Una vegada hi havia un reglament europeu sobre els mercats de criptoactius que va entrar en vigor el juny de 2023, però les seves obligacions no van començar a aplicar-se totes alhora. Hi ha quatre dates fonamentals: el 29 de juny de 2023, el 30 de juny de 2024, el 30 de desembre de 2024 i l'1 de juliol de 2026. A aquestes se suma una transició específica que arriba fins a finals de 2027.

Per què t'hauria d'importar? Perquè aquestes dates ajuden a entendre quan van començar les noves regles per a les criptomonedes, quines obligacions afecten les plataformes i per què una empresa podia continuar operant sense estar encara autoritzada sota MiCA. En altres paraules, pots veure les pel·lis i sèries de Marvel en l'ordre que prefereixis, la data d'estrena o en ordre cronològic de la història, però ja sigui d'una manera o d'una altra, sempre és millor que veure-les devotes. En resum, veure-les en ordre t'ajuda a entendre-ho tot millor.

Per què MiCA té múltiples dates d'inici?

L'univers té un inici, el Big Bang, però el MiCA no. El MiCA en té varis. Uhhh! Per comprendre això cal distingir tres moments: publicació, entrada en vigor i aplicació. La publicació és quan el text apareix oficialment en el Diari Oficial de la Unió Europea. L'entrada en vigor significa que el Reglament passa a formar part de l'ordenament jurídic. I l'aplicació és quan comencen a exigir-se les obligacions corresponents. Pensa en un videojoc anunciat, llançat i ampliat després mitjançant diferents actualitzacions. No totes les seves funcionalitats estan disponibles des del primer dia. Doncs el mateix.

El MiCA va seguir aquesta mateixa lògica escalonada. A més, algunes disposicions van començar abans per permetre que organismes com ESMA i EBA, les autoritats europees de valors i banca, preparessin normes tècniques i mecanismes de supervisió.

Publicació i entrada en vigor: 9 i 29 de juny de 2023

El Reglament (UE) 2023/1114 es va publicar el 9 de juny de 2023 i va entrar en vigor vint dies després, el 29 de juny. Això no significa que totes les plataformes haguessin de complir immediatament totes les obligacions. Precisament, l'article 149 va establir diferents dates d'aplicació. Des de juny de 2023 van començar a aplicar-se determinades disposicions, principalment relacionades amb la preparació del marc regulatori. Era el començament legal de MiCA, no l'inici simultani de totes les seves exigències. La llei ja hi era, però encara hi havia un marge per aplicar-la.

Arriben les regles per a ART i EMT: 30 de juny de 2024

Aquesta data va marcar el primer gran canvi per a determinats criptoactius. Van començar a aplicar-se els títols III i IV de MiCA, relatius a dues categories de tokens que busquen mantenir un valor estable. Els ART (Asset-Referenced Tokens) són criptoactius que intenten mantenir el seu valor prenent com a referència altres actius, drets o combinacions d'aquests. Els EMT (E-Money Tokens) busquen mantenir un valor estable respecte a una única moneda oficial, com l'euro. Per a aquestes categories van començar a aplicar-se regles específiques sobre emissió, autorització, reserves i drets de reemborsament, segons el tipus de token. No significa que tots els tokens estables funcionin igual ni que el seu valor estigui garantit en qualsevol circumstància.

Si vols comprendre millor les seves diferències, pots ampliar informació a l'article de Venga sobre què són les criptomonedes i, especialment, en els continguts sobre stablecoins del blog.

Comença el règim principal: 30 de desembre de 2024

Pistoletada d'eixida. Aquesta és probablement la data més important per entendre la regulació del mercat cripto europeu. El 30 de desembre de 2024 va començar a aplicar-se la major part de MiCA, incloses les normes generals per als proveïdors de serveis de criptoactius. Aquests proveïdors es coneixen com a CASP (Crypto-Asset Service Providers): empreses que presten serveis com custòdia, intercanvi o execució d'ordres sobre criptoactius. El règim inclou requisits d'autorització, organització, informació al client, gestió de conflictes d'interès i reclamacions, entre d'altres. Per a un usuari, el canvi fonamental va ser comptar amb un marc europeu comú d'obligacions, tot i que algunes empreses van poder continuar temporalment sota regles nacionals anteriors.

Què van fer les plataformes durant tot aquest temps?

Aquí apareix una paraula bastant peculiar: grandfathering. No té res a veure amb avis. I en realitat és una mica petita per no dir paternalista. Però en regulació, el grandfathering descriu una transició que permet continuar temporalment determinades activitats sota condicions anteriors. L'article 143 de MiCA va permetre que certs CASP que ja prestaven serveis legalment abans del 30 de desembre de 2024 continuessin operant durant un període limitat. Però hi havia condicions: l'Estat membre havia de permetre aquesta transició i l'empresa havia de complir els requisits aplicables. A més, els països podien escurçar el període o no utilitzar-lo. Per tant, no totes les plataformes europees van gaudir del mateix termini. En realitat, és una cosa més justa del que sembla.

L'última frontera per als CASP: 1 de juliol de 2026

El MiCA va establir l'1 de juliol de 2026 com a límit màxim per a aquesta “continuïtat transitòria”. Un proveïdor acollit al règim podia continuar operant fins a aquesta data o fins que rebés una decisió de concessió o denegació d'autorització del MiCA, el que fos primer. Això no significava que totes les empreses poguessin esperar automàticament fins a juliol de 2026. Els terminis nacionals podien ser més curts. I hi ha una distinció essencial: continuar operant durant la transició no equivalia a estar autoritzat sota MiCA. Una empresa podia prestar serveis legalment gràcies al règim transitori sense haver obtingut encara la nova autorització europea sempre que informés els seus clients de quin era el seu estatus real en aquest assumpte. Si vols saber més sobre quina informació ha de facilitar-te un proveïdor, consulta també la nostra guia sobre custòdia de criptoactius i responsabilitats de les plataformes.

Temps extra: el 31 de desembre de 2027

Per què continua sent important el cap d'any 2027? No és perquè 3+1+2+2+7 sumin 15 i 15+1 sumi 6, the number of the beast (el número de la bèstia). És perquè, malgrat que el període transitori dels proveïdors va acabar el 2026, el MiCA contempla una altra transició que arriba fins al 31 de desembre de 2027. Aquesta afecta determinats criptoactius diferents d'ART i EMT que ja estaven admesos a negociació abans del 30 de desembre de 2024.

En aquests casos, l'article 143 exigeix que els operadors de plataformes de negociació s'assegurin que existeixi, quan correspongui, un White Paper conformat a MiCA abans de finalitzar el 2027. Un White Paper és un document que explica les característiques, drets i riscos d'un criptoactiu. En el nostre anterior article sobre el MiCA ho vam explicar més a fons. Aquesta data no suposa una pròrroga general per a totes les plataformes ni per a tots els tokens. És una transició específica sobre documentació.

Exemple: una plataforma entre 2024 i 2026

Anem a llegir un conte. Un conte imaginari. Imagina que l'empresa fictícia Cryptofy ja ofereix serveis legalment al novembre de 2024. El seu país li permetia acollir-se al període transitori complet i l'empresa complia els requisits. Si l'empresa no hagués obtingut autorització abans de finalitzar el seu període transitori, no hauria pogut seguir prestant normalment aquests serveis pel mer fet de tenir una sol·licitud pendent. L'ESMA ho va aclarir expressament i va reiterar la necessitat de cessar les activitats no autoritzades i organitzar una sortida ordenada que protegís els clients.

Quines dates hauria de recordar realment un usuari?

No necessites memoritzar tot el Reglament. Per orientar-te, n'hi ha prou amb distingir quatre grans fites i una excepció. A data d'avui, novembre de 2026, el període transitori màxim per als CASP ja ha acabat. Si utilitzes una plataforma, lo important és comprovar la seva autorització i els serveis que pot prestar, no assumir que continua protegida per una pròrroga. Pots ampliar el context en l'article MiCA explicat: què regula i com canvia el mercat cripto europeu. I per a més detall (o per tenir un backup a mà) pots consultar quines activitats queden dins o fora del Reglament en la pàgina Regulació DeFi a Europa.

El MiCA no va arribar com un interruptor que s'encén de cop. Va ser una seqüència de canvis que va permetre adaptar diferents segments del mercat. I tot i que el calendari ja ha recorregut les seves etapes principals, recorda una cosa: una plataforma autoritzada no converteix una inversió en segura ni garanteix que un criptoactiu mantingui el seu valor. La regulació aporta obligacions i proteccions; comprendre què compres i quins riscos assumes continua sent responsabilitat teva. Per consultar les dates originals, la referència principal és el Reglament (UE) 2023/1114, especialment els seus articles 143 i 149. Així que utilitza'l.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Vas un dia a comprar un cotxe, però el comercial no és molt transparent que diguem amb coses com el consum, les garanties incloses o què farà el concessionari si surgeix algun problema. El més normal seria que sortissis corrent, però no en cotxe. Doncs hauries de fer una cosa semblant quan es tracta de criptomonedes. Abans de pensar a invertir, cal aclarir alguns dubtes: què estàs comprant?, qui ofereix el servei?, quant et costarà?, quins riscos corres?, etc. Aquí entra el MiCA, el reglament europeu sobre els mercats de criptoactius o, segons les seves sigles, el reglament per als Markets in Crypto-Assets. 

Aquest és un marc que estableix la regulació i les normes a la Unió Europea per a alguns criptoactius i per a les empreses que t'ofereixen serveis relacionats amb aquests criptoactius. Gràcies al MiCA podràs saber quina informació és obligatori compartir i quina cobertura i protecció tens com a client. Fem-hi una ullada.

El veritable significat de «transparència» sota MiCA

Com et pots imaginar, «transparència» no consisteix a penjar un document en un web però fer-lo poc accessible o amagar els seus continguts en tones de literatura legal i farragosa. La informació, per ser transparent, ha de deixar ben clars alguns aspectes dels serveis oferts com ara les seves característiques, riscos, costos, responsabilitats… Piensa en les etiquetes dels productes de gran consum: oi que hi tens tots els ingredients per saber si aquell producte és saludable o conté certs al·lèrgens? Doncs en els serveis d'una empresa de criptoactius hauria de ser igual. És el que busca el MiCA: establir un marc que serveixi per a diferents actius i serveis (cosa que ja depèn de cada empresa). Per tant, no es tracta d'una regulació restrictiva ni general, sinó més aviat d'un marc de garanties per als consumidors. Així doncs, abans de comprar, resol aquests dubtes:

No compris criptoactius sense saber que…

Sense saber que hi ha dades o informacions que no pots ignorar. Són les que es recullen al White Paper, un document informatiu que han de tenir accessible totes les companyies que gestionen criptoactius i que explica les característiques dels seus serveis. El MiCA n'exigeix la publicació, o sigui que no es pot amagar el cap sota l'ala per evitar ser clar en tot el relatiu a aquests actius. Coses bàsiques com qui els ofereix, a través de quina tecnologia, quins drets s'atorguen, quins riscos es corren… És com consultar la fitxa del jugador txec que et pots permetre al FIFA. Abans d'incorporar-lo al teu equip, voleràs conèixer les seves habilitats, limitacions, comportament, historial…

Tampoc els compris sense saber que no totes les obligacions són iguals per a diferents actius. El reglament MiCA distingeix categories com els ART (tokens que busquen mantenir un valor estable prenent com a referència actius o drets) i els EMT (tokens el valor dels quals pretén mantenir-se estable respecte d'una única moneda oficial). I hi ha certes excepcions per a la publicació dels White Paper, però són molt poc comunes. Si encara t'estàs familiaritzant amb aquests conceptes, pots començar per què són les criptomonedes i com funcionen.

És el White Paper una aprovació tàcita del MiCA?

No. I molt de compte amb això. Presta-hi molta atenció. Per als criptoactivos que no són ART o EMT, el MiCA estableix que tot White Paper s'ha de notificar, però que no és necessària la seva aprovació prèvia. En el mateix document, de totes maneres, això s'ha d'incloure com una advertència. Per tant, que una companyia compti amb un White Paper no implica una garantia que aquest projecte sigui rendible, segur o recomanable. Que al paquet de cereals de la teva companyia especifiquis quins ingredients conté no significa que tinguis un certificat de qualitat.

Amb els ART i els EMT hi ha requisits específics addicionals, però tampoc has d'interpretar la seva regulació com una garantia de rendibilitat.

La informació que obtenim dels White Paper ens serveix per avaluar riscos. No és una garantia que no n'hi hagi.

Què hauria de revelar una plataforma sobre riscos, comissions i publicitat?

Les empreses que presten serveis de criptoactius reben el nom de CASP, per les seves sigles en anglès, Crypto-Asset Service Provider. El MiCA els exigeix actuar de manera honesta, imparcial i professional, atenent els interessos dels seus clients. Han de proporcionar informació sobre els riscos dels criptoactius i, especialment, publicar les seves polítiques de preus, costos i comissions en un lloc destacat del seu web, no amagat en una subpàgina sense accés directe.

I la publicitat? Com et pots imaginar (és el més habitual), les plataformes volen enviar-te comunicacions comercials, així que aquestes han d'estar clarament identificades i no ser enganyoses. En altres paraules, si veus massa gràfics ascendents que et prometen l'or i el moro i un futur en una illa privada del Carib, que sigui evident que això és publicitat i no informació. I encara més important: que els focs d'artifici no et privin de comprendre què és i com funcionen els diferents productes. Moltes vegades ens deixem convèncer pels ornaments i no arribem a veure les conseqüències, com en aquell episodi de Black Mirror.

Tingues clar quant costa realment una operació

Imagina que vols comprar 1.000 euros d'una criptomoneda i a la plataforma que estàs utilitzant per a aquesta operació s'indica que la comissió de compravenda és del 0,5 %. Podries pensar que pagaràs cinc euros. Tanmateix, hi ha altres costos com l'spread (la diferència entre el preu al qual pots comprar i el preu al qual pots vendre en aquell moment) i fins i tot costos ocults (conversions de moneda, costos per retirades, etc.) com vam veure en aquest article. Assegura't de tenir-los tots en compte i evitaràs sorpreses.

Finalment, aprèn a distingir les plataformes que executen ordres de les que intercanvien criptoactius directament amb els seus clients. El preu o les obligacions d'informació poden ser dispars, així que abans de confirmar la compra o la venda, tingues clars els costos i les condicions de l'operació.

Què és la custòdia d'actius?

La custòdia és el servei que t'ofereix una plataforma per guardar o controlar els criptoactius en nom teu, així com els mitjans necessaris per accedir-hi. I en aquesta operació és essencial que entenguis la mecànica de les claus privades: des de què estàs autoritzant en permetre certs moviments fins a quines responsabilitats assumeix tant la plataforma com tu com a usuari.

Hauràs d'autoritzar un acord, i en aquest acord han de constar certs aspectes com ara la naturalesa i l'objecte del servei, la política de custòdia, els sistemes de seguretat, els mètodes de comunicació i autenticació, els costos i la legislació aplicable.

El MiCA també hi té intervenció, ja que exigeix que el proveïdor de serveis mantingui un registre de totes les posicions dels seus clients. Perquè en qualsevol moment una plataforma ha de poder facilitar un estat de posicions, que pot ser esporàdic o regular.

Tampoc no s'han d'oblidar les obligacions sobre la separació dels actius de clients respecte dels propis de la plataforma. I un cop més, no confonguis aquestes proteccions amb una garantia absoluta davant de les pèrdues. Quan hom juga, sempre pot perdre. Per entendre millor totes les alternatives, pots ampliar informació sobre la custòdia cripto en aquest article.

Quan hi ha conflictes d'interessos

Imagina que una plataforma que forma part d'un grup empresarial més gran t'ofereix un criptoactiu emès per una altra empresa d'aquest mateix grup. És molt probable que hi hagi un interès comercial en aquesta proposta i en com te la presenten. Precisament per situacions com aquesta, el MiCA estableix obligacions per identificar, prevenir, gestionar i comunicar conflictes d'interès. Aquests conflictes poden sorgir entre la plataforma i els seus clients, entre empleats i clients o entre diferents clients.

Els CASP han de publicar en un lloc destacat del seu web informació sobre la naturalesa general i les fonts dels conflictes, juntament amb les mesures adoptades per mitigar-los. La informació ha de ser suficientment detallada per permetre't prendre una decisió informada. Això no significa que qualsevol relació comercial sigui automàticament perjudicial. Significa que hauries de disposar d'informació per valorar-ne la rellevància.

I si la plataforma et recomana inversions?

Evidentment, estem parlant de dues coses molt diferents. Les empreses que ofereixen serveis d'assessorament sobre criptoactius i/o gestió de carteres assumeixen obligacions. A més dels acords de mandat i poders que es poden establir per a la gestió de carteres, és essencial realitzar una avaluació d'idoneïtat; o sigui, cal comprovar si el servei o els criptoactius resulten adequats per a les circumstàncies del client. Per a aquesta comprovació cal tenir en compte elements com coneixements, experiència, objectius, tolerància al risc i situació financera, inclosa la capacitat per suportar pèrdues. No n'hi ha prou que et preguntin si vols guanyar molts diners. També importa què passaria si els perds. El més important si confies en l'assessorament de tercers és no oblidar que quan s'inverteix sempre hi ha risc.

Què passa si tens un problema amb la plataforma?

Una plataforma regulada (com qualsevol empresa, aplicació o servei) ha de comptar amb canals per a reclamacions. Els CASP han d'establir mecanismes efectius i transparents que permetin presentar queixes gratuïtament, a més d'informar sobre com funcionen aquests mecanismes i posar a disposició del públic plantilles o qüestionaris per presentar aquestes reclamacions.

D'altra banda, a nivell intern, no oblidis que les queixes s'han de registrar, investigar i resoldre dins d'un termini raonable i que, com a client, n'has d'estar al corrent. Això no significa que qualsevol reclamació es resoldrà a favor teu, sinó que hi ha d'haver un procediment identificable, en lloc de dependre únicament d'un xat d'atenció al client. Abans d'obrir un compte, comprova on es presenta una reclamació formal i quina entitat jurídica presta el servei.

Exemple pràctic: la Laura vol invertir 1.000 €

La Laura està explorant la possibilitat de comprar 1.000 euros en criptoactius. No coneix gaire bé el sector, però ha trobat una plataforma que li sembla interessant i de confiança. Per sort, la Laura s'ha llegit aquest article i alguns altres del nostre blog i abans de deixar anar els diners decideix fer sis comprovacions.

Qui presta el servei?

Busca el nom legal de l'empresa i comprova la seva situació al registre MiCA de l'ESMA, l'Autoritat Europea de Valors i Mercats. També verifica quins serveis està autoritzada a prestar i si opera mitjançant alguna disposició transitòria aplicable.

Què està comprant?

Localitza el White Paper i comprova què representa l'actiu, qui hi ha al darrere i quins riscos es descriuen.

Quant pagarà?

Revisa les comissions, el preu ofert, l'spread i qualsevol altre càrrec rellevant.

Qui custodiarà els seus actius?

Llegeix les condicions de custòdia i retirada per saber com podrà accedir a les seves criptomonedes i quines responsabilitats tindrà.

Hi ha conflictes d'interès?

Consulta la informació publicada per la plataforma i comprova si hi ha relacions rellevants per al servei.

Què farà si surgeix un problema?

Localitza el procediment de reclamacions abans de necessitar-lo. La Laura encara no ha comprat res, però ara disposa d'informació per valorar l'operació amb més criteri.

Què no garanteix la transparència sota el MiCA?

El MiCA representa un pas endavant important en la regulació europea dels criptoactius, però no oblidis mai el següent:

• Primer: un White Paper complet no garanteix que un projecte tingui èxit.
• Segon: utilitzar un proveïdor autoritzat no significa que el preu de les teves criptomonedes estigui protegit davant de les caigudes.
• Tercer: publicar totes les comissions no converteix automàticament una plataforma en barata.

La transparència permet comprendre millor les condicions d'una decisió, però no elimina la incertesa. D'altra banda, no tots els criptoactius o serveis queden subjectes exactament a les mateixes regles. Per això importa comprovar quin producte tens al davant i qui l'ofereix.

Si estàs fent els teus primers passos en el món cripto, també pots consultar la nostra guia sobre errors habituals quan s'comença a invertir. En definitiva, el MiCA no converteix la inversió en criptomonedes en una activitat lliure de riscos, però almenys deixa clar quines obligacions et poden ajudar a prendre decisions més informades, i aquesta, probablement, és la millor manera d'entendre que la transparència d'una plataforma no és una garantia d'èxit, sinó la millor manera de saber què estàs fent abans de decidir si ho vols fer.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

AML és el sistema que engloba les mesures destinades a prevenir i detectar el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. KYC, per la seva banda, forma part d'aquest sistema i permet identificar el client, verificar-ne la identitat i avaluar el risc associat a la relació.

En l'àmbit dels criptoactius, totes dues busquen evitar que els serveis s'utilitzin per moure o ocultar fons d'origen il·lícit. Per a l'usuari, poden implicar aportar un document d'identitat, respondre preguntes sobre la seva activitat o justificar l'origen dels fons.

Quina és la diferència entre AML i KYC?

AML o Anti-Money Laundering, recull les polítiques, els controls interns, la monitorització d'operacions i la comunicació d'activitats sospitoses per a les autoritats competents. KYC (Know your customer) és la part, dins d'AML, que posa el foc a saber qui és el client. Aquest mateix any, el govern espanyol ha anunciat noves mesures antiblanqueig de cripto que pretenen millorar aquests sistemes.

Però això no és tot, també convé distingir la customer due diligence o CDD. El seu abast va més enllà de la identificació i inclou verificar la identitat, comprendre la finalitat i la naturalesa de la relació comercial i fer un seguiment continu de les operacions per comprovar que encaixen amb el perfil i l'activitat del client.

Per què necessita una plataforma cripto saber qui ets?

Ha d'avaluar els riscos i evitar que els seus serveis s'utilitzin per blanquejar capitals o finançar el terrorisme. La velocitat de les transferències, el seu abast internacional i determinades funcions de privacitat poden augmentar alguns riscos en dificultar la identificació de les persones implicades o el seguiment de l'origen i destí dels fons. A l'agost de 2026 una denúncia va permetre identificar diverses persones relacionades amb una trama internacional de blanqueig que realitzava inversions falses en cripto.

Per això, el marc europeu exigeix un enfocament basat en el risc i la plataforma és qui ha de valorar factors com el perfil del client, els serveis utilitzats, les operacions i els països implicats per adaptar els seus controls.

Quina informació et pot demanar una plataforma durant el KYC?

La verificació sol començar per la teva identitat i la seva comprovació mitjançant documents, informació o dades procedents de fonts fiables i independents.

Aquestes comprovacions formen part del procés més ampli de diligència deguda. No tots els usuaris hauran d'aportar exactament els mateixos documents.

Per què el KYC no acaba després d'obrir el compte?

Verificar la teva identitat en registrar-te és només el principi. La normativa europea exigeix un seguiment continu conegut com a ongoing monitoring, que pretén comprovar que les operacions siguin coherents amb la informació que la plataforma té sobre tu, la teva activitat i el teu perfil de risc. També exigeix mantenir actualitzats els documents i les dades disponibles.

Per això, una plataforma et pot demanar que renovis un document caducat, confirmis si ha canviat la teva activitat o aportis informació sobre l'origen dels fons quan sigui necessari.

Rebre una petició d'informació no significa que hagis comès una irregularitat, és part dels controls que permeten entendre la teva operativa i valorar possibles riscos.

Per què et pot demanar la plataforma informació sobre l'origen dels fons?

La plataforma pot necessitar conèixer d'on procedeixen els diners o els criptoactius per comprovar que les operacions encaixen amb la teva activitat i el teu perfil de risc. Aquesta comprovació, coneguda com a source of funds, forma part de la CDD, no és una sol·licitud automàtica que s'hagi de repetir en cada operació.

Una revisió addicional pot estar meint justified pel volum de les operacions, un canvi en el teu comportament, el teu perfil, etc. La plataforma et pot demanar una explicació i documentació que permeti meint acreditar la procedència dels fons.

En el cas dels criptoactius, indicar que van arribar des d'una altra plataforma o des d'un carter propi pot no ser suficient ja que identifica el punt d'enviament, però no necessàriament explica com els vas obtenir. La informació sol·licitada ha de guardar relació amb el risc que s'està avaluant, i demanar-la no implica per si mateix que els fons tinguin un origen il·lícit.

Com afecta l'AML als dipòsits i retirades de criptomonedes?

Els controls AML també s'apliquen als moviments de criptoactius, tot i que no hi hagi conversions a moneda. Els CASP han d'examinar les operacions durant la relació amb el client i avaluar els riscos de les transferències.

En un dipòsit o una retirada, poden analitzar qui envia els actius, qui els rep, les adreces d'origen i destí i la contrapart, com una altra plataforma. També poden valorar l'import, la freqüència i altres característiques de l'operació.

Si detecten informació incompleta o factors que requereixen una revisió addicional, poden sol·licitar dades sobre el remitent, el destinatari o la procedència dels actius.

Què canvia quan envies cripto a una self-hosted wallet?

Enviar actius des d'una plataforma a un carter autocustodiat també implica obligacions d'informació. La Travel Rule europea, aplicable des del 30 de desembre de 2024 mitjançant el Reglament (UE) 2023/1113, exigeix que, quan intervé un CASP subjecte al reglament, es recopili i conservi informació sobre qui envia els criptoactius i qui els rep.

A la pràctica, la plataforma et pot preguntar si l'adreça és teva o pertany a una altra persona i sol·licitar les dades corresponents. Si la transferència supera els 1.000 euros, ha d'adoptar mesures adequades per avaluar si l'adreça pertany al seu client o està sota el seu control. Aquest llindar correspon a aquesta comprovació addicional, no significa que les transferències inferiors quedin exemptes de les obligacions d'informació.

Significa la Travel Rule que les teves dades personals s'escriuen a la blockchain?

No. La Travel Rule no exigeix que les teves dades personals es meint enregistrin a la blockchain sinó que estableix expressament que la informació de l'emissor i del beneficiari no s'ha d'adjuntar directament a la transferència de criptoactius ni incloure-s'hi.

Quan correspon transmetre aquesta informació entre proveïdors, s'ha de fer de manera segura, abans de la transferència o al mateix temps. Per tant, que les dades acompanyin l'operació no significa que el teu nom, domicili o document d'identitat hagin d'aparèixer públicament en un explorador de blockchain.

A més, el tractament de les dades ha de complir el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), incloses les garanties aplicables quan s'envien fora de la UE. La informació recopilada sota aquestes obligacions s'utilitza per prevenir el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, el reglament en prohibeix el tractament amb fins comercials.

Per què una plataforma pot retardar, rebutjar o revisar una operació?

Una plataforma pot necessitar completar les seves comprovacions abans de tramitar una operació o posar els criptoactius a la teva disposició. Pot ocórrer si falta informació, hi ha inconsistències en les dades d'identitat, es detecta un risc elevat o l'operació no encaixa amb el que coneix de la teva activitat.

Segons el cas, pot sol·licitar documentació addicional o aclariments. En les transferències de criptoactius amb informació incompleta sobre l'originant o el beneficiari, la normativa contempla mesures com meint suspendre, rebutjar o retornar la transferència, o demanar les dades necessàries abans d'alliberar els actius, en funció del risc i sense demora injustificada.

En determinats supòsits, continuar no és una opció legal. Si no pot complir els requisits de diligència deguda relatius a la identificació del client i del titular real o a la finalitat de la relació, la plataforma pot estar obligada a no iniciar la relació, no realitzar una operació ocasional o posar fi a una relació existent.

Exemple pràctic: des del registre fins a una revisió addicional

El següent escenari fictici mostra com es poden aplicar els controls durant la relació amb una plataforma.

Registre

Lucía obre un compte en una plataforma de criptoactius i verifica la seva identitat. També facilita informació sobre la seva activitat i l'ús que preveu fer del servei.

Ús habitual

Durant diversos mesos compra petites quantitats de BTC mitjançant transferències des d'un compte bancari al seu nom. Aquesta operativa permet a la plataforma conèixer el seu patró habitual.

Canvi d'activitat

Més endavant, rep al seu compte criptoactius per un valor equivalent a 8.000 euros des d'un carter autocustodiat i sol·licita vendre meint-los. L'import i la via d'entrada representen un canvi respecte a la seva activitat anterior.

Revisió addicional

La plataforma li pot demanar que meint expliqui com va obtenir aquests criptoactius i aporti documentació que ho meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint meint respaldi, com justificants de compra o un historial de moviments. A més, en tractar-se d'una transferència superior a 1.000 euros des d'una adreça autocustodiada, ha d'adoptar mesures adequades per avaluar si aquesta adreça pertany a Lucía o està sota el seu control. Comprovar el control de l'adreça i justificar l'origen dels fons són verificacions diferents.

Resultat

Si la informació permet completar les verificacions i no hi ha altres impediments, l'operació segueix el seu curs. Si queden dubtes es poden aplicar controls addicionals o restriccions i rebutjar l'operació.

Què no significa AML/KYC per a un usuari?

Els controls AML/KYC poden generar dubtes, però convé evitar aquestes interpretacions:

• Que et demanin més informació no significa automàticament que siguis sospitós d'un delicte. 
• Estar meint verificat no garanteix que totes les teves futures operacions es processin sense revisió.
• Una transferència inferior a 1.000 euros no queda automàticament fora d'AML ni de la Travel Rule. 
• Els carters autocustodiats no estan meint prohibits pel marc europeu però les transferències cap a ells o des d'ells poden estar subjectes a comprovacions quan intervé un CASP.
• KYC no implica publicar les teves dades personals a la blockchain
• Superar el KYC no certifica que una plataforma sigui segura ni que un criptoactiu sigui adequat per a tu. 

Què pots fer perquè una revisió sigui més senzilla?

Mantenir un registre clar de la teva activitat real et pot ajudar a respondre a una revisió. Alguns hàbits útils són:

• Mantén actualitzades les teves dades personals
• Conserva els historials de compres, vendes i transferències
• Guarda els identificadors de les transaccions (TxID)
• Conserva la documentació rellevant que ja existeixi
• Procura poder explicar com vas adquirir les teves posicions més importants

Es tracta de mantenir una traçabilitat coherent del que realment has fet. Si reps una sol·licitud, respon amb informació veraç i pertinent, utilitzant els canals oficials i segurs de la plataforma.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

DORA és el Reglament europeu sobre resiliència operativa digital del sector financer. El seu objectiu és que les entitats subjectes a aquest marc puguin prevenir, gestionar, resistir i superar problemes en les seves tecnologies de la informació i la comunicació, inclosos incidents greus i fallades de proveïdors tecnològics.

Per a l'usuari, importa perquè serveis com accedir a un compte, realitzar un pagament o consultar una inversió depenen d'aquests sistemes. DORA no garanteix que mai hi hagi interrupcions, però exigeix que les entitats estiguin preparades per reduir el seu impacte i recuperar el seu funcionament.

Què regula realment DORA?

DORA estableix un marc comú per a la resiliència digital del sector financer europeu. Les seves principals mesures s'organitzen en cinc àrees:

• Gestió del risc TIC.
• Gestió i notificació d'incidents.
• Proves de resiliència operativa digital.
• Gestió del risc de proveïdors TIC externs.
• Intercanvi d'informació sobre amenaces.

Respecte a l'usuari, aquestes mesures ajuden a fer que l'entitat estigui millor preparada si algun fet li impedeix accedir al seu compte, realitzar un pagament o utilitzar un altre servei financer. Un cas molt sonat, que va afectar milers de persones, va ser quan, el 2024, una actualització defectuosa del programari de seguretat de CrowdStrike va provocar interrupcions en equips Windows i va afectar bancs, aerolínies i altres serveis de nombrosos països.

A quines empreses cripto s'aplica DORA?

L'article 2.1.f de DORA inclou expressament els proveïdors de serveis de criptoactius (CASP) autoritzats sota MiCA i els emissors de tokens referenciats a actius.

En el cas dels EMT, la connexió s'estableix a través de la categoria regulatòria del seu emissor. L'article 48 de MiCA exigeix, com a regla general, que l'emissor estigui autoritzat com a entitat de crèdit o com a entitat de diner electrònic. Ambdós categories estan incloses a DORA. Per tant, una entitat de diner electrònic que emeti un token vinculat a l'euro queda subjecta a DORA per la seva condició d'entitat financera.

No n'hi ha prou que una empresa es presenti com a cripto per determinar si li resulta aplicable DORA. Cal identificar l'entitat jurídica que presta el servei o emet el token i comprovar la seva autorització i categoria regulatòria.

Què significa resiliència operativa?

Per a l'usuari, significa que l'entitat està preparadada per mantenir els seus serveis i recuperar-los de forma segura quan alguna cosa falla. Es reflecteix en situacions concretes:

• Poder accedir al servei.
• Protegir les dades crítiques.
• Recuperar les funcions prioritàries.
• Respondre amb procediments definits.

Quins riscos TIC ha de controlar una plataforma?

Els problemes tecnològics poden tenir el seu origen tant fora com dins d'una plataforma. Un ciberatac és una possibilitat, però també ho són un error humà, un accés indegut, un programa vulnerable o una configuració incorrecta. Una actualització mal gestionada pot interrompre el servei, la pèrdua o alteració de dades pot afectar els registres d'operacions i la dependència d'un proveïdor tecnològic pot traslladar les seves fallades a la plataforma.

Per gestionar aquests riscos, DORA exigeix un marc de gestió del risc TIC que integri polítiques, responsabilitats, procediments i controls.

L'aplicació d'aquestes mesures ha de ser proporcional a la mida, al perfil de risc i a la naturalesa i complexitat de l'activitat. No existeix una única combinació d'eines que tots els CASP hagin d'implantar de la mateixa manera.

Què hauria de passar quan apareix un incident greu?

La plataforma ha d'activar un procés organitzat per avaluar el seu abast, limitar els danys i recuperar l'activitat. La seqüència es pot resumir així:

Aquesta cadena és orientativa, ja que hi ha diverses accions que es poden desenvolupar en paral·lel. DORA exigeix registrar i gestionar els incidents relacionats amb les TIC, a més de classificar el seu impacte. Per valorar la seva gravetat es tenen en compte factors com:

• El nombre i la rellevància dels clients i contraparts financeres afectats, les operacions afectades i la repercussió reputacional.
• La durada de l'incident i el temps durant el qual el servei roman interromput.
• El seu abast geogràfic.
• La pèrdua de dades o l'afectació a la seva disponibilitat, autenticitat, integritat o confidencialitat.
• La importància dels serveis afectats.
• L'impacte econòmic, inclosos els costos i les pèrdues.

Una vegada controlada la situació, l'entitat ha d'investigar la causa i corregir les febleses detectades. A més, si l'incident greu afecta els interessos financers dels clients, els ha d'informar sense demora indeguda i comunicar les mesures adoptades per reduir-ne els efectes.

Per què importen tant la continuïtat i la recuperació?

Fins i tot amb bones mesures de seguretat, una plataforma pot patir fallades o atacs. La necessitat de preparar-se per a les interrupcions és una qüestió que no s'ha de deixar de banda en un context en què, segons un estudi de NTT Data, els incidents greus han crescut un 45%. 

Per això s'ha de preparar per prevenir-los i recuperar-se si ocorren:

• Ciberseguretat preventiva: com reduïm la probabilitat d'un incident?
• Resiliència operativa: si ocorre, com limitem el dany i mantenim o recuperem el servei?

DORA exigeix plans de continuïtat, procediments de resposta i recuperació i còpies de seguretat.

Per què una plataforma ha de provar la seva resiliència?

Un pla de recuperació ha de demostrar que funciona, per això DORA exigeix proves per detectar fallades en els sistemes, processos i controls, adaptades als riscos de cada plataforma.

Aquestes poden incloure anàlisis de vulnerabilitats, proves de rendiment i simulacions d'incidents. Després, l'entitat ha de prioritzar els problemes, corregir-los i comprovar que les solucions funcionen.

Per a l'usuari, això significa que la preparació de la plataforma ha d'anar més enllà del que hi ha escrit en un document.

Per què també importen el núvol i els proveïdors tecnològics?

Una plataforma depèn de proveïdors al núvol, programari o ciberseguretat. Si un falla, el servei es pot interrompre, encara que la plataforma no hagi patit un atac. La dependència del núvol es va fer visible el 20 d'octubre de 2025, quan una fallada d'Amazon Web Services va afectar nombrosos serveis, entre els quals Coinbase.

DORA exigeix controlar aquestes dependències i mantenir un registre actualitzat dels contractes tecnològics. Quan sostenen funcions essencials o importants, l'entitat ha de reforçar el control i preveure com continuar o recuperar-se davant d'una fallada, inclòs un possible canvi de proveïdor.

A més, DORA estableix una supervisió europea per als proveïdors TIC designats com a crítics, la primera llista dels quals es va publicar al novembre de 2025.

Què hauria de saber l'usuari quan ocorre un incident greu?

Si un incident greu afecta els interessos financers dels clients, l'entitat ha d'informar sense demora així que tingui coneixement de l'incident. També ha de comunicar les mesures adoptades per mitigar-ne els efectes.

Per a l'usuari, això significa rebre informació que li permeti comprendre com li afecta la situació i què està fent la plataforma per reduir-ne les conseqüències.

La comunicació inicial i la investigació tècnica compleixen funcions diferents: una permet conèixer la situació a temps i l'altra ajuda a esclarir què ha passat i com evitar que es repeteixi.

Exemple pràctic: una plataforma cripto queda fora de servei durant diverses hores

Una plataforma europea fictícia, autoritzada com a proveïdor de serveis de criptoactius sota MiCA, pateix una fallada tecnològica i impedeix a part dels seus clients accedir als seus comptes i realitzar determinades operacions durant diverses hores.

Des de la perspectiva de DORA, analitzar el que ha passat exigeix mirar més enllà de la durada de la caiguda.

Què no garanteix DORA a l'usuari?

DORA estableix requisits de gestió del risc i resiliència digital, no una garantia que res vagi a fallar. Encara que una plataforma estigui subjecta al reglament:

• No garanteix disponibilitat ininterrompuda les 24 hores.
• No elimina els ciberatacs.
• No assegura una recuperació instantània.
• No impedeix que me falli un proveïdor tecnològic.
• No converteix la plataforma en tecnològicament infal·lible.

A més, DORA no protegeix enfront d'una caiguda del preu d'un criptoactiu ni estableix una compensació automàtica per qualsevol incidència. La possible responsabilitat de l'entitat i el dret a reclamar o rebre una indemnització dependran de les circumstàncies i de les normes i condicions contractuals aplicables.

Per què importa DORA a l'usuari d'una plataforma cripto?

Quan una persona inicia sessió, retira actius o executa una operació, depèn de sistemes i procediments que normalment no pot inspeccionar com les còpies de seguretat, els controls d'accés, els equips que responen a incidents o els contractes amb proveïdors d'infraestructura al núvol.

DORA estableix obligacions sobre aquesta part del servei que l'usuari no veu, però necessita que funcioni. La seva rellevància s'aprecia especialment quan alguna cosa falla: com es limita l'impacte, com es protegeix la informació, quines funcions es recuperen primer i com s'informa els clients afectats.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Quan fas una transferència bancària en euros, el banc et demana diverses dades per poder completar-la, oi? Doncs amb les Travel Rules o regles de viatge passa una cosa similar, només que aplicat a l'ecosistema cripto.

Les travel rules, que s'apliquen des del 30 de desembre de 2024, obliguen els exchanges i proveïdors de serveis regulats a recopilar informació sobre el remitent i el destinatari quan es realitzen transaccions cripto. A continuació t'expliquem tot el que has de saber.

Què és la Travel Rule i per a què existeix?

Les travel rule, que formen part de la Regulació UE 2023/1113, coneguda també com a TFR (Transfer of Funds Regulation), són un conjunt de regulacions dissenyades per prevenir el blanqueig de capitals (AML) i el finançament del terrorisme en el sector dels criptoactius (CTF).

Aquestes normes, originalment establertes pel Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI), exigeixen que els proveïdors de serveis d'actius virtuals (VASPs, per les seves sigles en anglès) recopilin, verifiquin i transmetin informació sobre el remitent i el beneficiari de cada transacció de criptoactius.

Juntament amb el KYC (Know Your Customer), permet disposar d'una traçabilitat fiable sobre qui envia i rep els fons, facilitant així la identificació d'activitats sospitoses i el compliment de les obligacions regulatòries per part de les autoritats competents.

Quan s'aplica la Travel Rule a una transferència cripto a la UE?

El Reglament 2023/1113 entra en joc quan el CASP de qui envia (originator) o de qui rep (beneficiary) té el seu domicili social a la UE, fins i tot si aquest només actua com a intermediari.

En altres paraules, si estàs operant amb un exchange o plataforma europea, o si l'altra part ho fa, aquestes regles t'afecten directament, independentment de quan et trobis tu com a usuari.

Això significa que la normativa té abast extraterritorial, ja que n'hi ha prou que un dels proveïdors de serveis involucrats en la transacció estigui establert en territori comunitari perquè la Travel Rule sigui d'aplicació obligatòria.

Pel que fa a llindars d'import, a la UE les Travel Rules s'activen sempre, independentment de l'import de la transacció. Res de 1.000 o 3.000 €, qualsevol transacció, fins i tot d'1 USDC, ha de complir amb les obligacions de recopilació i transmissió d'informació, sense excepcions.

Sabies que... La recomanació general de GAFI estableix un llindar de 1.000 USD/EUR per a l'aplicació de les Travel Rules, i que als EUA és de 3.000 $? Tanmateix, la Unió Europea ha decidit anar més enllà, eliminant qualsevol llindar mínim i aplicant aquestes obligacions a totes les transaccions sense excepció.

Quina informació acompanya una transferència?

Els CASPs han de recopilar i transmetre dades tant del remitent com del beneficiari. Per defecte sol ser la següent:

• Originador (Qui envia): Nom, adreça blockchain o compte, dades identificatives
• Beneficiari (Qui rep): Nom, adreça blockchain o compte, identificadors addicionals si apliquen

Si la plataforma està regulada a la UE, segurament posseirà gran part de les dades gràcies a la verificació d'identitat KYC. En cas contrari, el proveïdor de serveis haurà de sol·licitar la informació abans de completar la transacció.

Què passa quan envies cripto d'una plataforma a una altra?

Imagina que vols enviar Bitcoin des del teu compte a Venga (un CASP regulat a la UE) al compte d'un amic a Coinbase (un altre CASP també regulat).

Com que totes dues plataformes estan regulades a la UE, hauran de seguir les travel rules i intercanviar la informació del remitent i del beneficiari abans d'executar la transacció. Venga recopilarà les teves dades com a originador i sol·licitarà informació sobre el beneficiari a Coinbase, que al seu torn verificarà que les dades coincideixen amb les del teu amic registrat a la seva plataforma.

Per a l'usuari això suposa un esforç i inversió de temps 0, ja que és un procés automatitzat i integrat dins dels protocols segurs de comunicació entre CASPs.

Una vegada validada la informació i confirmat el compliment de tots els requisits, la transacció s'executa i els Bitcoin es transfereixen des del teu wallet a Venga al compte del teu amic a Coinbase.

Què canvia quan intervé un self-hosted wallet?

Però què passaria si el teu amic, en lloc d'utilitzar un exchange europeu, utilitza un wallet autocustodiat? Doncs com que tu continues utilitzant serveis d'un CASP amb seu a la UE, també s'aplicarà la Travel Rule.

En aquest cas, la normativa obliga el CASP a recopilar i conservar la informació de totes dues parts, tot i que l'altra part de la transacció operi des d'un wallet autocustodiat (self-hosted wallet) sense intermediaris.

Però compte, aquí sí que hi ha un detall important a tenir en compte: quan la transacció supera els 1.000 €, el CASP ha de realitzar una verificació addicional de la identitat del titular del self-hosted wallet, mentre que per sota d'aquest llindar els requisits poden ser més laxos.

D'una manera o de l'altra, és probable que l'usuari de l'exchange hagi de proporcionar informació sobre la persona que controla el wallet autocustodiat.

Què significa realment el límit de 1.000 €?

Les travel rules només s'apliquen a les transferències de criptomonedes que superen el límit de 1.000 €? Com ja hem vist, la resposta és NO.

Aquest no determina si la Travel Rule s'aplica o no, sinó el nivell de diligència deguda que ha de realitzar el CASP quan en l'operació participa un wallet autocustodiat:

• Per sota de 1.000 €: el proveïdor de serveis ha de recopilar la informació, però no està obligat a verificar de manera exhaustiva la identitat del titular del wallet autocustodiat.
• Per sobre de 1.000 €: el CASP ha d'implementar mesures de verificació reforçada que inclouen la confirmació de la identitat del titular del self-hosted wallet.

A més, cal recordar que els CASPs són lliures d'aplicar polítiques internes més estrictes que les establertes per la regulació, la qual cosa significa que algunes plataformes podrien exigir verificació reforçada fins i tot per a imports inferiors a 1.000 € si els seus sistemes d'avaluació de riscos així ho determinen.

Atenció: el smurfing, que consisteix a fraccionar transaccions de major quantia en múltiples operacions més petites per evadir els controls de verificació reforçada, està expressament prohibit i és considerat una tècnica de blanqueig de capitals. Els sistemes de monitoratge dels CASPs estan dissenyats per detectar aquest tipus de patrons de comportament.

Les travel rules s'apliquen a una transferència entre dos wallets personals?

I si tots dos usuaris utilitzen self-hosted wallets? En aquest cas, les Travel Rules no s'apliquen, ja que la regulació només afecta els CASPs (proveïdors de serveis de criptoactius) i no les transaccions peer-to-peer directes entre wallets autocustodiats.

Per exemple, si l'Ana envia directament 1 BTC des del seu propi wallet al wallet del Luís, que també és autocustodiat, no hi ha cap CASP involucrat en l'operació, per la qual cosa no existeix obligació de complir amb la Travel Rule.

Però si el Luis té el seu wallet a Venga, aleshores Venga sí que estaria obligat a aplicar la Travel Rule, ja que actua com a proveïdor de serveis per al Luis i ha de recopilar la informació sobre l'Ana com a originadora de la transacció, especialment si l'operació supera els 1.000 €.

Això sí, això no significa que els wallets autocustodiats estiguin fora del sistema, ja que continuenats a altres obligacions regulatòries en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, fiscals o legals.

Les teves dades personals s'escriuen a la blockchain?

I si t'ho estaves preguntant: NO, en cap circumstància les teves dades personals s'escriuen a la blockchain quan s'activen les travel rules.

La informació que els CASPs han d'intercanviar es transmet de forma privada i segura entre les plataformes mitjançant canals xifrats i protocols dissenyats per a aquest propòsit, mai a través de la cadena de blocs pública.

El que sí que queda registrat a la blockchain és la informació tècnica de la transacció: les adreces dels wallets involucrats, l'import transferit, la data i hora exacta de l'operació, i el hash de la transacció que permet la seva verificació i seguiment en el registre públic distribuït.

Així que no t'has de preocupar perquè existeix una separació entre la informació personal, que viatja per canals privats entre CASPs, i la informació tècnica, que queda registrada a la blockchain.

Per què pot una plataforma demanar més informació o retardar una transferència?

Si un CASP detecta que falta informació, està incompleta o detecta alguna irregularitat sospitosa, té l'obligació legal de suspendre temporalment l'operació. A continuació, haurà de sol·licitar documentació i informació addicional per verificar que tot està en ordre.

Tal com s'indica a la Guideline de l'EBA (European Banking Authority), els CASPs han d'aplicar un enfocament basat en riscos per avaluar cada transacció i determinar si cal realitzar controls addicionals abans de la seva execució.

Per a això utilitzen sistemes automatitzats d'anàlisi de risc que revisen diversos factors: historial de l'usuari, origen i destí dels fons, la freqüència de les operacions, patrons de comportament, jurisdiccions involucrades… I amb tot això decideixen si es pot procedir o no amb l'operació.

Exemple pràctic: un usuari i tres transferències diferents

Imagina que l'Alberto vol enviar 1001 USDC a la Maria. Depenent de com realitzi aquesta operació, les obligacions regulatòries variaran en cadascun dels tres escenaris possibles que analitzarem a continuació.

Escenari 1: Tots dos utilitzen CASPs regulats a la UE.

Si l'Alberto té el seu compte a Venga i la Maria a Coinbase, totes dues plataformes intercanviaran automàticament la informació de l'Alberto (nom, adreça de wallet, dades identificatives) i de la Maria (nom, adreça de wallet a Coinbase, dades de verificació KYC).

Aquest procés s'executarà de forma automàtica i la transacció es completarà en pocs minuts, sempre que tota la informació sigui correcta i no es detectin senyals d'alerta en els sistemes de monitoratge de riscos.

Escenari 2: l'Alberto utilitza un CASP i la Maria un self-hosted wallet.

Si l'Alberto envia els 1001 USDC des de Venga al wallet autocustodiat de la Maria, Venga li haurà de sol·licitar informació detallada sobre la Maria: nom complet, adreça del wallet de destí i, atès que la transacció supera els 1.000 €, també haurà de verificar la identitat de la Maria.

L'Alberto haurà de proporcionar aquesta documentació abans que Venga autoritzi la transferència, la qual cosa pot retardar el procés diversos dies si la Maria no està familiaritzada amb aquests procediments tècnics o si necessita temps per reunir la documentació.

Escenari 3: Tots dos utilitzen self-hosted wallets.

Si l'Alberto i la Maria operen des dels seus propis wallets autocustodiats, realitzant una transacció peer-to-peer directa sense intermediaris, la Travel Rule no s'aplica en absolut, ja que no hi ha cap CASP involucrat en l'operació que hagi de complir amb les obligacions d'aquesta llei.

Què convé tenir preparat abans de fer una transferència?

Per tant, i tenint en compte tot el que hem explicat fins ara, abans de fer una transferència hauries de tenir una minirutina que et permeti verificar:

1. Identificar el tipus de destí: una altra plataforma (on?) o wallet autocustodiat?
2. Propietat de l'altra adreça: és teva, pertany a una plataforma o a una altra persona?
3. Dades del destinatari: Tens dades del destinatari per poder proporcionar-les si el teu CASP se les sol·licita (nom complet, adreça del wallet, prova de control si supera 1.000 €)?
4. Comprovar xarxa i adreça: més enllà de la Travel Rules, assegura't que estàs utilitzant la xarxa blockchain correcta (Ethereum, Bitcoin, Polygon, etc.) i que l'adreça de destí és vàlida i està copiada sense errors.
5. Conservar el TxID i l'historial: si surgeix algun problema, necessitaràs l'identificador de transacció (TxID) per fer un seguiment, presentar reclamacions o demostrar que efectivament vas realitzar l'enviament.

Què no significa la Travel Rule?

Com ja hem vist, les Travel Rule no prohibeixen els wallets autocustodiats i no només s'apliquen a transferències de més de 1.000 €. Tampoc recopilen dades personals a la blockchain pública, no substitueixen el KYC o el monitoratge AML ni posen l'etiqueta de sospitosa a cada transacció.

L'objectiu d'aquesta normativa és augmentar la transparència i la seguretat de les transaccions cripto, alineant l'ecosistema de criptoactius amb els estàndards internacionals de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

El seu objectiu és trobar l' equilibri entre la innovació financera i la protecció del sistema, fent que sigui més segur i fàcil d'utilitzar per a totes les parts.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Un CASP o Crypto-Asset Service Provider és una entitat o empresa autoritzada per prestar serveis relacionats amb criptoactius sota el marc regulatori europeu MiCA (Markets in Crypto-Assets Regulation).

Per obtenir aquesta llicència i operar de forma legal a Europa, els CASP han de passar per un procediment i complir amb uns requisits estrictes.

En aquest article t'expliquem en què converteix una empresa o entitat en CASP, quins serveis cripto pot oferir, les seves obligacions o el que significa (i el que no) per a l'usuari final.

Què converteix una empresa en un CASP?

És un proveïdor CASP simplement una empresa que ofereix serveis de criptomonedes? Doncs no exactament. Perquè una empresa o entitat financera sigui considerada CASP sota MiCA, ha de complir dues condicions fonamentals:

• Prestar almenys un dels serveis regulats pel reglament (com custòdia, intercanvi o assessorament sobre criptoactius)
• Haver obtingut l'autorització corresponent de l'autoritat competent d'un Estat membre de la UE, en el cas d'Espanya, la CNMV.

Sense aquesta llicència, cap empresa pot considerar-se CASP ni operar legalment com a proveïdor de serveis cripto dins de l'Espai Econòmic Europeu. A més, no n'hi ha prou amb sol·licitar-ho, sinó que ha de passar un procediment d'avaluació, el qual es detalla exactament al Títol V de MiCA.

Quins serveis cripto pot prestar un CASP?

La llei MiCA estableix de manera clara els deu serveis que un CASP pot oferir als seus clients. Entre ells s'inclouen:

1. Custòdia i administració de criptoactius;
2. Operació d'una plataforma de negociació;
3. Canvi de criptoactius per diners;
4. Canvi d'un criptoactiu per un altre;
5. Execució d'ordres;
6. Col·locació de criptoactius;
7. Recepció i transmissió d'ordres;
8. Assessorament sobre criptoactius;
9. Gestió de carteres;
10. Serveis de transferència de criptoactius.

Ser CASP significa que l'empresa pot prestar qualsevol servei cripto?

Encara que una entitat anunciï ser proveïdor CASP i tingui en regla tots els requisits de la llicència MiCA, això no significa que pugui prestar qualsevol servei. Cada autorització es concedeix individualment.

És a dir, un CASP pot estar autoritzat únicament per a custòdia i canvi de criptoactius per diners, però no per a assessorament o gestió de carteres. Per això, cal comprovar:

• Si l'entitat jurídica de la plataforma està registrada com a CASP
• I per a quins serveis concrets ha rebut autorització.

Aquesta informació sol estar disponible en els registres públics de l'autoritat competent, com el de la CNMV a Espanya o l'ESMA a Europa.

Sabies que... El passat 1 de juliol de 2026, la CNMV va concedir a Venga la seva llicència MiCA? Això li permet operar legalment a tot el territori de la Unió Europea com a proveïdor autoritzat de serveis de criptoactius. Gràcies a aquesta llicència, els usuaris de Venga compten amb les garanties que exigeix la normativa europea.

Quines obligacions té un CASP enfront de l'usuari?

Els proveïdors CASP han de complir un bon nombre d'obligacions de cara a l'usuari, entre les quals destaquen:

• Actuar de forma honesta, justa i professional en benefici dels clients
• Proporcionar informació clara, precisa i no enganyosa sobre els serveis que ofereixen, els riscos associats als criptoactius i les comissions
• Estan obligats a establir procediments de reclamació accessibles i a custodiar els actius dels clients de manera separada dels propis de l'empresa.
• Han de comptar amb polítiques de conflictes d'interès, sistemes de seguretat robustos per protegir els fons i dades personals,
• Complir amb les normatives de prevenció del blanqueig de capitals (AML) i finançament del terrorisme.
• Avaluar la idoneïtat del client abans de prestar certs serveis, com l'assessorament o la gestió de carteres

Pots ampliar aquesta informació al nostre article sobre publicitat cripto i reclams enganyosos.

Com ha de tractar un CASP els actius i fons dels seus clients?

Un dels punts més importants que estableix MiCA per als CASP és l'obligació de segregar els actius dels clients dels propis de l'empresa. Això significa que els criptoactius i fons que diposites en una plataforma regulada no poden barrejar-se amb el patrimoni del proveïdor.

Així, en cas d'insolvència o fallida del CASP, els actius dels usuaris no formarien part de la massa concursal i, per tant, estarien protegits enfront dels creditors de l'empresa.

En altres paraules, les teves criptomonedes continuaran sent teves i podries recuperar-les, cosa que no passa quan operas amb plataformes no regulades.

A més de la segregació, els CASP han de mantenir registres dels actius que custodien per a cada client, garantint en tot moment la traçabilitat i la identificació precisa de qui és el titular de cada criptoactiu.

Què canvia quan el CASP també actua com a custodi?

Així mateix, quan el CASP també actua com a custodi dels criptoactius dels seus clients, les obligacions s'incrementen. En aquest cas, el proveïdor adquireix una responsabilitat contractual directa sobre la custòdia i conservació dels actius.

Això implica que ha de respondre davant el client per qualsevol pèrdua derivada de fallades de seguretat, ciberatacs o errors operatius, llevat que pugui demostrar que el dany es va produir per causes alienes al seu control i que no va poder raonablement preveure ni evitar.

Aquesta inversió de la càrrega de la prova suposa una garantia addicional per a l'usuari, ja que no serà ell qui hagi de demostrar la negligència del proveïdor, sinó el CASP qui haurà d'acreditar que va actuar amb la diligència deguda.

A més, els CASP que ofereixen serveis de custòdia han d'establir polítiques clares sobre l'ús de les claus criptogràfiques dels clients, assegurant que en cap cas s'utilitzin per a fins diferents dels expressament autoritzats pel titular.

Com es gestionen els conflictes d'interès i l'outsourcing?

Un CASP ha de comptar amb una política de conflictes d'interès per escrit que identifiqui les circumstàncies que puguin generar situacions contràries als interessos dels seus clients. Aquesta política ha d'incloure els procediments i mesures adoptats per prevenir, gestionar i divulgar aquests conflictes.

Per exemple, si el CASP opera també per compte propi al mercat de criptoactius, ha de garantir que aquesta activitat no perjudiqui les operacions dels seus clients ni generi avantatges indeguts per a l'empresa.

Pel que fa a l'outsourcing o externalització de funcions, MiCA permet que els CASP deleguin determinades activitats operatives o tècniques a tercers proveïdors, però sota condicions molt estrictes. El proveïdor continua sent plenament responsable davant els seus clients i davant l'autoritat competent.

A més, s'ha d'assegurar que el tercer compleix amb els mateixos estàndards de seguretat, confidencialitat i compliment normatiu que els CASP, així com comunicar qualsevol servei d'externalització.

Què passa si l'usuari té una reclamació?

A més, qualsevol plataforma llicenciada sota MiCA ha de comptar amb un procediment de reclamacions gratuït, accessible i transparent que permeti als usuaris presentar queixes de manera senzilla.

El CASP està obligat a respondre en un termini raonable, generalment no superior a quinze dies hàbils, i informar el client sobre el resultat de la seva reclamació i les vies de recurs disponibles en cas de no quedar satisfet amb la resolució.

Si l'usuari considera que la seva queixa no ha estat atesa adequadament, pot recórrer als mecanismes de resolució alternativa de conflictes o, en darrera instància, als tribunals ordinaris per fer valer els seus drets.

Quines obligacions addicionals existeixen en assessorament i gestió de cartera?

Igual que passa al sistema financer tradicional, els CASP que presten serveis d'assessorament sobre criptoactius o gestió de carteres han de realitzar una avaluació d'idoneïtat abans d'oferir qualsevol recomanació o prendre decisions d'inversió en nom del client.

El CASP ha de tenir en compte els seus coneixements i experiència, els seus objectius d'inversió, la seva tolerància al risc, situació financera o capacitat per suportar pèrdues.

Què no garanteix una autorització CASP?

Tot i els avenços en termes de protecció de l'inversor que proporciona la llei MiCA, és important que els usuaris entenguin que l'autorització com a CASP no equival a una garantia de rendibilitat ni elimina els riscos inherents als criptoactius.

 La volatilitat extrema, les fallades tècniques en les xarxes blockchain, la possible desaparició d'un criptoactiu... Cap d'aquestes situacions queda coberta per la llicència MiCA. La regulació protegeix enfront de males pràctiques del proveïdor, però no enfront del comportament del mercat.

Exemple pràctic: com comprovar un CASP abans d'utilitzar una plataforma

Imagina que l'Anna vol utilitzar CryptoPlataform X per comprar BTC, mantenir-los o fer stake durant un temps i després, transferir-los a la seva wallet freda. Què hauria de fer l'Anna abans de dipositar els seus diners?

1. Identificar l'entitat jurídica: cerca en els termes quina entitat hi ha al darrere i verifica que es tracta d'una empresa que no té res a veure amb el nom comercial.
2. Verificar MiCA: accedeix al registre de l'ESMA o de la CNMV i comprova que aquesta entitat apareix com a CASP autoritzat.
3. Comprova els serveis autoritzats: a més, comprova que la plataforma està autoritzada per als serveis que l'Anna necessita: custòdia, canvi de criptoactius per diners i, si s'escau, serveis de transferència.
4. Costos i condicions: amb tota la part legal coberta, l'Anna revisarà els trading fees, spread, custody i withdrawal fees, així com els temps de processament o les condicions de retirada abans d'operar.
5. Revisar custody i complaints: abans de dipositar, l'Anna hauria de revisar la política de custòdia de la plataforma per entendre com es segreguen els seus actius i localitzar el procediment de reclamacions per saber com actuar en cas d'incidència.

Què hauria d'entendre realment un usuari sobre els CASP?

Amb un procés com l'anterior, l'usuari pot saber ràpidament quina entitat presta el servei, si té llicència MiCA, quins serveis està autoritzat a prestar, quines obligacions té enfront de l'usuari o com actuar en cas de problema.

Així, entenent què és un CASP i quines obligacions té enfront de l'usuari gràcies a la regulació europea, invertir en cripto és més transparent i segur que mai. Malgrat tot, no hem d'oblidar que la responsabilitat final sobre les decisions d'inversió continua recaient en el mateix usuari i que els riscos inherents al mercat continuen existint.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Compres una stablecoin perquè vols evitar els daltabaixos de les criptomonedes. Fins a aquí, tot bé. Però saps què estàs comprant i què pots reclamar quan vulguis recuperar els teus diners?

Aquí entra MiCA i les seves dues grans categories: EMT i ART. Encara que les sigles sonin tècniques, saber la diferència t'interessa. Algunes stablecoins busquen mantenir el valor d'un euro o un dòlar, mentre que d'altres intenten seguir el preu de l'or o d'una cistella de monedes. Aquesta diferència és el punt de partida per entendre com les classifica MiCA i quins drets tens quan les utilitzes.

La pregunta clau que t'has de fer és quin valor intenta seguir el token per mantenir la seva estabilitat? A partir d'aquesta distinció, veurem com encaixen les diferents stablecoins a MiCA i què has de comprovar abans d'utilitzar-les.

És stablecoin una categoria jurídica sota MiCA?

No. El que coneixem com a stablecoin és un terme de mercat utilitzat per descriure criptoactius que busquen mantenir un valor estable. MiCA empra categories jurídiques més precises.

Per això, per classificar un token, primer cal comprovar si entra en l'àmbit d'aplicació de MiCA, ja que alguns actius poden estar subjectes a altres normes. Si està dins del seu àmbit, el següent pas és analitzar les seves característiques per determinar si és EMT, ART o un altre tipus de criptoactiu.

Quina és la regla principal per distingir un EMT d'un ART?

La clau és què pren el token com a referència per mantenir un valor estable. Un cop comprovat que entra en l'àmbit de MiCA, pots seguir amb aquestes preguntes:

• Es referencia únicament a una moneda oficial, com l'euro o el dòlar? EMT, per exemple, pot ser un token que pretén mantenir el valor d'un euro.
• Es referencia a un altre valor, dret o una combinació d'aquests? ART, per exemple, pot ser un token la referència del qual sigui l'or o una cistella de monedes.

La referència d'un ART pot incloure una o diverses monedes oficials, combinades amb altres valors o drets. El punt decisiu és que un EMT es referencia exclusivament a una sola moneda oficial.

Què és exactament un EMT?

Les seves sigles en anglès són e-money token o token de diner electrònic. És un criptoactiu que pretén mantenir un valor estable prenent com a referència una única moneda oficial.

Aquesta moneda no ha de pertànyer necessàriament a un país de la Unió Europea, sinó que pot ser tant l'euro, el dòlar nord-americà o una altra moneda oficial. Per exemple, tant un token que busca mantenir un valor d'un euro com un altre que busca valer un dòlar encaixen en la definició d'EMT de MiCA. 

A l'octubre Qivalis, el consorci en què participen bancs com BBVA, CaixaBank i Sabadell, va obtenir l'autorització com a entitat de diner electrònic per avançar en la seva stablecoin vinculada a l'euro. Un cas que ajuda a posar cara als EMT i a entendre per què importa tant qui hi ha darrera del token.

Ho traslladem a un exemple en què tenim dos tokens ficticis:

EuroUno, que busca mantenir un valor d'1 EUR i DólarUno, que busca mantenir un valor d'1 USD. Si tens 100 unitats de cadascun, el seu objectiu és representar 100 euros i 100 dòlars, respectivament. Tots dos poden ser EMT perquè segueixen una moneda oficial.

Però hi ha un detall que has de tenir en compte si utilitzes euros ja que, el fet que un token sigui estable enfront del dòlar no significa que el seu valor en euros sigui fix. Encara que els teus 100 DólarUno mantinguin un valor de 100 dòlars, el seu equivalent en euros pot pujar o baixar amb el tipus de canvi.

Què és exactament un ART?

Un ART (asset-referenced token o token referenciat a actius) és un criptoactiu que pretén mantenir un valor estable prenent com a referència un altre valor o dret, o una combinació d'aquests. Aquesta referència pot incloure una o diverses monedes oficials.

Anem amb un exemple senzill. Tens un token fictici anomenat CestaUno, el valor de referència del qual és la suma de 0,50 euros i 0,50 dòlars. No intenta valer sempre un euro ni un dòlar sinó que busca seguir el valor conjunt d'aquestes dues quantitats.

Si el dòlar puja enfront de l'euro, el valor d'aquesta cistella expressat en euros també pujarà. Si el dòlar baixa, baixarà. El token intenta mantenir-se estable respecte a la cistella, no respecte a una moneda per separat.

La composició de les reserves determina si un token és EMT o ART?

No, i aquí és fàcil fer-se un embolic ja que es poden veure diversos tipus d'actius a la reserva i pensar que el token ha de ser un ART. Però la classificació depèn de quin valor intenta seguir el token, no simplement de com gestiona l'emissor els fons rebuts.

Tornem a EuroUno, el nostre token fictici que busca valer 1 EUR. Imagina que el seu emissor manté efectiu i deute públic de curt termini per recolzar-lo. Hi ha diferents actius a la reserva, sí, però l'objectiu del token continua sent el mateix: mantenir el valor d'un euro. Per la seva referència, continua sent EMT.

Compara'l amb CestaUno, que intenta seguir el valor conjunt de 0,50 euros i 0,50 dòlars. Aquí canvia la referència perquè ja no és una única moneda, sinó una combinació. Per això encaixa com a ART.

Per distingir-los, queda't amb aquestes dues preguntes:

• Referència: quin valor intenta seguir el token?
• Reserva: amb quins actius recolza l'emissor aquest objectiu?

La primera determina aquesta distinció entre EMT i ART. La segona permet analitzar el seu suport i si compleix els requisits aplicables.

Que la reserva no me la determini aquesta classificació no significa que sigui igual com estigui formada, ja que d'ella depèn, en part, que l'emissor pugui respondre quan els usuaris demanin els seus diners. Precisament, el BCE va proposar revisar els requisits de liquiditat dels emissors i permetre una major flexibilitat en els actius utilitzats.

Què canvia per a l'usuari en l'emissor i el dret de reemborsament?

La diferència pràctica està en qui emet el token i què pots reclamar-li quan sol·licites el seu reemborsament.

Per una banda, en els EMT, l'emissor ha de ser, com a regla general, una entitat de crèdit o una entitat de diner electrònic autoritzada. El titular té dret a sol·licitar el reemborsament en qualsevol moment i pel seu valor nominal, en la moneda oficial de referència. Per exemple, 100 tokens amb un valor nominal d'un euro cadascun donen dret a reclamar 100 euros a l'emissor.

D'altra banda, en els ART, l'emissor pot ser una entitat autoritzada conformat al règim de MiCA per a aquests tokens o una entitat de crèdit que compleixi els requisits corresponents. El titular disposa d'un dret permanent de reemborsament enfront de l'emissor que pot sol·licitar fons equivalents al valor de mercat dels actius referenciats o, quan correspongui, el lliurament d'aquests actius. Per tant, l'import no té per què coincidir amb el que va pagar en comprar el token.

Com es classifiquen tokens vinculats a l'euro, dòlar, or o una cistella?

Aquests exemples conceptuals ajuden a aplicar la regla, sempre que el token estigui dins de l'àmbit de MiCA:

Dos tokens poden seguir el dòlar i, així i tot, trobar-se en situacions regulatòries diferents. Per això, identificar la seva referència és només una part de la comprovació, també cal mirar l'emissor i les normes que compleix.

Què tenen en comú EMT i ART?

Ambdós compten amb règims específics dins de MiCA, tot i que els seus requisits no siguin idèntics. Per a l'usuari, comparteixen cinc elements rellevants:

• Emissor: regles sobre qui pot emetre'ls i quines obligacions assumeix.
• Llibre blanc o white paper: informació sobre el token, els seus riscos i els drets del titular.
• Drets dels titulars: inclòs el dret a sol·licitar el reemborsament.
• Publicitat: les comunicacions comercials han de ser clares, imparcials i no enganyoses.
• Plans de recuperació i reemborsament: mesures per afrontar dificultats de l'emissor i organitzar, quan escaigui, un reemborsament ordenat.

A més, MiCA prohibeix als emissors i als proveïdors de serveis de criptoactius concedir interessos relacionats amb EMT i ART. Això inclou beneficis vinculats al temps durant el qual es mantenen els tokens.

Tanmateix, una recompensa, un descompte o una devolució comercial no es considera automàticament interès. Cal analitzar les seves condicions i el seu efecte econòmic conformat a les regles aplicables. Anomenar-ho reward o rebate tampoc ho exclou de la prohibició si, a la pràctica, funciona com un interès.

Què significa que un EMT o un ART sigui Significant?

No és un tercer tipus de stablecoin sinó una classificació addicional que pot aplicar-se a un EMT o ART per la seva rellevància, segons criteris com el nombre de titulars, la seva grandària econòmica, el volum d'operacions, la seva dimensió internacional i la seva interconnexió amb el sistema financer.

Aquesta classificació implica obligacions addicionals i canvis en la supervisió, però el token continua sent EMT o ART.

Exemple pràctic: classificar quatre stablecoins fictícies

Ana està comparant quatre stablecoins. Per classificar-les, comença per identificar quin valor pretén seguir cada token, sense confondre-ho amb els actius de la seva reserva.

Aquestes classificacions pressuposen que els tokens estan dins de l'àmbit de MiCA. Identificar la categoria no equival a confirmar que l'emissor compleix la normativa, inclosos els requisits sobre les seves reserves.

Què hauries de comprovar abans d'utilitzar un EMT o un ART?

Cerca respostes clares a aquestes quatre preguntes:

• Què intenta mantenir estable el token? Identifica si pren com a referència una única moneda oficial, una cistella de monedes o un altre valor, com una quantitat d'or.
• Qui és l'emissor? Comprova l'entitat jurídica responsable, no només la marca comercial del token. Distingeix també l'emissor de la plataforma on el compres o el guardes.
• Quins drets de reemborsament tens? Revisa enfront de qui pots exercir-los, com es sol·licita el reemborsament, què rebries i quin procediment has de seguir. Recorda que vendre el token en una plataforma és diferent de sol·licitar el seu reemborsament a l'emissor.
• Existeix un white paper? Localitza la versió publicada per l'emissor i revisa la referència d'estabilitat, els drets del titular, els riscos i l'estructura del token. Comprova que aquesta informació sigui coherent amb el que anuncia la seva publicitat.

Recorda que la popularitat d'una stablecoin no substitueix la comprovació del seu emissor. USDT, de Tether, s'ha convertit en un dels casos més visibles del debat sobre els serveis que poden oferir les plataformes europees amb tokens que no compleixen MiCA. A l'octubre de 2026, ESMA va aclarir la seva posició. Un exemple de per què convé revisar alguna cosa més que el nom i el preu del token.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Amb l'entrada en vigor de MiCA, els tokens EMT i els ART, els quals mantenen el seu valor estable referenciant monedes oficials o cabassos d'actius, respectivament, poden rebre addicionalment la classificació de significant. Però què significa?

Quan un EMT o ART assoleixen un gran volum d'emissió, adopció o ús en el sistema financer europeu, passen a considerar-se significant. No es tracta d'un nou tipus de stablecoin, sinó més aviat d'un règim en què la supervisió i els requisits regulatoris es tornen més estrictes per part de l'EBA. 

Però quins requisits han de complir per considerar-se significant, per què per què és important i què representa per als usuaris cripto? T'ho expliquem a continuació.

Què significa realment «significant» sota MiCA?

Sota el Reglament MiCA, l'etiqueta «significant» és una classificació jurídica formal que s'aplica a tokens considerats EMT o ART quan superen els llindars quantitatius establerts en l'article 43 de MiCA i també mitjançant l'article 56 quan s'aplica als EMT. Passen a denominar-se s-EMT i s-ART. 

Això passa quan:  

1. Nombre de titulars: més de 10 milions de persones físiques o jurídiques que posseeixen el token.
2. Valor de mercat o capitalització: superior a 5.000 milions d'euros.
3. Nombre i valor de transaccions diàries: més de 2,5 milions de transaccions diàries o un valor agregat superior a 500 milions d'euros.
4. Interconnexió amb el sistema financer: quan el token s'utilitza àmpliament com a mitjà de pagament o reserva de valor dins de la Unió Europea.
5. Caràcter transfronterer: si l'emissor opera en múltiples Estats membres o el token s'utilitza de forma significativa fora del país d'origen.

N'hi ha prou de superar un d'aquests límits?

Si un EMT compleix amb un dels requisits, es converteix automàticament en s-EMT? Doncs no exactament.  

Segons el Guideline de l'EBA, un token pot convertir-se en significant quan compleix amb almenys tres dels criteris a considerar. Per tant, superar 5.000 milions d'euros de mida o 10 milions de holders de forma aïllada no converteix el token en significant. 

Qui decideix oficialment que un token és significant?

L'EBA (European Banking Authority) és l'autoritat encarregada d'emetre la designació formal. El procés comença quan l'autoritat nacional competent de l'Estat membre on està establert l'emissor notifica a l'EBA que un token ha assolit o podria assolir els llindars establerts. 

A partir d'aquest moment, l'EBA disposa de 60 dies hàbils per analitzar la informació, consultar amb altres autoritats i emetre una decisió formal. Aquesta decisió es publica oficialment i l'emissor queda subjecte a un nou marc d'obligacions reforçades.

El propi emissor també pot sol·licitar voluntàriament la classificació si considera que compleix amb els criteris o si desitja anticipar-se al procés de supervisió reforçada.

Què canvia en la supervisió després de la classificació?

Un cop un token adquireix la condició de significant, el procés de monitorització canvia, amb un paper molt més visible de l'EBA en el dia a dia de l'emissor. 

En el cas dels tokens s-ART, l'autoritat europea passa a exercir funcions de supervisió directa. Les revisions s'intensifiquen, i en cas de detectar deficiències, pot exigir que s'apliquin mesures correctives.  

Pel que fa als s-EMT emesos per electronic money institutions (entitats de diners electrònics), la supervisió s'intensifica, però continua recaient en l'autoritat nacional competent, tot i que l'EBA manté un rol de coordinació i pot emetre directrius vinculants. 

Quins requisits addicionals té un significant ART?

La categorització de s-ART porta associades una sèrie d'obligacions reforçades que l'emissor ha de complir de forma immediata. Entre les més rellevants hi ha: 

• Polítiques específiques de remuneració i gestió de riscos: l'emissor ha d'establir marcs interns que regulin com es compensa els empleats. Així mateix, ha de comptar amb procediments per identificar, mesurar i mitigar els riscos operatius, de liquiditat i de mercat.
• Requisits de fons propis més elevats: mentre que els emissors d'ART estàndard han de mantenir fons propis equivalents al 2% de la reserva d'actius, els emissors de s-ART han d'elevar aquest percentatge fins al 3%. Aquest increment busca garantir la capacitat de reemborsament als titulars del token, fins i tot en casos 
• Liquidity stress testing: l'emissor ha de realitzar proves d'estrès de liquiditat de forma regular per avaluar la seva capacitat d'atendre sol·licituds de reemborsament massives en escenaris adversos.
• Possibilitat de custòdia per diferents CASP en condicions justes i no discriminatòries: els emissors de s-ART han de permetre que els proveïdors CASP puguin oferir serveis de custòdia sobre el token sense imposar barreres d'accés injustificades. 

Què canvia per a un significant EMT?

Quan un EMT es converteix en un s-EMT, aquest manté la seva condició d'electronic money token, però se li afegeixen requisits addicionals relacionats amb reserves, liquiditat, own funds, stress testing i recovery/redemption.

Un dels principals canvis és que la reserva ha de passar una auditoria independent cada sis mesos, en lloc d'anualment com passa amb els EMT estàndard. 

Aquesta auditoria ha de verificar que els fons que respalden el token estan efectivament segregats, custodiats de forma segura i que el seu valor coincideix amb el volum de tokens en circulació. 

A més, l'emissor d'un s-EMT ha de comptar amb un pla de recuperació i reemborsament que detalli els procediments a seguir en cas que l'entitat enfronti dificultats financeres greus o decideixi cessar la seva activitat. 

Aquest pla ha de garantir que els titulars del token puguin recuperar el valor íntegre dels seus tokens en un termini raonable, minimitzant l'impacte sobre els usuaris i evitant efectes de contagi en el sistema financer. L'EBA pot exigir modificacions a aquest pla si considera que no ofereix garanties suficients.

Canvien els drets de l'usuari sobre redemption?

Pel que fa als drets dels usuaris, la classificació significant no altera els drets fonamentals de reemborsament que MiCA garanteix a tots els titulars d'EMT i ART. 

Els EMT continuen subjectes a les mateixes regles d'emissió i redemption at par value (valor nominal), el que significa que el titular pot exigir en qualsevol moment el reemborsament del valor íntegre del token en la moneda de referència, sense que l'emissor pugui aplicar comissions que desincentivin aquesta operació. 

En el cas d'un ART, el dret de reemborsament es manté vinculat als actius subjacents que componen la reserva, tot i que les condicions específiques poden variar segons l'establert en el whitepaper del token. 

El que sí reforça la classificació significant és la capacitat de l'usuari per confiar que l'emissor està sotmès a controls més rigorosos i transparents, la qual cosa redueix el risc d'impagament o de gestió deficient de les reserves. 

En la pràctica, això es tradueix en una major seguretat jurídica i operativa per a qui utilitza aquests tokens com a mitjà de pagament o reserva de valor.

Exemple real: USDC com a primer significant EMT de la UE

Un gran exemple del que hem explicat és el cas de USDC, la stablecoin emesa per Circle. El passat 14 d'octubre de 2026 es va convertir en el primer token a rebre la classificació de significant EMT dins de la Unió Europea. 

Circle, a través de la seva entitat europea autoritzada com a entitat de diners electrònics, compleix amb almenys 3 dels requisits esmentats en la normativa (fins al moment no s'ha especificat quins), la qual cosa va motivar la decisió formal de l'EBA. 

Aquesta designació implica que, a partir del 12 de novembre de 2026, Circle estarà subjecta a les obligacions reforçades pròpies dels s-EMT, incloent auditories semestrals de les seves reserves, requisits de fons propis incrementats i la presentació d'un pla de recuperació i reemborsament.

Aquest fita marca un precedent important per a l'ecosistema cripto europeu, ja que demostra que els grans emissors de stablecoins estan disposats a adaptar-se al marc regulatori de MiCA i a sotmetre's a una supervisió reforçada a canvi d'operar amb plena legitimitat.

Exemple pràctic: un token molt gran és automàticament significant?

Per acabar d'entendre quan un EMT o ART passa a ser significant, imaginem dos casos hipotètics. 

Token A

• Valor/reserva: 7.000 milions d'euros; 
• Holders: 4 millones; 
• Activitat diària: per sota del criteri de l'article 43;
• Issuer: no és DMA gatekeeper;
• Sense prou evidència per complir altres criteris qualitatius

Tot i que supera clarament el llindar de capitalització (5.000 milions d'euros), el Token A només compleix amb un dels criteris quantitatius. En no assolir el mínim de tres criteris que exigeix MiCA per a l'avaluació global, l'EBA no podria designar-lo com a significant basant-se únicament en la seva mida. 

Token B

• Més de 12 milions de holders; 
• Més de 5.000 milions d'euros de mida; 
• Supera conjuntament els límits d'activitat diària.

En aquest cas, el Token B compleix amb almenys tres dels criteris establerts en l'article 43: nombre de titulars, capitalització i volum de transaccions. 

L'EBA estaria en posició d'iniciar el procediment d'avaluació i, previsiblement, designar-lo com a significant, traslladant la supervisió directa a nivell europeu i exigint a l'emissor el compliment immediat de les obligacions reforçades descrites anteriorment.

Què hauria d'entendre realment un usuari sobre l'etiqueta significant?

Així, podem concloure que l'etiqueta "significant" no canvia la naturalesa del token ni els drets de l'usuari, sinó que eleva el nivell d'exigència sobre l'emissor. 

Per a qui utilitza una stablecoin classificada com a s-EMT o s-ART, això es tradueix en una capa addicional de protecció: auditories més freqüents, reserves més controlades, requisits de capital reforçats i plans de contingència obligatoris que garanteixin la continuïtat operativa fins i tot en escenaris adversos.

Però recorda: cap etiqueta significa sense risc en cripto. Punts com la volatilitat, errades tècniques en els smart contracts o decisions errònies de l'emissor continuen sent factors que poden afectar el valor o la disponibilitat del token, independentment de la seva classificació regulatòria. 

El que sí ofereix l'etiqueta significant és una major transparència i capacitat de resposta als riscos associats a tokens d'alta rellevància sistèmica, permetent als usuaris decidir quines stablecoins utilitzar en les seves operacions diàries.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

A aquestes alçades ja sabràs que MiCA és el reglament europeu que estableix regles comunes per emetre, oferir i admetre a negociació determinats criptoactius, així com per prestar serveis professionals relacionats amb ells a la Unió Europea. El seu nom oficial és Reglament (UE) 2023/1114.

Estableix requisits sobre com han de funcionar les plataformes que utilitzes en cripto així com quina informació t'han de donar i com han de protegir els teus actius.

A Venga hem obtingut l'autorització MiCA de la CNMV com a proveïdor de serveis de criptoactius, la qual cosa també veuràs escrit com a CASP.

Quin problema intenta resoldre MiCA?

Abans de MiCA, no podies donar per fet que dues plataformes estiguessin subjectes als mateixos requisits, encara que totes dues operessin dins de la Unió Europea.

Les activitats cripto depenien d'una barreja de normes nacionals i lleis aplicables a determinats serveis. Això feia que les condicions per operar i les proteccions per als usuaris poguessin canviar segons el país. Per a les empreses que volien oferir els seus serveis en diversos països, també suposava enfrontar-se a requisits diferents.

Quins criptoactius entren a MiCA i quins en queden fora?

MiCA distingeix entre tres grans grups de criptoactius, però no cobreix tot el que passa en una cadena de blocs (blockchain). Per entendre on encaixa cada grup, cal mirar les seves característiques i els drets que ofereix.

Les dues primeres categories recullen el que habitualment anomenem stablecoins. Però hi ha dos límits que convé conèixer des del principi:

• Els criptoactius que són instruments financers queden fora de MiCA.
• Els NFT Genuïnament únics i no fungibles també en queden fora. Són aquells que tenen característiques pròpies i no són intercanviables per altres d'equivalents.

Què canvia MiCA per a l'emissió i el listing de tokens?

Quan un projecte vol oferir un token al públic, o incorporar-lo a una plataforma de negociació, MiCA exigeix preparar i publicar una fitxa detallada que et permet entendre què tens al davant abans de prendre una decisió, anomenada White paper. Ha d'explicar:

• En què consisteix el projecte i qui hi ha al darrere.
• Quins drets i obligacions van associats al token.
• Com funciona la tecnologia que utilitza.
• Quines són les condicions de l'oferta o de la seva admissió a negociació.
• Quins riscos has de conèixer.

Aquestes obligacions tenen excepcions, així que no tots els tokens ni totes les ofertes estan subjectes exactament als mateixos requisits.

Aquí ve un matís que mereix atenció i és que, notificar un white paper no equival a aconseguir que el regulador aprovi el token.

Per què els ART i els EMT tenen un règim diferent?

Si un token busca mantenir un valor estable, necessites saber què manté aquesta estabilitat i com en pots recuperar el valor. MiCA dedica regles específiques als ART i EMT perquè es poden utilitzar de manera àmplia per pagar, transferir valor o mantenir fons. Si assoleixen una mida important, els seus problemes podrien afectar també el sistema financer.

Encara que tots dos busquen estabilitat, la referència que utilitzen determina la seva categoria i les obligacions de qui els emet:

• EMT: prenen com a referència una única moneda oficial, com l'euro. Per regla general, el seu emissor ha de ser una entitat de crèdit o una entitat de diners electrònics. El titular té dret a sol·licitar el reemborsament en qualsevol moment i a la par.
• ART: prenen com a referència un altre valor o dret, o una combinació d'aquests. El seu règim inclou requisits específics d'autorització, reserva d'actius, custòdia i reemborsament.

Què canvia per als exchanges, custodis i altres CASP?

Quan compres criptomonedes en una aplicació o en confies la custòdia a una empresa, hi ha un proveïdor que et presta un servei. MiCA estableix una categoria regulatòria per a aquests negocis anomenats CASP, les sigles en anglès de proveïdor de serveis de criptoactius.

La regla general és que necessiten autorització per prestar professionalment, a la UE, els serveis definits pel reglament. Aquesta autorització ha de cobrir les activitats que realitzen.

MiCA també inclou la col·locació de criptoactius i la recepció i transmissió d'ordres. Per això, la paraula exchange no basta per saber què fa una empresa, ja que una mateixa plataforma pot prestar diversos serveis regulats.

Com regula MiCA les plataformes de trading i els abusos de mercat?

Abans d'incorporar un token al seu mercat, una plataforma de trading l'ha d'avaluar i comprovar que compleix les seves regles d'admissió. MiCA exigeix que aquestes regles siguin clares i transparents, i que estableixin també quan un actiu pot continuar negociant-se o quan se n'ha de suspendre la negociació.

Aquesta revisió prèvia inclou aspectes com:

• La fiabilitat tècnica
• Els possibles vincles amb activitats il·lícites o fraudulentes
• Qui hi ha al darrere
• Quan MiCA exigeix un white paper, la plataforma no pot admetre el token sense que aquest document s'hagi publicat.

MiCA prohibeix les operacions amb informació privilegiada, la seva comunicació il·lícita i la manipulació del mercat. Les plataformes han de comptar amb sistemes per prevenir o detectar aquests abusos.

Per què una sola autorització canvia el mercat europeu per a les empreses?

Si una empresa cripto autoritzada a Espanya vol oferir els seus serveis també a França i Itàlia, amb MiCA ho pot fer sense sol·licitar una llicència cripto nova a cada país, sempre que se cenyeixi als serveis coberts per la seva autorització i segueixi el procediment de notificació corresponent. És el que es coneix com a passaport europeu.

Per a una empresa, això facilita planificar el seu creixement, pot ampliar la seva activitat dins de la UE sobre una base regulatòria comuna i reduir la duplicació de tràmits.

Què no regula MiCA per si sol?

MiCA és una peça important de la regulació cripto, però conviu amb altres normes.

Per tant, una mateixa empresa pot haver de complir MiCA, les normes contra el blanqueig, la Travel Rule i DORA alhora. Cada marc aborda una part diferent de la seva activitat.

S'aplica plenament MiCA el 2026?

MiCA ja s'aplica i ha acabat el termini transitori màxim per als proveïdors cripto preexistents, però la seva aplicació ha estat per etapes:

• 30 de juny de 2024: van començar a aplicar-se les regles per a ART i EMT.
• 30 de desembre de 2024: va començar l'aplicació general del reglament.
• 1 de juliol de 2026: va acabar el període transitori màxim per a determinats proveïdors que ja operaven abans de MiCA. Els Estats membres podien establir terminis més curts o no aplicar aquesta transició.

Exemple pràctic: com canvia l'avaluació d'una plataforma sota MiCA

Lluís vol comprar un token amb euros i deixar-lo desat a CryptoPlatform (plataforma fictícia). Abans d'ingressar diners, fa cinc comprovacions.

Amb aquestes comprovacions, en Lluís sap millor amb qui contracta, quins serveis pot prestar-li i quines condicions accepta.

Què no garanteix MiCA encara que el mercat estigui més regulat?

Més regulació significa més obligacions per a les empreses i més proteccions per als usuaris. Però no converteix les criptomonedes en inversions sense risc. Encara que utilitzis una plataforma autoritzada, MiCA no garanteix:

• Que un criptoactiu mantingui el seu valor.
• Que un projecte tingui èxit
• Que una plataforma mai pateixi un atac o una fallada.
• Que cada token llistat estigui aprovat pel regulador.
• Que qualsevol pèrdua et sigui reemborsada.
• Que tots els criptoactius tinguin les mateixes proteccions. Aquestes depenen del tipus d'actiu, del servei i de la normativa aplicable.

El que MiCA canvia principalment és qui pot prestar determinats serveis, quina informació t'ha de donar, quines responsabilitats assumeix i com se'l supervisa. Això et permet prendre decisions amb més elements sobre la taula. La part d'entendre què compres, quin risc acceptes i si encaixa amb tu continua sent teva.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Et sembla que declarar els teus moviments anuals en cripto és una autèntica bogeria? Ho és, però només quan intentes recopilar totes les teves operacions si ho pretens quan arriba la declaració de la renda. Però i si li dónes la volta a la truita i et curres un registre d'operacions cada trimestre? Seria magnífic, no?

Doncs això és justament el que trobaràs en aquest article: com organitzar els teus moviments cripto durant tot l'any per no tornar-te boig quan arribi la declaració de la renda. 

Per què convé organitzar les operacions durant l'any?

Tu, un cafè i milers d'operacions cripto per revisar i fer una declaració de la renda. I tenint en compte que pots haver realitzat tot tipus d'operacions, com ara compravenda, staking, swap o fins i tot pagaments per serveis, la tasca es torna encara més complicada. 

I tenint en compte que aquestes transaccions tenen un tractament fiscal diferent, i que és probable que hi hagi informació que no puguis recuperar, et trobaràs davant d'un problema irresoluble. Et trobaràs davant d'un Lego de 10.000 peces sense instruccions i peces desordenades. Caos total.

A més, la AEAT és cada vegada més estricta amb la declaració de guanys procedents de criptoactius i cada vegada creua més dades: informació d'exchanges, models 721 i 172, moviments bancaris... Si els números no quadren, el problema està gairebé assegurat. 

Quines dades hauries de guardar de cada transacció?

La millor manera d'afrontar aquesta tasca és creant un registre continu durant tot l'any, i no a la inversa. I com fer-ho? Doncs la realitat és que no necessites eines sofisticades: un simple full de càlcul pot servir. 

I quines dades has de guardar? Doncs les bàsiques de cada operació: data, tipus d'operació, actiu lliurat, quantitat, actiu rebut, quantitat, valor en moneda fiat, comissió, Exchange o wallet, ID d'ordre o TxID i un espai de notes. 

I tot i que no totes les columnes seran necessàries en cada operació, el més senzill és utilitzar sempre la mateixa estructura per simplificar el procés.

Com classificar compres, vendes, swaps, transferències i rewards?

També hauràs d'etiquetar correctament cada tipus de moviment per desprès poder realitzar els diferents tipus d'operacions. El millor és utilitzar categories simples que et permetin primer separar què ha passat i desprès aplicar el tractament fiscal corresponent. 

• Compra amb moneda fiat 
• Venda per moneda fiat 
• Intercanvi d'un criptoactiu per un altre 
• Transferència interna
• Pagament o despesa 
• Staking o reward
• Airdrop o una altra recepció 
• Comissió 
• Dipòsit o retirada 

Com distingir una transferència pròpia d'una altra operació?

A més, per no confondre't, també cal etiquetar quan un moviment és simplement un traspàs entre wallets o exchanges que et pertanyen i quan implica una transmissió real. 

Una transferència del teu compte de Venga al teu Ledger, per exemple, no genera cap guany ni pèrdua patrimonial, però són dos registres tècnics, enviament i recepció, que en realitat corresponen a un únic moviment intern. 

Per evitar duplicitats o errors, el millor és vincular tots dos registres amb un identificador propi, de manera que quan revisis l'històric, sàpigues que són dues parts d'un mateix moviment. 

Tipus de moviment -> intern: Exchange A → TxID 123 → Wallet pròpia

• Si l'actiu surt d'una wallet teva i entra en una altra que també controles, sense que canviï la quantitat ni el tipus d'actiu, estàs davant d'una transferència interna.
• En canvi, si la destí és una adreça d'un tercer o reps a canvi un altre token, ja parlem d'una transmissió amb possibles implicacions fiscals que hauràs de reflectir en la teva declaració.

Un altre detall a tenir en compte: les comissions de xarxa (gas fees) que pagues en una transferència interna no generen guany ni pèrdua per si mateixes, però sí que redueixen el teu patrimoni en cripto.

Com combinar diversos exchanges i wallets sense duplicar operacions?

El més habitual en inversions cripto també és utilitzar diverses plataformes, la qual cosa pot suposar un problema quan exportes els historials de cada exchange o wallet per separat. És fàcil que les dades no quadrin si no tens un sistema clar. 

Si tens un registre mestre, que utilitza sempre les mateixes columnes i categories, el trencaclosques serà molt més fàcil de muntar. Així podràs seguir un actiu des de que entra a la teva cartera fins que en surt, sense importar per quantes plataformes hagi passat. 

Exemple: si compres ETH a Binance, el transfereixes a MetaMask i després l'intercanvies per USDC a Uniswap, cada pas queda reflectit amb la seva data, plataforma i tipus d'operació: compra a Binance, transferència interna a MetaMask i swap a Uniswap. 

D'aquesta manera, quan arribi el moment de declarar, podràs reconstruir el recorregut complet de l'actiu i calcular correctament el guany o la pèrdua. 

Què fer amb les comissions, les dates i el valor en euros?

Algunes dades, com les comissions o el valor en euros en el moment de l'operació, poden semblar secundàries. Tanmateix, després pots trobar-les a faltar.

Les comissions, ja siguin de l'exchange o de la xarxa (gas fees), formen part del cost d'adquisició, per la qual cosa has de sumar-les al preu de compra per reflectir el cost real de cada actiu. El mateix passa amb les comissions de venda, que redueixen el valor de transmissió. 

Si no les mefereixes en el seu moment, després serà molt difícil recuperar aquesta informació i podries acabar declarant guanys superiors als reals, pagant més impostos dels necessaris. 

Pel que fa a les dates, assegura't d'apuntar sempre el dia exacte de cada operació. Per què? Doncs perquè Hisenda exigeix utilitzar el mètode FIFO (First In, First Out). Això significa que les primeres criptomonedes que vas comprar són les primeres que vens, i per ordenar-les correctament, has de saber la data exacta. 

Quines operacions són més difícils de reconstruir després?

Operacions com la compra o venda de criptomonedes són molt més fàcils de reconstruir. Però els swaps en DEX, bridges entre xarxes, staking, liquidity pools, rewards, airdrops o transaccions on la comissió es paga amb un tercer actiu, solen ser més difícils de recuperar.

Si tens un registre únic on captures tots aquests detalls en el moment en què succeeixen, o quan encara tens accés als exploradors de blocs, els rebuts de la transacció i el context de per què vas fer aquesta operació, tot serà molt més senzill.  

Atenció: Intentar reconstruir mesos després quin token vas rebre en un airdrop, quant valia en euros en aquell moment o quina comissió vas pagar en un bridge entre Ethereum i Arbitrum és, en molts casos, directament impossible.

Què pot automatitzar un programari fiscal cripto i què hauries de revisar?

Si realitzes mefents o milers de moviments a l'any, pot ser que la millor opció per a tu sigui utilitzar algun programari que et permeti automatitzar aquest registre. 

Aquest, a través de connexions via API, importació de CSV o adreces públiques, pot recopilar tota la informació per tu i calcular automàticament els guanys i pèrdues aplicant el mètode FIFO. 

Tanmateix, cap eina és perfecta i la manera de procedir serà similar. Hauràs de revisar regularment que no hi hagi errors de classificació, transferències internes mal detectades o tokens no reconeguts. 

Waltio, Koinly, CoinTracker o Criptohacienda... Hi ha moltes opcions, cadascuna amb els seus pros i contres. Pots fer-los una ullada per esbrinar si et poden ajudar. Però tingues clar que, tot i que et tinguin temps, sempre hauràs de dedicar temps a revisar l'informe final abans de donar-lo per bo. 

Exemple pràctic: dos exchanges, una wallet i diverses operacions

Perquè vegis com pot quedar el teu registre de moviments cripto, vegem un exemple d'operacions amb dos exchanges, una wallet i diverses operacions. 

1. L'Ana compra BTC per 500 € a l'Exchange A. 
2. Envia part del BTC a la seva wallet pròpia. 
3. Mesos després envia aquest BTC a l'Exchange B. 
4. Allà n'intercanvia una part per ETH. 
5. Retira l'ETH a la seva wallet. 
6. Rep posteriorment una petita recompensa en ETH.

Si passem aquests moviments al nostre magnífic full de càlcul, quedaria així: 

Quina rutina senzilla evita reconstruir-ho tot al final de l'any?

En realitat, registrar els moviments cripto no és una cosa complicada. El realment difícil és ser metòdic per registrar-ho tot de manera constant. Aquí és on entren en escena l'estratègia i la disciplina. 

Sent una tasca avorrida i tediosa per a la majoria, el millor és planificar i dissenyar un mètode per anar omplint el teu Excel. Per exemple, en lloc de fer-ho diàriament, reserva't un dia al mes o fins i tot al trimestre per registrar les operacions. 

Reserva una hora, exporta els historials dels teus exchanges, revisa les transaccions de les teves wallets i aboca-ho tot en el teu document mestre. No trigaràs tant com et penses. 

Què hauries de preparar abans de declarar o parlar amb un assessor fiscal?

Si ho fas amb regularitat, quan arribi l'abril o el maig només hauràs de revisar l'últim període i aplicar els càlculs finals, en lloc d'enfrontar-te a un any sencer d'operacions sense classificar. En lloc de caos i bogeria, tindràs ordre i pau mental.

Amb el teu registre mestre complet, només hauràs de passar-se'l al teu gestor o utilitzar-lo per omplir la declaració de la renda. I en cas que tinguis dubtes, sempre podràs localitzar ràpidament l'operació en qüestió i tornar a quadrar els números. 

I quan arribi aquest moment, agrairàs la feina feta durant l'any i pensaràs: “Gràcies al jo del passat per haver organitzat les meves transaccions cripto”

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Guanya un 30 % assegurat amb la teva pròxima inversió. Aquest és un bon exemple de com un reclam pot oferir informació atractiva i irresistible, i que probablement serà impossible de complir. I tot i que no hauria de passar, molts projectes cripto continuen utilitzant màrqueting enganyós com aquest.

Si una cosa és massa bona per ser veritat, probablement ho sigui, i les promeses de rendiments extraordinaris solen amagar condicions o riscos que no es mencionen. Però com identificar-los abans que sigui massa tard? En aquest article t'ho expliquem.

Quan pot una publicitat cripto crear una impressió enganyosa?

La publicitat enganyosa en cripto és més habitual del que ens agradaria admetre. Promeses de rendibilitats fixes que no expliquen els mecanismes que les generen, plataformes que ometen informació sobre els riscos de pèrdua de capital… les tàctiques varien, però l'objectiu no: captar la teva atenció i els teus diners.

Podem diferenciar entre:

• Afirmacions falses: inversió sense risc, un token que no perdrà valor, una plataforma 100% segura. Són afirmacions molt difícils de complir en un mercat tan volàtil i complex com el de les criptomonedes.
• Informació tècnicament correcta fora de context: rendiments passats increïbles sense aclarir que no garanteixen resultats futurs, APY elevat sense esmentar que aquest pot variar dràsticament o la manca de liquiditat del protocol.
• Informació ambigua, favorable o inconcreta: utilitzar termes com «potencial il·limitat», «oportunitat única» o «tecnologia revolucionària» sense oferir dades concretes que avalin aquestes afirmacions. O l'ús de testimonis meandres o d'influencers contractats.

Sabies que... El passat 1 de juliol va entrar en vigor a la Unió Europea el Reglament MiCA (Markets in Crypto-Assets), la primera normativa integral sobre criptoactius al món? Entre els seus objectius principals hi ha precisament combatre la publicitat enganyosa, exigint que tota comunicació comercial sigui clara, comprensible i no enganyosa.

Quins reclams publicitaris mereixen especial atenció?

Amb només 18 anys d'història, en el mercat cripto i tot el seu ecosistema hem viscut de tot: des de projectes revolucionaris com Bitcoin o Ethereum fins a estafes com FTX, Terra/Luna o BitConnect. Ambdós costats de la balança ens ajuden a identificar reclams publicitaris que haurien d'activar el teu sentit aràcnid.

Què signifiquen realment paraules com «regulat», «segur» o «amb suport»?

Paraules com regulat, segur o amb suport s'usen sovint en la publicitat cripto sense solta ni volta, com si en realitat no fossin tremendament importants. Sense un rerefons real que les sostingui, es converteixen en aigua de borratges. A què ens enfrontem en cada cas?

• Plataforma regulada: es pot interpretar com una garantia que està supervisada per una autoritat financera legal. La realitat és que pot significar únicament que l'empresa està registrada per realitzar certes activitats, sense que això impliqui cap protecció sobre els fons.
• Segur: pot referir-se simplement a que la plataforma utilitza mesures bàsiques de seguretat, com xifratge SSL o autenticació de dos factors. Això només protegeix davant de cert tipus d'atacs, però els actius no estan blindats ni es meandres davant un atac, robatori o la volatilitat.
• Amb suport: un token amb el suport d'actius pot suggerir que existeix una reserva física equivalent al valor emès, però sense auditories independents i públiques, aquesta afirmació manca de valor real.

Exemple: La stablecoin TerraUSD (UST) es promocionava com a sostinguda algorítmicament, però quan el mecanisme va fallar al maig de 2022, els inversors van descobrir que no existia cap suport real. Van perdre més de 40.000 milions de dòlars en qüestió de dies.

Com comprovar reclams sobre rendibilitat, APY i rewards?

Imagina que entres a una plataforma cripto i veus un reclam que diu: «Aconsegueix fins a un 20 % APY en staking d'ETH». ¿Com podries comprovar si aquesta promesa és real o si es tracta d'un ham publicitari?

• El primer pas seria verificar les condicions bàsiques: període de bloqueig, quantitat mínima a invertir, comissions d'entrada o sortida i si l'APY és fix o variable.
• També hauries de comprovar de on prové aquest rendiment: es genera a través de recompenses meandres del protocol Ethereum, d'estratègies DeFi o d'incentius temporals?

Per contextualitzar, el rendiment natiu del staking d'Ethereum ronda actualment entre el 3 % i el 5 % APY, per la qual cosa qualsevol xifra superior hauria d'aixecar sospites. Si una plataforma ofereix el doble o el triple, és probable que estigui amagant riscos o fent promeses que no pot complir.

El que pretenem dir-te amb aquest exemple és que cal revisar SEMPRE les condicions reals que ofereixen més enllà del titular cridaner. I si no les trobes, molt de compte: les plataformes legítimes solen publicar tota la documentació relacionada amb els seus mecanismes de generació de yield.

Per què una omissió pot importar tant com una afirmació falsa?

D'altra banda, en el món de les promeses publicitàries, les afirmacions falses o poc creïbles són tan da Noyoses com allò que s'omet.

Per exemple, en el reclam anterior «Aconsegueix fins a un 20 % APY en staking d'ETH», no es parla de quant de temps han de romandre bloquejats els fons ni quines comissions existeixen, si es tracta d'una taxa promocional que només dura 30 dies o si el rendiment prové d'estratègies d'alt risc de pèrdua de capital.

O si posa «0 % de comissió», això no significa que no existeixin altres costos ocults com spreads alts, comissions de retirada o conversions de divisa desfavorables. L'usuari interpreta que operarà gratis, quan en realitat el cost simplement s'ha traslladat a un altre punt de l'operació.

Aquestes pràctiques són especialment problemàtiques perquè exploten la confiança de l'usuari, que assumeix que la informació proporcionada és completa, quan en realitat té molta lletra petita. I si no te'n adones abans d'invertir, hauràs d'assumir les conseqüències.

Com influeixen el social proof, la urgència i els influencers?

En l'actualitat, les plataformes cripto no viuen només de reclams i màrqueting digital tradicional. També utilitzen estratègies de captació innovadores, però que igualment poden amagar part de la veritat.

Una d'elles és el social proof, que consisteix a mostrar xifres impressionants d'usuaris registrats, volums de trading o testimonis d'inversors.

Però el problema no és la xifra, sinó el maquillatge: presumeixen de «5 milions d'usuaris» quan en realitat es refereix a comptes registrats, molts d'ells inactius o duplicats. No es refereix a inversors actius.

Una altra tècnica habitual és la d'urgència artificial. Missatges com «Oferta vàlida només 24 hores» o comptes enrere permeten crear urgència i que l'usuari hagi de decidir ràpidament. El problema ve quan aquestes ofertes es reinicien constantment o mai no acaben, creant escassetat inexistent.

Pel que fa als influencers, el seu paper en el màrqueting cripto també és terreny pantanós. Molts creadors de contingut promocionen projectes o consells d'inversió sense revelar que en realitat estan rebent compensació econòmica per fer-ho, la qual cosa sol ser poc ètica o fins i tot il·legal.

Què exigeix MiCA a la publicitat cripto a la UE?

Amb l'entrada de la Llei MiCA a la UE, moltes d'aquestes pràctiques estan desapareixent del mercat europeu. El reglament és clar: tota comunicació comercial relacionada amb criptoactius ha de ser clara, justa i no enganyosa, identificant-se sempre com a material publicitari.

A més, obliga els emissors i CASP a incloure advertiments sobre els riscos associats a la inversió en criptoactius, de forma visible i comprensible per a tothom. Cal esmentar la volatilitat del mercat, la possibilitat de pèrdua total del capital invertit i l'absència de garanties de rendibilitat.

Totes les plataformes que operen legalment sota MiCA han de complir amb aquests requisits, la qual cosa suposa un gran avenç en termes de protecció a l'inversor. Si les plataformes no compleixen, poden rebre sancions, multes enormes i fins i tot la prohibició d'operar en territori europeu.

Exemple pràctic: «Fins a un 12 % de rendibilitat, segur i regulat»

Et recordes de l'anàlisi sintàctica d'oracions que odiàvem fèiem a l'escola? Doncs una cosa similar podem fer quan ens trobem amb un reclam publicitari cripto: analitzar paraula a paraula el seu significat, i sobretot, com de ferms són els pilars que les sustenten. Vegem un exemple.

«Fins a un 12 % de rendibilitat, segur i regulat»

• «Fins a un 12 %»: màxim teòric que no indica garantia ni quines condicions s'han de complir per assolir-lo. És un APY fix o variable? Requereix un mínim d'inversió? Hi ha un període de bloqueig obligatori?
• «Rendibilitat»: terme genèric que no especifica si es refereix a rendiment anual (APY), rendiment percentual anual (APR) o guanys bruts abans de comissions. Tampoc aclara d'on procedeix (staking, lending, incentius promocionals...)
• «Segur»: paraula que genera una falsa sensació de protecció. Segur en quin sentit? Es refereix a la custòdia dels fons, a la meandres de la rendibilitat o a que existeix algun tipus de garantia de devolució?
• «Regulat»: Regulat per quina entitat? En quina jurisdicció? Per a quines activitats? No és el mateix estar regulat per MiCA que per un regulador amb requisits mínims.

Realitzar aquest exercici de descomposició del reclam et pot ajudar a identificar les llacunes d'informació que hauries d'investigar abans de prendre una decisió. Una versió més transparent d'aquest mateix reclam podria ser:

«Rendibilitat variable de fins a un 12 % APY en staking d'ETH, subjecta a condicions de mercat. Plataforma registrada a [jurisdicció] per a serveis de custòdia. Capital en risc».

Com comprovar un reclam abans de prendre una decisió?

Tot i que cada mestre té el seu llibret, hi ha alguns passos bàsics que qualsevol inversor pot seguir per verificar la veracitat d'un reclam publicitari abans d'invertir:

1. Identifica qui hi ha al darrere de l'afirmació: i no et quedis amb la marca comercial. Cerca l'entitat jurídica que hi ha al darrere.
2. Fes l'anàlisi sintàctico-financer del reclam: desmunta el reclam i investiga el significat de cada part.
3. Cerca les condicions: períodes, costos, comissions, elegibilitat, límits, excepcions... És a dir, llegeix bé la lletra petita.
4. Comprova l'autorització quan s'esmenti la regulació: en el cas d'Europa, pots consultar el registre de l'ESMA o de l'autoritat nacional competent, com la CNMV a Espanya.
5. Compara la publicitat amb la documentació del producte: compara el reclam amb la informació de risc i condicions que trobaràs a la documentació legal del producte.

Què no garanteix una publicitat correctament presentada?

I per tancar, tan sols volem recordar-te que hi ha coses que ni la publicitat més sincera, transparent i clara et podrà garantir: salvar-te del risc i la volatilitat inherent al mercat cripto.

Una publicitat honesta pot informar-te correctament sobre les característiques d'un producte, les seves condicions i els seus riscos, però mai no et podrà protegir de la volatilitat del mercat, de la pèrdua de valor d'un actiu, o de la fallida o error tecnològic d'una plataforma.

Invertir en criptoactius sempre implica assumir un nivell de risc que cap publicitat pot eliminar, per molt bé redactada que estigui. La teva millor eina de protecció no és confiar en el que et diuen, ni tan sols en una regulació, sinó qüestionar, investigar i verificar abans de comprometre el teu capital.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Si inverteixes 50 € cada vegada, saps de debò quants diners hi destinaràs, però la quantitat de Bitcoin que compres canvia amb el preu. Si, en canvi, compres sempre 0,001 BTC, mantens fixa la quantitat de Bitcoin, però el cost en euros pot variar bastant.

Abdós mètodes permeten crear una rutina d'inversió periòdica en Bitcoin, tot i que controlen variables diferents: l'un fixa el pressupost i l'altre, la quantitat de BTC.

Cap dels dos garanteix una rendibilitat més alta. La diferència està en què prefereixes mantenir estable quan canvia el preu.

Quina és la diferència principal entre els dos mètodes?

La diferència central és aquesta:

• 50 € fixos = despesa previsible + BTC variable;
• 0,001 BTC fixos = BTC previsible + despesa variable.

Això fa que tots dos mètodes encaixin en una inversió periòdica en Bitcoin, però amb lògiques diferents.

Com funciona invertir 50 € en Bitcoin de forma periòdica?

En aquest mètode, inverteixes sempre els mateixos 50 €, independentment del preu de Bitcoin en cada data.

Per exemple, sense comptar comissions:

• BTC a 25.000 € → compres 0,002 BTC.
• BTC a 50.000 € → compres 0,001 BTC.
• BTC a 100.000 € → compres 0,0005 BTC.

Quan el preu baixa, la mateixa quantitat d'euros permet comprar més Bitcoin. Quan puja, en compres menys.

Aquesta és la lògica habitual del DCA en Bitcoin: realitzar compres recurrents per una quantitat monetària fixa a intervals establerts.

Així, la inversió periòdica en Bitcoin manté estable la despesa, no la quantitat de BTC adquirida.

Què passa si compres sempre 0,001 BTC?

Aquí la lògica s'inverteix: compres sempre 0,001 BTC, però la despesa en euros canvia amb la cotització.

Per exemple, abans de comissions:

• BTC a 30.000 € → pagues 30 €.
• BTC a 50.000 € → pagues 50 €.
• BTC a 80.000 € → pagues 80 €.
• BTC a 100.000 € → pagues 100 €.

Com explica Andreas Antonopoulos a Mastering Bitcoin, Bitcoin es pot dividir fins a un satoshi. És a dir, 0,00000001 BTC. Per tant, 0,001 BTC equivalen a 100.000 satoshis.

Així, compres les mateixes fraccions de Bitcoin. Això sí, no saps d'antemà quant et costaran en euros.

Comprar una quantitat fixa de BTC també és DCA?

Es pot considerar una inversió periòdica en Bitcoin, però no coincideix amb la definició convencional del DCA.

En el DCA mantens fixa la quantitat de diners que inverteixes a intervals regulars, independentment del preu. Un treball de la Universidad Pontificia Comillas recull precisament aquesta definició per a la inversió en criptomonedes.

Si compres sempre 0,001 BTC passa el contrari: mantens constant la quantitat de l'actiu i deixes que variï la despesa.

La pregunta pràctica és senzilla: què vols fixar d'antemà, la despesa o els BTC adquirits?

Com afecten les pujades i baixades de Bitcoin a tots dos mètodes?

Els moviments del preu de Bitcoin afecten de manera oposada cada mètode.

Si el Bitcoin baixa:

• 50 € compren més BTC.
• 0,001 BTC meitats custen menys euros.

Si el Bitcoin puja:

• 50 € compren menys BTC.
• 0,001 BTC custen més euros.

La regla, tanmateix, no canvia automàticament amb el mercat. En tots dos casos continues aplicant la mateixa pauta d'inversió periòdica en Bitcoin.

La volatilitat explica per què les diferències poden ser importants. En el seu butlletí del primer trimestre de 2026, la CNMV situava la volatilitat de Bitcoin al voltant del 46 % a mitjans d'abril, molt per sobre de l'observada en actius tradicionals.

Què és més important: un pressupost previsible o una quantitat de BTC previsible?

Depèn de què vulguis controlar. Amb 50 € fixos saps exactament quant sortirà del teu pressupost en cada compra. Amb 0,001 BTC fixos, en canvi, saps quant Bitcoin acumularàs:

• 12 compres → 0,012 BTC.
• 24 compres → 0,024 BTC.

El que no pots preveure és la despesa total. Si Bitcoin passa de 30.000 € a 100.000 €, comprar 0,001 BTC passa de costar 30 € a 100 €.

Saifedean Ammous destaca a El patró Bitcoin l'escassetat de Bitcoin i la seva oferta limitada. És una idea que ajuda a entendre l'interès per acumular Bitcoin en unitats concretes. Però mesurar l'objectiu en BTC no fa que aquesta estratègia sigui financerament superior.

Com canvien el resultat les comissions i els imports mínims?

Una ordre de 50 € no implica necessàriament rebre 50 € íntegres en Bitcoin. Segons la plataforma, hi poden intervenir:

• la comissió de compra;
• el spread;
• l'import mínim permès;
• els costos de retirada;
• i la comissió de xarxa si envies després els BTC a un altre cartera.

Amb 0,001 BTC passa una cosa semblant: si aquesta quantitat val 70 €, la despesa total pot superar aquests 70 € pels costos aplicables.

Això és especialment important en operacions petites, perquè un cost fix representa un percentatge més gran com més petita és la compra.

Les directrius de l'ESMA adoptades per la CNMV exigeixen informar sobre aquests costos i càrrecs, inclosos els del proveïdor i la xarxa DLT.

Per això, en comparar els diferents mètodes d'inversió periòdica en Bitcoin, para atenció a les comissions i spreads.

Exemple pràctic: 50 € enfront de 0,001 BTC durant sis mesos

Imagina aquesta trajectòria fictícia del preu de Bitcoin durant sis mesos, sense comptar comissions ni spreads:

Al final dels sis mesos:

• 50 € fixos: has invertit 300 € i acumulat aproximadament 0,005875 BTC.
• 0,001 BTC fixos: has invertit 360 € i acumulat 0,006 BTC.

El segon mètode acaba amb més Bitcoin, però també ha invertit més diners. Per això, no seria correcte dir simplement que ha obtingut un resultat millor. El resultat dependrà sempre de la trajectòria del preu de Bitcoin.

Pot un dels mètodes garantir un resultat millor?

No. Una inversió periòdica en Bitcoin amb una quantitat fixa en euros pot acabar comprant a un preu mitjà més alt o més baix segons com evolucioni el mercat.

Si compres sempre 0,001 BTC, saps quant Bitcoin acumularàs, però el capital total invertit canviarà amb la cotització.

Regularitat i rendibilitat no són el mateix. Una regla de compra determina com i quan inverteixes, però no elimina el risc de preu ni permet saber d'antemà quin serà el resultat.

Quan pot resultar incòmoda una quantitat fixa en euros o en BTC?

Els 50 € fixos poden perdre eficiència si les comissions pesen massa sobre una compra petita o si aquesta aportació ja no encaixa en el teu pressupost.

Comprar sempre 0,001 BTC planteja un altre problema: la despesa augmenta quan puja el Bitcoin. A 30.000 €, aquesta compra costa 30 €; a 100.000 €, n'exigeix 100, abans de comissions.

També poden existir imports mínims o altres costos de la plataforma.

La idea final és senzilla: 50 € fixos fan previsible la teva despesa; 0,001 BTC fixos fan previsible la quantitat de Bitcoin. El que tries és quina variable controlar, no quin mètode donarà millors resultats.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Envies criptomonedes, el saldo desapareix del teu moneder i el destinatari diu que no ha rebut res. No saps si els fons han arribat així que, per sortir de dubtes, utilitza un explorador de blockchain.

Són pàgines web que funcionen com un cercador. Permeten consultar des de quina adreça es van enviar els fons, quin actiu es va moure, quant es va pagar de comissió fins a si l'operació es va completar. El més important és accedir a un explorador que cobreixi la xarxa en la qual has realitzat l'operació. Per exemple, Etherscan permet consultar l'activitat d'Ethereum.

La manera més fàcil de trobar-ho és a la informació de la transacció que apareix als moneders i que obre directament aquesta operació a la xarxa corresponent. Les consultes bàsiques solen ser gratuïtes i no requereixen connectar el moneder ni crear un compte. 

Què pots comprovar realment amb un explorador blockchain?

Un explorador blockchain permet consultar adreces, transaccions, blocs, tokens i contractes intel·ligents. Normalment n'hi ha prou de enganxar una adreça o l'identificador d'una transacció al seu cercador. 

Cada consulta respon a una pregunta diferent. Una adreça permet revisar el seu saldo i activitat pública mentre que una transacció permet comprovar una operació concreta. D'altra banda, un bloc et permet consultar el conjunt de transaccions que inclou. La pàgina d'un token mostra informació sobre aquest actiu i les seves transferències, mentre que la d'un contracte intel·ligent permet examinar la seva activitat.

Tingues en compte que una transacció marcada com a correcta només indica que es va executar segons les regles de la xarxa, però encara has de comprovar l'actiu, la quantitat i el destinatari. 

Per què convé comprovar una adreça abans d'enviar fons?

Comprovar únicament el principi i el final d'una adreça no és suficient, ja que els atacants creen adreces amb extrems similars als d'altres de legítimes i les introdueixen a l'historial. Al juny de 2026, MetaMask va anunciar noves alertes per detectar aquestes coincidències sospitoses. 

Hi ha tres situacions que convé revisar:

• Una adreça antiga. Pot continuar sent vàlida a la blockchain, tot i que el destinatari hagi deixat d'utilitzar-la. 
• Una adreça manipulada o suplantada. En els atacs de address poisoning, pots enviar els fons al compte equivocat.
• Una adreça utilitzada en una xarxa diferent. Que una aplicació accepti una adreça no significa que el destinatari pugui rebre o gestionar aquest actiu per la xarxa triada.

Com comprovar que estàs interactuant amb el token correcte?

El nom i el ticker d'un token no són identificadors únics. Qualsevol pot crear un altre actiu amb el mateix nom, símbol i fins i tot logotip. 

En xarxes de contractes intel·ligents com Ethereum, la referència més fiable per identificar un token sol ser la seva adreça de contracte juntament amb la xarxa en la qual està desplegat. Has de comprovar tots dos.

No confonguis l'adreça del contracte del token amb la teva adreça de recepció. La primera identifica l'actiu i la segona indica on han d'arribar els teus fons.

Tampoc no interpretis l'etiqueta “contracte verificat” com una garantia de seguretat. La verificació del codi permet examinar-lo i contrastar-lo amb el desplegat, però no demostra per si sola que el projecte sigui fiable ni que el token estigui exempt de riscos.

Què convé revisar abans i després de confirmar una transacció?

La comprovació té dos moments:

A. Abans de signar, dedica uns segons a aquestes dades:

1. Xarxa: ha de coincidir amb la que admet el destinatari.
2. Adreça: compara l'adreça completa amb una font de confiança. 
3. Actiu: verifica el token i la seva adreça de contracte.
4. Quantitat: revisa l'import que envies o intercanvies. 
5. Comissió estimada: identifica quant podria costar l'operació i en quina moneda es paga.

6. Tipus d'interacció: distingeix entre enviar fons, intercanviar tokens, dipositar-los en un protocol o concedir permisos. 

B. Després d'enviar la transacció, localitza el seu TxID i consulta'l a l'explorador de la xarxa corresponent. Revisa l'estat, el bloc en el qual s'ha inclòs i quan es mostri la finalització. Comprova també la quantitat realment transferida i l'adreça que la va rebre.

Si el moneder mostra “pending” o “failed” pot ser informació desactualitzada o un error local. Per això, l'explorador de la xarxa és la referència més útil per contrastar l'estat registrat a la blockchain, en lloc de dependre únicament del missatge de l'aplicació. 

Com ajuda un explorador a entendre una transacció pendent?

Una transacció pendent és una operació que s'ha enviat, però que encara no s'ha inclòs en un bloc. Pot estar esperant a la mempool. L'espera es pot deure a diversos motius com ara una comissió massa baixa o la congestió de la xarxa.

En cercar el TxID a l'explorador de la xarxa correcta, pots distingir entre tres situacions:

• Pendent: l'explorador l'ha detectat, però encara no mostra un bloc d'inclusió.
• S'ha inclòs en un bloc: ja pots consultar el resultat de la seva execució i les confirmacions o finalització que me mostri l'explorador.
• S'ha inclòs i ha fallat: l'operació es va processar, però la seva execució no es va completar correctament. 

Per què val la pena revisar els token approvals?

En moltes aplicacions DeFi, abans d'intercanviar o dipositar tokens, autoritzes un contracte intel·ligent a utilitzar-los des del teu moneder. Aquest permís es coneix com a token approval i estableix quina adreça pot gastar un token concret i fins a quina quantitat.

Vcompte perquè l'autorització pot continuar activa després de acabar l'operació. Un permís il·limitat pot permetre-li utilitzar també tokens d'aquest mateix tipus que rebis més endavant.

Això importa perquè un contracte maliciós podria aprofitar un permís vigent per moure els tokens autoritzats sense demanar-te una nova aprovació. Convé revisar periòdicament els permisos, especialment després de provar aplicacions o deixar d'utilitzar un servei. 

A l'octubre de 2024 Radiant Capital  va demanar als usuaris revocar les autoritzacions concedides als seus contractes per evitar pèrdues després d'un atac. 

• En cada autorització, comprova:
• El token i la xarxa als quals afecta.
• L'adreça autoritzada per gastar-lo, que sol correspondre a un contracte.
• El límit de despesa.
• Si encara necessites mantenir-la activa.

Quines eines poden ser útils abans d'utilitzar DeFi?

Abans d'utilitzar una aplicació DeFi, convé combinar eines que responguin a preguntes diferents com ara amb quin contracte interactuaràs, què estàs autoritzant, quant et pot costar i les condicions de l'operació. Aquestes són les categories més útils:

• Explorador blockchain Permet consultar adreces, contractes, transferències i transaccions en una xarxa concreta. 
• Verificació de contractes. Permet comprovar que el codi font publicat correspon al codi desplegat, segons el mètode de verificació utilitzat. 
• Revisor de permisos. Ajuda a detectar permisos innecessaris i revocar-los.
• Simulació o vista prèvia de transaccions. És útil per detectar diferències entre el que vols fer i el que estàs a punt de signar. 
• Eines de gas. Ajuden a estimar la comissió de xarxa i a valorar com influeix la demanda en el cost d'una operació. 
• Documentació oficial del protocol. És el punt de partida per localitzar contractes i xarxes admeses, entendre dipòsits i retirades, i revisar comissions, restriccions i riscos. 
• Eines d'anàlisi de liquidesa i activitat on-chain. Permeten examinar dades com ara la liquidesa d'un mercat, el volum negociat, les entrades i sortides de fons o la concentració de posicions. 

Quins hàbits són especialment útils quan utilitzes diverses xarxes?

Un dels errors més fàcils de cometre en utilitzar diverses xarxes és donar per fet que una mateixa adreça, un token o unes sigles funcionen igual a totes. Una adreça pot tenir el mateix format en diferents blockchains, però això no significa que una plataforma admeti dipòsits per qualsevol d'aquestes xarxes. De la mateixa manera, dos tokens amb idèntic nom o ticker poden representar actius diferents.

Per evitar confusions, repeteix aquesta seqüència abans de cada operació, tot i que ja hagis enviat fons al mateix destinatari:

Exemple pràctic: verificar una transacció abans d'enviar-la

El Lluís vol enviar 500 USDC des del seu moneder a una plataforma. Abans de confirmar, comprova que l'actiu, la xarxa i les dades de recepció coincideixen. 

1. Obre la pantalla de dipòsit de la plataforma. Selecciona USDC i consulta les instruccions.
2. Comprova la xarxa admesa. Confirma que la plataforma accepta USDC per la mateixa xarxa en la qual té els seus tokens. 
3. Copia i compara l'adreça. Enganxa l'adreça de dipòsit al moneder i la revisa 
4. Verifica el contracte del token. Contrasta el contract address dels USDC que té amb la documentació oficial de l'emissor per a aquesta xarxa. 
5. Revisa la comissió estimada. Comprova quant costarà l'enviament i quin actiu necessita per pagar el gas. Tenir 500 USDC no implica disposar de la moneda necessària per cobrir la comissió.
6. Realitza un enviament de prova si resulta viable. Suposem que el mínim de dipòsit és de 5 USDC i les comissions permeten fer dos enviaments: el Lluís envia primer 10 USDC. Una prova per sota del mínim podria no abonar-se, tot i que la transferència s'executi a la xarxa.
7. Comprova el resultat abans d'enviar la resta. Cerca el TxID a l'explorador corresponent i revisa l'estat, el token, la quantitat i l'adreça receptora. Després, entra a la plataforma i confirma que els 10 USDC s'han acreditat al seu compte. Només aleshores prepara l'enviament dels 490 USDC restants i torna a revisar les dades.

Recorda que una transferència de prova tampoc elimina la necessitat de revisar el següent enviament. Al desembre de 2025, un usuari que va perdre gairebé 50 milions de USDT per una adreça suplantada, tot i haver realitzat abans una petita prova. 

Quina rutina mínima convé seguir de manera habitual?

Una comprovació breu abans i després de cada operació ajuda a detectar errors sense convertir la revisió en una tasca complicada.

El detall que marca la diferència no és l'adreça copiada, sinó la xarxa utilitzada. 

Què no pot garantir un explorador i aquestes eines?

Un explorador permet consultar allò registrat a la blockchain, però que una dada sigui pública i verificable no significa que l'operació sigui segura. Hi ha tres límits que convé tenir presents:

• No garanteix la identitat del destinatari. Que una adreça existeixi i tingui activitat, no demostra que pertanyi a la persona que creus. 
• No garanteix la seguretat econòmica d'un contracte. Un contracte pot executar correctament el seu codi i, tot i així, exposar-te a pèrdues pel seu disseny, falta de liquidesa o dependències externes. 
• No garanteix que un token tingui valor real. Un nom conegut, un saldo visible o un preu mostrat no proven que existeixi demanda ni que puguis vendre la quantitat que tens. 

Les simulacions, els revisors de permisos i les eines d'anàlisi aporten informació addicional, però tenen límits de cobertura i actualització.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Invertir de manera constant pot ser més fàcil perquè evita haver de decidir una vegada i una altra si avui és un bon dia per comprar. Si ja has fixat una data i una quantitat, cada aportació deixa de dependre tant de dubtes com «ha pujat massa?», «continuarà caient?» o «espero a demà?».

Això també redueix la pressió de trobar el moment perfecte per invertir, una cosa que ningú pot identificar amb certesa de manera repetida.

Ara bé, més fàcil no significa més rendible. Seguir una rutina pot simplificar el procés i reduir decisions impulsives, però no elimina el risc de mercat ni garanteix un resultat millor.

Què significa realment invertir de manera constant?

Invertir de manera constant significa fixar una quantitat i una freqüència d'inversió, i mantenir aquesta pauta en el temps. Per exemple, destinar 100 € cada mes en lloc de decidir cada vegada si el preu actual sembla un bon punt d'entrada.

Aquesta forma d'inversió periòdica se sol associar al Dollar Cost Averaging (DCA), tot i que la idea bàsica és més senzilla: aportar de manera regular sense intentar anticipar cada moviment del mercat.

La regularitat pot estar en la quantitat, en la data o en totes dues. Això no significa comprar sempre al mateix preu ni deixar de revisar si la inversió continua encaixant en la teva anàlisi o planificació.

Per què canvia tant la sensació d'estar «a punt» per invertir?

La sensació d'estar preparat per invertir sol dependre molt del que acaba de passar. Després de diverses setmanes de pujades, les notícies són més optimistes, altres persones mostren beneficis i el risc pot semblar menor. Després d'una caiguda forta passa just el contrari: el mateix actiu pot semblar molt més perillós.

Aquest canvi de percepció està relacionat amb el biaix de recència, que ens porta a donar massa pes als esdeveniments recents. Howard Marks explica a El més important per invertir amb sentit comú que la psicologia pot amplificar tant l'optimisme com el pessimisme durant els cicles del mercat.

Per això, invertir de manera constant pot reduir la temptació d'intentar encertar el millor moment mitjançant market timing. Sentir-se més segur no significa necessàriament que el moment sigui l'òptim.

Com simplifica la decisió un calendari definit prèviament?

Un calendari d'inversió ajuda a separar aquestes dues preguntes:

• Aquesta inversió continua encaixant en el meu pla?
• Què està fent avui el mercat?

Sense una pauta prèvia, és fàcil barrejar-les i replantejar-se cada aportació segons el darrer moviment del preu.

Si ja has decidit:

• l'import;
• la freqüència;
• i el moment de revisió,

Invertir de manera constant evita haver de predir què passarà demà abans de cada compra.

John Bogle defensava a El petit llibre per invertir amb sentit comú la utilitat de mantenir processos senzills i sostenibles a llarg termini. Aquesta mateixa lògica es pot aplicar aquí: les aportacions periòdiques redueixen decisions innecessàries.

Això no significa actuar a cegues. L'actiu, la quantitat i el pla s'han de revisar de tant en tant, però no cada vegada que apareix un nou titular.

Pot la inversió periòdica reduir el risc d'escollir un mal moment?

La inversió periòdica pot reduir la dependència d'un únic preu d'entrada perquè reprimeix o reparteix les compres entre diferents dates.

Si mantens una quantitat fixa en cada aportació:

• quan el preu baixa, compres més unitats;
• quan el preu puja, compres menys.

Així es forma un preu mitjà d'adquisició. Burton Malkiel explica a Un passeig aleatori per Wall Street que aquest enfocament pot ajudar a reduir el risc associat al moment concret d'entrada.

Però hi ha un matís important: invertir de manera constant no elimina el risc de mercat. Si l'actiu perd valor durant un període perllongat, repartir les compres no impedeix que la inversió també pugui caure.

És el mateix invertir periòdicament que repartir una quantitat que ja tens?

No. Imagina aquests dos casos:

• Estalvies 100 € del teu salari cada mes. Aquests diners no estaven disponibles abans: els inverteixes a mesura que els generes.
• Ja tens 1.200 €, però decideixes aportar 100 € al mes durant un any. Aquí mantens part del capital fora del mercat mentre esglaones l'entrada.

En el segon cas, l'alternativa seria invertir de cop (lump sum). Històricament, estudis de Vanguard han trobat que, quan tot el capital ja estava disponible, invertir-lo des del principi va superar repartir-lo en el temps aproximadament en dos terços dels períodes analitzats.

Per això, invertir periòdicament pot fer més còmode el procés, però no implica necessàriament una rendibilitat esperada més alta quan ja dónes disposició de tot el capital.

Per què és especialment difícil esperar el moment perfecte en cripto?

En el món cripto, esperar el moment perfecte per invertir pot resultar especialment difícil. El mercat funciona les 24 hores, els preus es poden moure amb rapidesa i les notificacions, titulars i xarxes socials afegeixen estímuls constantment.

Després d'una pujada apareix fàcilment el FOMO: «com que continuï pujant, em quedo fora». Després d'una caiguda pot passar just el contrari: «segur que baixa un poc més; espero».

Aquest canvi continu d'expectatives pot ajornar la decisió una vegada i una altra. Invertir de manera constant no evita la volatilitat ni garanteix comprar barat, però sí que redueix la necessitat de redefinir tota l'estratègia cada vegada que apareix una espelma nova, una notícia o un moviment brusc del preu.

Què pot resoldre l'automatització i què no?

Una compra recurrent pot encarregar-se de la part mecànica d'invertir de manera constant i evitar que cada operació depengui de com et sentis aquell dia.

Una guia de la CNMV sobre persuasió digital assenyala que automatitzar determinades aportacions pot ajudar a mantenir una pauta, però no converteix per si sola una decisió en adequada.

També cal vigilar els costos. Les compres freqüents poden augmentar el cost de comissions i spreads, segons com cobri la plataforma.

Exemple pràctic: una mateixa quantitat, dues formes d'invertir

Imagina que exposes de 600 € i l'actiu costa inicialment 100 €. Pots invertir-ho tot des del principi o repartir les compres durant sis mesos.

Si inverteixes els 600 € de cop a 100 €, obtens 6 unitats. Amb la inversió periòdica, acumules aproximadament 7,27 unitats, amb un preu mitjà efectiu d'uns 82,53 €.

En aquest exemple, invertir de manera constant acaba amb més unitats perquè diverses compres es realitzen per sota del preu inicial.

Però el resultat depèn de la trajectòria del preu. Si hagués pujat des del primer mes, invertir els 600 € al principi podria haver donat un resultat millor.

Quan pot no ser adequada una estratègia d'inversió constant?

Invertir de manera constant tampoc encaixa en qualsevol situació. Abans de mantenir una rutina, revisa especialment aquests punts:

• Necessites aquests diners a curt termini. El lloguer, un fons per a imprevistos o una compra propera no haurien de dependre de l'evolució del mercat.
• No entens bé l'actiu. Comprar una cosa cada mes no millora una inversió que no comprens.
• L'aportació és massa alta. La quantitat s'ha d'ajustar als teus ingressos, despeses i tolerància al risc.
• Els costos pesen massa. Moltes compres petites poden augmentar l'impacte de les comissions i altres despeses.

Tornant a John Bogle, aquest autor defensava precisament la importància de mantenir processos senzills, sostenibles i atents als costos. No eliminen la incertesa, però sí que redueixen la necessitat d'improvisar cada vegada que canvia el preu.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Enviaràs un token? Atent perquè, a més de comprovar les sigles de l'actiu i copiar bé l'adreça, has de revisar altres aspectes com la xarxa per la qual el t'envies i si qui el rebrà pot fer-ho en aquesta mateixa xarxa.

Per tant, abans d'enviar comprova si és el token correcte, també la versió admesa, si és a la mateixa xarxa i l'adreça correcta. No tinguis pressa perquè fer-ho amb cura et pot estalviar un bon disgust, ja que, en cas d'error, recuperar els fons no sempre és possible.

Per què pot existir el mateix token en diverses xarxes?

Imagina que les diferents xarxes o blockchains són diferents línies de transport. L'emissor del token pot crear-lo directament en cadascuna o pot existir una representació que arriba des d'una altra xarxa mitjançant un pont.

En les diferents línies de transport hi ha diferents recorreguts així com regles. Per tant, encara que reconeguis el nom o les sigles, cada versió funciona amb la infraestructura i els contractes de la seva pròpia xarxa.

Per això, tingues en compte que el ticker no és el DNI del token i veure les mateixes sigles a la pantalla d'enviament i a la de recepció no n'hi ha prou.

Què ha de coincidir abans d'enviar?

El primer que has de fer és obrir les instruccions de dipòsit del destinatari i comparar-les amb la teva pantalla d'enviament. La comprovació es resumeix en aquests quatre punts:

• L'actiu: comprova que la destinació admet aquest token i la seva versió concreta. No et quedis només amb les sigles.
• La xarxa seleccionada per retirar: revisa per quina blockchain sortiran els fons. No en triïs una únicament perquè la comissió sigui més barata.
• La xarxa de dipòsit del destinatari: en una transferència directa, ha de ser la mateixa que has seleccionat per retirar i estar admesa per a aquest actiu.
• L'adreça i, quan correspongui, el memo o tag: copia l'adreça de recepció i comprova que s'ha enganxat completa i correctament. Si et faciliten un memo o tag, inclou-ho: és una dada addicional que algunes plataformes necessiten per assignar l'ingrés al teu compte.

Per tenir-ho a mà, aquí tens un mapa ràpid del que convé revisar:

Les condicions concretes depenen del wallet o la plataforma: revisa sempre la seva pantalla de dipòsit i el resum final de l'enviament.

Per què una adreça correcta no significa necessàriament una xarxa correcta?

En enviar un token, has d'indicar tant a quina adreça el envies com per quina xarxa ho fas.

La confusió apareix perquè una mateixa adreça pot existir en diverses xarxes. Per exemple, el teu wallet pot mostrar exactament la mateixa adreça a Ethereum, Base i Arbitrum. Són xarxes diferents, encara que utilitzin adreces amb el mateix format, que comença per 0x….

Pensa en una adreça postal, pot haver-hi un "carrer Major, 10" a diverses ciutats. Escriure el carrer i el número no n'hi ha prou, també has d'indicar la ciutat correcta. Amb els tokens passa quelcom semblant, l'adreça seria el carrer i la xarxa seria la ciutat.

Per això, que l'aplicació accepti l'adreça no vol dir que hagis triat bé la xarxa. Abans de confirmar, comprova que la xarxa de l'enviament sigui la mateixa que has seleccionat a la pantalla de dipòsit del destinatari.

Com comprovar quina xarxa admet el destinatari?

Comença per on rebràs els tokens. Si els envies a una plataforma, obre l'opció "Dipositar" o "Rebre", selecciona l'actiu i comprova quines xarxes apareixen disponibles. Que la plataforma permeti comprar un token no vol dir que accepti rebre'l.

Després

1. Tria una xarxa de dipòsit que també estigui disponible al servei des del qual envies.
2. Copia l'adreça que mostra la plataforma i el memo o tag, si ho exigeix.
3. Selecciona aquesta mateixa xarxa en retirar i revisa les dades abans de confirmar.

Per exemple, si has seleccionat Ethereum per rebre, has de triar Ethereum en retirar. No canviïs a una altra xarxa només perquè tingui una comissió menor ja que la xarxa de sortida ha de coincidir amb la del dipòsit. Si els noms et generen dubtes o no hi ha cap xarxa compatible entre ambdós serveis, consulta les seves instruccions abans d'enviar.

El 2022 Wintermute va facilitar una adreça d'un wallet multisignatura que utilitzava a Ethereum, però que no estava preparada per rebre a la xarxa Optimism. L'error va afectar 20 milions de tokens i un atacant va aprofitar la situació. Aquest cas mostra per què reconèixer una adreça no n'hi ha prou, també cal comprovar com funciona a la xarxa de destinació.

Quina és la diferència entre tokens native, wrapped i bridged?

Els noms poden sonar tècnics, però la idea és senzilla: importa com existeix aquest actiu a la xarxa on l'estàs utilitzant.

Per què t'interessa distingir-los? 

Perquè dos actius amb noms semblants poden tenir estructures i riscos diferents. Un contracte de wrapping afegeix una dependència tècnica; un pont pot afegir riscos dels seus contractes i, segons el seu disseny, de qui el manté. I la plataforma de destinació pot acceptar una versió i rebutjar-ne una altra. Abans d'enviar, comprova quina en tens i quina admet qui rep.

Aquestes diferències van més enllà del nom. En un token com WBTC també importa qui custodia els bitcoins que el recolzen. El debat sorgit fa anys sobre els canvis de custòdia de WBTC serveix per entendre per què tenir una representació d'un actiu afegeix dependències que convé conèixer.

Què és el contract address i quan convé comprovar-ho?

És l'adreça del contracte intel·ligent d'un token en una xarxa concreta. En xarxes com Ethereum, permet identificar tècnicament el token, més enllà del seu nom o les seves sigles. Pensa-hi com una referència exacta: dos tokens poden dir-se igual, però tenir contractes diferents. Per això, la xarxa i el contracte s'han de comprovar junts.

Convé revisar-ho si afegiràs un token manualment al teu wallet, en trobes diversos amb el mateix nom o necessites distingir entre versions. Contrasta'l amb la documentació oficial de l'emissor per a aquesta xarxa i, quan estigui disponible, amb la informació del servei receptor. No et fiïs únicament del nom o del logotip.

Quan necessites un memo o destination tag?

A vegades, copiar l'adreça no és suficient. Algunes plataformes utilitzen una mateixa adreça blockchain per rebre fons de diversos usuaris i necessiten un identificador addicional per saber a quin compte correspon cada ingrés. Aquesta dada pot anomenar-se memo, destination tag o etiqueta, segons el servei i la xarxa.

Com saps si ho necessites? Obre la pantalla de "Dipositar" o "Rebre" del destinatari. Si indica que has d'incloure un memo o tag, copia el seu valor exacte al camp corresponent de l'enviament. No ho inventis ni ho substitueixis per una nota personal.

Si ho omets o ho escrius malament, la transferència es pot confirmar a la blockchain i, així i tot, no aparèixer al teu saldo.

Per què pot valer la pena fer primer una transferència de prova?

Fer primer un enviament petit et pot ajudar a comprovar que tot funciona com esperes. La idea és verificar que els fons arriben i s'abonen al compte del destinatari abans de moure la resta.

Això sí, no n'hi ha prou que l'enviament aparegui com a confirmat a la blockchain. Comprova que el destinatari l'ha rebut i, si és una plataforma, que l'import figura al seu saldo. Una transacció pot haver-se completat a la xarxa sense que la plataforma hagi acreditat el dipòsit.

A vegades, la prova també té un cost ja que pot generar una comissió de xarxa i, si retires des d'una plataforma, una comissió de retirada segons les seves condicions.

Què fer si ja has enviat el token per la xarxa equivocada?

El primer: no facis un altre enviament per intentar arreglar-ho. Que puguis recuperar els fons depèn de qui me quina adreça controla de destinació i de si pot accedir tècnicament als actius a la xarxa que has utilitzat. No hi ha una recuperació garantida.

Si els vas enviar a una plataforma, contacta amb el seu suport i prepara aquestes dades:

• TxID o hash de la transacció: l'identificador de l'enviament.
• Actiu enviat i la seva versió, si correspon.
• Xarxa utilitzada.
• Quantitat enviada.
• Adreça de destinació.

Amb aquesta informació podran revisar el cas.

Exemple pràctic: el mateix USDC en dues xarxes

L'Ana té USDC a la Xarxa A i vol enviar-ho a una plataforma. Abans de fer-ho, obre la pantalla de dipòsit i troba dues opcions:

• USDC — Xarxa A
• USDC — Xarxa B

En aquest exemple fictici, la plataforma mostra la mateixa adreça per a totes dues xarxes. L'Ana la copia, però encara ha de triar correctament la xarxa de retirada. Veiem què canvia segons la seva elecció.

El detall que marca la diferència no és l'adreça copiada, sinó la xarxa utilitzada. Que una adreça serveixi per rebre USDC per Xarxa A i Xarxa B no vol dir que també admeti Xarxa C.

Quina checklist utilitzar abans de cada transferència?

Abans de fer clic a «confirmar», repassa aquestes sis preguntes:

1. Estic enviant el token correcte? Comprova el nom, la versió i, quan sigui rellevant, el contract address en aquesta xarxa. Les sigles per si soles no n'hi ha prou.
2. La xarxa de retirada coincideix amb la xarxa de dipòsit? Verifica que el destinatari admet aquesta xarxa per a aquest token. No la triïs únicament perquè la comissió sigui menor.
3. L'adreça pertany a la destinació correcta? Compara-la amb la que mostra el destinatari, revisa diversos caràcters del principi i del final i, si és possible, l'adreça completa. No en reutilitzis una d'antiga sense verificar-la.
4. Cal memo o tag? Comprova-ho a la pantalla de dipòsit. Si és obligatori, copia el seu valor exacte al camp corresponent.
5. Es compleixen els mínims i les condicions de dipòsit? Revisa quant arribarà després de les deduccions aplicables. Un enviament confirmat a la blockchain pot no abonar-se si incompleix les condicions del proveïdor.
6. Té sentit fer una prova? Valora-ho especialment si utilitzes una xarxa o adreça nova. Tinguis en compte les comissions i els mínims, i espera a comprovar que el dipòsit s'ha abonat abans d'enviar la resta.

Si alguna resposta no està clara, pausa l'enviament i comprova abans de continuar. Utilitza aquesta checklist en les teves operacions.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.