La custòdia no consisteix només a decidir on es «guarden» les criptomonedes. La qüestió de fons és qui pot accedir-hi, qui autoritza una transferència, qui recupera l'accés si alguna cosa falla i qui respon si es produeix un error.

Per a una persona, la gestió pot concentrar-se en una wallet i en una sola presa de decisions. En una empresa, l'escenari canvia: hi ha més participants, més processos i, sovint, més actius en joc. També apareixen permisos interns, aprovacions i responsabilitats compartides.

Per això, un mateix sistema pot ser raonable per a un usuari i resultar insuficient per a una organització. Entendre com es distribueixen el control i els riscos ajuda a comparar els models disponibles i a veure per què protegir criptoactius no significa el mateix en tots els casos. En cripto, qui pot actuar importa tant com la tecnologia utilitzada.

Què significa custòdia en cripto?

En cripto, la custòdia de criptomonedes no consisteix a guardar monedes dins d'un telèfon, una aplicació o qualsevol altre dispositiu. Els registres romanen a la blockchain; el que es gestiona és l'accés que permet moure els fons.

Aquest accés depèn de les claus privades i de com estigui configurada la wallet. També pot quedar en mans d'un proveïdor custodial. Per això, la custòdia és, en essència, una forma de decidir qui pot autoritzar una operació i sota quines condicions.

Aquesta diferència importa perquè ser propietari d'uns fons no sempre significa tenir capacitat immediata per transferir-los. Si una altra empresa controla l'accés, pot intervenir en el procés, aplicar límits o gestionar la recuperació. Si l'accés depèn de tu, la responsabilitat també recau més directament sobre tu.

Les wallets funcionen com una interfície per gestionar aquests permisos, però no són el lloc on «viuen» els actius digitals. L'important és com es protegeix la informació necessària per signar una transacció, com s'organitza l'emmagatzematge i què passa si es perd l'accés.

A la pràctica, qui controla una clau privada o el sistema que autoritza una signatura té el poder operatiu sobre els actius. Per això, la seguretat no depèn només de a qui pertany una cosa, sinó de qui pot moure-la realment. Aquest és el punt central.

Quins models de custòdia existeixen?

No hi ha un únic sistema vàlid per a tots els casos. A la pràctica, la custòdia pot organitzar-se de tres formes principals; una persona:

• manté l'accés pel seu compte, 
• el delega en un proveïdor 
• o l'integra en una estructura empresarial amb regles i participants diferents. 

La diferència està en qui pren decisions, quant de suport existeix quan alguna cosa falla i quantes persones han d'intervenir abans de moure fons.

Autocustòdia

En l'autocustòdia, tu mantens l'accés directe i assumes tota la responsabilitat. Ningú més pot autoritzar una operació ni pot recuperar els fons per tu. Aquesta independència pot resultar atractiva per a qui vol gestionar les seves criptomonedes sense dependre d'una empresa.

El marge d'error, però, és reduït. Perdre la frase de recuperació, caure en una estafa de phishing o patir el robatori o dany del dispositiu pot impedir l'accés. La seguretat depèn de com protegeixes les claus privades, dels dispositius que utilitzes i de si existeix alguna còpia de seguretat segura. En aquest model, no hi sol haver un procés extern que pugui corregir una pèrdua.

Custòdia de tercers

En la custòdia de tercers, un exchange, una plataforma o un proveïdor especialitzat gestiona les claus o l'accés als fons. Això redueix part de la càrrega tècnica i pot facilitar el suport, la recuperació del compte i les operacions habituals amb criptomonedes.

A canvi, apareix una dependència clara. L'usuari queda subjecte a les regles del proveïdor, els seus controls interns, les seves possibles restriccions i la seva estabilitat financera. Si l'empresa limita les retirades, canvia les condicions o travessa un problema operatiu, l'accés als criptoactius pot veure's afectat. La comoditat passa a dependre, en part, de la capacitat del tercer per protegir i administrar bé el servei.

Custòdia empresarial

La custòdia empresarial no consisteix a obrir una wallet més sofisticada. És un sistema sencer creat al voltant dels fons: diverses persones poden intervenir-hi, però no totes necessiten el mateix poder ni haurien d'actuar sense límits.

Aquí importen els rols, els permisos, les aprovacions, els registres i els procediments de recuperació. També importa què passa quan canvia l'equip, algú deixa l'empresa o una persona no està disponible. La protecció depèn tant de la tecnologia com dels processos interns.

Per això, una empresa no gestiona només actius: també distribueix responsabilitats. Davant l'autocustòdia individual, l'objectiu és evitar que tota l'operativa depengui d'una sola persona o d'una sola decisió.

Per què el risc canvia segons qui usa la custòdia?

En aquest cas, la tecnologia pot ser la mateixa i, tot i així, el nivell d'exposició canvia. La diferència està en el context humà i operatiu: qui usa el sistema, quantes persones hi intervenen i què passa quan algú s'equivoca. Per això, la custòdia no planteja els mateixos riscos per a una persona que per a una organització.

Risc per a un usuari individual

En un escenari personal, l'estructura sol ser senzilla:

• una sola persona pren les decisions;
• una wallet concentra l'accés;
• un simple dispositiu serveix per operar;
• una única persona autoritza cada moviment.

Aquesta simplicitat facilita l'ús diari de les criptomonedes, però també concentra tota la responsabilitat. Si l'usuari perd l'accés als seus fons, és víctima de frau, signa una operació equivocada o es queda sense el dispositiu, pot no existir una segona via per corregir el problema.

Les wallets personals també depenen molt dels hàbits de qui les usa. Una bona seguretat tècnica serveix de poc si les credencials es comparteixen, s'aproven operacions sense revisar o no existeix una còpia de recuperació ben protegida.

Risc per a una empresa

En una organització, el mapa s'amplia. Hi pot haver imports majors, transferències freqüents, diversos departaments i empleats que entren o surten. També poden existir diferents persones amb capacitat per iniciar, revisar o aprovar operacions.

El problema ja no és només un atacant extern. També importen els permisos mal assignats, la falta de procediments, els errors operatius i la dependència excessiva d'una sola persona. Si ningú sap qui conserva el control, qui confirma una transferència o què fer davant d'una absència, la pròpia organització pot convertir-se en el punt feble.

Per això, protegir els actius d'una empresa exigeix pensar no només en la tecnologia, sinó també en com es reparteixen les decisions i què passa quan l'equip canvia.

Per què una empresa necessita regles distintes?

Una empresa no pot construir tot el seu sistema sobre la idea que una persona és prudent o de confiança. L'estructura ha de continuar funcionant encara que algú s'equivoqui, no estigui disponible, abandoni l'equip o intenti actuar de forma deshonesta. Per això, gestionar criptomonedes exigeix regles que no depenguin d'una sola persona.

Separació de funcions

Qui inicia una operació no hauria de tenir necessàriament capacitat per aprovar-la i executar-la pel seu compte. Separar funcions permet que diferents persones intervinguin en moments diferents del procés i redueix la possibilitat que un error o un abús individual provoqui una pèrdua significativa.

Això no vol dir que calgui complicar cada moviment, sinó que s'ha d'evitar que tot el control es concentri en un únic empleat. També facilita revisar qui ha fet què i detectar decisions fora del procediment habitual.

Límits i aprovacions

No totes les operacions necessiten el mateix nivell de revisió. Un pagament petit i recurrent pot seguir un procés senzill, mentre que una transferència extraordinària o de gran import pot requerir diverses confirmacions.

Els límits també poden canviar segons el destí, el tipus d'operació o la persona que la inicia. Així, una empresa pot mantenir agilitat en l'activitat diària sense aplicar la mateixa llibertat als moviments sensibles.

Una estructura d'aquest tipus afegeix protecció davant d'errors accidentals i accions no autoritzades, però també obliga a definir les regles abans que aparegui un problema.

Pla de recuperació

L'empresa ha de saber per endavant què fer si es perd un dispositiu, falta un signant, un empleat deixa l'equip o un accés deixa de funcionar. Sense aquest pla, fins i tot una arquitectura tècnicament sòlida pot quedar bloquejada.

La seguretat no consisteix només a resistir atacs. També implica poder continuar operant davant d'absències, fallades i canvis interns sense improvisar cada vegada.

Quines tecnologies ajuden a distribuir el control?

La solució no consisteix només a «protegir millor una contrasenya». Existeixen tecnologies pensades perquè una operació no depengui d'una sola persona, un únic dispositiu o un sol punt de fallada. L'objectiu és repartir el control sense convertir cada moviment en un procés rígid i innecessàriament complex.

Multi-sig

La multisignatura exigeix diverses autoritzacions abans de poder moure els fons. En lloc d'una única signatura, es configura una regla que determina quantes en fan falta per aprovar l'operació.

• Un esquema 2 de 3 requereix dues signatures entre tres de possibles.
• Una persona sola no pot moure els fons.
• Els signants poden pertànyer a àrees o ubicacions distintes.

Aquest model és útil en tresoreries, equips i operacions sensibles amb actius, perquè introdueix una segona comprovació abans d'executar una transferència. El desavantatge és que la configuració i la recuperació han de quedar ben definides per no bloquejar l'accés.

MPC

La computació multipartita segura o MPC reparteix la funció d'una clau entre diversos participants o sistemes. La clau privada no s'ha d'emmagatzemar completa en un únic lloc.

• Diverses parts intervenen en l'autorització.
• Cada una aporta una part del procés.
• El sistema pot aprovar sense reconstruir la clau completa.

A diferència de la multisignatura, l'MPC no depèn necessàriament de diverses signatures visibles a la blockchain. Per a una empresa, pot servir per distribuir responsabilitats i reduir la dependència d'un únic dispositiu o persona.

Cold storage i hot wallets

Aquí no es tracta d'enfrontar el que és «segur» amb el que és «insegur», sinó d'assignar cada sistema a una funció diferent. Les wallets connectades i l'emmagatzematge en fred responen a necessitats diferents.

• Hot wallet: roman connectada a internet i permet accedir als fons amb rapidesa. Per això, sol encaixar millor amb els diners operatius i les transferències freqüents. Aquesta disponibilitat facilita el dia a dia, però també augmenta l'exposició a atacs o accessos no autoritzats.
• Cold wallet: manté l'accés fora de línia i resulta més adequada per a reserves que no necessiten moure's constantment. Redueix l'exposició directa a internet, encara que exigeix cuidar bé el dispositiu i el procés de recuperació.

Per a una empresa, el problema sol aparèixer quan totes les criptomonedes estan juntes i accessibles de la mateixa forma. Separar l'emmagatzematge segons la funció ajuda a equilibrar l'agilitat i la seguretat.

Com triar el model de custòdia adequat?

La custòdia òptima depèn de l'import, la freqüència de les operacions, el nombre de participants, la capacitat tècnica i la necessitat de recuperar l'accés. També importa quin nivell de supervisió requereix cada moviment.

Per a un usuari que gestiona poques criptomonedes, assumir la responsabilitat directa pot resultar raonable. En una empresa, en canvi, sol fer falta una estructura amb diversos nivells d'aprovació, procediments clars i capacitat per continuar operant encara que canviï l'equip. La seguretat depèn que el model respongui a l'ús real, no que sembli més avançat.

Quins errors solen cometre's al triar una custòdia?

Triar un sistema que «sembla segur» no n'hi ha prou si no encaixa amb la forma real de treballar. Els errors més habituals apareixen quan l'estructura concentra massa poder o no preveu què passa quan algú deixa d'estar disponible.

• Usar una wallet personal per a fons d'empresa: barreja responsabilitats i pot deixar l'operativa lligada a una sola persona o dispositiu.
• Deixar-ho tot en una única plataforma: concentra la dependència. Si el proveïdor limita l'accés, pateix una incidència o canvia les seves condicions, els diners queden afectats.
• Barrejar reserves i fons operatius: obliga a exposar al mateix nivell diners que es mouen cada dia i capital que podria romandre immòbil durant mesos.
• No preparar canvis i recuperació: una sortida d'empleats, una pèrdua d'accés o l'absència d'un signant pot bloquejar processos.

També és un error triar només per comoditat. La custòdia s'ha d'adaptar a l'import, la freqüència i les persones que hi intervenen. Ignorar aquest context augmenta els riscos, encara que la tecnologia sigui sòlida.

Conclusió: la custòdia no només guarda actius, també distribueix responsabilitat

Per a una persona, la pregunta principal és senzilla: puc assumir la responsabilitat de mantenir l'accés i recuperar-lo si alguna cosa falla? En una empresa, l'escenari és més ampli. El sistema ha de continuar funcionant davant d'errors humans, absències, canvis de personal i moviments importants sense dependre d'una sola persona.

Per això, la custòdia no consisteix només a decidir on es guarden els fons. També determina qui pot actuar, qui ha d'aprovar i què passa quan el procediment habitual deixa de funcionar.

No existeix un model perfecte per a tothom. El més adequat no és necessàriament el més tècnic ni el més còmode, sinó el que encaixa amb l'ús real i reparteix la responsabilitat de forma coherent. Protegir actius també significa evitar que una sola persona, decisió o incidència pugui comprometre tota l'operativa de l'empresa o de l'usuari.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Un dels errors més frustrants en cripto és enviar un actiu a una adreça correcta, però per la blockchain incorrecta. A la pràctica, els tokens enviats a la xarxa equivocada no sempre desapareixen, però poden quedar fora de la xarxa que esperava el destinatari i exigir passos de recuperació diferents.

Aquesta guia explica què cal revisar abans de confirmar una transferència, per què Ethereum, Polygon, Arbitrum, Optimism, Base i altres xarxes poden confondre's en wallets i exchanges, i què fer si l'error ja s'ha produït. La idea és simple: abans d'enviar, no n'hi ha prou amb copiar una adreça; també cal confirmar l'actiu, la xarxa i el destí.

Per què la xarxa correcta importa tant en enviar cripto?

En enviar criptomonedes, l'adreça del destinatari és només una part de l'operació. També importa la xarxa triada, perquè aquesta xarxa és la blockchainque processarà la transferència i on quedarà registrada. Si el destinatari espera els fons a Ethereum i tu tries Polygon, BNB Chain o Arbitrum, l'adreça pot semblar vàlida, però el resultat no serà l'esperat.

Això passa perquè un mateix actiu pot circular en diverses xarxes. USDT, USDC o ETH, per exemple, poden aparèixer en diferents versions o estàndards. En una wallet o exchange, l'usuari pot veure el mateix nom de l'actiu i diverses opcions de xarxa, però no totes porten al mateix lloc operatiu.

Per això, que l'adreça coincideixi no garanteix per si sol que els fons hagin estat enviats correctament. Abans de confirmar, cal comprovar tres elements junts: l'actiu, l'adreça i la xarxa. Si un falla, els tokens poden quedar en una xarxa que el destinatari no suporta, tot i que els tokens no s'hagin perdut necessàriament.

Què significa enviar cripto per la xarxa equivocada?

Un error de xarxa ocorre quan tries una blockchain diferent de la que esperava el destinatari. Volies moure USDC per Ethereum, però vas seleccionar Polygon, Base o Arbitrum; o pensaves retirar ETH a mainnet i vas usar BNB Chain. L'adreça pot ser correcta, però el camí triat no ho és, i els tokens poden acabar fora de l'entorn previst.

A la pràctica cal separar tres escenaris:

Quan la xarxa equivocada segueix sent EVM-compatible

Ethereum i moltes xarxes EVM usen adreces amb format semblant, normalment començades per «0x». Si el destinatari controla aquesta mateixa adreça en l'altra xarxa, els fons enviats poden ser-hi, tot i que no es vegin en la xarxa esperada. El primer pas no és re-enviar res, sinó identificar en quina xarxa ha acabat l'operació i si aquests tokens estan associats a una adreça controlada per algú amb accés.

Quan l'enviament ha estat a una xarxa no compatible

El risc augmenta si la blockchain triada funciona amb una altra lògica tècnica o amb un altre format d'adreça. En aquest cas, la recuperació pot ser molt difícil o impossible. Una interfície semblant a la wallet no significa que les xarxes siguin intercanviables, ni que l'actiu pugui moure's sense un bridge adequat.

Quan l'error ha passat amb un dipòsit en un exchange

Si els fons han estat enviats a un exchange per una xarxa no suportada, la decisió depèn de la plataforma. Pot acreditar-los, demanar una revisió manual o rebutjar la recuperació. Per obrir un cas de suport, guarda el transaction hash, la xarxa usada, l'adreça, l'actiu i la quantitat gestionats, i l'hora aproximada. Si l'opció triada era la equivocada, aquestes dades seran essencials.

Per què Ethereum i altres xarxes es confonen tan fàcilment?

La confusió sol començar perquè moltes xarxes EVM s'assemblen massa en la interfície. L'usuari veu una adreça vàlida, un actiu conegut i una comissió baixa, però no sempre detecta que està canviant de blockchain.

• Mateix format d'adreça: Ethereum, Polygon, Arbitrum, Optimism, Base i BNB Chain poden usar adreces tipus «0x». L'address sembla vàlida, però pertany a contextos de xarxa diferents.
• Actiu amb el mateix nom: pots veure USDC, ETH o USDT en diverses xarxes. Això no significa que sigui el mateix saldo ni que el destinatari accepti aquesta versió.
• Estàndards semblants: ERC-20, BEP-20 o versions bridged poden semblar intercanviables, però cadascuna opera en la seva pròpia blockchain.
• Wallets multixarxa: canviar de xarxa sol ser tan fàcil com obrir un menú. Aquesta comoditat també facilita triar malament.
• Comissions temptadores: una xarxa barata pot empènyer a moure tokens a un altre entorn sense revisar si el receptor ho suporta.

Per això convé separar tres peces: tokens, address i network. Els fons enviats no depenen només d'una adreça copiada; també depenen de la xarxa seleccionada.

Què cal comprovar abans d'enviar fons?

Abans de confirmar una transferència, revisa l'operació completa, no només l'adreça. En una wallet o exchange, el mateix actiu pot aparèixer en diverses xarxes, i l'opció amb menys comissió no sempre és la correcta. Una xarxa barata no serveix de res si el destinatari no l'accepta.

L'ordre pràctic és senzill: primer confirma l'asset, després la network, després l'address i, finalment, el suport real del receptor. Si l'import és alt, fes una prova petita abans de moure la resta. No és una pèrdua de temps: és una forma barata de comprovar que la ruta funciona.

A més, en dipòsits a exchanges, revisa també si la plataforma demana memo, tag o alguna dada addicional. A vegades la xarxa i l'adreça són correctes, però falta un identificador necessari per acreditar el saldo al teu compte.

Abans de signar, dóna una ullada al resum final de la wallet: actiu, xarxa, adreça, quantitat i comissió. Els tokens no viatgen en abstracte: es mouen per una blockchain concreta. Si alguna cosa no coincideix amb el que t'ha indicat el destinatari, atura't. 

Els actius enviats per una xarxa no suportada poden requerir intervenció manual, i no sempre hi ha garantia de recuperació. La millor comprovació és la que fas abans de prémer a enviar, no després.

Què fer si ja has enviat fons per la xarxa equivocada?

Si ja has confirmat la transferència, el primer és no repetir l'enviament «per assegurar-se» ni buscar ajuda en qualsevol xat. Respira, guarda les captures necessàries i localitza el transaction hash. Aquesta dada permet obrir l'explorador correcte i comprovar la xarxa usada, l'adreça de destí, l'actiu, la quantitat enviada i l'estat de l'operació:

• Si l'operació segueix pendent, espera que l'explorador actualitzi l'estat.
• Si ja està confirmada, assumeix que no podrà cancel·lar-se des de la wallet. 

A partir d'aquí, el camí depèn de qui controli l'adreça on han quedat els fons enviats.

Si els fons estan a la teva pròpia adreça en una altra xarxa

Aquest sol ser l'escenari més manejable. Canvia la teva wallet a la xarxa on es va confirmar la transacció i revisa el balanç. Si l'actiu no apareix, pot ser que l'hagis d'afegir manualment amb l'adreça de contracte oficial.

No usis qualsevol bridge que prometi arreglar el problema en segons. Si necessites retornar els tokens a la xarxa original, utilitza només un pont conegut, compatible amb aquest actiu i enllaçat des de fonts fiables.

Si els fons han anat a un exchange

Aquí depens de la plataforma. Reuneix el hash de la transacció, la xarxa utilitzada, l'adreça de dipòsit, l'actiu, la quantitat, l'hora aproximada i captures del retir o dipòsit. Després, obre un cas al servei d'assistència oficial de l'exchange.

Algunes plataformes poden revisar dipòsits enviats per una xarxa no suportada, però no hi ha garantia. La recuperació depèn de la seva política interna, de si controlen tècnicament aquesta adreça i de si l'actiu està dins dels seus processos de recuperació.

Si els fons han anat a un contracte o xarxa incompatible

Aquest és el cas més delicat. Si l'adreça pertany a un smart contract que no està preparat per rebre tokens, o si la xarxa usada no és compatible amb el destí, la recuperació pot ser impossible.

Guarda totes les dades de l'operació i evita els suposats «recovery experts» de Telegram, X o Discord. Ningú necessita la teva seed phrase per investigar una transacció pública. Si algú te la demana, no està recuperant els teus tokens: està intentant quedar-se amb el que encara tinguis.

Quins errors poden empitjorar la situació?

Tal com hem vist abans, després d'una transferència incorrecta el més perillós és intentar arreglar-la a cegues. El primer error és completar una altra operació «per comprovar» com va la cosa. Pot semblar lògic, però només afegeix més comissions, més moviments que revisar i la possibilitat de repetir exactament el mateix error.

També és important desconfiar de qualsevol salvador que aparegui a Telegram, X o Discord prometent una recuperació ràpida. Si et demana la seed phrase, accés remot o un pagament per avançat, el problema deixa de ser la xarxa: ara també estàs exposant la teva wallet.

Un altre risc és usar un bridge trobat a l'atzar. Un pont desconegut pot demanar permisos excessius, portar-te a una web falsa o moure tokens cap a un destí que no controles. El mateix passa amb els llocs de «recovery» que simulen ser suport oficial.

Abans de fer res amb uns fons enviats per error, verifica la xarxa, guarda totes les dades pertinents i usa només canals oficials.

Conclusió: la regla simple abans d'enviar cripto

Abans d'enviar cripto, recorda una regla senzilla: no n'hi ha prou que l'adreça sembli la correcta. També han de coincidir l'actiu a enviar, la xarxa que el gestiona i el que espera el destinatari o la plataforma. Si un d'aquests tres elements no encaixa, la transferència no està llesta.

Una comissió molt baixa o l'opció més ràpida poden semblar temptadores, però no compensen el risc de deixar els teus fons a mercè d'una xarxa que el receptor no suporta. En cas de dubte, atura't, torna a l'exchange o wallet d'origen i verifica-ho tot de nou. En l'univers cripto, revisar dues vegades sol ser molt més barat que intentar recuperar tokens després.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

En cripto, saber com verificar un token és bàsic, ja que un actiu fals pot portar una disfressa gairebé perfecta: un nom familiar, un mateix ticker, un logo semblant o comptes en xarxes socials que simulen activitat real. Aquesta aparença n'hi ha prou perquè molts usuaris comprin de pressa, facin swap o connectin la seva wallet sense mirar més enllà.

El problema és que l'aspecte extern no demostra res. El que realment identifica un projecte és el contract address, és a dir, l'adreça del contracte en una xarxa concreta. En aquesta guia veurem com comprovar-la abans d'actuar, com detectar tokens clonats i quins senyals haurien de fer-te frenar abans d'interactuar amb tokens sospitosos.

Per què un token fals pot semblar real?

Crear tokens amb un nom, ticker o logo semblant al d'un projecte conegut no és especialment complex. Per això, buscar només per nom en un DEX, wallet o agregador pot portar-te al contracte equivocat.

Els falsificadors solen jugar amb senyals molt recognoscibles:

• Nom gairebé idèntic: canvien una lletra, afegeixen un guió o copien el ticker d'un projecte popular.
• Hype i urgència: parlen de prevendes, llistats propers o preus «especials» perquè et deixis portar per la urgència.
• Airdrops cridaners: apareixen tokens gratis a la wallet i t'empenyen a reclamar-los, vendre'ls o visitar un web extern.
• Canals poc fiables: Telegram, WhatsApp, comentaris a X o suposats suports tècnics difonen adreces sense verificar.
• Activitat artificial: les publicacions recents, els holders inflats o un volum estrany poden donar aparença de moviment real.

El truc consisteix a semblar legítim el temps suficient perquè l'usuari actuï. Per això, abans de comprar tokens, fer swap o interactuar amb tokens acabats de descobrir, convé verificar el contracte.

Què és el contract address i per què importa més que el nom?

El contract address és l'adreça única del smart contract d'un actiu en una xarxa concreta. Funciona com un identificador tècnic: permet localitzar el contracte, revisar les seves dades en un explorador de blocs i interactuar-hi.

La diferència és important. El nom, el símbol i el logo es poden copiar amb facilitat. Per això poden existir diversos tokens anomenats igual, amb el mateix ticker o amb una imatge gairebé idèntica. El que els distingeix de debò és l'adreça del contracte.

També convé no confondre aquest concepte amb un refresh token, que pertany a l'àmbit de l'autenticació digital i no identifica un actiu cripto a la blockchain.

Hi ha un altre detall clau: un mateix projecte pot tenir tokens en diverses xarxes. Per exemple, pot existir una versió a Ethereum, una altra a BNB Chain i una altra a Polygon. Cadascuna tindrà el seu propi contract address.

Per això, abans de comprar o fer swap amb tokens, no n'hi ha prou amb reconèixer el nom. Cal comprovar que l'adreça correspon al projecte correcte, a la xarxa correcta i des d'una font fiable. Aquesta verificació evita ser víctima de tokens clonats.

On trobar el contract address correcte?

Per trobar el contract address correcte dels tokens, comença sempre per fonts que puguis contrastar. No el busquis primer en comentaris, xats, anuncis o resultats interns d'un DEX: aquí és on solen col·lar-se els clons.

• Lloc oficial del projecte: revisa el web i, si existeix, la documentació. L'adreça sol aparèixer en seccions com «Contracts», «Docs» o «Token».
• Xarxes oficials verificades: comprova X, Discord o Telegram només si estan enllaçats des del web oficial. No facis servir comptes trobats a l'atzar.
• Agregadors reconeguts: CoinGecko i CoinMarketCap solen mostrar els contract addresses per xarxa. Verifica que el projecte i la xarxa coincideixin.
• Exploradors de blocs: Etherscan, BscScan, Polygonscan o Solscan permeten revisar la pàgina del contracte, holders, transaccions i l'estat de verificació.
• Wallet o DEX: utilitza'ls com a suport, no com a única font per validar tokens. Si veus diversos resultats amb el mateix nom, atura't.

Si l'adreça arriba per missatge privat o sota una publicació a X, no l'acceptis com a vàlida. Abans de comprar tokens, fer swap o afegir tokens a la teva wallet, confirma l'adreça a més d'un lloc.

Com comprovar un token abans de comprar-lo o fer swap?

Abans de comprar o fer swap amb tokens, la pregunta no hauria de ser «em sona aquest nom?», sinó «he comprovat que aquest contracte és el correcte?». En l'univers descentralitzat, qualsevol pot crear actius amb noms molt semblants a altres tokens, així que és recomanable aplicar una rutina breu de verificació.

1. Compara el contract address des de diverses fonts

Comença per l'adreça publicada al web oficial o a la documentació del projecte. Després, contrasta-la amb un agregador fiable, com CoinGecko o CoinMarketCap. 

Si l'adreça coincideix en diverses fonts independents, el senyal és més sòlid. Si no coincideix, no continuïs amb l'operació.

També és recomanable desconfiar d'enllaços enviats per missatge privat, respostes a X o grups de Telegram. Una adreça copiada d'un xat no s'hauria de fer servir per comprar tokens sense comprovar-la abans.

2. Revisa el token en un explorador de blocs

Un explorador de blocs permet veure més informació que la interfície d'una wallet o un DEX. No cal fer una auditoria tècnica, però sí revisar les dades bàsiques.

Comprova la xarxa, el contracte, l'estat de verificació, els holders, l'activitat recent i les transferències. Si el contracte és molt nou, amb prou feines té liquiditat o mostra moviments estranys, sospita.

Aquest pas ajuda a detectar tokens que semblen normals en una pantalla de swap, però que tenen senyals sospitosos en mirar el contracte amb més detall.

3. Comprova que estàs a la xarxa correcta

Un mateix projecte pot tenir contractes diferents a Ethereum, BNB Chain, Polygon o altres xarxes. El nom pot ser correcte i, tot i així, l'operació pot estar malament si estàs a la xarxa equivocada.

Abans de comprar tokens, confirma que la xarxa del contracte coincideix amb la xarxa en la qual operàs. Aquesta comprovació evita confusions freqüents, sobretot quan un actiu apareix en diversos ecosistemes.

Com a resum, aquestes token safety practices no busquen complicar la compra, sinó reduir el risc d'interactuar amb tokens falsos. Abans d'avançar, compara les fonts, revisa l'explorer de blocs i confirma la xarxa. Si alguna cosa no encaixa, és millor aturar-se que comprar per impuls i exposar-se a una pèrdua difícil de revertir.

Quins senyals poden indicar que un token és fake?

Un token fals poques vegades es presenta com una estafa evident. Normalment barreja senyals coneguts amb detalls estranys: un web convincent, activitat en xarxes socials, sospitoses promeses de prevenda o una adreça difícil de verificar.

Una alerta aïllada no sempre demostra que el projecte sigui fraudulent. Tanmateix, quan diversos dels senyals d'avís apareixen junts, el més prudent és aturar-se abans de comprar o fer swap amb tokens.

En el cas de tokens rebuts per airdrop, no és bona idea posar-se a interactuar per mera curiositat. Alguns tokens sospitosos redirigeixen a webs externes o demanen dades sensibles. Si diversos indicadors no encaixen, evita moure aquests tokens i no compris sense abans haver verificat tot adequadament.

Què fer si ja has interactuat amb un token sospitós?

Si ja has comprat, rebut tokens o connectat la teva wallet a un actiu dubtós, l'important és no seguir improvisant:

• Atura compres i swaps: no intentis vendre, reclamar ni moure tokens sospitosos si no entens quina transacció estàs signant.
• No obris nous enllaços: si l'actiu et redirigeix a un web extern, tanca la pàgina. Mai introdueixis la teva seed phrase ni dades personals.
• Revisa l'activitat de la wallet: comprova els moviments recents, contractes utilitzats i transaccions pendents.
• Comprova les aprovacions: revisa quins permisos has concedit a les dApps o contractes. Revoca els accessos innecessaris amb eines de confiança.
• Protegeix els actius restants: si creus que la wallet pot estar compromesa, transfereix els fons legítims a una adreça nova i segura.
• Oculta l'actiu: si només has rebut tokens per airdrop, pot ser més segur no tocar-los i ocultar-los a la interfície.

Seguir aquestes pautes no garanteix recuperar els fons perduts (si n'hi ha), però sí que ajuda a limitar el dany i a evitar que una interacció dubtosa es converteixi en un problema major.

Conclusió: quina regla convé recordar sempre

En cripto, l'embolcall no mana. Un nom conegut, un ticker atractiu o un logo clavat a l'original poden ser pur oripell. El que importa de debò és comprovar el contract address, la xarxa en la qual opera i la font de la qual has tret aquesta adreça.

Abans de comprar o fer swap amb tokens, fes aquesta pausa antipreses: compara, verifica i no signis res si alguna cosa et grinyola. Si l'adreça no apareix confirmada per fonts fiables, és millor tancar la pestanya que acabar comprant un clone token amb aura de projecte seriós.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Per a moltes persones, el telèfon s'ha convertit en el centre de tota la seva activitat cripto. Des del mòbil pots consultar preus, accedir a exchanges, obrir una wallet, revisar missatges en algun grup de Telegram o X o connectar aplicacions descentralitzades mitjançant el navegador.

Aquesta comoditat té un gran avantatge: permet gestionar actius des de qualsevol lloc. No obstant això, també concentra nombrosos riscos. Perquè la teva wallet pot veure's compromesa si instal·les una aplicació fraudulenta o punxes en un enllaç no degut rebut en un xat.

Quan parlem de seguretat, moltes persones busquen una configuració màgica capaç de bloquejar qualsevol amenaça. La realitat és molt diferent. La millor protecció no sol ser una funció secreta, sinó una rutina bastant simple: aturar-se uns segons abans d'actuar.

En el món de les criptomonedes, abans d'instal·lar una aplicació, obrir un enllaç qualsevol, introduir dades sensibles, signar una transacció o connectar una dApp, val la pena fer una pausa i comprovar què està ocorrent realment. Per això, en aquesta guia veurem què cal revisar abans de cada acció i quins errors convé evitar.

Per què el mòbil és un punt feble per a la teva wallet?

Ningú pot discutir la comoditat que ofereix el telèfon, però també concentra massa funcions crítiques en un sol lloc. Una petita distracció pot afectar la teva wallet i comprometre els teus fons.

Per evitar problemes, és bo començar reconeixent els riscos més habituals:

• Missatges i xats: Telegram, X o el correu electrònic personal són canals habituals per distribuir enllaços fraudulents i falsos suports tècnics.
• Aplicacions falses: descarregar una app que imita una wallet legítima pot exposar claus, seed phrases o credencials.
• Navegació diària: una cerca ràpida a Google pot portar-te fins a anuncis maliciosos o llocs pràcticament idèntics als originals.
• Fotos i arxius: guardar captures de la frase llavor (seed phrase) o documents sensibles al telèfon augmenta el risc d'exposició.
• 2FA i accés centralitzat: moltes persones reben codis, gestionen comptes i accedeixen als seus actius des d'un únic dispositiu. Si aquest es veu compromès, l'atacant podria accedir a diversos comptes al mateix temps.
• Decisions precipitades: el risc més gran no sempre és un hackeig sofisticat. Sovint, n'hi ha prou amb fer clic massa ràpid, descarregar una aplicació sense verificar-la prèviament amb calma o confirmar una operació sense entendre-la completament.

La seguretat en criptomonedes no depèn només de la tecnologia. També depèn de com utilitzem el telèfon cada dia. Com més es faci servir una wallet des del mòbil, més important serà revisar el context abans d'actuar.

Quin és l'hàbit que més protegeix la teva wallet?

Existeix una idea molt estesa: pensar que els problemes de seguretat només afecten aquells que saben poc sobre cripto. A la pràctica, passa just el contrari. Molts incidents es produeixen perquè l'usuari actua ràpid, amb excessiva suficiència. Per això, l'hàbit més valuós consisteix en una cosa molt senzilla: pensar una mica abans de fer cada pas.

Abans d'obrir una wallet, connectar una dApp, instal·lar una aplicació o signar una transacció, és recomanable comprovar sempre la font, l'adreça del lloc web, els permisos sol·licitats i el sentit real de l'operació. Aquest petit gest pot evitar la majoria dels atacs més habituals.

Imagina la següent situació. Reps un missatge a Telegram anunciant un airdrop urgent. L'enllaç sembla legítim i la pàgina carrega correctament. Tot convida a connectar la teva wallet com més aviat millor per no perdre l'oportunitat. No obstant això, una pausa de només deu segons pot revelar que el domini no coincideix amb l'oficial o que l'aplicació sol·licita permisos absurds.

Aquest enfocament resulta especialment eficaç davant:

• Phishing, 
• aplicacions falses, 
• enllaços maliciosos
• i les confirmacions incorrectes. 

De fet, gran part dels problemes de seguretat en criptomonedes no s'originen per vulnerabilitats tècniques, sinó per decisions preses sense verificar el context.

La bona notícia és que aquest comportament es pot entrenar. Com més es repeteixi, més natural resultarà revisar cada ació abans de confirmar-la. A llarg termini, cap ajust aïllat ofereix tanta protecció per a una wallet com desenvolupar una rutina constant de seguretat en criptomonedes basada en la comprovació.

Què hauries de comprovar abans de tocar, signar o connectar?

En cripto, molts problemes no es deuen a un sofisticat malware, sinó a una ació aparentment inofensiva: connectar una wallet, aprovar un permís a un tercer o confirmar una transacció sense revisar adequadament cada detall.

Per això, abans de prémer qualsevol botó, val la pena dedicar uns segons a comprovar el context. La majoria de les amenaces més comunes poden detectar-se durant aquesta breu pausa.

Abans de fer clic, pregunta't…

• Sóc al lloc o a l'aplicació oficial? Descarrega sempre apps des de les botigues o pàgines oficials i evita accedir a serveis des d'enllaços rebuts per xat o xarxes socials.
• El domini coincideix exactament? Els atacants solen utilitzar pàgines pràcticament idèntiques a les originals. Revisa la URL completa i desconfia dels petits canvis ortogràfics.
• D'on prové l'enllaç? Un missatge privat, un suposat suport tècnic o un anunci patrocinat no són necessàriament una font fiable.
• Per què la meva wallet sol·licita connexió? Abans de connectar una wallet, assegura't d'entendre quina funció utilitzaràs i per què la plataforma necessita accés.
• Quins permisos estic concedint? Algunes aplicacions sol·liciten autoritzacions per moure determinats actius o interactuar amb contractes en nom teu. Llegeix sempre els permisos abans d'acceptar-los.
• Entenc exactament aquesta transacció? Si no saps què estàs signant, no signis. Una operació incomprensible mai s'hauria de confirmar «per provar». 
• M'estan pressionant per actuar ràpid? Els missatges amb compte enrere, recompenses d'última oportunitat o amenaces de bloqueig solen ser senyals clars d'alerta.

Aquestes comprovacions són especialment importants quan s'utilitza una cartera de criptomonedes des del telèfon, on les presses i les distraccions són freqüents.

La millor seguretat no consisteix a desconfiar de tot, sinó a entendre cada acció abans d'avançar a la següent. Si una sol·licitud et genera dubtes, el més prudent és aturar-se, investigar i tornar més tard. En matèria de seguretat en criptomonedes, una pausa de deu segons pot evitar la pèrdua completa de control sobre una wallet. 

Quins ajustos del mòbil ajuden a reduir el risc?

No existeix una configuració capaç d'eliminar tots els riscos. No obstant això, alguns ajustos senzills poden reduir considerablement la probabilitat de patir un incident de seguretat o confirmar una ació per error.

La següent taula reuneix les mesures més recomanables per a qualsevol persona que utilitzi una wallet des del telèfon.

Aquestes mesures no substitueixen els bons hàbits, però sí reforcen la seguretat en criptomonedes en el dia a dia. Al cap i a la fi, la millor seguretat consisteix a combinar tecnologia, actualitzacions i decisions prudents abans de cada operació.

Quins errors solen posar una wallet en perill?

La majoria dels incidents no es produeixen per atacs especialment elaborats. En molts casos, n'hi ha prou amb prioritzar la comoditat sobre la prudència. Aquests són alguns dels errors més habituals:

• Guardar la seed phrase al telèfon. Anotar les paraules de recuperació en una aplicació de notes, un correu o un document digital pot exposar tota la wallet si el dispositiu es veu compromès.
• Fer una foto de la seed phrase. Moltes imatges se sincronitzen automàticament amb serveis en el núvol. Una simple fotografia pot acabar emmagatzemada en més llocs dels previstos.
• Obrir enllaços rebuts per xat. Telegram, Discord o X són canals habituals per distribuir pàgines falses dissenyades per robar credencials o connectar una wallet a serveis maliciosos.
• Instal·lar una wallet des d'un anunci o una publicació aleatòria. Els ciberdelinqüents solen crear aplicacions gairebé idèntiques a les originals. Descarrega sempre la wallet des del web oficial o des de botigues verificades.
• Confirmar operacions que no s'entenen. Si no està clar quin permís es concedeix o quina transacció s'està signant, el millor és aturar-se. Mai convé acceptar una ació només per «veure què passa».
• Mantenir connexions antigues a dApps. Revisar periòdicament quins serveis continuen connectats a una cartera de criptomonedes ajuda a reduir accessos innecessaris.
• Utilitzar un únic telèfon per a tot sense higiene bàsica. Barrejar diferents aplicacions financeres, descàrregues de procedència dubtosa, jocs o software no verificat augmenta la superfície d'exposició.
• Concentrar tots els fons en un sol lloc. Alguns inversors utilitzen una cartera per a l'ús diari i una altra per emmagatzemar grans quantitats de criptomonedes a llarg termini.

La seguretat en criptomonedes poques vegades falla per una única causa. Normalment és el resultat de petites decisions quotidianes que semblen inofensives, però que acaben debilitant la seguretat general de l'usuari.

Conclusió: la millor protecció comença abans del clic

La majoria dels atacs comencen amb una decisió presa massa ràpid. La protecció d'una wallet comença molt abans: en el moment previ a obrir un enllaç, instal·lar una aplicació o confirmar una transacció.

Desenvolupar l'hàbit de comprovar fonts, revisar permisos i entendre cada ació redueix de forma notable l'exposició a amenaces com el phishing, les aplicacions falses o les connexions malicioses.

No existeix una solució infal·lible ni una configuració capaç d'eliminar tots els riscos. No obstant això, la seguretat en criptomonedes mejora considerablement quan com a usuari comprendràs què estàs fent i per què ho estàs fent.

I és que la millor seguretat en criptomonedes no depèn únicament de la tecnologia. També depèn de com utilitzes cada dia la teva cartera de criptomonedes i de la teva capacitat per aturar-te uns segons abans de fer clic.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Tot sector necessita un combustible que permeti que la seva activitat funcioni amb normalitat. En l'economia tradicional aquest paper el fa el diner; a Internet, les dades; i en l'ecosistema de les finances descentralitzades (DeFi), aquest combustible el representen les stablecoins.

És per això que les stablecoins s'han convertit en una peça clau que aporta un valor relativament estable dins del món de les criptomonedes. Gràcies a elles, milions d'usuaris poden operar sense haver d'assumir constantment les fluctuacions de preu d'altres criptomonedes. No obstant això, recorda que no estan exemptes de riscos, si segueixes els mercats de forma regular hauràs vist que el juny ha estat un dels pitjors mesos per a elles des del 2023, havent perdut gairebé 8.000 milions de dòlars en capitalització de mercat.

Per què les stablecoins són tan importants per a DeFi?

L'ecosistema DeFi pot semblar-se a una gran jungla financera: un entorn obert, canviant i competitiu en el qual conviuen grans inversors, protocols amb enormes quantitats de capital i petits usuaris que encara estan aprenent a moure's. No es tracta d'un sistema sense regles, però en moltes ocasions resulten difícils de comprendre. A més, l'absència d'intermediaris tradicionals obliga cada usuari a assumir una major responsabilitat sobre les seves decisions.

En aquesta jungla, un dels principals perills és la volatilitat. Si totes les operacions es fessin únicament amb actius com Bitcoin o altres tokens el preu dels quals pot variar significativament en poc temps, seria molt més difícil calcular el valor real d'un préstec, una garantia o una inversió.

Les stablecoins funcionen com un punt de referència més estable dins d'aquest entorn. Com que estan dissenyades per mantenir un valor pròxim al d'una moneda fiduciària, com el dòlar o l'euro, permeten expressar les operacions en una unitat més familiar. D'aquesta manera, ajuden a fer que moure's en DeFi resulti més senzill, especialment per a aquells que encara no el dominen.

Com s'usen les stablecoins dins de DeFi

Dins de l'ecosistema DeFi tenen un paper actiu i serveixen com a base per a nombrosos serveis financers descentralitzats. Gràcies a la seva estabilitat, s'utilitzen com a mitjà d'intercanvi, garantia i font de liquiditat en una àmplia varietat de protocols.

Liquiditat per a exchanges descentralitzats

Les stablecoins tenen un paper fonamental en la liquiditat dels exchanges descentralizados (DEX). De fet, és habitual que formin part dels fons de liquiditat i dels parells de negociació.

En els fons de liquiditat, se solen combinar amb altres tokens per proporcionar els fons necessaris que permeten executar operacions de compravenda sense dependre d'un llibre d'ordres tradicional. A canvi d'aportar liquiditat, els participants poden rebre una part de les comissions generades per les transaccions.

Les stablecoins actuen com una referència de valor més estable dins dels mercats descentralitzats. A més, també permeten mantenir els fons dins de l'ecosistema blockchain sense necessitat de convertir-los constantment en diner fiduciari.

Per tant, les stablecoins contribueixen a millorar l'eficiència d'aquest tipus de mercats, aporten major claredat en la valoració dels actius i afavoreixen el funcionament continu dels intercanvis dins de DeFi.

Lending, borrowing i collateral

Ja saps que les stablecoins tenen un paper molt important en els protocols de préstecs de DeFi. El seu funcionament és semblant al de prestar i demanar diner, encara que tot es gestiona mitjançant contractes intel·ligents i sense la intervenció d'un banc.

D'una banda, un usuari pot dipositar les seves stablecoins en un protocol de lending perquè altres persones les demanin prestades. A canvi, rep interessos, la rendibilitat dels quals sol pujar o baixar segons l'oferta i la demanda de la plataforma.

D'altra banda, també pot sol·licitar un préstec o Borrowing en stablecoins. Normalment es demanarà que dipositis altres criptoactius com a garantia o collateral. A més, el valor d'aquesta garantia sol ser superior a l'import prestat. Aquest sistema, conegut com a sobrecol·lateralització, serveix per reduir el risc d'impagament. Des de fa temps s'utilitza en inversions al mateix nivell que les accions o bons.

Com t'imaginaràs, aquestes operacions també tenen els seus riscos:

• Liquidació: si el valor de la garantia baixa massa, el protocol pot vendre-la automàticament, de forma parcial o total, per recuperar el préstec.
• Contractes intel·ligents: com tot funciona mitjançant codi, un error o un atac poden provocar fallades i pèrdues de fons.
• Oracles de preus: els protocols necessiten consultar el preu dels actius. Si aquestes dades són incorrectes, arriben tard o són manipulades, es poden produir liquidacions inesperades.
• Regles del protocol: cada plataforma fixa les seves pròpies condicions sobre garanties, interessos, comissions i liquidacions. Per això, abans d'operar, convé entendre bé com funciona.

Pagaments, tresoreria i estratègies on-chain

En l'àmbit dels pagaments on-chain, les stablecoins permeten realitzar transferències de valor directamente sobre la blockchain sense dependre d'intermediaris financers tradicionals. Plataformes mundials com Visa o Mastercard ja permeten aquest tipus de pagaments des del 2025. Això facilita els pagaments entre usuaris, la distribució de fons i la liquidació d'operacions dins del propi ecosistema cripto, utilitzant una unitat de valor relativament estable.

Moltes organitzacions autònomes descentralitzades (DAO) mantenen part de les seves reserves en stablecoins per reduir l'exposició a la volatilitat d'altres criptoactius i disposar de liquiditat per finançar projectes, pagar col·laboradors o executar decisions aprovades per la comunitat.

Les stablecoins també són habituals en diferents estratègies de generació de rendiment on, alguns usuaris les fan servir per participar en protocols que automatitzen l'assignació de fons amb l'objectiu d'optimitzar el rendiment potencial.

També faciliten la gestió de liquiditat i el moviment de fons entre protocols. Això significa que un usuari pot traslladar stablecoins des d'un exchange descentralitzat a un protocol de préstecs, posteriorment utilitzar-les com a garantia o destinar-les a una altra aplicació DeFi, sense necessitat de convertir els seus actius en diner real ni abandonar l'entorn blockchain.

Per què DeFi no pot dependre només d'actius volàtils?

Els criptoactius com Bitcoin tenen un paper fonamental dins de l'ecosistema blockchain i poden oferir oportunitats de creixement a llarg termini. No obstant això, la seva elevada volatilitat fa que no sempre siguin l'opció més adequada per servir com a base d'operacions financeres quotidianes.

En les finances descentralitzades és habitual treballar amb préstecs, garanties, pagaments, fons de liquiditat i estratègies d'inversió que requereixen conèixer amb certa precisió el valor dels actius implicats. Si el preu de l'actiu utilitzat com a referència canvia de forma significativa en qüestió d'hores, resulta més difícil avaluar el risc i prendre decisions.

Les stablecoins ajuden a resoldre parcialment aquesta situació en aportar una capa de major estabilitat dins de l'ecosistema DeFi. En mantenir un valor relativament constant respecte a una moneda fiduciària de referència, permeten expressar préstecs, garanties, pagaments i rendiments en una unitat més fàcil d'interpretar per a la majoria dels usuaris.

Quins riscos porten les stablecoins?

Les stablecoins han fet que DeFi sigui més accessible i fàcil d'utilitzar, però no eliminen els riscos. Com moltes aplicacions les fan servir com a unitat de compte, mitjà de pagament, font de liquiditat o actiu de garantia, qualsevol problema pot afectar diversos protocols al mateix temps.

Entre els principals riscos es troben els següents:

Risc de depeg

És, sens dubte, un dels principals riscos de les stablecoins. Es produeix quan deixen de mantenir el valor de referència que pretenen replicar, com un dòlar o un euro. Encara que algunes desviacions són temporals, poden tenir un impacte important en un ecosistema que depèn d'elles com a unitat de valor.

Un dels casos més coneguts va ser el de la stablecoin TerraUSD el 2022. El seu mecanisme d'estabilització, vinculat al token LUNA, no va aconseguir recuperar la paritat després d'una retirada massiva de fons. El resultat va ser la caiguda dels dos actius i un fort efecte contagi en el mercat cripto.

Més recentment, el març del 2026, USR, la stablecoin del protocol Resolv, va patir un fort depeg després de que un atacant aprofités una vulnerabilitat per emetre tokens sense suport. Aquest cas mostra com una fallada en un contracte intel·ligent també pot comprometre l'estabilitat d'una stablecoin.

Un depeg pot alterar el valor dels préstecs, les garanties i els fons de liquiditat, a més d'augmentar el risc de liquidacions automàtiques en posicions apalancades.

Risc d'emissor i reserves

En les stablecoins amb suport per monedes fiduciàries, l'estabilitat depèn en gran mesura de l'entitat que les emet. La confiança del mercat es basa en factors com la qualitat de les reserves, la transparència de l'emissor, les auditories i la possibilitat de bescanviar els tokens per la moneda de referència.

Si hi ha dubtes sobre qualsevol d'aquests aspectes, la stablecoin pot perdre confiança i allunyar-se del seu valor objectiu. Atès que moltes d'elles s'utilitzen com a actiu de referència en préstecs, fons de liquiditat i altres protocols DeFi, un problema relacionat amb l'emissor pot afectar una part important de l'ecosistema.

Per això, abans d'utilitzar una stablecoin en DeFi, convé analitzar no només el protocol, sinó també la solvència, la transparència i el sistema de suport de l'entitat emissora.

Risc de smart contracts i protocols

En utilitzar stablecoins, l'usuari no només assumeix el risc de l'actiu, sinó també el del protocol en què opera. Encara que la stablecoin mantingui la seva paritat, una fallada en la infraestructura pot afectar els fons o les operacions.

Entre els principals riscos es troben els errors o vulnerabilitats en els contractes intel·ligents, fallades en la lògica de les liquidacions, problemes en els oracles de preus, que poden proporcionar dades incorrectes, i els riscos associats als ponts utilitzats per transferir actius entre xarxes.

Un exemple conegut va ser l'atac a Euler Finance el 2023, quan una vulnerabilitat en els seus contractes intel·ligents va permetre sostreure actius valorats en prop de 197 milions de dòlars. El cas va demostrar que, encara que la stablecoin mantingui el seu valor, els fons poden veure's compromesos si falla el protocol en què estan dipositats.

D'altra banda, molts protocols modifiquen les seves regles mitjançant mecanismes de governança, la qual cosa pot afectar aspectes com les garanties exigides, les comissions o els paràmetres de risc.

Què cal revisar abans d'usar stablecoins en DeFi?

Convé analitzar no només l'actiu en si, sinó també el funcionament de la plataforma on s'emprarà. Una mateixa stablecoin pot presentar riscos diferents depenent de la xarxa blockchain, el protocol utilitzat o l'estratègia aplicada.

Aquests són alguns dels aspectes més importants que convé revisar:

• Quina stablecoin s'utilitzarà. És recomanable conèixer si està suportada per actius fiduciaris, criptoactius o un altre mecanisme d'estabilització.
• Qui és l'emissor. És important revisar la reputació de l'emissor, la transparència sobre les reserves i la informació disponible sobre auditories o informes independents.
• La liquiditat disponible. Una stablecoin amb àmplia adopció i elevada liquiditat sol facilitar les operacions de compra, venda o intercanvi. Una liquiditat reduïda pot dificultar la sortida d'una posició o augmentar els costos de l'operació.
• La xarxa blockchain en la qual opera. Una mateixa stablecoin pot existir en diferents xarxes, cadascuna amb diferents nivells de seguretat, costos de transacció, velocitat i compatibilitat amb aplicacions DeFi.
• Quins protocols l'accepten. Abans d'iniciar una estratègia, convé comprovar si la stablecoin és compatible amb el protocol que es desitja utilitzar i quin és el seu grau d'integració dins de l'ecosistema.
• Com funciona el factor de col·lateralització. En els protocols de préstecs, cada actiu té límits específics sobre la quantitat que es pot utilitzar com a garantia.
• Les comissions aplicables. A més de les tarifes de la xarxa blockchain, alguns protocols cobren comissions per préstecs, retirades, intercanvis o gestió de determinades estratègies.
• L'exposició a ponts entre xarxes. Si l'estratègia implica moure actius entre diferents blockchains, convé valorar els riscos addicionals associats als ponts que incorporen una capa extra de complexitat tècnica.
• Què passaria en cas de depeg. És recomanable conèixer com reaccionaria el protocol si la stablecoin perdés temporalment la seva paritat.

Conclusió: per què les stablecoins són clau però no invisibles de risc

Com hem esmentat a l'inici, les stablecoins s'han convertit en el combustible de les finances descentralitzades en aportar una unitat de valor més estable i facilitar operacions com el lending, el trading, els pagaments on-chain o la provisió de liquiditat. El seu paper ha estat fonamental per al creixement i l'adopció de l'ecosistema DeFi.

No obstant això, utilitzar-les no significa operar sense riscos. Abans d'emprar una stablecoin convé revisar la seva capacitat per mantenir la paritat, la solidesa i transparència de l'emissor, la liquiditat disponible, la xarxa sobre la qual funciona i la seguretat del protocol DeFi en què s'utilitzarà.

Definitivament, amb elles DeFi és més accessible i eficient. Conèixer com funcionen tant aquests actius com els protocols que els integere és imprescindible per prendre decisions més informades i gestionar millor el risc.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Segur que has llegit molts articles on s'avisa que has d'informar-te abans d'invertir. Encara que és important, has de tenir en compte que els errors financers no es deuen únicament a la desinformació. Al contrari.

Actualment, tot i tenir molta informació, acabem centrant-nos en allò que reforça la nostra idea, deixant de banda les dades que pensem que no ens convenen.

Comprendre com funciona aquest biaix és fonamental per evitar que influeixi en la gestió de la teva cartera.

QUÈ ÉS EL BIAIX DE CONFIRMACIÓ?

Els biaixos cognitius són dreceres mentals que utilitza el nostre cervell per processar la informació i prendre decisions amb rapidesa. S'utilitzen molt en màrqueting i tot i que són útils en moltes situacions quotidianes, poden portar-nos a interpretar la realitat de forma parcial.

En la inversió, un dels més coneguts és el biaix de confirmació, però n'hi ha molts altres que et poden influir. Aquest, en concret, et porta a buscar, interpretar i recordar la informació que corrobora el que ja pensem, mentre descartem les dades que contradiuen aquesta opinió.

El risc no és tenir una convicció sobre un actiu, sinó deixar de qüestionar-la. Quan un inversor filtra la informació d'aquesta manera, pot arribar a creure que està realitzant una anàlisi completa i objectiva, quan en realitat està descartant senyals simplement perquè no encaixen amb la seva creença.

COM ES VEU EN LA INVERSIÓ I LES CRIPTO

Una vegada que un inversor compra un actiu, és habitual que comenci, de forma gairebé inconscient, a buscar informació que reforci la idea que ho ha fet bé.

A la pràctica, això es pot traduir a llegir únicament articles optimistes, seguir analistes que recomanen comprar o compartir gràfics que mostren un potencial creixement. Per contra, les informacions que parlen de riscos, problemes o canvis en el mercat solen considerar-se exagerades o errònies.

Per què es fa això? Aquesta forma de consumir informació crea una sensació de seguretat. L'inversor sent que ha investigat molt, quan en realitat només ha analitzat una part.

En el mercat de les criptomonedes aquest fenomen sol intensificar-se ja que cada projecte reuneix una comunitat d'usuaris, desenvolupadors, inversors i creadors de contingut que comparteixen un interès comú en l'èxit de l'actiu.

PER QUÈ PODEN ARRUÏNAR LA TEVA CARTERA

Una de les conseqüències més habituals és mantenir durant massa temps actius el potencial dels quals s'ha afeblit. En lloc de revisar si la tesi d'inversió continua sent vàlida, l'inversor busca nous arguments per justificar la seva permanència.

Els projectes de criptomonedes poden registrar alts i baixos, però qui està influït pel biaix de confirmació sol restar-hi importància o interpretar-los com a obstacles temporals.

El problema es que les banderes vermelles en inversió poques vegades apareixen de forma sobtada. Sorgeixen a poc a poc, i quan l'inversor se n'adona, el deteriorament ja és evident.

Amb el temps, aquest patró pot afectar la composició de tota la cartera. La cartera acaba excessivament concentrada en unes poques idees en les quals l'inversor ha desenvolupat un fort compromís emocional, mentre es desaprofiten oportunitats de diversificació.

T'IMPEDEIX RECONÈIXER LES TESIS DE CANVI

Que hagis pres una bona decisió d'inversió no garanteix que continuï sent-ho per sempre. En l'àmbit de les criptomonedes, quan entra en joc el biaix de confirmació, l'inversor tendeix a interpretar qualsevol notícia negativa com un simple contratemps passatger.

Expressions com "és només FUD (Fear, Uncertainty and Doubt), "el mercat està exagerant" o "ja es recuperarà quan canviï el sentiment" es poden convertir en una forma automàtica de justificar qualsevol deteriorament.

CONVERTEIX UNA POSICIÓ EN UNA IDENTITAT

Un dels efectes més subtils del biaix de confirmació és que la inversió deixa de ser una decisió financera per convertir-se en part de la identitat de l'inversor. Quan això passa, la relació amb un actiu deixa de basar-se únicament en dades i comença a incorporar un component emocional molt més difícil de gestionar.

Aquest fenomen és especialment visible en el mercat de les criptomonedes, on hi ha comunitats molt actives. Participar en fòrums, canals de Telegram, grups de Discord o converses a X pot generar un fort sentiment de pertinença. Amb el temps, l'inversor no només defensa el projecte perquè creu en el seu potencial, sinó també perquè se sent part de la comunitat que el recolza.

FA QUE EL RISC CREIXI SENSE QUE TE N'ADONIS

A mesura que l'inversor troba noves raons per reafirmar la seva opinió, pot sentir-se més segur que la seva tesi és correcta i decidir augmentar la seva exposició al mateix actiu.

A poc a poc, un únic actiu pot arribar a representar un percentatge excessiu de la cartera. Aquesta concentració augmenta la vulnerabilitat de la cartera. Si l'actiu perd força, l'impacte sobre la cartera serà molt més gran que si l'exposició estigués diversificada.

SENYALS QUE ESTÀS CAIENT EN EL BIAIX DE CONFIRMACIÓ

El biaix de confirmació sol actuar de forma silenciosa. Per això, una de les millors maneres de combatre'l és aprendre a reconèixer les pròpies conductes. Si t'identifiques amb diverses de les següents situacions, pot ser un bon moment per revisar el teu procés d'anàlisi amb més objectivitat.

• Llegeixes únicament persones que comparteixen la teva visió.
• Et fa sentir incòmode el bear case. En lloc d'analitzar els arguments dels qui són més pessimistes sobre un actiu, els descartes immediatament.
• Qualifiques qualsevol notícia negativa com a FUD. (Fear, Uncertainty and Doubt).
• Busques confirmació després de comprar, no abans.
• No saps en quines circumstàncies vendries.
• Augmentes la teva posició sense que hi hagi fets nous.
• Recordes només els arguments a favor.

Cap d'aquestes senyals, per si sola, demostra que una inversió sigui bona o dolenta. L'important és entendre que una decisió sòlida ha de recolzar-se tant en els arguments favorables com en els desfavorables.

COM REVISAR UNA INVERSIÓ SENSE AUTOENGANYAR-SE

Cap inversor pot eliminar completament el biaix de confirmació, però sí que pot reduir la seva influència seguint un procés de revisió més disciplinat.

Una bona pràctica consisteix a analitzar sempre dos escenaris: el bull case, és a dir, els arguments que recolzen una evolució positiva de l'actiu, i el bear case, que reuneix els factors que podrien fer que la inversió no funcioni com esperaves.

Un exemple recent és aquesta anàlisi sobre la sortida a borsa de Digi. Tot i que els bancs col·locadors destaquen el potencial de creixement de la companyia, també adverteixen de riscos com el seu elevat endeutament, el flux de caixa negatiu i l'absència de dividends durant diversos anys. Aquest tipus d'anàlisi equilibrada, que contempla tant el bull case com el bear case, és el que ajuda a reduir l'impacte del biaix de confirmació.

Durant aquesta revisió, convé respondre amb honestedat a algunes preguntes clau:

Respondre a aquestes qüestions de forma periòdica pot evitar que una tesi inicialment sòlida es converteixi en una convicció inamovible.

COM PROTEGIR LA TEVA ESTRATÈGIA DEL BIAIX DE CONFIRMACIÓ

No és possible eliminar el biaix de confirmació completament. No obstant això, sí que és possible reduir la seva influència. Una de les millors pràctiques consisteix a escriure la tesi d'inversió: Anotar per què s'inverteix en un actiu, quins factors recolzen la decisió i quins són els principals riscos, així com establir les senyals que invalidarien aquesta tesi.

A més, convé limitar la mida de cada posició i apostar per la diversificació. No està de més buscar deliberadament opinions contràries i revisar periòdicament la cartera, ja que els mercats evolucionen, apareixen noves dades i canvien les condicions que van justificar cada inversió.

ESCRIU LA TESI ABANS D'ENTRAR

Posar per escrit les raons que justifiquen la compra obliga a estructurar l'anàlisi i evita que, amb el pas del temps, la memòria adapti aquests motius per encaixar amb l'evolució del mercat.

Una bona tesi no s'hauria de limitar a explicar per què un actiu pot pujar de preu. També convé incloure quins avantatges competitius s'esperen, quins són els principals riscos, quins esdeveniments podrien invalidar l'anàlisi i sota quines circumstàncies tindria sentit vendre la posició.

BUSCA ACTIVAMENT L'ARGUMENT CONTRARI

L'objectiu és comprendre quin és el millor bear case per a l'actiu que estàs analitzant. Això implica llegir anàlisis crítiques, revisar informes que plantegin escenaris menys favorables i entendre per què alguns inversors han decidit no invertir o fins i tot vendre. En molts casos, aquests punts de vista posen sobre la taula riscos que havien passat desapercebuts i ajuden a completar l'anàlisi.

Si, després d'estudiar els millors arguments en contra, la tesi continua tenint sentit, la confiança en la inversió es basarà en una anàlisi més completa.

DEFINEIX SENYALS DE SORTIDA ABANS DE NECESSITAR-LES

Les anomenades senyals d'invalidació són aquells esdeveniments que indicarien que la inversió ja no compleix les condicions inicials.

En el cas de les criptomonedes, poden ser la pèrdua de liquiditat, el deteriorament de les mètriques d'ús de la xarxa, el fracàs del producte per assolir l'adopció esperada, un canvi regulador, una forta pressió de venda per desbloqueig de tokens o la sortida de membres clau de l'equip de desenvolupament.

Definir aquests criteris per avançat evita improvisar quan el mercat travessa moments de tensió.

CONCLUSIÓ: NO BUSQUIS TENIR RAÓ, BUSCA PRENDRE MILLORS DECISIONS

El biaix de confirmació és un dels errors més perillosos en inversió perquè actua de forma silenciosa. No sol provocar decisions impulsives, sinó que fa que les males decisions semblin el resultat d'una anàlisi rigorosa.

Els inversors experts entenen que revisar una tesi quan canvien els fonaments forma part d'una gestió responsable del risc i d'un procés d'inversió basat en l'evidència, no en les conviccions personals.

Recorda que una bona cartera es construeix sobre la capacitat d'analitzar amb objectivitat, qüestionar les pròpies conviccions i modificar una tesi quan l'evidència ho exigeix. Aquesta flexibilitat, més que qualsevol predicció, és una de les millors eines per gestionar el risc i prendre millors decisions d'inversió a llarg termini.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Les stablecoins s'han convertit en una de les peces fonamentals de l'ecosistema de les criptomonedes. A diferència d'actius com Bitcoin o Ethereum, el preu dels quals pot fluctuar de forma significativa en qüestió d'hores, aquestes monedes digitals estan dissenyades per mantenir un valor estable en estar vinculades a un actiu de referència, normalment una divisa tradicional.

Durant anys, aquest paper ha estat dominat gairebé exclusivament pel dòlar estatunidenc. La immensa majoria de les operacions dins del mercat cripto es realitzen utilitzant stablecoins recolzades per aquesta moneda, fins i tot quan els qui les utilitzen viuen, treballen i paguen impostos en euros. No obstant això, aquesta realitat està canviant. El desenvolupament de noves stablecoins en euros, juntament amb l'entrada en vigor del reglament europeu MiCA i el creixent interès pels actius digitals regulats, està impulsant un ecosistema pensat per a aquells que volen operar, estalviar o realitzar pagaments sense dependre constantment del dòlar.

Però aquestes monedes digitals no existeixen simplement com una versió europea d'USDT o USDC. El seu objectiu és resoldre necessitats molt concretes: facilitar pagaments digitals denominats en euros, reduir l'exposició al risc de divisa i oferir una alternativa més natural per a particulars i empreses que desenvolupen la seva activitat econòmica dins d'Europa.

En aquest article veurem com funcionen, quins avantatges ofereixen, en què es diferencien de les stablecoins vinculades al dòlar i quins aspectes convé analitzar abans d'utilitzar-les.

Què és una stablecoin en euros?

Una stablecoin en euros és un token digital l'objectiu del qual consisteix a mantenir un valor equivalent a un euro. Dit d'una altra manera, si una stablecoin funciona correctament, un token hauria de poder intercanviar-se, en condicions normals, per un euro. Encara que el concepte resulta senzill, darrere d'aquesta aparent simplicitat existeix una infraestructura molt més complexa. La majoria d'aquestes monedes digitals són emeses per empreses privades que mantenen reserves equivalents al valor dels tokens posats en circulació. Aquestes reserves solen estar formades per efectiu, dipòsits bancaris o actius financers de molt baix risc, de manera que cada token emès pugui estar recolzat per actius reals.

A la pràctica, el funcionament recorda el d'una fitxa canviable. Quan un usuari lliura euros a l'emissor, aquest crea la quantitat equivalent de tokens. Quan l'usuari desitja recuperar els seus diners, torna aquests tokens i rep novament els euros corresponents, sempre que les condicions de redempció així ho permetin. Aquesta és la raó per la qual l'estabilitat d'una stablecoin no depèn únicament del fet que el seu nom inclogui la paraula “euro”. El realment important és respondre a diverses preguntes:

• Qui emet el token?
• On es troben les reserves?
• Es publiquen auditories periòdiques?
• Existeix un dret clar de redempció?
• Quina regulació supervisa l'emissor?

En altres paraules, dues stablecoins poden estar vinculades a l'euro i oferir nivells de seguretat molt diferents.

Com aconsegueixen mantenir el mateix valor que l'euro?

La majoria de les stablecoins actuals utilitzen un model denominat fiat-backed, és a dir, recolzat per diners fiduciaris. El seu funcionament es pot resumir en tres passos:

1. Un usuari diposita euros.
2. L'emissor crea la mateixa quantitat de tokens.
3. Aquests tokens poden utilitzar-se dins de l'ecosistema blockchain mentre les reserves romanen custodiades.

Quan els usuaris volen recuperar els seus euros, el procés es realitza a la inversa: els tokens es destrueixen (“burn”) i l'emissor torna l'import corresponent. Aquest sistema permet que el nombre de tokens en circulació mantingui una relació molt estreta amb els diners que recolzen l'emissió.

Això no obstant, la confiança del mercat depèn que les reserves realment existeixin i es puguin verificar. Per això, els emissors més consolidats publiquen informes periòdics sobre la composició dels seus actius i se sotmeten a auditories independents. Infografia suggerida: Com manté el seu valor una stablecoin en euros?

Alguns exemples de stablecoins vinculades a l'euro

Encara que el mercat continua sent molt més petit que el de les stablecoins en dòlars, durant els darrers anys han aparegut diversos projectes rellevants. Entre els més coneguts destaquen:

• EURC, emesa per Circle, la mateixa empresa responsable d'USDC.
• EURCV, desenvolupada per Société Générale-FORGE i orientada inicialment a l'àmbit institucional.
• EURQ, una de les noves propostes adaptades al marc regulatori europeu.
• Altres projectes impulsats per entitats financeres i proveïdors especialitzats que busquen complir els requisits establerts per MiCA.

Cadascuna presenta diferències pel que fa a blockchain utilitzada, mecanismes d'emissió, liqüiditat o públic objectiu, però totes comparteixen un mateix propòsit: representar digitalment el valor de l'euro dins d'una xarxa blockchain. És important entendre que l'èxit d'una stablecoin no depèn únicament de la seva tecnologia. També hi influeixen factors com la confiança en l'emissor, el volum negociat, el nombre de plataformes que l'admeten i la facilitat amb què es pot convertir novament en euros.

Per què existeixen stablecoins en euros?

Durant molt de temps, el dòlar ha actuat com la moneda de referència de pràcticament tot l'ecosistema cripto. L'explicació és, en realitat, bastant lògica. Els primers grans exchanges internacionals van començar operant principalment amb clients estatunidencs o utilitzant el dòlar com a unitat de compte. Amb el pas del temps van aparèixer stablecoins com USDT o USDC, que van facilitar enormement el trading i van acabar consolidant-se com l'estàndard del mercat. El resultat és que avui una part molt important de les operacions amb criptomonedes continua realitzant-se utilitzant dòlars digitals, fins i tot quan els usuaris viuen en països la moneda oficial dels quals és l'euro. Aquesta situació genera algunes incomoditats.

Imaginem una persona que cobra el seu salari en euros, paga el lloguer en euros, presenta els seus impostos en euros i porta tota la seva economia domèstica en aquesta moneda. Si decideix operar amb actius digitals utilitzant stablecoins vinculades al dòlar, estarà assumint una exposició addicional al tipus de canvi entre ambdues divises. És a dir, encara que el preu d'una criptomoneda romangui estable, el valor final de la seva inversió pot variar simplement perquè el dòlar s'enforteixi o es debiliti davant l'euro. Les stablecoins en euros neixen precisament per eliminar aquesta fricció. Permeten mantenir diners digitals dins de l'ecosistema blockchain utilitzant la mateixa moneda amb què la majoria de ciutadans i empreses europees realitzen la seva activitat econòmica diària.

Aquest aspecte resulta especialment rellevant per a professionals, comerços i companyies que desitgen incorporar actius digitals a la seva operativa sense haver de convertir contínuament els seus fons entre euros i dòlars. A més, el creixent desenvolupament del marc regulatori europeu està afavorint l'aparició d'emissors especialitzats capaços d'oferir productes adaptats a les necessitats del mercat europeu, amb més exigències de transparència i supervisió.

En definitiva, no es tracta de substituir les stablecoins vinculades al dòlar, sinó d'ampliar les opcions disponibles perquè cada usuari pugui treballar en la moneda que millor s'adapta a la seva realitat financera.

Quins casos d'ús resolen per a usuaris i empreses?

Les stablecoins en euros no pretenen reemplaçar els diners tradicionals ni els comptes bancaris. El seu principal objectiu consisteix a traslladar el valor de l'euro a l'entorn blockchain perquè pugui utilitzar-se dins d'aplicacions, plataformes i serveis digitals. Encara que encara representen una petita part del mercat de les stablecoins, les seves aplicacions no han deixat de créixer durant els darrers anys. Des de pagaments internacionals fins a protocols de finances descentralitzades, passant per la gestió de tresoreria empresarial, cada cop existeixen més escenaris en els quals disposar d'un euro tokenitzat aporta avantatges davant d'utilitzar una stablecoin vinculada al dòlar.

Pagaments i transferències en euros

Un dels usos més intuïtius consisteix a realitzar pagaments i transferències utilitzant un equivalent digital de l'euro. Quan una persona envia una stablecoin en euros, no està transferint diners bancaris tradicionals, sinó un t recolzat per euros que es pot moure entre bitlleteres digitals en qüestió de segons i sense dependre dels horaris habituals del sistema bancari. Això resulta especialment útil quan ambdues parts ja treballen dins de l'ecosistema blockchain.

Per exemple, un professional freelance que col·labora amb clients de diferents països europeus pot rebre un pagament en una stablecoin denominada en euros i mantenir aquest saldo digital fins a decidir quan convertir-lo novament en diners bancaris o utilitzar-lo per realitzar altres pagaments.

De la mateixa manera, una empresa pot utilitzar aquests actius per liquidar determinades operacions entre filials o proveïdors que també acceptin aquest tipus de tokens.

No vol dir que les stablecoins hagin de substituir les transferències SEPA o els bancs tradicionals. En molts casos continuaran coexistint. No obstant això, permeten incorporar l'euro a una infraestructura digital que funciona les 24 hores del dia i que es pot integrar fàcilment amb aplicacions blockchain.

Trading i gestió del saldo sense dependre del dòlar

Durant anys, molts inversors europeus s'han vist obligats a operar utilitzant stablecoins recolzades per dòlars. Això implica que, a més del risc associat a l'evolució de les criptomonedes, existeix una exposició indirecta a la fluctuació entre el dòlar i l'euro. Pot semblar un detall menor, però no sempre ho és.

Imaginem un usuari que ven part de la seva cartera de criptomonedes per esperar una millor oportunitat d'entrada. Si manté temporalment aquests diners en una stablecoin vinculada al dòlar, el valor final de la seva posició també deprendrà del comportament del tipus de canvi entre ambdues monedes. En canvi, si utilitza una stablecoin denominada en euros, elimina aquesta variable addicional. El seu saldo manté com a referència la moneda amb què paga la hipoteca, fa la compra o presenta la seva declaració fiscal. Aquest aspecte també simplifica la lectura del mercat. Els beneficis i pèrdues es poden calcular directament en euros, sense necessitat de realitzar conversions constants per conèixer el valor real d'una inversió. Per als qui resideixen a la zona euro, aquesta perspectiva resulta molt més natural i facilita tant la planificació financera com el seguiment de la cartera.

DeFi i productes financers denominats en euros

Les finances descentralitzades, conegudes com a DeFi, constitueixen un dels àmbits on les stablecoins han adquirit més protagonisme. Moltes aplicacions blockchain permeten prestar actius, obtenir rendiment, aportar liqüiditat o intercanviar tokens sense intermediaris tradicionals. En la majoria d'aquests protocols, les stablecoins exerceixen un paper essencial perquè aporten estabilitat davant la volatilitat habitual del mercat cripto.

Fins ara, la major part d'aquestes operacions es realitzaven utilitzant stablecoins recolzades per dòlars. No obstant això, a poc a poc comencen a aparèixer alternatives denominades en euros. Això permet que determinats productes financers, préstecs o pools de liqüiditat utilitzin l'euro com a unitat de referència. Per a un usuari europeu, aquesta diferència pot resultar significativa.

Si totes les seves obligacions econòmiques estan denominades en euros, utilitzar actius vinculats a aquesta moneda facilita la comprensió del risc i redueix l'exposició al mercat de divises. Convé, així i tot, mantenir una visió realista. La liqüiditat disponible en protocols DeFi continua sent considerablement major per a les stablecoins en dòlars. Això vol dir que alguns productes encara ofereixen millors condicions, major profunditat de mercat o més opcions d'inversió quan utilitzen actius com USDC o USDT. Les stablecoins en euros avancen amb rapidesa, però el seu ecosistema encara es troba en una fase de desenvolupament.

Tresoreria i operacions per a empreses europees

No només els particulars poden beneficiar-se d'aquestes monedes digitals. Cada cop més empreses exploren la utilització d'actius tokenitzats per optimitzar determinats processos financers. Una companyia europea que treballa habitualment amb proveïdors internacionals pot preferir mantenir part de la seva liqüiditat digital directament en euros, evitant convertir constantment els seus fons entre diferents divises. Això redueix l'anomenat “soroll ambisari”, és a dir, les diferències de valoració que apareixen simplement per les variacions del tipus de canvi. També facilita la comptabilitat. Quan l'empresa registra ingressos, despeses o pagaments utilitzant la mateixa moneda en què presenta els seus comptes, el seguiment financer resulta molt més senzill.

A més, determinats models de negoci basats en blockchain -com plataformes de tokenització, marketplaces digitals o serveis Web3- troben en les stablecoins en euros una eina especialment útil per oferir productes adaptats al mercat europeu. En aquest context, disposar d'un actiu digital regulat i denominat en euros es pot convertir en un element diferenciador davant de solucions dissenyades exclusivament al voltant del dòlar.

En què es diferencien de les stablecoins en dòlars?

A primera vista, la diferència sembla evident: unes segueixen el valor de l'euro i les altres el del dòlar estatunidenc. No obstant això, les diferències van molt més enllà de la moneda de referència. Les stablecoins vinculades al dòlar han gaudit d'un enorme avantatge temporal. Porten més anys al mercat, compten amb una adopció molt major i s'utilitzen com a actiu de referència en bona part dels exchanges, protocols DeFi i aplicacions blockchain. Com a conseqüència, ofereixen una liqüiditat superior i una integració pràcticament universal dins de l'ecosistema cripto.

Les stablecoins en euros, per la seva banda, responen a una necessitat diferent. No pretenen competir directament per volum, sinó oferir una solució més adequada per als qui desenvolupen la seva activitat econòmica dins d'Europa. Per a un usuari europeu, treballar directament en euros pot simplificar la gestió patrimonial, la fiscalitat, la comptabilitat i fins i tot la percepció del risc. En altres paraules, mentre les stablecoins en dòlars destaquen pel seu abast global, les denominades en euros aporten una major coherència amb l'economia quotidiana de milions de persones i empreses europees. L'equilibri entre ambdues deprendrà de les necessitats concretes de cada usuari.

Com encaixen les stablecoins en euros davant l'euro digital?

És habitual que ambdós conceptes es confonguin, però en realitat responen a projectes completament distints. Les stablecoins són emeses per empreses privades. El seu funcionament depèn de l'emissor, de les reserves que manté i de les condicions establertes per garantir que cada token conserva el seu valor. L'euro digital, en canvi, seria una moneda digital emesa directament pel Banc Central Europeu. En aquest cas, no hi hauria una empresa privada recolzant els tokens, sinó la mateixa autoritat monetària. 

La diferència es pot comparar amb l'existent entre els diners dipositats en un banc comercial i l'efectiu emès per un banc central. Ambdós representen euros, però la seva naturalesa jurídica i el seu funcionament no són exactament iguals. A més, tampoc persegueixen els mateixos objectius. Mentre que el projecte de l'euro digital busca oferir una nova forma de diners públics adaptada a l'economia digital, les stablecoins pretenen facilitar l'ús de l'euro dins de l'ecosistema blockchain i de les aplicacions descentralitzades. Per aquest motiu, molts experts consideren que ambdues solucions podrien conviure en el futur en lloc de substituir-se mútuament. Una estaria orientada als diners emesos pel banc central i l'altra al desenvolupament de serveis financers privats sobre tecnologia blockchain.

Com hi influeix la regulació europea?

Un dels principals canvis que està vivint el mercat de les stablecoins en els darrers anys té a veure amb la regulació. Si fins fa poc molts projectes operaven sota marcs normatius molt diferents segons el país, avui el panorama europeu comença a ser molt més homogeni. L'entrada en vigor del reglament MiCA (Markets in Crypto-Assets) estableix un conjunt de normes comunes per als emissors de criptoactius dins de la Unió Europea. El seu objectiu no consisteix a promoure unes stablecoins davant d'altres, sinó a crear un entorn més transparent i segur tant per als usuaris com per a les empreses. En el cas de les stablecoins referenciades a l'euro, aquesta regulació cobra una importància especial. En tractar-se d'actius el valor dels quals depèn de les reserves mantingudes per un emissor privat, resulta fonamental que existeixin requisits clars sobre com s'han de gestionar aquests fons i quina informació s'ha de posar a disposició del públic. En termes generals, MiCA introdueix obligacions relacionades amb aspectes com:

• l'autorització i supervisió dels emissors;
• la protecció de les reserves que recolzen els tokens;
• la publicació d'informació transparent sobre el funcionament del projecte;
• els drets dels usuaris en determinades circumstàncies;
• els mecanismes de gestió del risc i de govern corporatiu.

Tot això contribueix a generar un major nivell de confiança al mercat. Això no obstant, convé entendre que una regulació més estricta també implica majors exigències per a les empreses emissores. Algunes stablecoins que operaven en determinats mercats han hagut d'adaptar la seva estructura per complir els nous requisits, mentre que unes altres han limitat la seva disponibilitat en determinades jurisdiccions.

Des del punt de vista de l'usuari, això es pot traduir en un ecosistema més reduït, però també més sòlid i transparent. En altres paraules, MiCA no elimina el risc, però sí que estableix unes regles de joc comunes que ajuden a diferenciar projectes ben estructurats d'iniciatives amb menors garanties.

Quins riscos continuen existint?

La qualitat de les reserves. El primer aspecte que convé analitzar és el recolzament del token. Una stablecoin només pot mantenir la seva estabilitat si les reserves realment existeixen i tenen la qualitat suficient per respondre a possibles sol·licituds de reemborsament. Per aquest motiu, els emissors més consolidats publiquen informes periòdics sobre la composició de les seves reserves i recorren a auditories externes que permetin verificar aquesta informació. Com més gran sigui la transparència, més gran serà també la confiança que inspiri el projecte.

La solvència i reputació de l'emissor

Quan un usuari adquireix una stablecoin també està dipositant part de la seva confiança en l'empresa que l'emet. L'experiència de l'equip, la supervisió regulatòria, la situació financera i l'historial de l'emissor són factors que convé revisar abans d'utilitzar qualsevol actiu digital. No totes les stablecoins ofereixen el mateix nivell de garanties. En alguns casos, l'emissor pertany a una entitat financera consolidada; en d'altres, es tracta d'empreses especialitzades en infraestructura blockchain. Conèixer qui es troba darrere del projecte ajuda a valorar millor el risc assumit.

La liqüiditat del mercat

Aquest és probablement un dels aspectes menys coneguts i, al mateix temps, un dels més importants. Una stablecoin pot estar perfectament recolzada i complir tota la normativa aplicable, però així i tot resultar poc pràctica si gairebé no existeix volum de negociació. La liqüiditat determina la facilitat amb què un actiu pot comprar-se, vendre's o convertir-se novament en euros sense provocar variacions significatives en el seu preu. Les stablecoins vinculades al dòlar continuen avantatjant clarament les denominades en euros en aquest terreny. Encara que la situació evoluciona ràpidament, encara existeixen plataformes on la disponibilitat de parells de negociació o el volum d'operacions continua sent limitat. Per a un usuari ocasional potser no suposa un problema. Tanmateix, per a empreses o inversors que manegen imports elevats, la liqüiditat es pot convertir en un factor decisiu.

Riscos tecnològics

Com qualsevol altre actiu basat en blockchain, les stablecoins també depenen de la infraestructura tecnològica sobre la qual funcionen. Enviar fons a una adreça incorrecta, seleccionar una xarxa incompatible o interactuar amb contractes intel·ligents mal dissenyats pot provocar pèrdues irreversibles. En aquest sentit, el risc no resideix tant en la stablecoin com en l'ús que se'n fa. Per això, resulta recomanable comprovar sempre la xarxa utilitzada, verificar acuradament les adreces de destí i utilitzar bitlleteres i plataformes de confiança.

Risc de la plataforma utilitzada

Moltes persones no mantenen les seves stablecoins sota custòdia pròpia, sinó dins d'un exchange o d'un altre proveïdor de serveis de criptoactius. En aquests casos, part del risc depèn també de la plataforma triada. La seguretat tecnològica, les polítiques de custòdia, els sistemes de protecció davant ciberatacs o fins i tot la situació financera del proveïdor poden afectar indirectament l'usuari. Per aquest motiu, convé distingir entre el risc associat a la stablecoin i el risc derivat de l'intermediari que la custodia.

La regulació també evoluciona

El marc normatiu europeu aporta major seguretat jurídica, però continua desenvolupant-se. És possible que durant els pròxims anys apareguin noves obligacions per als emissors o canvis en les condicions sota les quals determinats actius poden comercialitzar-se. Això no s'ha d'interpretar com un inconvenient, sinó com una conseqüència lògica d'un sector relativament jove que continua evolucionant. Els usuaris s'haurien de mantenir informats i consultar sempre la documentació oficial de l'emissor abans d'incorporar una nova stablecoin a la seva cartera.

El futur de les stablecoins en euros

Encara que les stablecoins vinculades al dòlar continuen dominant àmpliament el mercat, tot apunta que les alternatives denominades en euros seguiran guanyant protagonisme durant els pròxims anys. Hi ha diverses raons per a això.

D'una banda, l'aprovació de MiCA proporciona un marc regulatori més clar per al desenvolupament de nous projectes dins d'Europa. De l'altra, el creixent interès de bancs, fintechs i grans empreses per la tokenització d'actius està impulsant la demanda d'instruments digitals denominats en la moneda comuna europea. A això s'hi suma l'expansió dels pagaments digitals, les finances descentralitzades i els nous models de negoci basats en blockchain. En tots aquests àmbits, disposar d'un actiu estable referenciat a l'euro permet reduir la dependència del dòlar i facilita que usuaris i empreses operin en la moneda amb què gestionen la seva activitat diària. 

Això no significa que les stablecoins en euros hagin de substituir les vinculades al dòlar. El més probable és que ambdues convisquin durant molts anys. Les primeres aportaran una solució més natural per al mercat europeu, mentre que les segones seguiran exercint un paper fonamental en el comerç internacional i en gran part de l'ecosistema global de criptomonedes.

Conclusió: per què importen les stablecoins en euros

Les stablecoins representen un dels desenvolupaments més rellevants de l'economia digital perquè combinen dos elements que durant molt de temps semblaven difícils de conciliar: l'estabilitat d'una moneda tradicional i la flexibilitat de la tecnologia blockchain. En el cas de les stablecoins en euros, aquesta proposta adquireix un sentit especialment clar per a milions de ciutadans i empreses europees. Treballar directament en euros simplifica la gestió del patrimoni, redueix l'exposició al tipus de canvi i facilita que els actius digitals es puguin integrar de forma més natural en l'activitat econòmica quotidiana. El seu creixement tampoc implica que les stablecoins vinculades al dòlar hagin deixat de ser útils. Al contrari, ambdues responen a necessitats distintes i probablement continuaran coexistint en funció del context d'ús. 

Tanmateix, l'èxit de qualsevol stablecoin no depèn únicament de la moneda a la qual estigui vinculada. El seu veritable valor resideix en tres factors essencials: un emissor solvent, unes reserves transparentes i una liqüiditat suficient perquè el token es pugui utilitzar amb normalitat. Si aquestes condicions es compleixen, les stablecoins en euros es poden convertir en una peça clau del futur dels pagaments digitals i de l'economia tokenitzada que comença a consolidar-se a Europa.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

A primera vista, una stablecoin sembla senzilla. Val un euro o un dòlar, manté un preu estable i pot enviar-se d'una cartera a una altra en pocs segons. Tot sembla funcionar amb normalitat. Però aquesta estabilitat no apareix per art de màgia. Al darrere de cada stablecoin hi ha una empresa, unes reserves i una promesa: que aquest token podrà continuar canviant-se per la moneda que representa. I, com passa amb qualsevol promesa financera, tot depèn que qui la fa pugui complir-la.

Pensa en una targeta regal d'una gran cadena de botigues. Mentre l'empresa continuï funcionant, aquesta targeta té valor. Pots utilitzar-la quan vulguis. Però si la companyia desapareix o entra en greus problemes financers, el plàstic continua a la teva butxaca… encara que ja no serveixi per comprar res. Amb una stablecoin passa una cosa semblant. El token que veus a la teva wallet és només la part visible. El realment important és al darrere: qui l'ha emès, quins actius el recolzen i si existeix un mecanisme clar per recuperar els diners. Per això, abans d'utilitzar qualsevol stablecoin, convé fer-se algunes preguntes senzilles. Qui hi ha al darrere del projecte? On són les reserves? Podria recuperar els meus fons si volgués fer-ho demà?

En aquest article veurem com respondre a totes elles i quins senyals poden ajudar-te a distingir un projecte sòlid d'un altre que mereix més cautela.

Què és el risc d'emissor?

El risc d'emissor és la possibilitat que l'empresa o entitat que ha emès un actiu financer no pugui complir els compromisos que ha adquirit. Encara que el nom pugui sonar tècnic, és un concepte que apareix constantment en la vida quotidiana. Quan compres un bo d'una empresa, en realitat estàs prestant-li diners. Si aquesta empresa travessa dificultats i no pot tornar-los, existeix un problema. El mateix passa quan compres una entrada per a un festival uns quants mesos abans del concert. Confies que l'organitzador continuarà allà quan arribi la data. Amb una stablecoin passa exactament igual.

Quan adquireixes una stablecoin no estàs comprant únicament un token digital. També estàs confiant que l'emissor mantindrà les reserves necessàries i respondrà quan algú vulgui canviar aquest token per euros o dòlars. En altres paraules, el veritable actiu no és només el token que apareix a la teva cartera. També és la confiança en l'organització que hi ha al darrere.

Pensa en una fitxa de casino. La fitxa té valor perquè el casino promet canviar-la per diners. Si el casino deixa d'operar, la fitxa continua existint… però probablement deixi de valer el que indicava. Aquesta comparació resumeix força bé com funciona una stablecoin. Un token pot continuar existint encara que la confiança desaparegui. Aquest matís sol sorprendre els qui comencen en el món cripto. Moltes persones creuen que, si una stablecoin cotitza a prop d'un euro o d'un dòlar, significa que tot va bé. No sempre és així. El preu reflecteix el que passa al mercat en aquell moment. Però la capacitat de l'emissor per respondre a milers de sol·licituds de reemborsament només es posa realment a prova quan apareixen dubtes.

És semblant a un banc. Mentre la majoria de clients manté la calma, tot funciona amb normalitat. El veritable examen arriba quan moltes persones volen retirar els seus diners alhora. Per això el risc d'emissor no consisteix únicament a preguntar-se si una stablecoin val avui un euro. La pregunta important és una altra: Continuarà podent valer un euro si milers d'usuaris decideixen recuperar els seus diners alhora?

Per què el risc d'emissor importa tant en una stablecoin?

A Bitcoin ningú promet mantenir un preu concret. En una stablecoin passa just el contrari. La seva principal proposta de valor consisteix a conservar una relació estable amb una moneda tradicional. Aquesta promesa només pot mantenir-se si els usuaris confien que l'emissor disposa dels recursos necessaris per complir-la. És una diferència important. Bitcoin s'assembla més a l'or: el seu preu canvia contínuament perquè depèn del mercat. Una stablecoin s'assembla més a un xec. Mentre existeixi algú disposat i capacitat per pagar-lo, el xec conserva el seu valor. Si apareixen dubtes sobre qui ha de fer-lo efectiu, la confiança comença a deteriorar-se.

La confiança val tant com les reserves

Imagina que un supermercat anuncia una promoció molt popular. Si tothom creu que hi haurà suficients productes, la campanya funciona amb normalitat. Però si comencen a circular rumors que amb prou feines queda estoc, moltes persones aniran a comprar com més aviat millor. Amb les stablecoins pot passar una cosa semblant.

Si els usuaris sospiten que les reserves potser no són suficients o que el procés de redempció pot complicar-se, és possible que intentin recuperar els seus diners de forma simultània. En aquest moment comença la veritable prova de resistència per a l'emissor. No n'hi ha prou amb afirmar que les reserves existeixen. També és necessari demostrar que són líquides, accessibles i suficients per respondre a situacions de tensió.

Un dia tranquil no demostra que tot vagi bé

La majoria de les stablecoins funcionen sense problemes durant condicions normals de mercat. El desafiament apareix quan l'entorn canvia. Per exemple:

• una crisi financera
• una caiguda brusca del mercat cripto
• un problema regulatori
• dubtes sobre la qualitat de les reserves
• …o una notícia negativa sobre l'emissor

És aleshores quan els usuaris volen comprovar si realment poden recuperar els seus diners. I és precisament aquí on una stablecoin sòlida demostra la diferència. No perquè mai sorgeixin dubtes, sinó perquè disposa dels mecanismes necessaris per respondre-hi.

Què hauries de mirar abans d'utilitzar una stablecoin?

Triar una stablecoin no s'hauria de limitar a mirar si cotitza a prop d'un euro o d'un dòlar. Això és només el resultat final. El més important és entendre què hi ha darrere d'aquest preu estable. Pensa a comprar un cotxe de segona mà. Des de fora pot semblar impecable, però abans de decidir-te probablement vulguis saber qui n'ha estat el propietari, quants quilòmetres té o si ha passat les revisions. Amb una stablecoin passa exactament el mateix. No cal llegir informes financers de cent pàgines. N'hi ha prou amb revisar alguns aspectes bàsics que ofereixen una bona idea de la solidesa del projecte.

Qui és l'emissor i on opera

La primera pregunta és molt senzilla. Qui ha creat aquesta stablecoin? Pot semblar obvi, però no sempre ho és. Un projecte seriós explica clarament qui és l'empresa responsable, on té la seu, sota quina regulació opera i quines autoritats supervisen la seva activitat. No cal ser advocat per valorar aquesta informació. És una qüestió de sentit comú. Si haguessis de deixar diners a un amic, probablement voldries saber qui és. Difícilment confiaries els teus estalvis a algú que només coneixes per un sobrenom a internet. Amb les stablecoins passa el mateix. Com més informació hi hagi sobre l'emissor, més fàcil serà avaluar si transmet confiança. Per contra, quan resulta complicat esbrinar qui hi ha darrere del projecte, convé actuar amb més prudència. No significa necessàriament que hi hagi un problema. Però sí que falten peces importants per prendre una decisió informada.

Quines reserves recolzen el token

Aquesta sol ser la pregunta més important. Moltes stablecoins anuncien que estan recolzades “1:1”. És a dir, que per cada token emès existeix un euro o un dòlar equivalent en reserves. La idea sona bé. Però la següent pregunta és encara més important: De què estan formades aquestes reserves?

No és el mateix guardar els diners en efectiu que invertir-los en actius el valor dels quals pot canviar. Imagina dues guardioles. En una hi ha bitllets de 50 euros. En l'altra hi ha rellotges de col·lecció. Sobre el paper totes dues poden valer el mateix avui. Però si demà necessites vendre-ho tot ràpidament, serà molt més fàcil utilitzar els bitllets que trobar un comprador per als rellotges. Amb les reserves passa una cosa semblant. Com més líquids i senzills siguin els actius que les formen, més capacitat tindrà l'emissor per respondre si molts usuaris volen recuperar els seus diners al mateix temps. Per això, no n'hi ha prou amb llegir la frase “recolzada al 100 %”. També convé saber com està construït aquest suport.

Com funciona la redempció

Aquí apareix un terme que sol generar dubtes. La redempció (redemption) és, simplement, el procés mitjançant el qual tornes una stablecoin i recuperes la moneda que representa. Dit d'una altra manera: lliures el token i rebs els euros o els dòlars equivalents.

És semblant a retornar un envàs retornable. Mentre existeixi un sistema clar per retornar l'ampolla i recuperar el dipòsit, el procés funciona. Si comencen a aparèixer condicions inesperades, llargues esperes o restriccions difícils d'entendre, la confiança disminueix. Abans d'utilitzar una stablecoin val la pena respondre algunes preguntes molt simples.

• Qui pot sol·licitar la redempció?
• Existeix un import mínim?
• Hi ha comissions?
• Quant triga el procés?
• Funciona igual per a tots els usuaris?

No totes les stablecoins ofereixen les mateixes condicions. I conèixer-les evita sorpreses quan realment necessitis convertir els teus tokens novament en diners.

Quin nivell de transparència té l'emissor

La transparència no elimina els problemes. Però ajuda a detectar-los abans. Un bon exemple són els restaurants amb cuina oberta. Veure com treballen els cuiners no garanteix que el menjar t'hagi d'agradar. Però genera molta més confiança que una porta completament tancada. Amb una stablecoin passa una cosa semblant.

Els projectes més sòlids solen publicar informació de forma periòdica sobre aspectes com les reserves, informes independents, canvis importants en el funcionament o polítiques de gestió del risc. No cal llegir tots aquests documents amb detall. El més important és comprovar que existeixen i que s'actualitzen amb regularitat.

Quan un projecte deixa de comunicar, publica informació molt escassa o respon amb poca claredat a preguntes bàsiques, convé prestar atenció. La transparència mai substitueix la confiança. Però sol ser un bon senyal que l'emissor està disposat a retre comptes.

Quins senyals poden indicar un risc d'emissor més alt?

Un senyal d'alerta no significa necessàriament que una stablecoin hagi de tenir problemes. De la mateixa manera que un restaurant amb poques ressenyes no té per què ser dolent, una stablecoin nova tampoc té per què ser insegura. El problema apareix quan diversos senyals comencen a acumular-se. És aleshores quan val la pena aturar-se uns minuts i revisar el projecte amb més calma. Aquests són alguns dels més importants.

No queda clar qui hi ha al darrere

El primer senyal sol ser el més evident. Si resulta difícil esbrinar qui ha emès la stablecoin, on opera o quina empresa respon per ella, convé fer-se preguntes. Un projecte seriós no hauria d'amagar aquesta informació. Al contrari. Normalment la mostra de forma clara perquè sap que la confiança comença precisament aquí.

Les reserves són poc transparents

Dir que una stablecoin està recolzada no n'hi ha prou. També hauria d'explicar amb quins actius, on es custodien i amb quina freqüència es revisen. És semblant a comprar un habitatge. No t'encomanaries al fet que el venedor digués: “Està en perfecte estat”. També voldries veure fotografies, documentació i, probablement, una visita. Amb les reserves passa exactament igual. Com més informació hi hagi, més fàcil serà valorar la qualitat del suport.

La redempció té massa condicions

Una stablecoin pot prometre que sempre mantindrà el seu valor. Però el realment important és comprovar si pots recuperar els teus diners quan ho necessitis. Si el procés exigeix imports mínims molt elevats, llargues esperes o condicions difícils d'entendre, convé analitzar-ho amb més atenció.

L'estabilitat no es demostra només en el gràfic del preu. També es demostra quan els usuaris volen sortir.

Els canvis arriben sense gaires explicacions

Tots els projectes evolucionen. Això és normal. El que genera incertesa és modificar regles importants sense oferir informació clara sobre els motius o les conseqüències. Canvis freqüents en les condicions, noves limitacions o comunicats ambigus poden indicar que el projecte travessa una etapa de major incertesa. No sempre serà una mala notícia. Però sí una bona raó per seguir de prop l'evolució del projecte.

La liquidesa és molt reduïda

Aquest aspecte sol passar desapercebut. Imagina que tens una entrada per a un concert molt popular. Si milers de persones volen comprar-la, vendre-la serà senzill. Ara imagina una entrada per a un esdeveniment gairebé desconegut. Potser continuï tenint el mateix preu sobre el paper, però trobar un comprador pot resultar molt més complicat. Amb les stablecoins passa una cosa semblant. Quan existeix poca liquidesa, vendre grans quantitats o convertir ràpidament els tokens pot ser més difícil. I això també forma part del risc.

La regulació genera dubtes

Avui moltes stablecoins operen sota marcs regulatoris cada vegada més clars. No obstant això, d'altres continuen funcionant des de jurisdiccions poc conegudes o amb una supervisió limitada. No significa que siguin pitjors per definició. Però com menys clar sigui l'entorn regulatori, major serà la incertesa per a l'usuari.

Com reduir l'exposició al risc d'emissor?

La bona notícia és que aquest risc no depèn completament de l'atzar. No pots eliminar-lo al cent per cent, però sí reduir-lo prenent algunes decisions força senzilles.

La primera consisteix a no posar tots els ous a la mateixa cistella. És un dels consells més repetits en inversió perquè continua funcionant. Si utilitzes diverses stablecoins per a necessitats diferents, un problema puntual en una d'elles tindrà un impacte molt menor sobre el teu patrimoni.

També convé dedicar uns minuts a revisar la informació pública del projecte. No cal convertir-se en analista financer. N'hi ha prou amb comprovar aspectes bàsics com qui és l'emissor, si publica informes amb regularitat i com explica la composició de les seves reserves.

Una altra recomanació útil consisteix a entendre com funciona la redempció abans de necessitar-la. Moltes persones només consulten aquestes condicions quan volen recuperar els seus diners. És una mica com llegir l'assegurança del cotxe després de tenir un accident. Molt millor fer-ho abans.

També és recomanable triar la stablecoin segons l'ús que hagis de donar-li. No totes van néixer per al mateix. Algunes estan especialment integrades en plataformes de trading. D'altres tenen major presència en protocols DeFi. I d'altres resulten més adequades per a pagaments o per gestionar tresoreria empresarial. Triar l'eina adequada sol ser més important que buscar una suposada stablecoin perfecta.

Finalment, convé recordar que una stablecoin no és un compte bancari. Encara que ambdues puguin representar euros o dòlars, funcionen de forma diferent i estan subjectes a riscos diferents. Utilitzar una stablecoin com si fos un dipòsit completament lliure de risc pot generar expectatives poc realistes. La millor protecció continua sent comprendre com funciona el producte que estàs utilitzant.

Conclusió: què convé recordar abans de confiar en una stablecoin

Una stablecoin pot semblar un actiu molt senzill. El seu preu gairebé no canvia i, a simple vista, totes fan el mateix. Però aquesta estabilitat té un punt de suport que no sempre es veu: l'emissor. Al final, una stablecoin funciona com una promesa. La promesa que aquest token podrà continuar canviant-se per la moneda que representa. I, com passa amb qualsevol promesa, la confiança depèn de qui la fa i de la seva capacitat per complir-la. Abans d'utilitzar una stablecoin no cal convertir-se en expert en finances. N'hi ha prou amb dedicar uns minuts a revisar cinc aspectes: qui l'emet, quines reserves la recolzen, com funciona la redempció, quin nivell de transparència ofereix i quina és la seva liquidesa.

Com quan tries un hotel, compres un cotxe o reserves unes vacances, la decisió no s'hauria de basar únicament en una foto bonica. Val la pena mirar una mica més enllà. Perquè, en el món de les stablecoins, el veritable risc gairebé mai no és al token. És en tot el que hi ha al darrere.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Obrir una app, veure que carrega ràpid i comprovar que permet operar sol generar una conclusió automàtica: tot funciona correctament i, per tant, tot està bé. No obstant això, en aquest pensament ja hi ha un risc comú. 

Un sistema pot complir la seva funció i continuar tenint punts febles invisibles: disseny tecnològic fràgil, validacions insuficients, dependències de tercers delicades o mecanismes de protecció limitats. 

Entendre els riscos tecnològics implica assumir una idea senzilla des del principi: que una cosa funcioni no significa necessàriament que sigui segur.

Què és el risc tecnològic?

El risc tecnològic és la possibilitat que un sistema, una aplicació, un protocol o una infraestructura presentin fallades capaces de generar problemes reals. No parlem de complexitat ni que la tecnologia sigui «dolenta», sinó de situacions concretes que poden afectar com funciona un servei o com respon davant determinades condicions.

Aquests riscos tecnològics poden aparèixer per errors de codi, decisions de disseny poc sòlides, integracions deficients o males pràctiques operatives. En alguns casos provoquen interrupcions; en d'altres, pèrdues de dades o major exposició enfront d'incidents i comportaments no previstos.

Per això, l'avaluació de riscos no es limita a comprovar si una cosa funciona avui. També busca entendre com està construït i què podria ocórrer quan canvien les condicions o apareixen fallades inesperades. I és que molts riscos tecnològics comencen precisament aquí.

Per què una cosa pot funcionar i seguir sent insegura?

Que una aplicació funcioni només significa que ofereix el resultat esperat en condicions normals. S'obre, respon i permet operar, sí. No obstant això, aquí no acaba l'anàlisi.

Els problemes solen aparèixer quan canvien les condicions: trànsit elevat, inputs inesperats, errors interns o intents d'abús i atac. Una interfície pot semblar impecable i, tot i així, gestionar de forma deficient permisos, validacions, estats o processos d'autenticació.

Per això convé separar dues idees:

• L'experiència visible és el que l'usuari percep;
• la seguretat té més a veure amb la resistència interna del sistema quan alguna cosa surt malament. 

En enginyeria i ciberseguretat se sol distingir precisament entre funcionament i robustesa, una cosa que diferents guies tècniques i organismes especialitzats analitzen des de fa anys en el marc dels riscos tecnològics.

On se sol amagar aquest risc?

Moltes febleses no apareixen a la pantalla principal ni durant un ús quotidià. Solen estar amagades en capes menys visibles del sistema.

En el codi

Alguns problemes neixen directament en el codi. Errors lògics, bugs, validacions febles o un maneig incorrecte de dades poden provocar comportaments no previstos. No sempre parlem de fallades espectaculars: a vegades el sistema simplement fa una cosa que no hauria de fer o respon de forma diferent a l'esperada sota certes condicions.

En l'arquitectura

L'arquitectura també importa. Els punts únics de fallada, una separació deficient dels rols o l'absència de redundància poden amplificar fins i tot els incidents més petits. 

Diferents tipus de fallada poden propagar-se quan no existeixen mecanismes de fallback o quan massa funcions depenen d'una mateixa peça interna. Molts riscos tecnològics apareixen precisament en aquesta estructura menys visible.

En dependències i tercers

Una aplicació poques vegades funciona sola. Pot recolzar-se en llibreries, API, bridges, proveïdors externs o serveis al núvol que l'usuari ni tan sols percep. Alguns exemples habituals són les integracions de pagaments, les eines d'autenticació o els serveis d'emmagatzematge. 

Encara que la interfície respongui correctament, un problema en qualsevol d'aquestes capes pot afectar el conjunt i generar riscos tecnològics difícils de detectar des de fora.

Què significa això per a l'usuari?

En termes pràctics, significa que una experiència fluida no hauria de ser l'únic criteri per confiar. Una app pot carregar bé, permetre operar i mostrar resultats correctes, però seguir tenint punts febles que només apareixen fora de l'ús habitual.

Això pot traduir-se en situacions concretes com:

• interrupcions inesperades o pèrdua temporal d'accés,
• operacions afectades per errors interns o integracions fallides,
• exposició a fallades que només apareixen sota atac o en escenaris d'estrès,
• vulnerabilitats latents que romanen ocultes fins que alguna cosa canvia.

Amb tot, no es tracta de fugir de l'àmbit tecnològic, sinó de tenir clares fins i tot les variables menys visibles.

Què convé mirar abans de confiar?

L'experiència d'ús aporta pistes, però per detectar realment els riscos tecnològics sol resultar més útil observar el que passa darrere del producte a través de:

• Auditories independents,
• historial d'incidents
• i freqüència d'actualitzacions solen oferir més context que una interfície polida.

També convé fixar-se en qui controla els permisos, quines dependències externes existeixen i com està pensada l'arquitectura del sistema. La governança i la transparència en la gestió de riscos poden dir bastant sobre com es prenen decisions quan apareix un problema.

Institucions com l'INCIBE recorden que les auditories i revisions periòdiques ajuden a detectar vulnerabilitats i reforçar sistemes abans que apareguin incidents rellevants.

Recorda: no tot el que brilla és or

Que una cosa funcioni no significa automàticament que sigui segura, però tampoc converteix la tecnologia en terreny sospitós per definició. Són preguntes distintes i convé abordar-les per separat per entendre els riscos tecnològics sense obsessionar-se. Al final, l'important no és desconfiar de tot, sinó aprendre a identificar quins senyals ajuden a valorar la seva solidesa.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Enviar criptomonedes pot semblar quelcom immediat: els fons surten de la wallet, la transacció apareix registrada a la cadena de blocs i llavors creus que ja s'ha completat. Tanmateix, en blockchain les coses no funcionen exactament igual en totes les xarxes. Una transacció pot veure's com a enviada o fins i tot ja inclosa en un bloc sense haver assolit encara el seu màxim nivell de seguretat.

I és aquí quan apareix un dubte important: en quin moment pot dir-se que una operació ja està feta de debò? La resposta passa per entendre la finalitat. Es tracta del concepte de blockchain finality en català. Per tant, a continuació abordarem què significa exactament finality i quan pot considerar-se realment tancada una transacció cripto.

Què és la finalitat en blockchain?

La finalitat és el moment en què una transacció pot considerar-se irreversible o, almenys, extremadament difícil de revertir.

En blockchain, una operació inclosa a la xarxa no sempre equival a una operació definitivament assentada. Pot aparèixer registrada i seguir existint cert marge perquè el resultat canviï o sigui reorganitzat segons les regles del protocol. Per això, convé diferenciar entre una transacció visible i una que ja ha assolit un nivell sòlid de tancament.

El concepte de finality no funciona com una promesa grandiloqüent de seguretat absoluta, sinó com un nivell de tancament reconegut per la pròpia xarxa. Com recordaria Wittgenstein, moltes confusions neixen del llenguatge: «enviada», «confirmada» i «final» no signifiquen exactament el mateix.

Per què «enviada» no significa «final»?

Quan envies criptomonedes, la transacció no es tanca en un únic pas:

1. Primer es transmet a la xarxa, un procés conegut com broadcast. 
2. Després, acostuma a incloure's en un bloc.
3. A partir d'aquí, comença a rebre confirmacions addicionals.

Cada nou bloc afegit sobre aquest historial fa més difícil modificar o reemplaçar l'operació anterior. Aquesta idea ja apareix al white paper de Bitcoin, on s'explica com l'acumulació de blocs augmenta el cost de reescriure la cadena i alterar transaccions ja registrades.

Tanmateix, mentre existeixi una possibilitat raonable de reorganització o reemplaçament del bloc (reorg), el resultat no hauria de tractar-se com a totalment definitiu. Per això, la finality representa un nivell més fort de tancament i no simplement el fet que la transacció ja estigui visible a la xarxa.

En què es diferencien les confirmacions i la finalitat?

Aquí apareix una diferència important que de vegades es confon. Les confirmacions indiquen que, després del bloc on es va registrar una transacció, s'han afegit nous blocs sobre aquest historial. Cada confirmació addicional redueix la probabilitat que l'operació sigui revertida o reemplaçada.

A Bitcoin se sol parlar de sis confirmacions com a referència de seguretat elevada, encara que no és una norma universal ni totes les xarxes funcionen igual. En blockchain, el nombre necessari de confirmacions pot variar segons el protocol i el nivell de risc que es vulgui assumir.

Per tant, la diferència principal entre confirmacions i finality és la següent:

1. Les confirmacions mostren que una transacció guanya solidesa amb el pas del temps i amb l'acumulació de blocs. 
2. La finality, per la seva banda, assenyala el moment en què la xarxa reconeix un nivell de tancament prou fort com per tractar l'operació com a pràcticament definitiva.

I no parlem d'un escenari nou, ja que quelcom semblant passa amb la compensació i liquidació de valors en els sistemes de pagament, una infraestructura on també importa determinar en quin moment una operació pot considerar-se definitivament tancada. 

Per què la finalitat no funciona igual en totes les blockchains?

No totes les xarxes assoleixen la finalitat de la mateixa manera. Tot i que l'objectiu sigui semblant —saber quan una operació pot tractar-se com a realment tancada—, el camí per arribar fins a aquest punt pot variar força.

En alguns casos, la seguretat es construeix mitjançant l'acumulació de blocs i una confiança de caràcter probabilístic. Bitcoin és l'exemple més conegut: quants més blocs s'afegeixen sobre una transacció, més difícil resulta revertir-la i més sòlida es torna la finality assolida.

Altres xarxes incorporen mecanismes més explícits de tancament. A Ethereum amb Proof of Stake (PoS), per exemple, els validadors i els anomenats checkpoints ajuden a reconèixer moments concrets de finalització dins del protocol.

Això no significa que existeixi un model universal o necessàriament superior. La velocitat, el nivell de seguretat i la forma d'assolir la finality canvien segons el disseny de cada sistema.

Conclusió: quan convé pensar que «ja està fet»

En blockchain, que els fons surtin de la wallet o que una transacció aparegui recollida en un bloc no significa sempre que el procés hagi assolit el seu tancament definitiu. La força d'aquest tancament depèn del funcionament de cada xarxa i de com assoleixi la finality. 

Comprendre aquesta diferència ajuda a interpretar millor pagaments, dipòsits i moviments de fons sense assumir que totes les transaccions segueixen el mateix recorregut. 

Al cap i a la fi, com suggeria Locke en parlar del reconeixement compartit, moltes formes de confiança funcionen perquè existeix un acord sobre quan quelcom pot donar-se per vàlid i assentat. Blockchain intenta traslladar part d'aquesta lògica al propi protocol.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Si fa poc que et mous pel món de les criptomonedes, és probable que hagis sentit a parlar de les stablecoins, o fins i tot que ja les hagis utilitzat, però no saps exactament què són o com funcionen. Per començar, només has de saber que són criptomonedes que intenten mantenir un valor estable i proper al dòlar. Però hi ha molt més.

Darrere de la seva aparent simplicitat s'amaga una sèrie de característiques que és important conèixer si de debò vols operar amb consciència. Si vols aprendre més sobre stablecoins, en aquest article t'expliquem els punts bàsics.

Què és una stablecoin en paraules senzilles?

Una stablecoin és un criptoactiu que està dissenyat per mantenir un preu constant en el temps. A diferència de Bitcoin o Ethereum, el valor dels quals fluctua constantment, les stablecoins busquen oferir estabilitat i previsibilitat en el seu preu. USDC, USDT o DAI són algunes de les més populars del mercat.

La majoria estan vinculades al valor d'una moneda fiduciària, essent el dòlar nord-americà la referència, tot i que també hi ha stablecoins vinculades a l'euro, al ien o fins i tot a matèries primeres com l'or.

El seu objectiu és simple: 1 unitat de stablecoin hauria d'equivaldre sempre a 1 unitat de la moneda de referència. És a dir, 1 USDT o 1 USDC hauria de valer sempre 1 dòlar nord-americà.

Sabies que...? El mercat global d'stablecoins supera actualment els 321 mil milions de dòlars en capitalització total. Aquesta xifra el situa en el seu nivell històric més alt, i reflecteix un creixement del 50 % anual impulsat per l'adopció institucional, els pagaments transfronterers i la integració en tresoreries corporatives.

Per a què serveixen les stablecoins?

Et deus estar preguntant, i bé, per a què voldria jo una moneda digital que val el mateix que l'euro si ja tinc euros? El que vull són criptomonedes que ofereixin oportunitats de creixement. Doncs bé, tot i que no ho sembli a primera vista, les stablecoins tenen utilitats molt pràctiques.

En primer lloc, actuen com a reserva de capital dins de l'ecosistema cripto. És a dir, en moments d'alta volatilitat, o fins i tot en moments que simplement no vols operar, pots convertir BTC o ETH en stablecoins i protegir el teu capital de les caigudes del mercat sense haver de passar pel procés de convertir a euros o dòlars, transferir al teu banc i després tornar a entrar.

En segon lloc, faciliten les operacions de trading i l'accés a plataformes DeFi. Molts exchanges i protocols descentralitzats utilitzen stablecoins com a parell d'intercanvi principal, cosa que et permet moure't ràpidament entre diferents criptomonedes sense friccions ni demores. A més, són la porta d'entrada a tot l'univers de les finances descentralitzades.

A més, les stablecoins són especialment útils per fer pagaments i transferències internacionals. Per exemple, pots enviar diners al teu amic a la Xina en USDC sense necessitat de passar per bancs tradicionals, i evitar comissions elevades, temps d'espera de diversos dies i tipus de canvi desfavorables. La transacció se completa en minuts, amb tarifes mínimes i amb total transparència a la blockchain.

Com manté una stablecoin el seu preu?

Per mantenir una stablecoin ancorada al preu d'un altre actiu s'utilitza un mecanisme conegut com a peg, que és el que permet l'ancoratge o vinculació del valor de la stablecoin amb l'actiu de referència. Hi ha diferents mètodes per mantenir aquest peg, i cadascun té les seves pròpies característiques.

A través de reserves d'actius reals, col·lateralització criptogràfica, incentius de mercat o algoritmes automatitzats... cada stablecoin en circulació ha de tenir un respatller que en justifiqui el valor. És a dir, aquesta paritat se sosté perquè existeix un sistema subjacent que recolza i valida aquesta equivalència de manera contínua.

Exemple: imagina que tens 1 USDT a la teva wallet. Aquest token existeix perquè, en teoria, hi ha 1 dòlar real dipositat en algun compte bancari que en recolza l'emissió. Si per qualsevol raó aquest respatller desaparegués o no fos suficient, el valor del teu USDT podria caure per sota d'1 dòlar, i trencar el peg.

Quins tipus de stablecoins existeixen?

Els diferents mecanismes existents per mantenir el peg han donat lloc a diferents tipus de stablecoins, cadascuna amb el seu propi model de funcionament i nivell de risc. Podem classificar-les en quatre categories.

Fiat-backed stablecoins

És el més conegut i del qual hem estat parlant fins ara. Aquest tipus de stablecoins estan recolzades directament per reserves de moneda fiduciària tradicional, com dòlars o euros.

Es mantenen en comptes bancaris o en mans de custodis regulados. Si s'emet 1 USDC és perquè existeix un respatller d'1 dòlar real en algun lloc, així de senzill.

De vegades no és exactament així, sinó que també pot estar recolzada amb altres actius líquids de baix risc com bons del tresor o paper comercial, que poden convertir-se ràpidament en efectiu si és necessari. Aquest model ofereix la major estabilitat i confiança per a l'usuari, ja que el respatller és tangible i auditable.

USDT (Tether) i USDC (USD Coin) són els exemples més populars d'aquesta categoria, on la qualitat de les reserves, la transparència i la possibilitat d'auditar-les són factors clau per determinar la fiabilitat del projecte.

Sabies que...? Tot i que USDT és la stablecoin més utilitzada amb més de 160 mil milions de dòlars en capitalització, la seva transparència està en entredit. Durant anys, Tether va evitar sotmetre's a auditories completes i independents, cosa que va generar dubtes a la comunitat sobre si realment comptava amb el respatller total en dòlars que afirmava tenir.

Crypto-backed stablecoins

També existeixen stablecoins que en lloc d'estar recolzades per moneda fiduciària, utilitzen altres criptomonedes com a garantia. L'exemple més conegut és DAI, que funciona mitjançant un sistema de sobrecol·lateralització en què els usuaris dipositen criptomonedes com Ethereum per un valor superior al dels DAI que reben.

Per exemple, per generar 100 DAI podries necessitar dipositar 150 dòlars en ETH com a col·lateral. Aquesta sobrecol·lateralització actua com un matalàs de seguretat: si el preu d'Ethereum cau, el sistema continua tenint prou respatller per mantenir el valor de DAI.

Si la caiguda és massa pronunciada i el col·lateral s'acosta a un nivell crític, el protocol pot liquidar automàticament part del col·lateral per protegir l'estabilitat.

Commodity-backed stablecoins

També existeixen stablecoins que, en lloc d'estar vinculades a altres monedes, estan recolzades per matèries primeres físiques com or, plata, petroli o fins i tot béns arrels. En aquest cas, cada token representa una fracció de propietat sobre aquest actiu físic emmagatzemat en voltes o instal·lacions verificades.

Per exemple, Paxos Gold (PAXG) o Tether Gold (X AUT) permeten als usuaris posseir or digital, on cada token equival a una unça troy d'or físic.

Aquest tipus de stablecoins ofereixen una forma de diversificació interessant, ja que combinen la liquidez i facilitat de transferència de les criptomonedes amb l'estabilitat històrica d'actius refugi com els metalls.

Algorithmic stablecoins

Finalment, també tenim les stablecoins que no depenen de cap mena de respatller físic o financer, sinó que mantenen el seu peg mitjançant algoritmes i contractes intel·ligents que ajusten automàticament l'oferta i la demanda del token:

Quan el preu puja per sobre d'1 dòlar, l'algoritme emet nous tokens per augmentar l'oferta i reduir el preu; quan cau per sota, retira tokens de la circulació per reduir l'oferta i elevar el preu de nou.

Aquest model és el més innovador, però també el més arriscat, ja que depèn completament de la confiança en l'algoritme i del mercat.

Per què el mecanisme de respatller canvia el risc?

Aleshores, quin és el millor mecanisme per mantenir l'estabilitat d'una stablecoin? Doncs la realitat és que no n'hi ha cap de millor que un altre, ja que tots tenen cert risc.

Per exemple, el respatller fiduciari ofereix més transparència i confiança, especialment quan està auditat regularment, però també té riscos de centralització i dependència d'entitats bancàries tradicionals. Si l'emissor fa fallida, si el banc on estan dipositades les reserves té problemes, o si les autoritats decideixen congelar aquests comptes, la stablecoin podria perdre el seu respatller.

En les stablecoins recolzades per criptomonedes, si Ethereum o Bitcoin cauen bruscament, el valor del col·lateral pot no ser suficient per mantenir el peg. Això podria desencadenar liquidacions automàtiques massives i una pèrdua de confiança en el sistema.

Pel que fa a les stablecoins recolzades per matèries primeres, el risc rau en la custòdia física i la verificabilitat de l'actiu subjacent, els quals han d'estar adequadament assegurats, protegits i auditats. Si hi ha algun dubte sobre això, tot pot caure.

O les stablecoins algorítmiques, que depenen de la solidesa i confiança del mercat en l'algoritme. Si els usuaris perden la fe en el mecanisme o si es produeix una espiral de vendes massives, el sistema pot col·lapsar completament, com va passar amb TerraUSD (UST) el maig de 2022, quan va perdre completament la seva paritat amb el dòlar i va arrossegar amb si tot l'ecosistema Terra, i va provocar pèrdues milionàries.

Què convé revisar abans d'utilitzar una stablecoin?

Tot i que totes les stablecoins persegueixen el mateix objectiu, és a dir, mantenir el seu valor estable enfront d'un actiu de referència, no totes ofereixen el mateix nivell de seguretat ni funcionen de la mateixa manera. Per això, abans de triar una o diverses stablecoins per operar, t'aconsellem que revisis certs aspectes clau:

• Qui l'emet? Si no coneixes l'emissor, si no està clar qui hi ha darrere del projecte o si l'empresa no té un historial verificable, és millor buscar una alternativa més transparent.
• Amb què està recolzada? El respatller ha de ser sempre real, verificable i suficient. No n'hi ha prou que el projecte afirmi tenir reserves; hi ha d'haver proves públiques, auditories independents i informes transparents.
• Com funciona la redempció? Has de comprendre com convertir les teves stablecoins de nou a moneda fiduciària o a l'actiu de referència de manera directa, ràpida i sense restriccions.
• Quina compatibilitat ofereix? Com més blockchains i plataformes suportin la stablecoin, més gran serà la seva utilitat pràctica. Una stablecoin que funciona únicament en una blockchain específica pot limitar les teves opcions d'ús.
• Quins riscos associats té? Identifica els seus avantatges, però també els seus riscos segons el tipus de mecanisme que utilitzi. No es tracta d'evitar el risc per complet, perquè això és impossible, sinó d'entendre'l i decidir si és acceptable.

Les stablecoins com a instrument real del mercat cripto

Com has pogut comprovar, les stablecoins són molt més que una criptomoneda que ofereix un preu estable. Darrere d'això hi ha moltes arestes que cal comprendre per poder utilitzar-les de manera efectiva i segura.

Des de la seva funció com a refugi temporal de valor fins al seu paper clau en les finances descentralitzades, passant pels diferents mecanismes de respatller que en determinen el funcionament, l'estabilitat i els riscos associats, la stablecoin és una eina excepcional que connecta el món tradicional amb l'ecosistema cripto.

Quan entens tot això, i com el risc i la fiabilitat varien segons el tipus de stablecoin que tries, podràs començar a utilitzar les stablecoins d'una forma més conscient, i alinear les teves decisions amb els teus objectius financers i la teva tolerància al risc.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Fer el salt i buscar on guardar les teves criptomonedes pot ser un veritable embolic mental. Hi ha massa opcions a internet i opinions variades sobre com triar una wallet.

Alguns et diran que facis servir un dispositiu físic ultrablindat, mentre que altres et recomanaran l'aplicació mòbil més intuïtiva del mercat. La veritat és que no existeix una «millor opció» universal. Trobar la cartera cripto adequada depèn de l'ús que li donaràs, el teu nivell d'experiència i com vols equilibrar la protecció amb la comoditat.

Què convé mirar abans de triar una wallet?

Abans de descarregar una app o comprar una cartera, atura't un segon a pensar en les teves necessitats reals. Planteja't aquestes tres coses:

• Vols estalviar a llarg termini o prefereixes fer trading a diari?
• Amb quina freqüència mouràs els teus fons?
• Quin nivell de risc estàs disposat a assumir?

Tenir aquests criteris clars t'ajudarà a filtrar opcions. Si no saps per a què faràs servir la cartera cripto, acabaràs amb alguna cosa que et quedarà curta o, pitjor encara, et frustrarà la seva dificultat d'ús.

Quin tipus de wallet et convé més?

A l'ecosistema hi ha diversos tipus de wallet. Hi ha les opcions on una empresa externa custodia els diners (similar a un banc tradicional) i aquelles on tu ets l'únic responsable de les teves claus (non-custodial).

Alhora, poden ser hot wallet (sempre connectades a internet) o cold wallet (aïllades del món en línia). Quant al format, les veuràs dissenyades per a mòbil, com a extensió del navegador web o en forma de dispositiu físic.

El que realment canvia per a l'usuari és el nivell de control, el grau de responsabilitat que assumeix i l'agilitat per a operar. A continuació, pots veure una comparativa ràpida:

Llista de comprovació de 12 punts per a triar una wallet

A l'hora de triar wallet, no te deixis portar només per una interfície bonica o la marca de moda. Aquí tens els criteris que marquen la diferència a la pràctica.

Custòdia: controlar les teves claus o dependre d'un tercer?

El primer pas és decidir qui té el comandament. Una wallet custodial significa que un exchange guarda les claus privades per tu. Resulta comodíssim perquè si oblides la contrasenya, li dónes a «recuperar compte», mostres el teu DNI i llestos. Tot i això, depens totalment d'ells; si la plataforma fa fallida o congela el teu compte, no pots moure les teves criptomonedes. En canvi, en les non-custodial, tu tens el control absolut. Com a desavantatge, si perds la teva informació de còpia de seguretat, ningú podrà ajudar-te a recuperar els diners.

Protecció sense complicar-te gaire

Una wallet segura no ha de ser un laberint incomprensible de desxifrar. Fixa't en les barreres d'entrada que ofereix: permet posar un bon PIN? Admet contrasenya alfanumèrica, biometría (empremta dactilar o reconeixement facial) i autenticació en dos passos? També és vital que et mostri els detalls de la transacció de forma clara abans de demanar-te la confirmació.

Facilitat d'ús

Una interfície neta, on els botons d'enviar i rebre estiguin ben diferenciats, i que ofereixi un historial de transaccions fàcil de llegir, és clau per a una experiència d'ús fluida. Si l'aplicació et mareja cada vegada que intentes fer alguna cosa bàsica o té menús desordenats, el risc de cometre un error en operar augmenta.

Compatibilitat amb xarxes i actius

No totes les plataformes admeten totes les xarxes ni accepten qualsevol moneda. Comprova per endavant si el programari o dispositiu serveix per a la xarxa on penses operar (Bitcoin, Ethereum, Solana, Polygon, etc.).

Còpies de seguretat i recuperació

Com recuperaràs els teus fons si se't trenca el mòbil, formateges l'ordinador o perds el dispositiu físic? Entendre aquest punt és crucial. La majoria de les eines non-custodial t'entregaran una frase llavor de 12 o 24 paraules. Has de saber que apuntar-les en un paper i guardar-les en un lloc segur és la teva única xarxa de salvació. Coneix i domina aquests mètodes de còpia de seguretat abans de dipositar ni un sol cèntim.

Comissions i costos ocults

Més enllà del cost de la xarxa (el gas), algunes plataformes et cobren un peatge addicional. Moltes ofereixen una funció per a intercanviar monedes (swaps) de forma ràpida o per a comprar saldo usant targeta de crèdit des de la mateixa aplicació. Revisa-ho bé. Aquesta comoditat té un preu, i de vegades els sobrecostos o els pitjors tipus de conversió fan que una opció aparentment gratuïta resulti bastant cara en l'ús rutinari.

Transparència del projecte i reputació

Que el codi sigui obert i auditable per la comunitat sempre dóna punts extra. Revisa també quant de temps fa que el projecte funciona, si actualitzen el programari amb freqüència i com es comuniquen amb els seus usuaris. Una eina amb un historial ple de fallades, que oculta qui són els seus creadors o que acumula massa queixes, mereix ser descartada immediatament.

Suport, documentació i ajuda a l'usuari

Quan t'enfrontis a un error tècnic, agrairàs tenir on anar. Comprova si el projecte ofereix tutorials actualitzats, una secció de preguntes freqüents clara i un canal d'assistència operatiu. I un consell vital: aprèn a distingir entre el suport oficial i els milers d'estafadors a les xarxes socials que es fan passar per atenció al client per a robar-te les claus.

Integración amb hardware wallet o capes extra de seguretat

A mesura que el teu saldo creix, la teva percepció del risc canvia i buscaràs més protecció. És un gran punt a favor si l'aplicació et permet connectar més endavant un dispositiu físic. D'aquesta manera, uneixes el millor dels dos mons: gaudeixes de la fluïdesa visual de l'aplicació al teu ordinador o mòbil, però firmes les transaccions en un aparell extern.

Privacitat i dades que comparteja la wallet

En fer servir una wallet cripto, estàs manejant diners i, segons la plataforma, també regalant certes dades personals. Algunes empreses recopilen la teva adreça IP, et demanen registrar un correu electrònic o fan servir rastrejadors interns per a mesurar com utilitzes l'aplicació. Encara que no totes les persones prioritzen la privacitat al mateix nivell, és el teu dret (i el teu deure) saber quina informació s'està extraient i compartint amb tercers.

Risc d'errors comuns

Les fallades humanes són la principal causa de pèrdua de fons. Triar la xarxa equivocada en retirar diners d'un exchange, copiar a mitges una adreça alfanumèrica, firmar permisos sense llegir-los o guardar la frase llavor en un bloc de notes connectat al núvol són errors clàssics. Busca aplicacions que incorporen alertes per a prevenir aquestes distraccions i que t'avisin si intentes interactuar amb un contracte sospitós.

Encaixa amb el teu perfil, no amb l'opinió d'altri

El teu cunyat, el teu amic inversor o l'influencer de torn poden adorar una cartera cripto concreta, però la seva realitat financera no és la teva. No és el mateix tenir poc capital i fer trading diàriament que mantenir una inversió a llarg termini; cada enfocament necessita una eina adequada. Sigues honest amb tu mateix i tria alguna cosa a la teva mida.

Quins errors convé evitar en triar una wallet?

A tall de comprovació ràpida, assegura't de no caure en aquestes clàssiques relliscades de principiant:

• Triar per pura moda: instal·lar alguna cosa només perquè ho vas veure anunciat en un vídeo curt sense entendre com funciona.
• Confiança cega: fer servir el que et diu un conegut sense investigar si realment cobreix les teves necessitats.
• Anar als extrems: buscar tanta seguretat que ets incapaç de moure els teus propis fons, o prioritzar tant la comoditat que deixes la porta oberta de bat a bat.
• Subestimar la recuperació: començar a operar sense haver anotat i verificat pacientment la teva frase llavor.
• Ignorar la xarxa: intentar forçar l'enviament de tokens usant blockchains que el sistema no sap llegir.
• Oblidar el factor humano: creure que la tecnologia és infal·lible i oblidar que no hi ha un servei d'atenció al client tradicional que pugui revertir una transferència equivocada.

Conclusió

La decisió més encertada sempre serà aquella que aconsegueixi un bon equilibri entre el control que vols assumir, la protecció dels teus actius, la facilitat d'ús i la compatibilitat amb les xarxes que freqüentes.

El més intel·ligent és apostar per una cartera digital que comprenguis a la perfecció i que puguis manejar sense problemes des del primer clic. Al capdavall, la millor tecnologia és la que et permet gestionar els teus diners amb tranquil·litat i minimitza la possibilitat que cometis errors en operar amb criptomonedes.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

És possible tenir diners líquids sense sortir del mercat cripto per aprofitar aquesta oportunitat de caçar com un lleopard ajupit esperant la seva presa? La resposta és sí, és possible gràcies a les stablecoins.

Es tracta de criptomonedes estables que intenten emparellar el seu valor proper al dòlar i que es poden considerar com el "cash" del cripto. I encara que pugui semblar només com un actiu de pas, la realitat és que s'han convertit en una eina per als inversors que busquen maximitzar les seves oportunitats sense sortir de l'ecosistema.

Si estàs interessat a aprendre com treure'n més profit, a continuació t'ho expliquem.

Què significa usar stablecoins com a “cash” cripto?

Una stablecoin és una criptomoneda dissenyada per mantenir un valor constant en estar recolzada per actius de reserva, principalment el dòlar nord-americà. A diferència de Bitcoin o Ethereum, el preu dels quals fluctua constantment, les stablecoins ofereixen estabilitat, reduint el risc i la volatilitat sense sortir del mercat cripto.

Per exemple, pots intercanviar BTC o ETH per USDC (una de les principals stablecoins del mercat) per "aparcar" el teu capital, en lloc de convertir-lo a moneda fiat i retirar-lo al teu compte bancari. D'aquesta manera, mantens els teus diners dins de l'ecosistema blockchain, a punt per actuar en qualsevol moment.

Sabies que... ? El mercat global de stablecoins supera actualment els 321 mil milions de dòlars en capitalització total. Aquesta xifra representa el seu nivell històric més alt, reflectint un creixement del 50% anual impulsat per l'adopció institucional, els pagaments transfronterers i la integració en tresoreries corporatives.

Quan ajuden realment les stablecoins?

Les stablecoins són molt útils en certes situacions, i encara que comporten certs riscos, també permeten posicionar-se estratègicament sense sortir de l'ecosistema.

Per reduir l'exposició a la volatilitat

En moments de molta volatilitat, amb moviments bruscos en criptomonedes com BTC, ETH o altcoins, convertir part del teu portafoli a stablecoins et permet protegir els teus guanys acumulats sense haver d'abandonar l'ecosistema.

És una estratègia defensiva que molts traders utilitzen quan detecten senyals de correcció del mercat o incertesa macroeconòmica. Converteixen certa part del seu portafoli per mantenir la liqüiditat i reduir el risc. I tot això sense haver de retirar els diners al banc tradicional.

Per moure's més ràpid dins del mercat cripto

Stablecoins com USDT, USDC o DAI, acceptades en pràcticament tots els exchanges, xarxes, parells de trading o plataformes DeFi, et permeten reaccionar amb velocitat.

Quan detectes una caiguda en el preu d'un actiu que consideres infravalorat, pots executar la compra en qüestió de segons sense haver d'esperar transferències bancàries que poden trigar dies. Aquesta agilitat operativa és la diferència entre aprofitar una oportunitat de compra o veure-la passar de llarg.

En mercats tan dinàmics com el cripto, on les finestres d'oportunitat poden tancar-se en un tres i no res, tenir liqüiditat immediata marca la diferència. Això sí, recorda que la velocitat i la comoditat depenen de diversos factors (xarxa triada, comissió, suport, etc.).

Per a pagaments, transferències i DeFi

Les stablecoins han transcendit la seva funció inicial de mer refugi temporal per convertir-se en un mitjà de pagament efectiu dins i fora de l'ecosistema cripto. Cada vegada més comerços, plataformes de serveis i freelancers accepten stablecoins com a mètode de pagament per la seva rapidesa, baixes comissions i abast global.

Enviar USDT o USDC a qualsevol part del món és fàcil, senzill i per a tota la família. Sense intermediaris, horaris o elevades comissions que solen aplicar les transferències internacionals tradicionals, els diners poden viatjar des del Japó a l'Argentina en qüestió de minuts i amb costos mínims.

En l'àmbit DeFi, les stablecoins són la porta d'entrada a tot un univers d'oportunitats de generació de rendiment passiu. Protocols de lending com Aave o Compound permeten dipositar stablecoins i obtenir interessos per prestar-les a altres usuaris, amb taxes que solen superar àmpliament les tradicionals.

També pots participar en pools de liqüiditat en plataformes com Uniswap o Curve, on proporciones stablecoins juntament amb altres actius per facilitar l'intercanvi descentralitzat i, a canvi, reps una porció de les comissions generades per les transaccions del protocol.

Quan poden enganyar-te les stablecoins?

La paraula "stable" fa que la nostra ment es posi en mode calma i sensació de seguretat total, però alerta perquè no és tot tan senzill com això. Malgrat aquesta estabilitat, mai has d'oblidar que, com qualsevol altra aresta de l'ecosistema cripto, les stablecoins també comporten riscos que no has d'ignorar.

Quan confons preu estable amb risc zero

Si tornes a revisar la definició de stablecoin, veuràs que no la definim com una moneda sense risc, sinó com una moneda dissenyada per mantenir un valor constant. És a dir, l'objectiu és mantenir un preu proper a 1 dòlar o 1 euro, però això no garanteix que sempre ho aconsegueixi.

A més de les diferències mínimes de preus constants, també existeixen riscos d'emissor, reserves, liqüiditat, plataforma o xarxa. En definitiva, estable no significa 100% segura o cash tan tangible com l'efectiu en dòlars. Significa menys volàtil i predictible, però no exempta de riscos que poden materialitzar-se en qualsevol moment.

Sabies que... ? El 2022, la stablecoin algorítmica TerraUSD (UST) va col·lapsar espectacularment, perdent la seva paritat amb el dòlar i arrossegant amb ella més de 40 mil milions de dòlars en valor de mercat. Aquest esdeveniment va demostrar que fins i tot les stablecoins més populars poden desplomar-se si el seu mecanisme de recolzament falla.

Quan no entens qui recolza el token

Utilitzar una stablecoin sense investigar qui la emet, com manté la seva paritat amb el dòlar i quins actius recolzen realment cada token en circulació és com confiar els teus estalvis a un desconegut. No totes les stablecoins són iguals ni mantenen els mateixos estàndards de transparència i auditoria.

Per exemple, USDC, emesa per Circle, es considera segura perquè compleix amb els criteris de la Llei MiCA, realitza auditories regulars i manté les seves reserves de recolzament de forma transparent en institucions financeres regulades dels Estats Units.

D'altra banda, el cas de Tether (USDT), la stablecoin més gran per capitalització de mercat, reflecteix tot el contrari. Les seves reserves de recolzament estan qüestionades i les seves auditories no són auditories completes i independents. Això genera dubtes sobre si realment manté un recolzament 1:1 amb actius reals per cada token emès.

Així que, abans de dipositar els teus fons en qualsevol stablecoin, investiga qui hi ha darrere del projecte, quin tipus de recolzament ofereix realment, com s'auditen les seves reserves i si existeix supervisió reguladora que garanteixi cert nivell de protecció a l'usuari.

Quan tries la xarxa només per la comissió

Com és habitual en molts punts d'aquesta vida, allò barat pot sortir car. I això també pot passar quan tries la xarxa blockchain per moure les teves stablecoins basant-te únicament en quina cobra les comissions més baixes, sense tenir en compte si el destinatari, l'exchange o la wallet la suporta.

El resultat pot ser desastrós: els teus fons poden quedar atrapats en una xarxa incompatible, impossibles de recuperar o accedir fins a resoldre un procés tècnic complex que pot portar-te dies. I aquesta oportunitat de compra que volies aprofitar ja s'haurà esfumat.

En què es diferencia una stablecoin del diner en efectiu?

Malgrat que les stablecoins s'assemblen molt al diner en efectiu tradicional pel que fa a estabilitat de valor, no és exactament el mateix. Les principals diferències són:

• Naturalesa: l'efectiu tradicional és tangible en forma de monedes i bitllets. Les stablecoins, en canvi, són tokens digitals que existeixen únicament en blockchain, depenent d'infraestructura tecnològica, accés a internet i wallets digitals, i encara que són segures, estan exposades a les vulnerabilitats tecnològiques (hackejos, fallades, pèrdua de claus)
• Valor: més enllà de la inflació, 50 € són 50 € avui i demà gràcies al seu recolzament institucional. Les stablecoins, encara que estan dissenyades per mantenir aquest valor estable, depenen del seu emissor i del seu mecanisme de recolzament. Si aquest té algun problema, la stablecoin pot perdre la seva paritat i els teus "diners estables" podrien valdre menys de l'esperat.
• Regulació: l'efectiu està recolzat i emès per bancs centrals amb marcs reguladors consolidats durant dècades, mentre que les stablecoins operen en un entorn regulador encara en desenvolupament, amb normatives que estan en constant evolució. No existeix el mateix nivell de protecció al consumidor que ofereixen els sistemes bancaris tradicionals.
• Accessibilitat: l'efectiu requereix presència física o intermediació bancària per realitzar transaccions, especialment a nivell internacional, mentre que les stablecoins poden enviar-se instantàniament a qualsevol lloc del món amb només una connexió a internet i una wallet compatible.
• Comoditat: les stablecoins són més còmodes per a transaccions digitals, pagaments en línia i operacions dins de l'ecosistema cripto, eliminant la necessitat de conversions constants entre fiat i cripto. En àmbits més tradicionals, l'efectiu continua sent més pràctic.

Què cal revisar abans de mantenir valor en stablecoins?

Abans de començar a acumular o passar part del teu capital a stablecoins, t'aconsellem fer-te unes quantes preguntes per no posar en risc els teus diners.

• Qui és l'emissor? Investiga l'empresa o entitat darrere de la stablecoin. Si veus que no hi ha prou informació pública, auditories verificables o si l'entitat té un passat tèrbol, és millor mantenir-se'n allunyat per molt atractiva que sembli.
• Amb què està recolzat el token? Existeixen diferents tipus de recolzament: algunes stablecoins estan recolzades per dòlars reals dipositats en bancs (recolzament fiat 1:1), d'altres per una cistella d'actius que inclou bons, matèries primeres o fins i tot altres criptomonedes, i n'hi ha també d'algorítmiques, que intenten mantenir el seu preu mitjançant mecanismes automàtics.
• És transparent? Busca projectes que publiquin auditories regulars de les seves reserves realitzades per firmes independents reconegudes, que mostrin clarament la composició dels seus actius de recolzament i que ofereixin informes accessibles al públic que qualsevol usuari pugui verificar.
• Quina liqüiditat té? Una stablecoin pot tenir tot el recolzament del món, però si no hi ha prou volum de trading als exchanges principals o si els parells d'intercanvi són limitats, podries enfrontar-te a problemes en el moment de voler convertir aquestes stablecoins a altres actius o a moneda fiat.
• Quines xarxes suporta? Verifica en quina blockchain està disponible la stablecoin que planeges usar. Cada xarxa té les seves pròpies característiques en termes de velocitat de transacció, costos de gas i nivell de seguretat.
• Quines comissions cobren? No totes les xarxes blockchain tenen els mateixos costos de transacció, i aquests poden variar força depenent de la congestió de la xarxa en aquell moment.
• Com funciona la sortida a fiat? Valora si l'exchange o plataforma que uses permet convertir fàcilment les teves stablecoins a euros, dòlars o una altra moneda fiat, i quins requisits, temps i comissions implica aquest procés.
• Diversificar, sí o no? Més enllà de tot això, planteja't si mantenir tot el teu capital en una sola stablecoin és l'estratègia més prudent o si hauries de diversificar entre diverses per mitigar el risc de concentració. Per a grans quantitats, pot ser millor no dependre d'un sol token o xarxa.

Quan una stablecoin funciona com a bon “cash” cripto

Com hem vist al llarg de l'article, i més enllà de pros i contres, les stablecoins funcionen com a bon "cash" cripto quan s'usen amb criteri i coneixement de causa. No es tracta de convertir tot el teu portafoli a stablecoins per por o inèrcia, sinó d'utilitzar-les com a eina estratègica.

Una stablecoin funciona bé com a cash cripto quan compleix el seu propòsit fonamental: donar-te flexibilitat per moure't dins de l'ecosistema sense exposar-te a la volatilitat extrema d'altres actius digitals. I quan això passa, tot s'alinea i tens liqüiditat disponible en el moment exacte en què la necessites, amb risc controlat i comoditat per operar ràpid.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Si ja fa temps que has arribat al món cripto, coneixeràs les stablecoins. Pot ser que hagis escoltat que algú ha enviat diners o que cobra a través d'elles i, per tant, és normal que et preguntis si això té sentit per al dia a dia o si és només una eina dels entesos.

La veritat és que les stablecoins poden ser molt útils en determinades ocasions però no són la millor opció sempre. L'important és entendre quan tenen sentit, quins avantatges aporten i què convé revisar abans de prémer el botó d'enviar.

Aquest mercat supera ja els 315 mil milions en capitalització i mou més de 28 bilions de dòlars per trimestre. Un mercat poderós sobre el qual la Xina ha volgut augmentar les prohibicions i la vigilància en general per mantenir el control.

Què significa pagar amb stablecoins?

Abans de parlar de quan usar-les has de saber què són exactament i què significa pagar amb elles.

Les stablecoins són criptomonedes dissenyades per mantenir un valor estable i normalment estan vinculades amb una moneda tradicional com pot ser el dòlar o l'euro. Això fa que, a diferència d'altres cripto com el Bitcoin, el seu preu no pateixi variacions d'un dia per l'altre.

Per tant, quan pagues amb una stablecoin, el que estàs fent és transferir aquest actiu digital des de la teva wallet a una altra utilitzant una xarxa de blockchain. És com si fessis una transferència sense usar els bancs.

Encara que des de fora pot semblar simplement una altra forma d'enviar diners per internet hi ha una diferència important ja que els pagaments es realitzen a través de xarxes de blockchain i, normalment, les operacions són irreversibles.

Com et pots imaginar, també Europa, amb la llei MiCA està fent un esforç per regular les stablecoins.

Quan té sentit usar stablecoins per pagar?

Encara que les stablecoins s'han popularitzat dins de l'ecosistema cripto, la seva utilitat va molt més enllà de comprar o vendre actius digitals. En determinades situacions poden ser una alternativa pràctica als mètodes de pagament tradicionals, especialment quan es busca rapidesa, disponibilitat global o menor volum d'intermediaris. Sens dubte, formen part de la modernització del sistema financer mundial i els nous models de pagament que són analitzats pels experts.

Els casos més habituals per usar-les els veiem a continuació.

Pagaments internacionals i transferències ràpides

És una de les situacions en què les stablecoins poden aportar més valor, ja que la transferència es realitza a través d'una blockchain, la qual cosa permet que els diners arribin molt més ràpid. En canvi, en el sistema tradicional, els bancs utilitzen intermediaris, horaris i els fons poden trigar diversos dies a arribar.

Un altre punt a favor és que les xarxes funcionen 24h els 7 dies de la setmana, sense importar els caps de setmana o els festius, cosa que tampoc passa amb els bancs.

Un aspecte important a tenir en compte és la previsibilitat de l'import enviat. Si envies 500 euros en una stablecoin vinculada a l'euro, el destinatari rebrà una quantitat equivalent sense estar exposat a la volatilitat que podria produir-se amb altres criptomonedes més variables. Això és útil quan l'objectiu és pagar una factura o abonar un servei professional.

Pagaments a freelance, proveïdors o equips distribuïts

Cada vegada és més habitual que una empresa contracti serveis de professionals que es troben en altres regions del món. En aquests casos, les transferències internacionals poden implicar comissions, temps d'espera i costos addicionals relacionats amb el canvi de divisa.

Les stablecoins són una bona alternativa que permet solucionar aquests enviaments de forma ràpida i amb menys intermediaris.

Tanmateix, perquè aquest tipus de pagaments funcioni correctament, el destinatari ha de saber com rebre els fons, disposar d'una wallet compatible i comprendre com emmagatzemar-los o convertir-los a la seva moneda local.

Això és important perquè la facilitat per convertir stablecoins en diners tradicionals pot variar segons el país, la plataforma i normativa aplicable. Per això, abans d'acordar aquest mètode de pagament, convé assegurar-se que totes dues parts coneixen el procés i tenen accés a les eines necessàries per utilitzar els fons de forma còmoda i segura.

Compres o serveis dins de l'ecosistema cripto

És, probablement, l'entorn on les stablecoins tenen més sentit. Si, tant el comprador com el venedor, operen amb actius digitals, utilitzar una stablecoin sol ser una de les opcions més senzilles per realitzar pagaments.

Moltes plataformes ja permeten pagar subscripcions, eines, serveis especialitzats o comissions usant aquestes monedes. Són també habituals en operacions relacionades amb protocols DeFi, plataformes d'intercanvi, serveis de custòdia o aplicacions que funcionen directament sobre blockchain.

En aquests casos, utilitzar una stablecoin pot evitar intermediaris. Si una persona ja té fons dins de l'ecosistema cripto, no necessita convertir els seus actius a moneda tradicional per realitzar el pagament i posteriorment tornar a comprar criptomonedes si desitja continuar operant. Tot el procés pot realitzar-se dins del mateix entorn digital.

El fet que mantinguin un valor relativament estable, facilita la planificació de pagaments i pressupostos. Són també una eina habitual per a qui participa en protocols de finances descentralitzades. Moltes operacions de préstec, estalvi, provisió de liqüiditat o intercanvi d'actius es realitzen utilitzant stablecoins com a actiu base, precisament perquè permeten operar dins de l'ecosistema sense assumir la volatilitat d'altres criptomonedes.

Protecció temporal davant de monedes locals inestables

En països amb la inflació elevada o amb una moneda local que experimenta pèrdues de valor fortes, algunes persones les utilitzen com una forma de disposar d'una unitat de compte més estable per realitzar pagaments, cobrar serveis o gestionar determinades despeses.

La lògica és senzilla: si una moneda perd poder adquisitiu de forma ràpida pot resultar complicat planificar compres, pressupostos o pagaments a mitjà termini. En aquest context, una stablecoin vinculada a una divisa estable pot oferir una referència de valor més predictible per a determinades operacions.

Per exemple, un professional que treballa per a clients internacionals podria acordar les seves tarifes en una stablecoin vinculada al dòlar per evitar que les fluctuacions de la moneda local afectin constantment al valor dels seus ingressos.

Malgrat tot, les stablecoins no estan lliures de riscos ni han d'interpretar-se com una eina lliure d'incertesa. Encara que el seu objectiu sigui mantenir una cotització estable respecte a una moneda de referència, continuen existint els riscos.

Per això cal veure-les com una eina que pot resultar útil en determinats contextos però no com una solució universal per protegir el patrimoni o garantia davant dels problemes econòmics d'una determinada moneda local.

Quan pot ser millor no usar stablecoins?

Malgrat la seva utilitat, continua havent-hi moltes situacions en què els mètodes tradicionals continuen sent la millor alternativa. És el cas de les compres en comerços locals on pagar amb targeta, Bizum o diners en efectiu és el més normal.

Pot ser el cas també quan ens trobem amb un destinatari que no està familiaritzat amb el sistema cripto. Rebre un pagament en stablecoin implica una sèrie de passos previs amb els quals has d'estar familiaritzat com tenir una wallet, entendre la xarxa, saber convertir els fons en diners reals… si tot això sona a xinès a una de les parts, millor no utilitzar aquest sistema.

Una altra de les coses a tenir en compte és la quantitat de diners que has de moure ja que per a quantitats petites, no és necessàriament un avantatge perquè pots trobar-te amb comissions més altes de la quantitat que inicialment volies moure.

És important que tinguis en compte que, en mecanismes tradicionals, com les transferències o les targetes pots comptar amb sistemes de protecció al consumidor que poden resultar útils davant de reclamacions, resolució de disputes o protecció davant de fraus. Amb les stablecoins, un cop enviats els fons, recuperar els diners pot resultar impossible si sorgeix un error o conflicte amb el venedor.

Per això, abans de fer una operació, has de validar també si la rapidesa que ofereixen les stablecoins és realment necessària o si no hi ha urgència per usar aquest sistema.

Què comprovar abans de fer un pagament amb stablecoins?

La rapidesa, sens dubte és un dels seus avantatges, així com la falta d'intermediaris. Tanmateix, aquesta rapidesa comporta també més responsabilitat de l'usuari de revisar les dades abans de confirmar la transferència.

Això passa perquè si els fons s'envien a una adreça incorrecta o una xarxa equivocada, recuperar-los pot resultar molt complicat o impossible.

Aquests són els factors a tenir en compte abans d'operar:

Quins riscos tenen els pagaments amb stablecoins?

Les stablecoins solen associar-se amb la idea d'estabilitat però és important no confondre estabilitat del preu amb absència de riscos.

Encara que una stablecoin pugui cotitzar a prop del seu valor objectiu, el procés de pagament continua implicant riscos tecnològics operatius i de seguretat que convé conèixer abans d'utilitzar-la.

• Riscos de pèrdua (depeg) Encara que les stablecoins estan dissenyades per mantenir una equivalència amb una moneda de referència, la paritat no està sempre garantida. D'aquí la importància a conèixer qui hi ha darrere del projecte, el nivell de transparència que ofereix i com gestiona els actius que recolzen l'emissió de tokens.
• Enviar fons a una xarxa equivocada. És un dels errors més comuns.
• Adreça incorrecta. És una cosa important en la qual fixar-se perquè les transaccions són irreversibles.
• Comissions més altes del que s'esperava. Depèn de les xarxes que s'utilitzin per això és important revisar-les per triar bé.
• Risc de custòdia. Quan les stablecoins s'emmagatzemen en una plataforma centralitzada, l'usuari depèn en certa mesura de la seguretat i solvència de dita plataforma però si es guarden en una wallet d'autocustòdia, la responsabilitat recau sobre el propietari.
• Phishing i fraus. És fonamental verificar l'autenticitat de les plataformes utilitzades i desconfiar d'enllaços sospitosos.
• Dificultat de revertir pagaments un cop que l'operació és validada per la blockchain.

Conclusió: quan les stablecoins són una bona eina de pagament?

No han arribat per substituir tots els mètodes de pagament que utilitzem actualment però les stablecoins poden resoldre determinats problemes de forma més eficient en situacions concretes.

Poden resultar especialment útils quan es necessita enviar diners entre països amb rapidesa, realitzar pagaments internacionals, cobrar serveis professionals des de diferents parts del món, operar dins de l'ecosistema cripto o disposar d'una unitat de valor relativament més predictible en entorns on la moneda local presenta una elevada volatilitat.

Tanmateix, igual que passa amb qualsevol eina financera, la seva utilitat depèn del context. En moltes situacions quotidianes, els sistemes de pagament tradicionals continuaran sent l'opció més senzilla, familiar i convenient.

La clau no està a preguntar-se si les stablecoins són millors o pitjors que altres mètodes de pagament, sinó a entendre quan aporten un avantatge real.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Segur que has vist que, en l'ecosistema cripto, apareixen constantment projectes que prometen ser descentralitzats, gestionats per la comunitat i lliures de control centralitzat. La veritat és que, al darrere trobem les anomenades DAO, un model d'organització que, en teoria, permet que les decisions importants no depenguin d'una empresa, un CEO o un petit grup, sinó dels propis participants.

Les DAO (Decentralized Autonomous Organization) plantegen una forma de governança basada en blockchain, transparència i participació col·lectiva. A través de tokens de governança i contractes intel·ligents, els membres de la comunitat poden proposar canvis, votar i participar en l'evolució del projecte.

No obstant això, el dubte permanent és si aquesta descentralització funciona a l'hora de la veritat o si és de pur màrqueting i les decisions clau es queden en mans d'uns pocs. De fet, el fundador d'Ethereum ha mostrat públicament el seu desacord amb aquest sistema i ha proposat l'ús d'IA per complementar-lo.

QUÈ ÉS UNA DAO EN CRIPTO

És un sistema d'organització que utilitza blockchain per coordinar decisions col·lectives. Funciona amb diversos elements clau:

• Un token de governança que dona dret a vot
• Una tresoreria amb fons del projecte
• Regles de funcionament definides mitjançant codi, contractes intel·ligents o processos formals de governança.

La idea és que l'evolució del projecte no depengui d'una sola entitat. És un model a la recerca de la transparència i la participació.

COM FUNCIONA UNA DAO

Es basa en un sistema senzill: La comunitat proposa canvis, els participants voten i, depenent del resultat, les decisions s'apliquen.

La majoria de les DAO utilitzen tokens de governança. Com més en té un usuari, més gran és el seu poder de vot. El sistema sol travessar diverses fases des que un membre proposa alguna cosa.

En algunes DAO, les decisions aprovades activen automàticament canvis mitjançant contractes intel·ligents. En altres, la votació funciona més com una recomanació i l'equip del projecte segueix tenint l'última paraula. Per això, entendre com s'executen les decisions és clau per diferenciar una governança realment descentralitzada d'una participació més simbòlica.

QUAN LA GOVERNANÇA ÉS REAL I QUAN ÉS MÀRQUETING?

Que la paraula descentralització genera confiança en el món cripto, és una veritat com un temple. Més enllà del que la paraula transmet, no significa que els usuaris controlin el projecte.

SENYALS DE GOVERNANÇA

La governança és real quan la comunitat té capacitat efectiva d'influir en decisions importants i aquestes produeixen canvis concrets dins del sistema sobre qüestions com:

• Control parcial o total del treasury
• Modificacions de protocol
• Aprovació de noves funcionalitats
• Canvis en incentius o emissions de tokens
• Finançament de desenvolupaments o propostes comunitàries

Si les propostes aprovades no es queden només en debats, sino que s'executen de manera tangible, és bon senyal i genera més participació en votacions, debats en fòrums públics, històric visible de propostes, regles clares sobre com presentar iniciatives i mecanismes definits per convertir vots en accions reals.

SENYALS DE GOVERNANÇA MÉS DECORATIVA

En aquest cas, malgrat que existeixen votacions i participació pública, el control real continua concentrat en unes poques mans. Això sol passar quan els fundadors, inversors inicials o grans holders mantenen prou poder com per incloure o decidir el resultat de pràcticament qualsevol proposta.

En aquests casos, la comunitat només vota qüestions menors, mentre que els aspectes estratègics del projecte romanen centralitzats.

QUINS LÍMITS I RISCOS TENEN LES DAO

Un dels problemes més freqüents és la baixa participació. Moltes vegades només una petita part de la comunitat vota en les propostes, cosa que redueix la representativitats de les decisions.

Un altre risc habitual és la concentració de poder en grans holders o inversors inicials. D'altra banda, les DAO solen enfrontar-se a processos de decisió lents i difícils de coordinar.

A més, en alguns casos, encara que les votacions siguin públiques i estiguin registrades on-chain, el desenvolupament tècnic, la infraestructura o les decisions estratègiques segueixen depenent d'un grup reduït.

Per això, el simple fet que una governança estigui registrada en blockchain no garanteix automàticament una millor gestió ni una distribució real del poder. La qualitat d'una DAO depèn molt més de com es reparteix la capacitat de decisió i de si la comunitat pot influir de manera efectiva en el rumb del projecte.

CONCLUSIÓ: QUÉ CONVÉ MIRAR PRIMER

El més important no és el nom, ni el discurs de descentralització que utilitza el projecte, sinó entendre qui té realment capacitat per prendre decisions i canviar les regles del sistema.

Una governança només es pot considerar autèntica quan la comunitat té poder visible i efectiu. No n'hi ha prou que existeixi un token de governança o una plataforma de votació si, a la pràctica, el control segueix concentrat en uns pocs.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.