Tabla de Contenidos
Històricament, les accions, bons i dipòsits han ocupat el centre de les carteres però, a poc a poc, han anat apareixent inversions alternatives que han guanyat rellevància entre inversors que busquen diversificar i reduir la dependència dels mercats borsaris tradicionals.
QUÈ SÓN LES INVERSIONS ALTERNATIVES I PER QUÈ PODEN IMPORTAR EN UNA CARTERA?
Són una categoria que agrupa actius, estratègies i mercats diferents de la renda variable i la renda fixa tradicionals. Aportant altres fonts de diversificació, risc i potencial de retorn dins d’una cartera.
Aquest tipus d’inversions pot incloure des de béns arrels o infraestructures, fins a private equity, venture capital o fons especialitzats. Solen funcionar amb dinàmiques diferents a les dels mercats borsaris i poden respondre de manera diferent als cicles econòmics. Això no significa que siguin millors que les inversions tradicionals, ni que estiguin exemptes de riscos.
QUÈ ES CONSIDERA UNA INVERSIÓ ALTERNATIVA?
La idea principal és senzilla: són inversions que busquen generar exposició a mercats o fonts de rendibilitat diferents a les habituals. En molts casos, aquests actius no cotitzen en borsa, tenen horitzons temporals més llargs i presenten estructures menys estandarditzades que els productes tradicionals.
Sota el paraigua d’aquestes inversions es poden trobar actius reals com béns arrels o infraestructures, empreses privades, així com fons especialitzats dissenyats per accedir a mercats específics. Totes ofereixen una forma diferent de participar en l’economia i diversificar una cartera.
EN QUÈ ES DIFERENCIEN DE LES INVERSIONS TRADICIONALS?
La principal diferència sol estar relacionada amb quatre factors principals:
- El tipus d’actiu
- La liquiditat
- L’estructura de risc
- L’accessibilitat de l’inversor
En lloc de comprar accions cotitzades o bons emesos per governs i empreses, amb una inversió alternativa, es pot participar en projectes immobiliaris, infraestructures, companyies privades o fons especialitzats.
La liquiditat canvia ja que, mentre que una acció cotitzada es pot vendre en qüestió de segons, moltes inversions alternatives requereixen mantenir el capital invertit durant anys.
Un altre aspecte important és l’estructura de risc. Els actius alternatius solen ser més complexos i menys transparents que els productes financers convencionals. En alguns casos, la valoració dels actius no depèn de preus diaris de mercat, sinó d’estimacions periòdiques o de l’evolució de projectes concrets.
L’accessibilitat també ha estat històricament diferent. Durant molt de temps, aquest tipus d’inversions van estar reservades a grans patrimonis.
PER QUÈ PODEN INTERESSAR A UN INVERSOR?
La raó principal és que permeten incorporar a una cartera fonts d’exposició diferents a les que ofereixen les accions i els bons tradicionals.
Els mercats financers cotitzats solen reaccionar de manera similar davant determinats esdeveniments econòmics com les pujades de tipus, la inflació, la incertesa geopolítica o les desacceleracions econòmiques. Quan una cartera depèn en excés d’aquests mercats, el marge de diversificació real pot ser més limitat del que sembla.
Les inversions alternatives busquen precisament ampliar aquest marc. Alguns actius tenen dinàmiques lligades a l’economia real, d’altres depenen del creixement d’empreses privades i d’altres generen retorns a través d’ingressos estables o projectes a llarg termini.
Aquestes inversions no eliminen el risc ni garanteixen millors resultats. De fet, solen implicar menor liquiditat, estructures complexes i horitzons més llunyans. Però, precisament aquesta manera de funcionar diferent, és el que les fa més atractives.
DIVERSIFICACIÓ MÉS ENLLÀ D’ACCIONS I BONS
És un dels principals motius pels quals els inversors s’hi interessen.
Les inversions alternatives busquen incorporar altres fonts d’exposició. Per exemple, un projecte d’infraestructures, un fons de deute privat o determinats actius immobiliaris, poden respondre a dinàmiques diferents a les de la borsa tradicional.
Però compte, perquè això no significa que estiguin aïllats del mercat ni que sempre funcionun com a protecció davant caigudes.
ACCÉS A OPORTUNITATS QUE NO SÓN AL MERCAT COTITZAT
A través d’estratègies com el private equity o el venture capital per exemple, és possible invertir en empreses privades o start-ups abans que arribin al mercat cotitzat i, encara que no t’ho sembli és un mercat molt gran que mou milions.
L’atractiu d’aquestes inversions no està únicament en la possibilitat d’obtenir una rentabilitat potencialment més alta. En molts casos, l’interès resideix a accedir a un altre tipus d’exposició econòmica. Una inversió en infraestructures pot estar vinculada a ingressos a llarg termini mentre que el deute privat pot oferir dinàmiques diferents a les dels bons tradicionals.
Precisament per això, molts inversors veuen alternatives com una forma d’ampliar l’abast de la seva cartera i participar en segments del mercat que no estan disponibles mitjançant accions o bons convencionals.
POTENCIAL DE RENDIBILITAT I PROTECCIÓ EN CERTES ESCENARIS
Algunes inversions atreuen capital pel seu potencial de rendibilitat, especialment en mercats privats o sectors en creixement on hi ha una major assumpció de risc.
Determinats actius s’utilitzen pel paper que poden exercir en contextos econòmics concrets. Per exemple, alguns actius reals com infraestructures, matèries primeres o béns arrels, poden mantenir millor el seu valor en escenaris inflacionaris. Altres estratègies poden comportar-se de forma diferent quan els tipus d’interès són elevats o quan els mercats cotitzats travessen períodes de volatilitat.
Això no les converteix en rendibles o més segures que les tradicionals. La clau és entendre que aquests actius solen complir funcions diferents dins d’una cartera. Alguns busquen creixement, d’altres estabilitat i d’altres simplement afegir fonts de rendibilitat menys dependents dels moviments habituals del mercat.
QUINS TIPUS D’INVERSIONS ALTERNATIVES EXISTEIXEN?
A la pràctica, la majoria d’aquests actius es pot agrupar en unes poques categories principals que ajuden a visualitzar millor el mapa del mercat.
Algunes alternatives estan vinculades a actius reals i tangibles, d’altres se centren en empreses privades i finançament fora dels mercats borsaris tradicionals.
ACTIUS REALS I TANGIBLES
Existeixen inversions vinculades a béns amb una base física i tangibles com immobiliari, les infraestructures, les matèries primeres, l’art o objectius col·leccionables.
L’element comú d’aquest grup és que el valor de la inversió està associat a un actiu que existeix físicament i que, en molts casos, forma part de l’economia real. Les matèries primeres, per la seva banda, es poden utilitzar com una forma d’exposició a recursos naturals com or, petroli o productes agrícoles. En el cas de l’art o els col·leccionables, l’interès sol estar relacionat amb l’escassetat, el valor històric o la demanda dins de mercats especialitzats.
Tot i que aquests actius poden aportar diversificació i comportar-se de manera diferent als mercats financers tradicionals, també solen compartir certes limitacions. La principal és la liquiditat: vendre un immoble, una obra d’art o una participació en infraestructures normalment requereix més temps i costos que vendre una acció cotitzada.
EMPRESES NO COTITZADES I FINANÇAMENT PRIVAT
En aquest segment es troben estratègies enfocades a participar en companyies fora dels mercats borsaris tradicionals.
El private equity consisteix a invertir en empreses privades amb potencial de creixement, reestructuració o expansió. L’objectiu sol ser acompanyar el desenvolupament de la companyia durant diversos anys i vendre posteriorment la participació amb una rendibilitat potencial. Per descomptat, no està exempt de riscos i factors com les recents guerres també els afecten.
El venture capital funciona de manera similar però està més orientat a start-ups i empreses emergents. Aquí el nivell de risc sol ser més elevat.
D’altra banda, el crèdit privat es basa a finançar empreses directament fora del sistema bancari tradicional o dels mercats públics de deute. En lloc de comprar bons cotitzats, l’inversor participa en préstecs privats estructurats per a companyies concretes.
FONS I ESTRATÈGIES ESPECIALITZADES
No totes les inversions alternatives es realitzen comprant directament un actiu concret. En molts casos, l’accés es produeix a través de fons i vehicles especialitzats dissenyats per invertir en diferents mercats o aplicar estratègies específiques.
Aquí entren formats com els Hedge Funds, els fons alternatius o els ELTIFs. Més que representar una categoria d’actiu independent funcionun com a estructures d’inversió que permeten accedir a oportunitats fora dels mercats tradicionals.
Els fons alternatius permeten reunir diferents tipus d’actius dins d’una mateixa estructura: deute privat, infraestructures, immobiliari, private equity o matèries primeres entre d’altres. Per a molts inversors, representen una forma més senzilla d’accedir a mercats que serien difícils d’analitzar o gestionar de manera individual.
En aquest context els ELTIFs han guanyat protagonisme a Europa perquè ajuden a acostar determinades inversions de llarg termini a l’inversor particular.
Tot i que aquests vehicles poden reduir barreres d’entrada i oferir una estructura més accessible, continuen compartint algunes característiques habituales de les inversions alternatives com menys liquiditat, horitzons llargs i una complexitat superior a la de molts productes tradicionals.
COM S’INVERTEIX EN ALTERNATIVES EN LA PRÀCTICA?
Existeixen 2 formes d’accedir a aquestes inversions.
Inversió directa, implica participar de forma individual en un actiu o projecte concret. Per exemple, comprar un immoble, invertir en una empresa privada o finançar operacions de deute privat. Aquest enfocament sol oferir un major control sobre la inversió però també requereix més capital, coneixements i una capacitat d’anàlisi més gran.
Moltes operacions alternatives tenen barreres d’entrada elevades i processos complexos de selecció, gestió i seguiment. Per això, per a la majoria dels inversors particulars, la via més realista sol ser fer-ho a través de fons especialitzats. Aquests seleccionen els actius, diversifiquen els riscos i gestionen operacions, reduint la necessitat d’analitzar individualment cada inversió. Un altre avantatge important és que els fons solen disminuir el llindar d’entrada econòmic.
QUÈ CONVÉ TENIR EN COMPTE ABANS D’INVERTIR?
Es important entendre que aquest tipus d’actius funciona de manera diferent de la inversió tradicional. Cal tenir en compte diversos factors abans de prendre una decisió.
Un dels aspectes més importants és la liquiditat. Algunes inversions no es poden meritar ràpidament, ni convertir-se en efectiu de forma immediata. Cal avaluar si aquest horitzó encaixa en les teves necessitats financeres.
Es important considerar el termini d’inversió, ja que gran part dels actius alternatius estan dissenyats per a estratègies de llarg recorregut on els resultats poden trigar a materialitzar-se.
La complexitat és un punt clau. Algunes estructures alternatives inclouen mecanismes de finançament, valoracions privades o estratègies difícils de comparar amb productes tradicionals.
Les comissions i la transparència també mereixen atenció, ja que alguns fons tenen estructures de costos elevats i menor visibilitat sobre els actius subjacents o valoració periòdica.
CONCLUSIÓ: UNA CARTERA MÉS ÀMPLIA NO SEMPRE SIGNIFICA UNA CARTERA MILLOR PERÒ SÍ MÉS FLEXIBLE
Les inversions alternatives han guanyat protagonisme perquè permeten ampliar l’univers de possibilitats més enllà de les accions i bons. El seu interès no està a ser actius exòtics o necessàriament superiors, sinó a oferir altres formes d’exposició, diversificació i participació en diferents sectors de l’economia.
A través d’actius reals, empreses privades o fons especialitzats, els inversors poden accedir a oportunitats que, normalment, queden fora dels mercats cotitzats. En alguns casos aquestes inversions busquen creixement, en d’altres estabilitat o menor dependència dels moviments habituals de la borsa.
No obstant això, les alternatives també impliquen limitacions importants. Menys liquiditat horitzontal, més llargs, estructures més complexes i majors exigències d’anàlisi amb factors que no s’han de passar per alt.
Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.