A què et sona aquella cantarella que diu que les criptomonedes són impossibles de rastrejar i ideals per moure diners de forma oculta i anònima (i il·legal!)? Res de nou. Afortunadament, ets una persona informada i intel·ligent que ja s’ha llegit el nostre article sobre mites i llegendes de les criptomonedes i la blockchain, així que saps que els diners digitals són perfectament rastrejables. I, tanmateix, continuen sent anònims. És el nou truc del Mago Pop? Molt millor. Llegeix.
Les criptodivises funcionen sobre la cadena de blocs, una tecnologia dissenyada precisament per ser tan transparent com sigui possible i garantir comunicacions certificades 100% segures. Aquí els usuaris no interactuen amb identitats personals, sinó amb adreces. Un exemple: en Koji és el pilot de Mazinger Z. En blockchain, la teva identitat seria Koji, i Mazinger seria la teva adreça de blockchain. (Si aquesta comparació et sembla massa vintage, la pots canviar per Avatar).
Aquesta manera de funcionar, però, fa aixecar celles i genera sospites, i sorgeixen preguntes del tipus: com s’equilibra la privacitat de l’usuari amb la transparència tecnològica i les demandes regulatòries? Cal triangular. I els trios no són mai senzills, així que… ulls ben oberts.
L’anonimat total
Des que Bitcoin va començar a fer els seus primers passos el 2009, la seva associació amb mercats negres com Silk Road i canals com la dark web va ser gairebé immediata. Molta gent va pensar que acabava de néixer una tecnologia que et permetia “desaparèixer” a Internet. No eren ermitans buscant aïllament per aprofundir místicament en l’essència de l’ésser humà. Cada operació que feien amb Bitcoin, cada transacció amb Ethereum i les criptomonedes que van venir després, quedaven —i queden— registrades a la blockchain. I aquest registre, atenció!, és públic per a tots els usuaris.
Així que tenim un anonimat condicional: si no existeix un vincle entre una adreça (Mazinger Z) i la identitat real del seu propietari (Koji), no hi ha manera d’unir els dos personatges. Però si la teva adreça es vincula o es connecta amb un exchange regulat (una plataforma com Venga), una compra en línia o una conversió a diners fiduciari, es perd part de l’anonimat, però això permet garantir la seguretat i complir amb les regulacions.
Per què importa la privacitat en el sector cripto?
La privacitat financera és necessària en molts casos, per a persones i organitzacions a tot el món. Una transacció oberta o exposada a l’escrutini públic pot tenir conseqüències indesitjades. La privacitat no sempre és un luxe: en alguns contextos és l’única via de supervivència financera. Vegem alguns exemples.
Censura i vigilància estatal
Els règims autoritaris tenen la mala costum de voler controlar la teva roba, cotxe, casa o pentinat (has vist els famosos cartells de pentinats “autoritzats” per Corea del Nord?) i també l’economia domèstica i tot el sistema financer. Des de les organitzacions de drets humans fins als periodistes depenen de les criptomonedes per protegir-se del control dels governs que volen saber massa.
Usos il·lícits
Sense una protecció adequada, les dades de qualsevol ciutadà podrien acabar en mans de xarxes criminals o ciberestafadors, ser utilitzades per blanquejar capitals, comprar material il·legal o finançar organitzacions terroristes. I la mateixa privacitat que protegeix un ciutadà honrat podria acabar protegint un criminal. És una línia molt fina que pot ajudar-te a entendre per què els reguladors internacionals no veuen amb bons ulls l’anonimat total.
Com pot ser la blockchain transparent i segura alhora?
La cadena de blocs és un llibre comptable públic. Cada operació queda registrada amb una marca de temps, una adreça emissora, una adreça receptora i un import. Com les fotos del teu smartphone. Això exposa el teu historial sense exposar la teva identitat. O sigui, tothom sap que Mazinger ha fet X operacions financeres, però aquest Mazinger pot ser en Koji, en Kendrick Lamar, la Mª Jesús del màrqueting o l’Antonio, el teu forner.
Això ha generat una paraula molt del món cripto: “seudonimat”. No és cap errada. Torna a llegir-la.
Seudonimat vs. anonimat
- Seudonimat: tenim un usuari (per exemple, tu) que opera a través d’una adreça de wallet que no revela dades personals. Això sí, tots els teus moviments financers estan exposats i, com dèiem més amunt, alguns dades externes a la blockchain podrien revelar el vincle.
- Anonimat real: tenim un usuari al qual ni amb dades externes es pot identificar. El vincle entre ambdós és impossible d’establir. És un nivell difícilment assolible en blockchains públiques perquè implica un gran control sobre moltes fonts.
Aleshores, ¿es poden rastrejar les transaccions?
Sí, totalment. Les transaccions queden registrades en cada actiu, i tot i que es tracta de llistes interminables de dades, no estan ocultes. Qualsevol persona pot entrar a dominis com Etherscan o blockchain.com i veure totes les transaccions vinculades a una adreça (a un Mazinger). Però aquesta informació:
- És enorme (hi ha un gran nombre de transaccions diàries).
- Està encriptada (són llargues cadenes de caràcters; com els fons verd i negre de Matrix).
- Està fragmentada (ja que un mateix usuari pot utilitzar diverses adreces).
Els governs i les regulacions
Com hauràs pogut comprovar, la qüestió és el compliment normatiu de les criptomonedes pel que fa a la privacitat, sense que això faciliti la delinqüència digital. L’irònic és que en la pròpia legislació existeix aquest mateix dilema.
Què són l’AML i el KYC?
AML és l’acrònim d’Anti Money Laundering (en català es coneix com PBD, Prevenció de Blanqueig de Diners), un conjunt de regulacions que s’exigeix a les institucions financeres per detectar i prevenir el blanqueig de capitals. Els exchanges també han de complir aquestes normatives.
KYC, que significa Know Your Customer, és un protocol inclòs dins de l’AML que obliga aquestes mateixes institucions a identificar i verificar la identitat dels seus clients. Igual que amb l’AML, els exchanges també han de seguir-lo.
Com afecta això als exchanges?
Atès que les lleis internacionals contra el blanqueig de capitals (AML) i les exigències de verificació d’identitat (KYC) obliguen els exchanges a recopilar dades dels usuaris, això ha comportat algunes conseqüències per equilibrar la privacitat i la transparència de què parlàvem més amunt:
- Algunes criptomonedes massa enfocades a la privacitat han estat retirades dels exchanges per la pròpia plataforma.
- O directament, les lleis estatals prohibeixen que es negociï amb aquests actius.
Conclusió
És difícil que l’anonimat total acabi formant part de les criptomonedes. En realitat, això és molt propi del diner tradicional: l’efectiu passa de mà en mà i és totalment impossible saber per quines mans ha passat. I si no és físic, quan passa d’un compte bancari a un altre, és molt difícil de rastrejar. Aquest sistema, això sí, garanteix la teva privacitat.
Per això el món cripto està posant molts esforços i invertint en tecnologia que permeti el mateix grau de privacitat sense haver de renunciar a la transparència, que és el seu major valor diferencial. Si les criptomonedes volen ser considerades una alternativa real i autèntica, aquest és el principal repte que han de superar. El seu futur serà un equilibri entre llibertat individual, confiança social i innovació tecnològica.
I per no abandonar el nostre feliç símil: Mazinger és un gegant molt poderós i difícil de derrotar, però Koji és un humà vulnerable. Així que la millor manera de protegir Mazinger és també protegir Koji.
Avís legal: El contingut d’aquest article s’ofereix únicament amb finalitats educatives i informatives i no s’ha d’interpretar com a assessorament financer o d’inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors que facin una investigació exhaustiva i comprenguin aquests riscos abans d’interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulteu els nostres Termes de servei.