Una vegada validada la informació i confirmat el compliment de tots els requisits, la transacció s'executa i els Bitcoin es transfereixen des del teu wallet a Venga al compte del teu amic a Coinbase.
Què canvia quan intervé un self-hosted wallet?
Però què passaria si el teu amic, en lloc d'utilitzar un exchange europeu, utilitza un wallet autocustodiat? Doncs com que tu continues utilitzant serveis d'un CASP amb seu a la UE, també s'aplicarà la Travel Rule.
En aquest cas, la normativa obliga el CASP a recopilar i conservar la informació de totes dues parts, tot i que l'altra part de la transacció operi des d'un wallet autocustodiat (self-hosted wallet) sense intermediaris.
Però compte, aquí sí que hi ha un detall important a tenir en compte: quan la transacció supera els 1.000 €, el CASP ha de realitzar una verificació addicional de la identitat del titular del self-hosted wallet, mentre que per sota d'aquest llindar els requisits poden ser més laxos.
D'una manera o de l'altra, és probable que l'usuari de l'exchange hagi de proporcionar informació sobre la persona que controla el wallet autocustodiat.
Què significa realment el límit de 1.000 €?
Les travel rules només s'apliquen a les transferències de criptomonedes que superen el límit de 1.000 €? Com ja hem vist, la resposta és NO.
Aquest no determina si la Travel Rule s'aplica o no, sinó el nivell de diligència deguda que ha de realitzar el CASP quan en l'operació participa un wallet autocustodiat:
- Per sota de 1.000 €: el proveïdor de serveis ha de recopilar la informació, però no està obligat a verificar de manera exhaustiva la identitat del titular del wallet autocustodiat.
- Per sobre de 1.000 €: el CASP ha d'implementar mesures de verificació reforçada que inclouen la confirmació de la identitat del titular del self-hosted wallet.
A més, cal recordar que els CASPs són lliures d'aplicar polítiques internes més estrictes que les establertes per la regulació, la qual cosa significa que algunes plataformes podrien exigir verificació reforçada fins i tot per a imports inferiors a 1.000 € si els seus sistemes d'avaluació de riscos així ho determinen.
Atenció: el smurfing, que consisteix a fraccionar transaccions de major quantia en múltiples operacions més petites per evadir els controls de verificació reforçada, està expressament prohibit i és considerat una tècnica de blanqueig de capitals. Els sistemes de monitoratge dels CASPs estan dissenyats per detectar aquest tipus de patrons de comportament.
Les travel rules s'apliquen a una transferència entre dos wallets personals?
I si tots dos usuaris utilitzen self-hosted wallets? En aquest cas, les Travel Rules no s'apliquen, ja que la regulació només afecta els CASPs (proveïdors de serveis de criptoactius) i no les transaccions peer-to-peer directes entre wallets autocustodiats.
Per exemple, si l'Ana envia directament 1 BTC des del seu propi wallet al wallet del Luís, que també és autocustodiat, no hi ha cap CASP involucrat en l'operació, per la qual cosa no existeix obligació de complir amb la Travel Rule.
Però si el Luis té el seu wallet a Venga, aleshores Venga sí que estaria obligat a aplicar la Travel Rule, ja que actua com a proveïdor de serveis per al Luis i ha de recopilar la informació sobre l'Ana com a originadora de la transacció, especialment si l'operació supera els 1.000 €.
Això sí, això no significa que els wallets autocustodiats estiguin fora del sistema, ja que continuenats a altres obligacions regulatòries en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, fiscals o legals.
Les teves dades personals s'escriuen a la blockchain?
I si t'ho estaves preguntant: NO, en cap circumstància les teves dades personals s'escriuen a la blockchain quan s'activen les travel rules.
La informació que els CASPs han d'intercanviar es transmet de forma privada i segura entre les plataformes mitjançant canals xifrats i protocols dissenyats per a aquest propòsit, mai a través de la cadena de blocs pública.
El que sí que queda registrat a la blockchain és la informació tècnica de la transacció: les adreces dels wallets involucrats, l'import transferit, la data i hora exacta de l'operació, i el hash de la transacció que permet la seva verificació i seguiment en el registre públic distribuït.
Així que no t'has de preocupar perquè existeix una separació entre la informació personal, que viatja per canals privats entre CASPs, i la informació tècnica, que queda registrada a la blockchain.
Per què pot una plataforma demanar més informació o retardar una transferència?
Si un CASP detecta que falta informació, està incompleta o detecta alguna irregularitat sospitosa, té l'obligació legal de suspendre temporalment l'operació. A continuació, haurà de sol·licitar documentació i informació addicional per verificar que tot està en ordre.
Tal com s'indica a la Guideline de l'EBA (European Banking Authority), els CASPs han d'aplicar un enfocament basat en riscos per avaluar cada transacció i determinar si cal realitzar controls addicionals abans de la seva execució.
Per a això utilitzen sistemes automatitzats d'anàlisi de risc que revisen diversos factors: historial de l'usuari, origen i destí dels fons, la freqüència de les operacions, patrons de comportament, jurisdiccions involucrades… I amb tot això decideixen si es pot procedir o no amb l'operació.
Exemple pràctic: un usuari i tres transferències diferents
Imagina que l'Alberto vol enviar 1001 USDC a la Maria. Depenent de com realitzi aquesta operació, les obligacions regulatòries variaran en cadascun dels tres escenaris possibles que analitzarem a continuació.
Escenari 1: Tots dos utilitzen CASPs regulats a la UE.
Si l'Alberto té el seu compte a Venga i la Maria a Coinbase, totes dues plataformes intercanviaran automàticament la informació de l'Alberto (nom, adreça de wallet, dades identificatives) i de la Maria (nom, adreça de wallet a Coinbase, dades de verificació KYC).
Aquest procés s'executarà de forma automàtica i la transacció es completarà en pocs minuts, sempre que tota la informació sigui correcta i no es detectin senyals d'alerta en els sistemes de monitoratge de riscos.
Escenari 2: l'Alberto utilitza un CASP i la Maria un self-hosted wallet.
Si l'Alberto envia els 1001 USDC des de Venga al wallet autocustodiat de la Maria, Venga li haurà de sol·licitar informació detallada sobre la Maria: nom complet, adreça del wallet de destí i, atès que la transacció supera els 1.000 €, també haurà de verificar la identitat de la Maria.
L'Alberto haurà de proporcionar aquesta documentació abans que Venga autoritzi la transferència, la qual cosa pot retardar el procés diversos dies si la Maria no està familiaritzada amb aquests procediments tècnics o si necessita temps per reunir la documentació.
Escenari 3: Tots dos utilitzen self-hosted wallets.
Si l'Alberto i la Maria operen des dels seus propis wallets autocustodiats, realitzant una transacció peer-to-peer directa sense intermediaris, la Travel Rule no s'aplica en absolut, ja que no hi ha cap CASP involucrat en l'operació que hagi de complir amb les obligacions d'aquesta llei.
Què convé tenir preparat abans de fer una transferència?
Per tant, i tenint en compte tot el que hem explicat fins ara, abans de fer una transferència hauries de tenir una minirutina que et permeti verificar:
- Identificar el tipus de destí: una altra plataforma (on?) o wallet autocustodiat?
- Propietat de l'altra adreça: és teva, pertany a una plataforma o a una altra persona?
- Dades del destinatari: Tens dades del destinatari per poder proporcionar-les si el teu CASP se les sol·licita (nom complet, adreça del wallet, prova de control si supera 1.000 €)?
- Comprovar xarxa i adreça: més enllà de la Travel Rules, assegura't que estàs utilitzant la xarxa blockchain correcta (Ethereum, Bitcoin, Polygon, etc.) i que l'adreça de destí és vàlida i està copiada sense errors.
- Conservar el TxID i l'historial: si surgeix algun problema, necessitaràs l'identificador de transacció (TxID) per fer un seguiment, presentar reclamacions o demostrar que efectivament vas realitzar l'enviament.
Què no significa la Travel Rule?
Com ja hem vist, les Travel Rule no prohibeixen els wallets autocustodiats i no només s'apliquen a transferències de més de 1.000 €. Tampoc recopilen dades personals a la blockchain pública, no substitueixen el KYC o el monitoratge AML ni posen l'etiqueta de sospitosa a cada transacció.
L'objectiu d'aquesta normativa és augmentar la transparència i la seguretat de les transaccions cripto, alineant l'ecosistema de criptoactius amb els estàndards internacionals de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
El seu objectiu és trobar l' equilibri entre la innovació financera i la protecció del sistema, fent que sigui més segur i fàcil d'utilitzar per a totes les parts.
Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.