Imagina't que trobes el cotxe dels teus somnis a un preu de riure. És potent, bonic i tothom et diu que és una inversió increïble. El compres, te'n vas de viatge i, de sobte, punxes una roda enmig del no-res. Quan obres el maleter no tens roda de recanvi… Això, és més o menys, el que et passa quan inverteixes en alguna cosa molt rendible però que no té liquiditat.

Quan busquem on posar els nostres estalvis, els ulls se'ns en van directes a la rendibilitat. Però hi ha alguna cosa més a tenir en compte: Com de ràpid puc recuperar els meus diners si les coses es torcen?

La liquiditat és la facilitat de convertir la teva inversió en diners al teu compte bancari, sense perdre diners pel camí. Per tant, l’alta liquiditat, és com els diners que tens sota el matalàs i que, demà mateix, pots utilitzar si tens una urgència. En canvi, la baixa liquiditat, ve a ser com una casa que, per molt que valgui, demà no podràs aconseguir vendre-la.

Arribat a aquest punt, si no tens liquiditat et toca triar entre demanar un préstec o pagar penalitzacions si treus els diners abans d'hora.

QUÈ SIGNIFICA REALMENT QUE UNA INVERSIÓ TINGUI LIQUIDITAT?

Si ens posem tècnics, la liquiditat és la velocitat a la qual la teva inversió torna a ser “diners a la teva butxaca”. Si els teus diners fossin aigua en un got, pots beure-la quan vulguis perquè és líquida al 100%, no obstant això, quan inverteixes, aquesta aigua es transforma en gel, la liquiditat, llavors, és la velocitat a la qual es va descongelant.

Un producte fàcil, con alta liquiditat, és un que pots vendre en un parell de dies com a molt, tornant a tenir disponibles els teus diners a la butxaca. En canvi, un producte difícil, de baixa liquiditat, és quan trobes inconvenients per tenir els teus diners de tornada. Aquests inconvenients són el temps, perquè has de trobar un comprador, les penalitzacions, perquè treus els diners abans d'hora, o fins i tot, les condicions del mercat, que t'obliguen a malvendre per recuperar els teus diners.

Els experts destaquen que la liquiditat actua com un matalàs en mercats turbulents, que permet no vendre en mal moment i aprofitar oportunitats. Mostra d'aquest matalàs, és l'acumulació que Warren Buffet ha assegurat tenir en efectiu, a l'espera d'oportunitats on invertir. Últimament, és una cosa comuna en contexts com la guerra, on els inversors més que buscar rendibilitzar els seus diners, volen mantenir-los fora de perill davant l'alta volatilitat.

PER QUÈ LA LIQUIDITAT ÉS TAN IMPORTANTE A L'HORA D'INVERTIR?

Siguem sincers, sobre el paper som molt valents i a l'hora d'invertir, no mirem. Però la vida, acostuma a tenir altres plans i moltes vegades ens té guardades sorpreses.

La liquiditat no és només un concepte financer, és la teva xarxa de seguretat. Invertir sense tenir en compte la liquiditat és com anar-te'n d'acampada sense mirar la previsió del temps. Pot passar de tot.

Imagina que has posat tots els teus estalvis en un producte d'alta rendibilitat, però bloquejat a 4 anys. Als 6 mesos tens una urgència i necessites els diners. Si no tens alguna cosa guardada, aquests diners “guanyats” amb la teva inversió no et serveixen de res perquè ets ric sobre el paper, però vius asfixiat en el teu dia a dia.

Tenir un parell d'inversions en productes líquids et permet reaccionar davant de canvis de situació, sense entrar en pànic. La inversió s'ha d'adaptar a la teva vida, no la teva vida a la inversió. Últimament, han sorgit noves formes de rendibilitzar el que a priori són productes de baixa liquiditat com els pisos.

QUINS TIPUS DE PRODUCTES SOLEN TENIR MÉS O MENYS LIQUIDITAT?

No tots els llocs on poses els teus estalvis funcionen igual. Alguns són com un caixer automàtic obert 24h i altres com una caixa forta antiga la clau de la qual té un notari que està de vacances.

La liquiditat depèn de l'estructura del producte i de com de fàcil és trobar algú que el compri.

Aquí tens un exemple de productes basats en la seva liquiditat:

Els líquids estrella són els comptes remunerats, en els quals els diners estan disponibles a cada segon. Passa el mateix amb les accions d'empreses perquè moltes persones estan volent comprar.

D'altra banda, existeixen les trampes de sortida on els productes que semblen líquids tenen finestres de sortida, és a dir, només pots treure els diners quan ells ho marquen.

Les inversions privades, com els pisos, són inversions de cocció lenta. Poden donar molta rentabilitat però a molt llarg termini i si necessites els diners demà, no hi comptis.

QUINS RISCOS TÉ INVERTIR EN PRODUCTES DE POCA LIQUIDITAT?

Encara que invertir en productes de baixa liquiditat no és dolent, és important que ho tinguis en compte a l'hora de distribuir el teu capital. El problema no és el producte, sinó, no saber on t'estàs ficant.

La lletra petita d'aquest tipus de compromisos pot portar-te als següents riscos:

• Malvender i perdre diners. Ja que si tens una urgència, els teus diners estan atrapats i és possible que hagis d'acceptar un descompte sobre el valor real. Recuperes els teus diners, però et deixes una part pel camí.
• Penalitzacions. És similar a l'anterior, ja que pots treure els teus diners, però comporta una penalització brutal.
• Finestres de sortida que no arriben. Alguns fons et deixen sortir una o dues vegades a l'any. Aquesta dependència de dates fixes pot convertir un imprevist manejable en un malson si no tens clars els calendaris.

COM SABER SI LA LIQUIDITAT D'UN PRODUCTE ÉS ADEQUADA PER A TU?

La liquiditat és com la talla de sabates, si et queden grans vas fent tombs i si et queden petites et surt una ferida. Perquè això no passi, has de fer-te aquestes preguntes:

• Com de sòlid és el teu fons d'emergència? Si tens un matalàs que cobreixi les teves despeses de 6 a 12 mesos, pots permetre't el luxe d'invertir en productes menys líquids.
• Quin és el teu horitzó temporal? Si necessitaràs els diners a curt termini, opta per fons molt líquids. En canvi, si estàs invertint per a la teva jubilació, la liquiditat immediata no és vital i pots invertir en productes congelats que treballin per a tu durant anys.
• Quina estabilitat tens en els teus ingressos? Si tens una feina molt estable amb ingressos predictibles, pots permetre't immobilitzar una part més gran del teu capital, però si els teus ingressos són irregulars, decanta't per l'alta liquiditat.

En resum, un producte d'inversió no és bo ni dolent sinó que depèn de com encaixi en la teva vida.

QUÈ HAURIES DE REVISAR ABANS D'INVERTIR?

No oblidis fer una mica de detectiu abans de llançar-te. Entendre la liquiditat del que compraràs és tan important com entendre quant guanyaràs.

Hauries de saber quin és el termini de rescat. Això no és més que saber quants dies passen des que demanes els diners fins que t'arriba al compte.

També has de revisar quines són les comissions per reemborsament anticipat perquè, encara que alguns et deixin sortir quan vulguis, et cobren comissions si ho fas fora d'uns temps concrets.

Pel que fa a les finestres de sortida, també té el seu punt. Assegura't de quan són i no deixis que el calendari t'agafi per sorpresa.

Sempre és interessant saber la freqüència de valoració perquè així sabràs quant val la teva acció cada dia i evitaràs vendre a cegues.

Què passarà si ve una crisi gran és molt rellevant perquè, encara que el producte sigui líquid sobre el paper, quan tothom vulgui sortir alhora, et trobaràs amb una clàusula amb la qual no comptaves.

CONCLUSIÓ: PER QUÈ LA LIQUIDITAT POT CANVIAR PER COMPLET UNA DECISIÓ D'INVERSIÓ?

La liquiditat no és una cosa extra a tenir en compte a l'hora d'invertir, sinó que és un dels principals factors a tenir en compte. Invertir amb cap significa entendre que la rentabilitat et fa més ric, però la liquiditat et fa més lliure. A l'hora de manejar els teus diners, la flexibilitat és la teva millor estratègia perquè la vida cambia i per últim, tingues en compte que la coherència guanya a la codícia.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

A finals dels anys 90, l'economista Milton Friedman va anticipar l'aparició de formes de diners digitals que permetrien transferències directes sense intermediaris tradicionals. Les criptomonedes són una de les expressions actuals d'aquesta idea tecnològica i monetària.

El 2026, comprar la teva primera criptomoneda és caure pel forat del conill, com una mena d'Alícia al País de les Meravelles cypherpunk. No obstant això, un cop fet i abans de començar a recórrer nous camins, potser et preguntes: i ara què faig amb ella? Ho abordem en aquesta guia de cripto per a principiants.

Què fer després de comprar cripto per primera vegada

Comprar una criptomoneda significa que ara posseeixes un actiu digital. A diferència dels diners tradicionals, que emmagatzemes normalment en un compte bancari, aquest actiu existeix dins d'una xarxa descentralitzada. Un cop a les teves mans, pots:

• Emmagatzemar-lo.
• Transferir-lo.
• Posar-lo a treballar.

Opció 1: Mantenir

Alguns defensors de Bitcoin, com Michael Saylor, sostenen una visió a llarg termini basada en l'escassetat digital i en el potencial estructural de la xarxa. No obstant això, cada usuari avalua aquesta estratègia segons el seu propi context, objectius financers i tolerància al risc.

Què significa realment mantenir o hodlear

Mantenir o hodlear (de HODL) consisteix, en termes simples, a comprar criptomonedes i conservar-les durant mesos o fins i tot anys. No implica vendre amb freqüència ni intentar anticipar cada moviment del mercat.

L'horitzó temporal sol ser ampli. La lògica darrere d'aquesta estratègia és que, si el projecte en què has invertit té fonaments sòlids, el temps pot jugar a favor teu. Per això, no requereix una activitat constant ni un seguiment diari de preus.

💡 Sabies que... El terme HODL va sorgir el 2013 en un fòrum de Bitcoin, quan un usuari va escriure accidentalment «I am hodling» en lloc de «holding» per reafirmar-se en la seva posició a llarg termini durant un període d'alta volatilitat.

Per què algunes persones trien mantenir les seves criptomonedes

Una de les raons principals d'hodlear és que no totes les persones volen estar pendents del mercat diàriament. Mantenir els criptoactius fora de perill i amb visió de llarg termini sol encaixar amb els qui tenen altres prioritats més urgents: feina, estudis o projectes personals. Per això, prefereixen una estratègia que no exigeixi una presa de decisions constant.

Així mateix, també sol atreure perfils que confien en el desenvolupament tecnològic del projecte en què inverteixen i estan disposats a assumir una gran volatilidad com a part del procés. Bàsicament, no tracten d'optimitzar cada moviment de preu, sinó de participar en una narrativa més àmplia, amb un horitzó temporal definit i expectatives més realistes sobre els cicles del mercat.

Riscos i bones pràctiques d'hodlear

Economistes com Joseph Schumpeter van desenvolupar la idea de destrucció creativa. Aquesta indica que la introducció contínua d'innovacions genera períodes d'expansió seguits d'ajustos dins dels mercats.

Tenir en compte aquest context ajuda a comprendre millor el terreny que es trepitja. I és que el mercat cripto, encara en creixement i autoconeixement, no és una excepció a aquesta premissa i també comporta riscos:

• Volatilitat prolongada.
• Concentració excessiva en un sol actiu.
• Decisions impulsives davant caigudes o pujades ràpides del preu.

Algunes bones pràctiques habituals inclouen:

• Diversificar actius.
• Utilitzar carteres segures per a la custòdia, com les hardware wallets.
• Aplicar estratègies com el dollar-cost averaging (DCA), que consisteix a invertir quantitats fixes de forma periòdica.

💡 Sabies que... En cicles anteriors, Bitcoin ha experimentat caigudes del 70% abans de recuperar valor en fases posteriors. Aquest tipus de moviments ajuda a entendre per què la paciència és un element central en aquesta estratègia.

Opció 2: Comerciar i entendre els moviments del mercat

Comerciar amb criptomonedes implica adoptar un paper més actiu. En lloc de conservar l'actiu durant mesos o anys, l'objectiu és aprofitar els moviments de preu en períodes de temps més curts. Això requereix un major seguiment, més presa de decisions i una gestió constant del risc.

Moltes guies sobre com entrar en el comerç de criptomonedes se centren en eines tècniques de trading, però abans convé entendre el nivell de dedicació que exigeix. No es tracta només de conèixer indicadors, sinó d'acceptar que el mercat pot moure's amb rapidesa i que les decisions que prenguis tenen conseqüències immediates.

Què implica el trading amb criptomonedes

El comerç es pot abordar de diferents maneres, segons l'horitzó temporal i el grau d'implicació.

Moltes vegades s'aborda el comerç de criptomonedes per a principiants directament amb aquestes estratègies de trading. No obstant això, la realitat és una altra: es requereix aprenentatge progressiu. És necessari comprendre com funcionen les ordres de compravenda, les comissions i la liquiditat del mercat, a més de desenvolupar disciplina per cenyir-se al pla.

Per què algunes persones ho intenten

Algunes persones se senten atretes per la profunditat operativa que ofereix l'anàlisi i la interpretació dels gràfics de preus. Altres valoren la possibilitat de poder prendre decisions freqüents amb impacte real i poder ajustar la seva estratègia segons canvien les condicions del mercat. Així mateix, també influeix enormement la percepció que existeixen oportunitats en cada moviment a curt termini.

Riscos freqüents

El comerç comporta riscos que convé tenir presents:

• FOMO: comprar impulsat per la por de quedar-se fora d'una pujada.
• Venda per pànic: tancar posicions després d'una caiguda brusca sense analitzar el context.
• Sobreoperar: realitzar massa operacions sense una estratègia clara.
• Costos acumulats: comissions que redueixen el rendiment total.
• Dependència emocional del mercat: revisar el preu de forma constant pot augmentar la pressió psicològica.

Durant el col·lapse de FTX el 2022, molts usuaris van descobrir que a més del preu, és important comprendre com funcionen les plataformes i els riscos associats a custodis centralitzats.

Consells per començar de forma segura

Si estàs explorant com començar a operar amb criptomonedes, potser és una bona opció començar amb petites quantitats mentre et familiaritzes amb l'entorn. L'objectiu inicial no té per què ser maximitzar beneficis, sinó entendre com funcionen les ordres de compravenda en cada exchange, les comissions i les dinàmiques pròpies del mercat.

Algunes pràctiques prudents inclouen:

• Definir per endavant un límit de pèrdua per operació.
• Utilitzar comptes demo abans d'invertir diners reals.
• Registrar les operacions per revisar decisions passades.
• Evitar concentrar tot el capital en una sola operació.

Aprèn també sobre les eines de gestió de risc automàtiques, com el stop-loss i el take-profit. Aquestes permeten establir per endavant nivells automàtics de sortida per limitar pèrdues o assegurar guanys. Així mateix, aprofita tot el contingut formatiu que puguis, sempre contrastant la informació abans.

Opció 3: Fer staking: generar recompenses sense operar activament

L'staking se sol presentar com una estratègia intermèdia entre mantenir i comerciar. En lloc de vendre o comprar amb freqüència, aquí la idea és mantenir els teus tokens «en joc» dins de la xarxa per contribuir al seu funcionament i, a canvi, rebre recompenses.

Pot ajudar pensar-ho com una forma de «posar a treballar» les teves inversions sense necessitat d'aprendre com començar a comerciar amb criptomonedes. No és exactament el mateix que guanyar interessos en un compte d'estalvi (no hi ha garantia, i el valor del token pot variar), però la lògica general s'assembla: bloqueges o delegas actius i reps alguna cosa a canvi per participar en el sistema.

Què és l'staking de criptomonedes

En moltes xarxes, les transaccions es validen mitjançant un mecanisme anomenat Proof-of-Stake (PoS). En aquest cas, no es depèn d'ordinadors que competeixen consumint energia. La xarxa es recolza en usuaris que bloquegen o deleguen tokens. Gràcies a això, ajuden a validar operacions i mantenir la seguretat.

💡 Sabies que... Ethereum no sempre va utilitzar Proof-of-Stake. Fins al 2022 funcionava amb Proof-of-Work (PoW), basat en potència computacional. Després de la transició impulsada per Vitalik Buterin i la comunitat, la validació va passar a dependre de la participació econòmica en la xarxa.

Beneficis de l'staking

Aprendre com fer cripto staking pot resultar atractiu per diverses raons:

• Permet generar recompenses periòdiques sense necessitat d'operar activament.
• Contribueix al funcionament i la seguretat de la xarxa blockchain.
• Pot augmentar la teva quantitat de tokens amb el temps si reinverteixes les recompenses.

Convés veure-ho com una eina més dins de l'ecosistema. La recompensa existeix, però no està aïllada del risc del mercat.

Riscos potencials i precauciones

Abans de fer staking, és important entendre què estàs acceptant:

• Períodes de bloqueig: en alguns casos no pots retirar els teus tokens durant un temps.
• Slashing: si el validador comès errors o incompleix regles, hi pot haver penalitzacions.
• Variació de l'APY (Annual Percentage Yield o rendiment porcentual anual): la rentabilitat estimada pot canviar amb el temps.
• Caiguda del preu del token: fins i tot amb recompenses, el valor total pot baixar si el mercat cau.

Com començar a fer staking

Si vols aprendre com fer cripto staking, sol ajudar seguir un procés simple i ordenat:

1. Triar un exchange o moneder fiable, i entendre si ofereix staking bloquejat o flexible.
2. Revisar la taxa APY, les comissions i el temps de bloqueig (si n'hi ha).
3. Participar només amb tokens de projectes que comprenguis i consideris sòlids, evitant moure tot el teu capital a una sola opció.
4. Considerar l'staking líquid com a alternativa: permet participar i, al mateix temps, conservar més flexibilitat per sortir si ho necessites.

L'staking, per tant, no busca reaccionar al preu a curt termini, sinó participar en la xarxa amb un enfocament més estable i menys actiu.

Conclusió: Tres maneres d'abordar la inversió cripto

Després de comprar la teva primera criptomoneda, existeixen diferents maneres d'utilitzar-la. Mantenir implica paciència i una visió a llarg termini. Comerciar o tradear suposa més activitat i atenció constant al mercat. Fer staking permet participar en la xarxa i rebre recompenses sense necessitat d'operar de forma contínua.

Cada enfocament respon a objectius i perfils diferents. Comprendre les seves diferències pot ajudar-te a decidir amb més claredat quin tipus de relació vols tenir amb els teus criptoactius i quin nivell d'implicació encaixa millor amb tu.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Durant els últims anys, la inversió passiva ha passat de ser quelcom reservat a experts financers a convertir-se en una de les formes més populars d'invertir. I té sentit: molts inversors han descobert que, en comptes d'intentar "guanyar el mercat" com si fossin el protagonista d'El llop de Wall Street, pot ser més pràctic simplement acompanyar-lo.

Aquí és on entren en joc els ETF i els fons indexats. Ambdós busquen replicar índexs borsaris i oferir costos baixos, diversificació i simplicitat. A simple vista semblen gairebé bessons. Però, com passa amb els germans de moltes sitcoms, quan els coneixes bé descobreixes que tenen personalitats bastant distintes.

Les diferències no solen estar en el "què", sinó en el "com". I aquest "com" afecta l'experiència de l'inversor, la fiscalitat, l'operativa i fins i tot la manera com un es comporta davant del mercat.

En aquest article veurem les principals diferències entre ambdós productes i com triar l'opció més adequada segons el tipus d'inversor que siguis.

Què és un ETF?

Un ETF (Exchange Traded Fund) és un fons que cotitza a borsa i que pot comprar-se i vendre's igual que una acció. De fet, els anomenats exchange traded funds barregen característiques dels fons tradicionals i de les accions.

Imagina una bossa de llaminadures variades. Imagina que cada llaminadura és una empresa: hi ha Apple, Microsoft, Coca-Cola, Nvidia… En comptes de comprar cada llaminadura per separat, compres una participació de l'ETF i obtens exposició a tot el conjunt (a tota la bossa). La principal particularitat és que els ETF es negocien en temps real durant tota la sessió borsària. El seu preu canvia constantment segons l'oferta i la demanda, igual que passa amb les accions. Això aporta molta flexibilitat. Pots comprar, vendre o ajustar posicions en qualsevol moment del dia. És un poc com utilitzar una app de mobilitat compartida: entres, surts i et mous ràpid quan vols.

A més, els ETF solen tenir costos baixos i una gran varietat de temàtiques: índexs globals, tecnologia, energia, intel·ligència artificial, bons o fins i tot matèries primeres.

Què és un fons indexat?

Els fons indexats són fons d'inversió tradicionals que busquen replicar el comportament d'un índex mitjançant gestió passiva. En lloc d'intentar endevinar quines accions pujaran més, el fons simplement copia l'índex. Si replica l'S&P 500, compra les empreses de l'S&P 500. Si segueix l'MSCI World, fa el mateix amb aquest índex global. La gran diferència respecte als ETF és que no cotitzen a borsa en temps real.

Aquí no compres participacions durant el dia com qui compra entrades per a un concert. Les ordres s'executen al tancament del mercat segons el valor liquidatiu del fons, també conegut com a NAV (Net Asset Value). Això fa que el procés sigui més tranquil i automàtic. De fet, molts inversors utilitzen fons indexats com una mena de "pilot automàtic financer". És l'equivalent a programar una cafetera: un cop configurada, simplement va funcionant sola.

Els fons indexats estan especialment dissenyats per a l'acumulació a llarg termini i solen integrar-se molt bé amb aportacions automàtiques periòdiques.

ETF vs Fons Indexat: diferències clau

Aquí és on realment apareixen les diferències importants. Perquè encara que ambdós productes puguin replicar exactament el mateix índex, l'experiència per a l'inversor canvia força. És un poc com escoltar la mateixa cançó en mp3 o en vinil. La música és la mateixa… però la forma de consumir-la canvia molt. L'estructura afecta la liqüiditat, els costos, l'automatització i fins i tot com reaccionem emocionalment davant del mercat.

Negociació i liqüiditat

Negociació i liqüiditat

Els ETF es compren i venen durant tota la sessió borsària. Això vol dir que pots entrar al mercat a les 10:15, vendre a les 13:40 o reaccionar ràpidament davant moviments importants.

Els fons indexats funcionen d'una altra manera. Totes les ordres s'executen al final del dia segons el valor liquidatiu calculat després del tancament del mercat. Per a alguns inversors això és una limitació. Per a d'altres, una benedicció. Per què? Perquè elimina part de la temptació d'estar mirant el mercat cada cinc minuts com qui revisa compulsivament WhatsApp esperant el doble check blau.

Estructura de preus

En els ETF existeix un preu de mercat que fluctua contínuament. Aquest preu pot estar lleugerament per sobre o per sota del valor real dels actius del fons. En els fons indexats, en canvi, tots els inversors compren i venen al mateix valor liquidatiu diari. És un sistema més “estable” i menys exposat a moviments intradiaris.

Mínims d'inversió

Molts ETF poden comprar-se des del preu d'una sola participació. Si un ETF costa 50 euros, pots començar amb aquesta quantitat. En els fons indexats depèn de cada gestora. Alguns permeten entrar amb imports baixos i d'altres exigeixen mínims inicials més alts. Així i tot, la tendència actual és facilitar cada vegada més l'accés minorista.

Components de costos

Aquí convé mirar més enllà de la comissió visible. Els ETF solen tenir despeses de gestió molt baixes, però també poden incloure:

• Spreads de compra/venda
• Comissions del bròquer
• Costos operatius

En els fons indexats normalment no hi ha spreads perquè no cotitzen en mercat obert. Això sí, alguns fons poden tenir costos de gestió una mica superiors. La clau està a entendre el cost total i no quedar-se només amb el número més cridaner.

Eficiència fiscal

La fiscalitat és un dels punts on apareixen més diferències a Espanya. Els fons indexats permeten traspassos entre fons sense tributar immediatament pels guanys. Això facilita canviar d'estratègia sense passar per Hisenda en cada moviment. En els ETF, normalment cada venda genera un esdeveniment fiscal. Per a molts inversors a llarg termini, aquest avantatge fiscal dels fons indexats té molt de pes. És com canviar de carril a l'autopista sense haver de pagar peatge cada vegada.

Automatització i comportament d'inversió

Els fons indexats solen integrar-se molt bé amb aportacions automàtiques periòdiques. Això ajuda a construir disciplina i redueix la necessitat de prendre decisions constantment. Els ETF, en cotitzar a borsa, poden incentivar més operativa i moviments tàctics. I aquí entra un factor molt humà: com més fàcil és tocar botons, més temptació hi ha de fer-ho. Molts inversors acaben perjudicant la seva pròpia estratègia simplement per excés de moviment.

Com diu el refrany financer: “a vegades, la millor operació és no fer cap operació”.

Quin és millor per a diferents tipus d'inversors?

L'eterna pregunta. I la resposta real és bastant menys espectacular que els titulars de YouTube.

No existeix un guanyador universal. La millor opció depèn del perfil, de l'horitzó temporal i de com cada persona es relaciona amb la inversió.

Inversors automatitzats a llarg termini

Aquí els fons indexats solen tenir avantatge. L'automatització, la simplicitat i l'eficiència fiscal encaixen molt bé amb estratègies de dècades. Són ideals per a qui vol construir patrimoni sense estar pendent contínuament del mercat.

Inversors flexibles o tàctics

Els ETF brillen especialment en aquest terreny. Permeten reaccionar ràpid, ajustar posicions i accedir fàcilment a sectors o geografies concretes. Per a perfils més actius, la flexibilitat resulta molt atractiva.

Principiants

Aquí ambdós tenen punts forts. Els fons indexats solen ser més senzills des del punt de vista conductual. Els ETF, en canvi, ofereixen major accessibilitat i sensació de control. L'elecció moltes vegades depèn més de la personalitat que del producte.

Inversors de jubilació

En estratègies de jubilació, la fiscalitat i l'automatització solen afavorir els fons indexats. Malgrat això, alguns inversors utilitzen ETF per la seva liqüiditat i facilitat per gestionar retirades concretes.

COMPARATIVA SEGONS TIPUS D'INVERSOR

Inversors automatitzats a llarg termini

• - Ideal per a fons indexats
• - Automàtic
• - Simple
• - Fiscalment eficient
• - Per créixer sense dependre del mercat

Inversors flexibles o tàctics

• Ideal ETF
• - Ràpida reacció
• - Ajust de posicions
• - Accés fàcil a mercats concrets
• - Per a perfils actius

Principiants

• ETF o Fons indexats
• - Més facilitat amb els fons
• - Més accés i control amb els ETF
• - El producte guia l'elecció

Inversors de jubilació

• - Fons indexats o ETF
•  - Millor fiscalitat i automatització amb fons
• - Més liqüiditat i facilitat amb ETF

Casos d'ús de carteres al món real

Aquí és on les diferències deixen de ser teòriques i comencen a tenir sentit pràctic. Vegem algunes estratègies:

1. Estratègia de mitjana del cost en dòlars

Molts inversors utilitzen fons indexats per realitzar aportacions automàtiques cada mes. És una forma molt eficient d'invertir sense preocupar-se per intentar endevinar el “millor moment”. Com qui va omplint a poc a poc una vidriola sense mirar cada dia quant pesa.

2. Canvis d'assignació tàctica

Els ETF funcionen molt bé per ajustar ràpidament una cartera. Per exemple, augmentar l'exposició tecnològica o reduir posicions defensives. La negociació dia a dia permet molta més flexibilitat tàctica.

3. Cartera nucli-satèl·lit

Molts inversors combinen ambdós productes. Utilitzen fons indexats com a nucli estable de la cartera i ETF per a posicions més específiques o tàctiques. És un enfocament híbrid bastant habitual. Com tenir una dieta saludable entre setmana… i deixar espai per a la pizza del dissabte.

Conclusió

El debat sobre ETF vs Fons Indexats no té una resposta universal perquè ambdós productes comparteixen moltes virtuts i, al mateix temps, responen a necessitats distintes. Els fons indexats destaquen per automatització, simplicitat i eficiència fiscal. Els ETF ofereixen flexibilitat, liqüiditat i accés ràpid a multitud de mercats i estratègies.

En realitat, les diferències més importants no solen estar en la rendibilitat potencial, sinó en com encaixen amb el comportament i els objectius de l'inversor. Perquè al final, invertir no consisteix només a triar bons productes financers. També consisteix a triar aquells productes que ens permetin mantenir una estratègia coherent durant molts anys. I això, moltes vegades, té més a veure amb la psicologia que amb les matemàtiques.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Quan algú comença a invertir en ETFs sol fixar-se en coses bastant visibles: l'índex, la rendibilitat, les comissions o el nom del fons. Però hi ha una peça menys famosa —encara que molt important— que canvia bastant com funciona el producte per dins: el mètode de rèplica (o sigui, copiar el comportament d'un índex de referència per obtenir els seus mateixos resultats).

I aquí és on apareixen els dos grans protagonistes d'aquesta història: els fons físics i els sintètics. Tots dos busquen seguir el comportament d'un índex, sí, però ho fan de formes molt diferents. Un compra directament els actius. L'altre utilitza derivats financers per “imitar” el resultat.

És un poc com veure una pel·lícula basada en fets reals enfront d'una recreació feta per CGI. El resultat final pot semblar similar, però la producció ha estat molt diferent. I, com sol passar en finances (i a la vida), el “com” importa tant com el “què”.

Entendre aquesta estructura ajuda a comprendre millor els riscos, els costos i la precisió amb què l'ETF segueix el mercat. Perquè no tots els fons cotitzats es construeixen igual, encara que per fora semblin gairebé idèntics.

Què és un ETF

Un ETF (Exchange Traded Fund) és un fons cotitzat que intenta replicar el comportament d'un índex, una cistella d'accions, bons, matèries primeres o fins i tot sectors concrets del mercat. La gràcia de l'ETF és que barreja dos mons: funciona com un fons d'inversió, però es compra i ven en borsa igual que una acció. Això permet entrar i sortir fàcilment durant la sessió borsària. Imagina un carret d'anar a comprar ja preparat. En comptes d'anar agafant les llaunes de refresc o cervesa d'una en una, compres directament el “pack” que en conté unes quantes. Més ràpid, més còmode i normalment més barat.

Ara bé: l'ETF ha de trobar una forma de copiar aquest índex. I aquí entra el famós mètode de rèplica. Depenent de com ho faci, el fons serà més transparent, més precís o més complex. Dos ETFs poden seguir el mateix índex i així i tot funcionar de formes completament diferents per dins.

Què és un ETF físic

Els ETFs físics compren directament els actius reals que formen part de l'índex que volen replicar (o sigui, les llaunes). Si el fons segueix un índex borsari, adquireix les accions d'aquestes empreses; si segueix bons, compra bons. En altres paraules: aquí no hi ha dobles, efectes especials ni trucs de màgia financera. El fons posseeix realment allò en què inverteix.

D'això se'n diu rèplica física. I sol resultar bastant intuïtiva per a l'inversor mitjà, perquè és fàcil entendre què hi ha dins del producte. (Escolta!, llaunes, més fàcil, impossible). Ara bé, hi ha matisos. Alguns fons compren tots els actius de l'índex exactament en la mateixa proporció. Altres utilitzen una tècnica anomenada “mostreig”, on adquireixen només una part representativa per reduir costos (el “six pack” en comptes del “pack familiar”). En altres paraules, és similar a fer una llista de reproducció de Greatest Hits en comptes de descarregar-te tota la discografia completa. L'objectiu és sonar igual, però de forma més eficient. El principal avantatge d'aquest model és la transparència. L'inversor pot veure amb relativa claredat quins actius formen part de la cartera i com es comporten.

Què és un ETF sintètic

Els ETFs sintètics funcionen d'una manera bastant diferent. En lloc de comprar directament els actius de l'índex, utilitzen contractes financers anomenats swaps. Aquí l'ETF signa un acord amb una entitat financera —normalment un banc d'inversió— per intercanviar rendibilitats. El fons lliura el rendiment d'una cartera i rep a canvi el rendiment de l'índex que vol replicar.

Dit de forma senzilla: l'ETF no corre la cursa, però algú li promet donar-li exactament el mateix temps que el guanyador. D'això se'n diu rèplica sintètica. I encara que el nom soni una mica a laboratori secret de supervilans de Marvel, en realitat és una estructura molt habitual i regulada a Europa. Aquest model pot ser especialment útil en mercats complexos o difícils de replicar físicament. Per exemple:

• Matèries primeres 
• Mercats emergents 
• Índexs poc líquids 
• Estratègies molt específiques 

El gran avantatge és que el seguiment de l'índex pot ser extremadament precís. Però el preu que cal pagar és una estructura més complexa i un nou risc: la contrapart.

ETFs físics vs sintètics: diferències clau

Aquí és on realment se separen els camins. A simple vista, tots dos productes poden semblar idèntics perquè segueixen el mateix índex (posem l'IBEX 35) i es negocien igual en borsa. Però per dins funcionen amb motors diferents. Un seria com conduir un cotxe elèctric i l'altre un d'híbrid. Tots dos et porten al mateix lloc amb menys cost que un de gasolina… però no consumeixen igual ni reaccionen igual a la carretera.

La taula que veus adjunta ajuda a entendre una idea important: no existeix necessàriament una opció “millor” per a tothom. Tot depèn del mercat, de l'objectiu del fons i del perfil de l'inversor.

Transparència i visibilitat de la cartera

En un ETF físic sol ser bastant senzill veure quins actius hi ha dins del fons. Si replica el Nasdaq, veuràs accions tecnològiques. Si segueix l'Euro Stoxx, hi trobaràs grans empreses europees. En canvi, els sintètics poden mantenir una cartera de col·lateral completament diferent de l'índex que repliquen. I aquí és on molts inversors aixequen una cella. És com demanar una hamburguesa i descobrir que la cuina realment està preparant una altra cosa al darrere, encara que el sabor final sigui similar. No significa necessàriament que sigui pitjor, però sí més difícil d'entendre per a qui comença.

Tracking error i precisió

El tracking error mesura quant es desvia un ETF respecte a l'índex que intenta seguir. Els fons físics poden patir petites desviacions a causa de:

• Rebalancejos 
• Costos operatius 
• Dividends 
• Mostreig parcial 

Els sintètics, gràcies als swaps, solen aconseguir una rèplica més exacta. És una mica com utilitzar el GPS enfront de seguir un mapa de paper. Tots dos arriben al destí, però un sol desviar-se menys. Això sí: aquest avantatge depèn molt del mercat subjacent i del disseny del producte.

Costos i eficiència

Aquí, com en tants casos, no hi ha una resposta universal. Els ETFs físics tenen costos associats a comprar, vendre i rebalancejar els actius reals de l'índex. En mercats molt grans o no líquids, això pot resultar car. Els sintètics redueixen part d'aquesta fricció gràcies als swaps, encara que incorporen costos financers derivats d'aquests contractes. En alguns casos, l'ETF sintètic pot ser més eficient. En altres, no compensa la complexitat addicional. Com sol passar en inversió: el context mana.

Perfil de risc

El gran fantasma dels ETFs sintètics és el risc de contrapart. Si l'entitat financera que proporciona el swap incompleix les seves obligacions, l'ETF podria veure's afectat. La regulació europea obliga a limitar aquest risc mitjançant col·lateral i controls estrictes, però no desapareix del tot. En els ETFs físics, el risc està més lligat al mateix mercat, la liqüiditat dels actius o problemes operatius. Cap ETF no està completament lliure de risc. La qüestió és entendre quin tipus de risc ets capaç d'acceptar i assumir.

Avantatges dels ETFs físics

Els ETFs físics solen agradar molt perquè són fàcils d'entendre. El fons compra actius reals. Punt. Això aporta sensació de control i transparència, especialment en estratègies de llarg termini. Molts inversors conservadors prefereixen aquesta estructura perquè resulta més intuïtiva i menys “financera”. A més, funcionen especialment bé en índexs líquids i mercats desenvolupats. Per això solen ser l'opció més habitual per a carteres indexades tradicionals. A vegades, la inversió més còmoda no és la més sofisticada, sinó la més fàcil de comprendre.

Desavantatges dels ETFs físics

La principal limitació apareix en mercats difícils de replicar.

Si l'índex conté centenars d'actius poc líquids o cars de negociar, l'ETF pot tornar-se menys eficient i augmentar costos.

També pot aparèixer més tracking error si el fons utilitza mostreig parcial.

A més, alguns mercats emergents o matèries primeres resulten complicats de seguir únicament mitjançant la compra física d'actius.

Avantatges dels ETFs sintètics

Els ETFs sintètics destaquen per eficiència i precisió. Gràcies als swaps, poden seguir índexs complexos de forma molt ajustada i amb menys fricció operativa. També permeten accedir a mercats on la compra directa seria difícil o massa costosa. En certa manera, són com una “drecera financera” ben dissenyada. Per això solen utilitzar-se molt en:

• Matèries primeres 
• Estratègies apalancades 
• Índexs exòtics 
• Mercats emergents 

Desavantatges dels ETFs sintètics

La pega principal és la complexitat. Per a molts inversors minoristes, entendre exactament com funciona un swap no és senzill. I quan una cosa costa d'entendre, sol generar més desconfiança. També existeix dependència de l'entitat contrapart. Encara que la regulació europea és bastant estricta, el risc mai no desapareix completament. És una mica com pujar a un avió: les probabilitats de problema són baixes, però necessites confiar que tota l'enginyeria funcioni correctament.

Quan triar un ETF físic

Els ETFs físics solen encaixar millor en estratègies senzilles i a llarg termini. Si algú vol exposició estable a grans índexs borsaris i prioritza claredat i transparència, aquesta sol ser l'opció més natural. També funcionen molt bé per a inversors principiants que busquen entendre fàcilment què estan comprant. Quan triar un ETF sintètic

Els sintètics poden ser molt útils quan el mercat és complex o difícil de replicar directament. També tenen sentit quan l'objectiu és minimitzar el tracking error o accedir a estratègies més especialitzades. Això sí: convé dedicar uns minuts extra a entendre com funciona realment el producte abans d'invertir. Perquè, com deia Warren Buffett, “mai no invertais en una cosa que no entengueu”.

Conclusió

La batalla entre ETFs físics i ETFs sintètics no va realment de quin és “bo” o “dolent”. Va d'entendre quin mecanisme hi ha al darrere i què encaixa millor amb cada inversor. Els fons físics destaquen per transparència, senzillesa i exposició directa. Els sintètics brillen per eficiència, precisió i accés a mercats complexos. Tots dos poden ser eines excel·lents si s'utilitzen correctament. La clau està a mirar més enllà del nom de l'ETF i entendre com funciona realment el motor que porta dins.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Hauria d'aprofitar aquesta oportunitat d'inversió tan atractiva, o la deixo passar per ser massa arriscada? Aquest és un dubte habitual entre inversors que ja tenen una cartera rendible, però volen incrementar els seus guanys. I és un dubte lícit perquè estirar el fil de la rendibilitat també suposa augmentar el risc.

No obstant això, respondre a quan té sentit augmentar el risc de la teva cartera és... Depèn. Hi ha diversos factors que hi intervenen i que cal tenir en compte abans de fer el següent pas. Si vols saber quins són, pren seient que t'ho expliquem.

En quins casos pot tenir sentit augmentar el risc?

El risc d'inversió és com l'accelerador d'un cotxe: com més el premis, més probabilitats tens de sortir de la carretera. Això vol dir que assumir més risc pot multiplicar els teus guanys, però també et pot deixar fora de joc si no calcules bé el moment i les circumstàncies.

Aleshores, i encara que prémer l'accelerador pot ser intel·ligent en diversos escenaris, cal intentar fer-ho de forma estratègica.

Un dels principals escenaris on té sentit és en realitzar inversions a llarg termini. Quan hi ha un horitzó temporal ampli per davant, la volatilitat i les caigudes puntuals del mercat es converteixen en simples sots del camí, no en accidents fatals. El temps s'encarrega d'equilibrar pujades i baixades.

Per tant, si els diners que invertiràs no els necessitaràs a curt o mitjà termini i la teva decisió és estratègica, racional i conforme al teu nivell de tolerància al risc, augmentar el risc pot ser una bona opció.

Com influeix l'horitzó temporal en aquesta decisió?

La història dels mercats financers demostra que, a llarg termini, els actius més volàtils, com la renda variable, han superat consistentment els més conservadors.

Les crisi venen i van, però el mercat tendeix a recuperar-se i créixer. Un inversor que hagués mantingut la seva posició a borsa durant les últimes tres dècades hauria travessat diverses crisis importants, però també hauria multiplicat el seu capital.

Exemple: algú que va invertir en Bitcoin el 2013, quan valia menys de 100 dòlars, i va aguantar fins al 2021, va veure com la seva inversió es multiplicava per més de 600. No obstant això, va haver de suportar caigudes brutals del 80% o més pel camí.

En canvi, si aquest mateix inversor hagués buscat rendibilitat a curt termini, és probable que hagués venut en pànic durant la primera caiguda per no perdre més. I, per tant, s'hauria perdut tota la recuperació posterior.

El temps no només et dona marge per recuperar-te de les pèrdues, sinó que també et dona perspectiva per no prendre decisions impulsives en els pitjors moments.

Per què no convé augmentar el risc de cop?

Una altra clau a l'hora d'incloure aquest tipus de decisions d'inversió a la teva cartera és que la teva aversió al risc evolucioni. I això només s'acostuma a aconseguir mitjançant l'estabilitat financera i l'increment del risc progressiu i lògic.

Imagina que mai no has invertit, o que només ho has fet en productes com comptes remunerats. De sobte se t'acut que és una bona idea invertir gran part dels teus estalvis en productes volàtils com les criptomonedes o accions d'empreses emergents.

Què creus que passarà quan vegis la teva primera caiguda del 20% en una setmana? El més probable és que entris en pànic, venguis amb pèrdues i et quedi la sensació de "Per què vaig prendre jo aquesta decisió?".

La psicologia és una part important de la inversió que sovint se subestima. No n'hi ha prou amb tenir els coneixements tècnics o entendre els gràfics; també necessites tenir la fortalesa emocional per mantenir el rumb quan les aigües s'agiten.

I aquesta fortalesa no es construeix de la nit al dia, sinó que es desenvolupa gradualment, exposant-te a poc a poc a majors nivells de volatilitat.

Per això, l'estratègia més sensata és augmentar el risc de manera esglaonada, ja sigui augmentant progressivament el risc dels productes d'inversió o incrementant a poc a poc el percentatge de la teva cartera destinat a actius més volàtils.

Exemple: Comença destinant un 5 o 10% del teu patrimoni a inversions de més risc per observar com reacciones davant les fluctuacions del mercat. Si et sents còmode, vés augmentant aquest percentatge de forma gradual.

5 preguntes que t'has de fer abans d'augmentar el risc de la teva cartera

Perquè puguis posar en pràctica tot l'anterior d'una forma més senzilla, ràpida i conscient, t'aconsellem fer-te aquestes 5 preguntes, que t'ajudaran a reflexionar:

1. ¿Necessitaré aquests diners en els propers 5-10 anys?
   1. Si la resposta és SÍ, o fins i tot si hi ha un dubte raonable que els necessitis, augmentar el risc pot ser imprudent.
   2. Si la resposta és NO: pots començar a estudiar quins tipus de productes a llarg termini poden millorar la teva rendibilitat.
2. ¿Els meus ingressos són estables?
   1. Si la resposta és SÍ: l'estabilitat laboral i financera et donen la tranquil·litat necessària per augmentar el risc de les teves inversions.
   2. Si la resposta és NO: la teva major preocupació hauria de ser trobar una font d'ingressos estables abans d'augmentar el risc.
3. ¿Tinc un fons d'emergència?
   1. Si la resposta és SÍ: perfecte, tens una xarxa de seguretat que et permet assumir més risc.
   2. Si la resposta és NO: la teva prioritat número u hauria de ser construir un fons d'emergència equivalent a entre 3 i 6 mesos de les teves despeses mensuals.
4. ¿Puc dormir tranquil si la meva inversió cau un 20% demà?
   1. Si la resposta és SÍ: disposes de la maduresa emocional necessària per assumir més risc.
   2. Si la resposta és NO: probablement necessites treballar primer en la teva tolerància al risc, mantenint una estratègia més conservadora.
5. ¿Entenc realment en què estic invertint?
   1. Si la resposta és SÍ: estàs en condicions d'avaluar correctament el risc abans de prendre decisions.
   2. Si la resposta és NO: és probable que estiguis invertint per moda, per FOMO o seguint consells d'algú i sense criteri propi.

Quan no hauries d'augmentar el risc de la cartera?

Si la majoria de les teves respostes anteriors et diuen que no estàs preparat, llavors la resposta és clara: aquest no és el teu moment.

Augmentar el risc és una mala idea si necessitaràs aquests diners aviat, no tens estabilitat financera, no tens fons d'emergència, no suportes la idea de veure caure els teus actius i/o no entens en què estàs invertint. El millor és mantenir la teva cartera tal com està i esperar que sorgeixi una altra oportunitat.

Tampoc no hauries d'augmentar el risc si estàs travessant un moment d'eufòria del mercat o si et sents pressionat pel rendiment que estan obtenint altres inversors. Invertir perquè "tothom està guanyant diners" és una de les pitjors raons per prendre decisions financeres.

Quan la majoria de la gent entra al mercat per por de perdre's alguna cosa gran, sol ser senyal que hi ha una bombolla especulativa.

Conclusió: Com augmentar el risc de forma més raonable?

En les inversions, i igual que en altres aspectes de la vida, pots adoptar la filosofia d'aquell dit que et repetia la teva àvia: "A poc a poc i amb bona lletra".

Si no n'estàs segur, la millor manera d'augmentar el risc de la teva cartera és fer-ho de manera gradual, conscient i sempre respectant els teus límits personals i financers. Perquè forçar-te a fer una cosa que no va amb tu no et portarà a res de bo.

Informa't, aprèn, inverteix una mica aquí o allà i assegura't sempre que les teves inversions estan alineades amb els teus objectius. I d'aquesta manera, amb paciència, pràctica, formació i fins i tot ajuda d'experts, podràs anar dissenyant la teva pròpia fórmula d'inversió.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Warren Buffet, un dels inversors més cèlebres de la història, va dir en una ocasió: "Invertir no és arriscat. No saber el que estàs fent és l'arriscat". I és que invertir és més fàcil que mai i qualsevol pot començar fins i tot amb 50 €, també és més senzill posar-se en risc a causa de la complexitat i diversitat del mercat.

Bons de l'Estat, ETF, pla de pensió, criptomonedes… La varietat de productes és immensa i fins i tot aclaparadora. I si inverteixes en alguna cosa simplement perquè el teu amic te'l va recomanar i, segons ell, et donarà rendibilitats altíssimes, les probabilitats de perdre diners es multipliquen exponencialment. 

Per això, abans de col·locar els teus diners en qualsevol instrument financer, és fonamental que comprenguis com funciona realment aquest producte, quins riscos comporta i, sobretot, com encaixa amb les teves preferències. Si vols aprendre com saber si un producte d'inversió és adequat per a tu, en aquest article t'ho expliquem. 

Quins objectius has de definir abans de triar un producte?

El primer que has de saber és que tot producte d'inversió comporta un risc, fins i tot en aquells considerats com a segurs. Per això, abans de posar els teus diners en qualsevol lloc, has de tenir clar que el risc estigui alineat amb els teus objectius. 

Imagina que tens certa quantitat de diners disponible, però que en sis mesos els utilitzaràs per pagar l'entrada d'un pis. Tot i això, vols treure'n rendiment durant aquest temps. 

En aquest cas, invertir aquests diners en accions d'empreses tecnològues o en criptomonedes no té sentit. Aquests productes són altament volàtils i arriscats, la qual cosa significa que poden perdre valor en el moment més crític. Podries patir una caiguda del mercat i no tenir temps per recuperar-te abans de retirar els diners. 

Imaginem un altre escenari: estalviar per a la teva jubilació. Aquí, el teu horitzó temporal és de dècades, així que pots assumir més risc perquè el temps juga al teu favor. Una cartera diversificada amb fons indexats de renda variable, accions d'empreses sòlides o fins i tot una petita porció en Bitcoin podria ser perfectament adequada. 

Així que, en definitiva, el primer que has de comprendre és que el producte financer en el qual estàs a punt d'invertir és compatible amb els teus objectius vitals. Com més a llarg termini, més risc podràs assumir i viceversa.

Com influeix el risc en l'elecció del producte?

Un altre punt que has de tenir en compte és la teva tolerància al risc. Aquest concepte fa referència a la teva capacitat emocional i financera per suportar pèrdues sense que això afecti la teva qualitat de vida o et tregui la son. 

La rendibilitat i el risc solen estar directament relacionats: com més rendibilitat esperes obtenir, més gran serà el risc que hauràs d'assumir. I a la inversa, si el risc és baix, no pots esperar rendibilitats molt grans. 

La clau de tot això és trobar el punt exacte on et trobis còmode, aquell que et pugui oferir la rendibilitat esperada sense necessitat de patir en excés pel camí. 

Exemple: Com et sentiries si veus que la teva inversió estrella cau un 20% en un mes? Si la teva primera reacció seria entrar en pànic, vendre immediatament per frenar les pèrdues, llavors probablement aquest producte no és per a tu. Però si pots aguantar-ho perquè estàs segur que remuntarà, podria ser una bona opció. 

Per què importen el termini d'inversió i la liquidesa?

Molt relacionat amb el punt de l'objectiu, tenim uns altres dos conceptes que has de conèixer abans d'invertir: el termini de la inversió i la liquidesa. 

El termini d'inversió es refereix al temps que estàs disposat a mantenir els teus diners, mentre que la liquidesa es refereix a la facilitat amb què pots convertir la teva inversió en diners en efectiu sense perdre valor. Són dues cares de la mateixa moneda que defineixen el tipus de producte en què (per a tu) té sentit invertir. 

Imagina que comptes amb 10.000 € que no faràs servir en 5 anys. Pots invertir-los en un producte que ofereixi bona rendibilitat a llarg termini, fins i tot si t'ofereix poca o nul·la liquidesa. Això vol dir que els teus diners estaran bloquejats i que, si els vols retirar anticipadament, seràs penalitzat. 

Si aquests mateixos diners pots necessitar-los en 1 any, l'enfocament ha de ser completament diferent. Necessitaràs una inversió d'alta liquidesa que et permeti retirar els diners ràpidament i sense complicacions quan els necessitis. No només és important quant pots guanyar. També és important com i quan pots recuperar els teus diners. 

Quins costos i condicions has de revisar abans d'invertir?

En ocasions, a l'hora de parlar d'inversió, molts s'obliden dels costos que comporten. Parlem de comissions de gestió, comissions de custòdia, despeses d'entrada i sortida, comissions d'èxit, despeses corrents… Aquests poden tenir un gran impacte en la rendibilitat final. 

Per exemple, el trading d'accions a través de certs bròquers pot tenir comissions per operació que acaben menjant-se una part important dels teus guanys. O imagina un fons d'inversió que cobra un 2% anual de comissió de gestió: si la teva rendibilitat bruta és del 6%, en realitat només estaràs guanyant un 4% net. 

Per això, abans d'invertir, has de revisar SEMPRE totes les condicions del contracte i llegir la lletra petita. Així evitaràs sorpreses desagradables. 

7 senyals que t'indiquen que aquest producte no és per a tu

Triar el producte d'inversió més adequat per a tu i la teva situació financera no sempre és fàcil, però hi ha certs senyals d'alarma que t'haurien de fer pensar-t'ho dues vegades abans d'invertir. Aquí te'n deixem 7 de fàcils de detectar: 

1. No entens com funciona: que si TAE, TIR, rendibilitat anualitzada, derivats... Si no entens els termes tècnics ni el mecanisme que genera els beneficis del producte, no inverteixis.
2. Quan podré recuperar els meus diners?: si no et queda clar quan i com pots retirar els teus diners, o si hi ha penalitzacions per fer-ho abans d'hora, no hauries d'invertir fins a no tenir clara la liquidesa que ofereix.
3. El risc és massa per a tu: si la simple idea que la teva inversió perdi un 10% o més et genera ansietat, aquest producte supera la teva tolerància al risc. Inverteix només en allò que no et tregui la son. 
4. Prometen rendibilitats molt altes: si algú et promet rendibilitats del 15%, 20% o més a l'any sense risc, fuig. Al món de les inversions, no existeixen els miracles ni les fórmules miraculoses. 
5. Quant em cobraran realment?: si les comissions no estan clares des del principi, o si descobreixes que n'hi ha més de les esmentades, això és una red flag enorme. No hi posis els teus diners. 
6. Et pressionen per prendre una decisió ràpida: si qui t'ofereix el producte insisteix o et fa sentir que has de decidir ja o perdràs l'oportunitat de la teva vida, desconfia immediatament. 
7. Utilitzar diners que necessites: si un producte requereix que invertheixis diners que podries necessitar per a emergències o despeses bàsiques, definitivament no és per a tu. Inverteix únicament els diners que pots permetre't perdre sense que això comprometi la teva estabilitat.

Conclusió: Com prendre la decisió més adequada?

Amb tot això en ment, has de tenir clar que la rendibilitat no és l'únic punt important per triar un producte d'inversió. Els teus objectius, la teva tolerància al risc, el termini que tens disponible, la liquidesa que necessites i els costos associats són igual d'importants. Tots aquests factors han de treballar junts per crear una estratègia d'inversió coherent PER A TU.

No decideixis per moda, per pressió social ni expectatives irreals de rendibilitat. Decideix basant-te en les teves necessitats reals i en un anàlisi honest del que pots i no pots permetre't. Pren-te el temps necessari per investigar, fes preguntes i demana consell a experts que puguin ajudar-te a entendre millor la teva pròxima inversió. 

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

La inflació redueix a poc a poc el poder adquisitiu dels diners. Quan els preus pugen de forma sostinguda, tu i els teus diners perdeu capacitat de comprar. És per això que si inverteixes en el que sigui tendiràs a buscar actius que no perdin valor amb el temps. És en aquest punt on la comparació entre l'or i el Bitcoin pren rellevància i comença a cridar l'atenció del món financer (i de les persones que volen invertir en alguna cosa). Aquesta comparació ja està a la boca de tots (amb poc que estiguis al corrent del sector cripto te n'hauràs adonat).

L'or ha estat considerat tradicionalment el millor actiu per mantenir les teves inversions estables en moments de crisi o per combatre la inflació. El Bitcoin, en canvi, és una alternativa digital molt més recent, més volàtil però també amb major potencial de creixement. Els punts en comú entre l'or i el Bitcoin, tanmateix, són la seva oferta limitada i la seva relativa independència dels bancs centrals. Això sí, a la pràctica funcionen de formes molt diferents.

La pregunta que molts usuaris es fan avui és així de simple: què ens protegeix millor contra la inflació? La resposta no és senzilla perquè depèn de 1) el context econòmic, 2) l'horitzó temporal i 3) del perfil de risc de cada inversor.

Què significa protegir-se contra la inflació?

La inflació és l'augment generalitzat dels preus al llarg del temps. Quan la inflació puja, els diners perden poder adquisitiu, així que una mateixa quantitat d'euros permet comprar menys coses que abans. Ja t'hauràs adonat que la cistella de la compra és més cara avui que fa un any o dos. I les hipoteques. I els cafès. I els cotxes i les teles i els hotels i en general tot.

Protegir-se contra la inflació significa posseir actius que mantinguin el seu valor mentre la inflació es dispara. Aquest tipus d'actius es coneixen com a “actius refugi”. L'objectiu és evitar que el capital perdi valor real amb el temps. Al contrari que el vi, vaja.

Però no tots els actius reaccionen igual quan arriba un període inflacionari. Hi ha alguns actius que funcionen millor en entorns d'incertesa econòmica; i altres depenen del comportament del mercat o de l'apetit de risc general.

La inflació no afecta només a l'estalvi: també canvia la forma en què les persones inverteixen i protegeixen el seu patrimoni.

Per què es comparen l'or i Bitcoin?

La comparació entre or vs bitcoin sorgeix perquè ambdós actius comparteixen una característica fonamental: l'escassetat. L'or existeix en quantitats limitades a la natura. El Bitcoin existeix en quantitats limitades al món digital (ja que, recorda el seu sostre, no es generaran més de 21 milions d'unitats).

D'altra banda, ni l'or ni el bitcoin poden ser emesos lliurement per un banc central, cosa especialment rellevant quan puja la inflació o es produeixen més diners (dels físics).

Així que s'ha començat a anomenar el Bitcoin “l'or digital”. Perquè tant un actiu com l'altre poden actuar com a reserva de valor quan els inversors perden confiança en les monedes fiat (les de tota la vida). La comparació existeix, per descomptat, però l'or té milers d'anys d'història com a actiu financer i refugi, mentre que el Bitcoin no ha arribat a la seva majoria d'edat, la seva adopció està sent molt progressiva i encara travessa fases de gran volatilitat.

Com protegeix l'or contra la inflació?

A diferència dels diners físics, l'or no depèn de governs ni de polítiques monetàries. Això li ha permès mantenir valor quan les coses van malament. A més, l'or està acceptat a tot el món; el seu valor es reconeix internacionalment per part de bancs centrals, governs, institucions financeres i inversors. És per això que tots aquests actors acumulen reserves d'or com a part de les seves estratègies d'estabilitat financera.

En moments d'incertesa, molts inversors traslladen part del seu capital cap a aquest actiu perquè perceben que ofereix una major protecció davant la depreciació de les monedes tradicionals.

Per què l'or es considera un actiu refugi?

Tot i que el seu preu també fluctua, l'or és menys volàtil i (quan n'hi ha) les seves fluctuacions són menys brusques i més estables que les accions, les criptomonedes o altres actius considerats de risc.

D'altra banda, hi ha una demanda constant en alguns sectors: joieria, tecnologia, reserves institucionals… Això contribueix a reforçar la seva percepció com a refugi segur en moments de tensió econòmica.

Finalment hi ha la confiança històrica. L'or ha sobreviscut a crisis monetàries, canvis polítics i recessions durant segles, cosa que genera una sensació d'estabilitat difícil d'imitar.

Quins són els desavantatges de l'or?

El principal problema de l'or és el seu creixement, que sol ser més lent. Tot i que protegeix relativament bé davant la inflació, no genera molta rendibilitat a curt termini.

Després hi ha els costos associats a l'emmagatzematge, el transport o la custòdia. Invertir en or físic significa tenir en compte aspectes logístics i de seguretat, requisits que no tenen els actius digitals, perquè no són físics. La caixa forta de l'Oncle Gilito no és un ordinador. Si la seva fortuna fos per invertir en Bitcoins, no necessitaria aquesta caixa forta (i els maldecaps que li sol ocasionar).

I finalment, l'or no genera ingressos passius ni innovació tecnològica associada al seu desenvolupament, cosa que limita part del seu atractiu (si el comparem amb els nous actius digitals).

Com funciona Bitcoin com a cobertura contra la inflació?

Bitcoin va néixer el 2009 com un sistema financer descentralitzat que permet transferir valor sense intermediaris. El seu disseny inclou una oferta limitada i un mecanisme d'emissió decreixent conegut com a halving, que redueix progressivament la creació de nous bitcoins fins a aquest topall dels 21 milions que dèiem abans.

Aquesta escassetat programada és un dels principals arguments a favor del Bitcoin com a actiu de cobertura davant la inflació. A diferència dels diners tradicionals, no es pot imprimir indefinidament. A més, com que és completament digital, hi pots accedir des de qualsevol part del món o transferir al marge dels bancs i les entitats financeres centralitzades.

Què fa atractiu el Bitcoin per als inversors?

El major atractiu del Bitcoin és el seu potencial de creixement. Tot i que l'or ha mostrat estabilitat històrica, el Bitcoin ha registrat cicles de revalorització molt superiors durant determinats períodes.

També destaca per la seva accessibilitat. Qualsevol persona pot comprar Bitcoins des d'una aplicació mòbil. T'imagines que comprar lingots d'or i guardar-los fos igual de senzill?

La creixent adopció institucional ha reforçat, a més, la percepció que el Bitcoin ja no és una cosa fosca, de mafiosos i narcotraficants (o d'organitzacions malèfiques com Spectra o MAD) sinó un actiu financer legítim. Si empreses, fons d'inversió i fins i tot alguns governs han començat a incorporar-lo com a part de les seves estratègies d'inversió, per què no ho faràs tu mateix?

Quins són els riscos del Bitcoin?

El principal és la seva volatilitat. En curts períodes de temps, el seu preu pot pujar o baixar de forma abrupta. En segon lloc, com que és una cosa tan nova, encara està subjecte a possibles canvis regulatoris o legislatius. La incertesa normativa continua sent un dels factors que més afecten el mercat cripto.

Un altre aspecte important és que, a causa de la seva volatilitat, el Bitcoin no sempre es comporta com a refugi segur. Quan hi ha hagut crisis financeres ha caigut igual que altres actius de risc, cosa que li va atorgar aquesta imatge que en realitat no era gaire diferent de les accions o els diners corrents. Davant la inflació hi havia poca diferència.

Bitcoin pot oferir un gran potencial de creixement, però encara no ha aconseguit que sigui menys arriscat que l'or. L'Oncle Gilito s'ho estaria pensant (tot i el que li costa protegir la seva caixa forta dels Germans Beagle).

Or vs Bitcoin: diferències clau explicades de forma simple

Com ja hem dit, l'or i el Bitcoin avui dia es comparen constantment (o per ser més justos, el Bitcoin és qui es compara amb l'or). Però existeixen diferències molt importants entre ells (més enllà de la seva volatilitat o la seva capacitat de refugi).

L'or sol destacar per la seva estabilitat i confiança històrica. El Bitcoin, en canvi, s'associa amb altres valors com la innovació, l'escassetat programada i el potencial de creixement.

La principal diferència és que el Bitcoin és molt més sensible al sentiment del mercat i a l'especulació, mentre que a l'or tot això pràcticament no l'afecta.1Proposta d'imatge: taula diferències Or vs Bitcoin

Aleshores, quin funciona millor si hi ha inflació?

No existeix una resposta única (ni fàcil). El rendiment d'un i altre actiu depèn molt del tipus d'inflació, del context econòmic i del comportament dels inversors.

Quan hi ha incertesa global, crisis econòmiques o desconfiança en els mercats tradicionals, l'or sol funcionar millor perquè el seu comportament és més predictible (i està més estudiat perquè fa molt més temps que s'analitza aquest comportament).

El Bitcoin, d'altra banda, ha reaccionat molt positivament quan puja l'interès pels actius alternatius i descentralitzats, però en estar menys estudiat el seu comportament, encara no s'ha demostrat de forma consistent la seva funció com a refugi financer. Per això molts analistes distingeixen entre “actiu refugi” i “actiu especulatiu”. L'or encaixa més clarament en la primera categoria, mentre que el Bitcoin continua movent-se entre ambdues. (Dels actius especulatius, millor no en parlem, que ja et pots imaginar quins són i com afecten la teva butxaca).

És millor invertir en or o en Bitcoin?

Una vegada més, aquesta decisió depèn del perfil de l'inversor. Quin tipus d'inversor ets? Recordes l'article on parlàvem de la importància de traçar una estratègia d'inversió i no fer-ho a la babalà?

Els qui busquen estabilitat i menor volatilitat solen sentir-se més còmodes amb l'or. És una opció més conservadora i amb un comportament històricament més predictible. Mentre que el Bitcoin pot resultar més atractiu si ets dels que assumeixen riscos, toleren fluctuacions més intenses i creuen en el seu potencial creixement (que és molt més superior al de l'or).

També és veritat que per a molts inversors, la solució no passa per triar-ne un de sol. Una estratègia diversificada (de la qual ja vam parlar) pot combinar diversos actius dins d'una mateixa cartera. Així s'aconsegueix un equilibri entre estabilitat i potencial de creixement.

Diversificar no elimina el risc, però pot ajudar a reduir l'impacte de la volatilitat.

Pot Bitcoin substituir l'or en el futur?

La idea de bitcoin com a “or digital” ha guanyat força en els últims anys, especialment entre inversors joves i usuaris de l'ecosistema cripto. No obstant això, substituir completament l'or és un escenari complex. L'or compta amb milers d'anys d'acceptació global, suport institucional i confiança acumulada. I el Bitcoin encara està madurant. Com dèiem més amunt, la seva volatilitat i la incertesa regulatòria continuen sent grans obstacles per a la seva estabilitat.

Així que, per ara, el més raonable és entendre el Bitcoin com una alternativa complementària a l'or, no com un substitut directe. De moment.

Conclusió: quin actiu protegeix millor els teus diners?

Tant l'or com el Bitcoin poden actuar com a eines de protecció davant la inflació, però ho fan de formes molt diferents. L'or és un actiu a llarg termini; però el Bitcoin ara mateix, avui, és un actiu a més termini (sobretot per la seva joventut).

L'elecció entre or vs bitcoin depèn del perfil de cada inversor, del seu horitzó temporal i de la seva tolerància al risc. Els qui prioritzen estabilitat invertiran en or perquè continua sent una referència històrica com a refugi segur. Però els qui busquen exposició a la innovació i un potencial de creixement gegant, el Bitcoin representa una alternativa cada vegada més rellevant en el mercat financer actual.

En molts casos, l'opció més equilibrada pot no ser triar entre un o altre, sinó entendre quin paper pot exercir cada actiu dins d'una estratègia diversificada.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Venga recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Ethereum s'ha consolidat com un dels principals actius digitals del mercat cripto. Algunes de les seves característiques més diferencials, com els contractes intel·ligents, les aplicacions descentralitzades i l'staking, han convertit aquesta xarxa en una peça central del sector cripto. I a mesura que augmenta l'interès institucional, van apareixent noves formes d'incloure Ethereum en les nostres opcions d'inversió sense necessitat de comprar la criptomoneda directament.

En aquest context, els ETFs d'Ethereum han guanyat protagonisme com una alternativa més senzilla i regulada per a molts inversors. Però com sempre, aquesta evolució ha generat dubtes, suspicàcies i celles aixecades: ¿és millor comprar ETH (la denominació d'Ethereum al mercat cripto, és a dir, les criptomonedes) o invertir mitjançant un fons cotitzat?

Tot i que ambdues opcions permeten exposar-se al preu d'Ethereum, funcionen de manera molt diferent en termes de propietat, custòdia, costos i utilitat de l'actiu. Aquest article analitza com funcionen els ETFs d'Ethereum, quins avantatges i limitacions presenten i en què es diferencien de la inversió directa en ETH.

Què és un ETF d'Ethereum?

Un ETF (Exchange Traded Fund) és un fons cotitzat que replica el comportament d'un actiu o conjunt d'actius i que es negocia en borsa com si fos una acció. Els inversors poden comprar i vendre participacions del fons des d'un bròker tradicional sense necessitat de gestionar directament l'actiu.

En el cas dels ETFs d'Ethereum, l'objectiu és que en lloc de comprar ETHs directament en un exchange, l'usuari adquireix participacions d'un producte financer que, com dèiem, cotitza seguint el comportament de l'actiu.

Això significa que l'inversor pot beneficiar-se de les pujades o baixades d'Ethereum sense haver d'utilitzar wallets, claus privades o plataformes cripto. Per a molts usuaris tradicionals, aquesta simplicitat operativa representa un dels principals avantatges dels ETFs.

Peeeerò: no et confonguis, invertir mitjançant un fons cotitzat no equival a posseir realment ETHs. L'inversor té exposició financera a l'actiu, però no control directe sobre la criptomoneda. Un ETF d'Ethereum permet invertir en el preu de l'actiu sense necessitat de custodiar criptomonedes directament.

Tipus d'ETF d'Ethereum

No tots els ETFs d'Ethereum funcionen igual. Existeixen diferents estructures financeres que ofereixen exposició a Ethereum a través de diferents mecanismes. Comprendre aquestes diferències és important perquè afecta els costos, el risc i la precisió amb què el producte replica el preu de l'actiu.

A la pràctica, els inversors poden trobar ETF spot, ETF basats en futurs i altres productes cotitzats similars com ETP o ETN (més endavant els veurem tots al detall, no t'alarmis). Tot i que tots busquen oferir aquesta exposició a Ethereum, no ho fan exactament de la mateixa manera.

ETF d'Ethereum al comptat (spot)

Els ETF spot mantenen ETH real en custòdia per replicar directament el comportament de l'actiu. Explicat de manera més senzilla: quan el preu d'Ethereum puja o baixa, el fons reflecteix aquesta variació de forma relativament precisa. Aquest tipus d'estructura sol oferir una correlació més directa amb el preu real d'ETH, ja que el fons posseeix l'actiu subjacent. Per això, molts inversors consideren que els ETF spot representen la forma més transparent d'exposició indirecta a Ethereum.

A més, eliminen part de la complexitat tècnica associada a la compra directa de criptomonedes. L'usuari no necessita gestionar claus privades ni preocupar-se per la seguretat d'una wallet. I un altre però: aquests productes continuen tenint costos de gestió i limitacions importants, com que l'inversor no pot utilitzar l'actiu dins de l'ecosistema cripto ni accedir a operacions com l'staking o el DeFi (sobre aquestes operacions ja vam parlar en un article anterior).

ETF d'Ethereum basats en futurs

Els ETF de futurs no compren ETH directament. En lloc d'això, utilitzen contractes de futurs sobre Ethereum negociats en mercats regulats. Aquesta estructura introdueix diferències importants respecte al preu real de l'actiu. Els contractes s'han de renovar periòdicament i poden generar desviacions conegudes com a contango (quan el preu dels contractes de futurs és més gran que el preu de l'actiu) o backwardation (quan el preu del futur d'una matèria primera cotitza per sota del seu preu al comptat). En determinats escenaris, això provoca que el rendiment de l'ETF no coincideixi exactament amb el comportament d'Ethereum. A més, hi ha costos implícits associats a la renovació constant de contractes.

Tot i així, aquests productes han estat històricament més fàcils d'aprovar des del punt de vista regulador, especialment en mercats com els Estats Units.

Altres productes similars (ETP, ETN)

A Europa, molts productes cotitzats sobre criptomonedes no són ETF purs, sinó ETP (Exchange Traded Products) o ETN (Exchange Traded Notes).

Tot i que visualment s'assemblen als ETF i cotitzen de manera similar, hi ha diferències importants. Alguns ETN funcionen com a instruments de deute emesos per una entitat financera, mentre que altres ETP mantenen criptomonedes reals en custòdia per consolidar la seva posició. Aquesta distinció és rellevant perquè afecta el risc de contrapart, el tractament regulador i la protecció de l'inversor.

La confusió entre ETF, ETP i ETN és molt freqüent entre usuaris minoristes (persones com tu o com jo), especialment perquè moltes plataformes utilitzen aquests termes de manera intercanviable quan en realitat no ho són.

Com invertir en un ETF d'Ethereum pas a pas

Invertir en un ETF d'Ethereum és un procés relativament senzill i molt similar a comprar accions tradicionals des d'un bròker online. Tot i així, abans d'invertir convé analitzar (com sempre) diferents aspectes relacionats amb el risc, l'horitzó temporal i el tipus de producte.

Defineix la teva estratègia i tria el producte adequat

Abans d'invertir, és important definir quant de capital es vol destinar a Ethereum i quin paper tindrà dins de la cartera. No és el mateix buscar una exposició especulativa a curt termini que una posició estratègica a llarg termini. També convé decidir si es prefereix un ETF spot, un ETF de futurs o altres productes similars.

L'estructura del producte influeix directament en els costos, la volatilitat i la precisió de la rèplica del preu.

Selecciona un bròker i analitza l'ETF

El següent pas consisteix a triar un bròker que permeti accedir al producte. Una vegada localitzat l'ETF, és recomanable revisar informació com:

• Emissor
• Volum i liquiditat
• Comissió de gestió
• Mètode de rèplica
• Divisa del producte

Comparar aquests elements ajuda a evitar costos innecessaris i problemes d'execució.

Decideix l'import i executa la compra

Una vegada triat el producte, l'inversor ha de decidir quant de capital destinar i com entrar al mercat. Alguns usuaris prefereixen realitzar una única compra, mentre que altres utilitzen estratègies periòdiques per reduir l'impacte de la volatilitat.

L'operació sol completar-se buscant el ticker de l'ETF (el codi alfanumèric únic que identifica l'ETF), introduint el nombre de participacions i seleccionant el tipus d'ordre corresponent.

Supervisa la inversió i planifica la sortida

Després de la compra, convé fer un seguiment periòdic de l'ETF i comprovar que continua encaixant dins de l'estratègia general d'inversió. També és recomanable definir criteris clars de sortida (quan vendrem, parlant clar): presa de beneficis, rebalanceig o reducció de risc.

Tot i que els ETFs d'Ethereum simplifiquen l'operativa, continuen sent productes exposats a un actiu molt volàtil.

Avantatges d'invertir en ETF d'Ethereum

Els ETFs d'Ethereum han guanyat popularitat perquè faciliten l'accés al mercat cripto tant a inversors minoristes com a institucions. Un dels seus principals avantatges és la simplicitat. L'usuari pot invertir en Ethereum des d'un bròker tradicional sense utilitzar exchanges, wallets ni claus privades. També ofereixen un entorn regulat i familiar per als qui ja inverteixen en borsa. Això redueix part del pànic i la fricció psicològica que encara existeix al voltant de les criptomonedes.

Un altre avantatge important és la gestió de custòdia. L'inversor no necessita preocupar-se per la seguretat de les seves claus o l'emmagatzematge de l'actiu. A més, els ETF permeten integrar exposició a Ethereum dins de carteres tradicionals juntament amb accions, bons o altres actius financers.

Els ETF simplifiquen l'accés a Ethereum, especialment per a inversors acostumats als mercats tradicionals.

Desavantatges i riscos dels ETF d'Ethereum

Tot i que els ETFs d'Ethereum simplifiquen la inversió, també presenten limitacions importants.

La principal és que l'inversor no posseeix directament ETH, per la qual cosa no pot accedir a certes operacions com l'staking, el DeFi o les transferències blockchain. A més, els ETF inclouen comissions de gestió que redueixen parcialment la rendibilitat a llarg termini.

En alguns productes també poden aparèixer tracking errors, és a dir, diferències entre el rendiment de l'ETF i el preu real d'Ethereum.

Un altre aspecte rellevant és que l'usuari depèn completament de l'estructura financera i de l'entitat emissora del producte.

ETF d'Ethereum vs invertir en ETH: comparativa completa

Tot i que ambdues opcions ofereixen exposició a Ethereum, l'experiència d'inversió és molt diferent.

Propietat i control de l'actiu

Comprar ETH directament implica posseir realment l'actiu. L'usuari té control sobre les seves claus privades i pot moure els seus fons lliurement. En canvi, els ETFs d'Ethereum ofereixen una exposició indirecta: posseeixes participacions d'un fons, no ETHs reals. Això suposa una diferència important en termes d'autonomia i control financer.

Facilitat d'accés i experiència d'ús

Els ETF solen resultar més senzills per a usuaris tradicionals. Es compren des d'un bròker igual que qualsevol acció. Comprar Ethereum directament requereix utilitzar exchanges i, en molts casos, gestionar wallets. Per això, molts principiants prefereixen inicialment els ETFs abans d'entrar directament a l'ecosistema cripto.

Seguretat i gestió de riscos operatius

Amb un ETF, la custòdia queda en mans d'institucions financeres especialitzades. En la compra directa d'ETHs, l'usuari assumeix la responsabilitat de protegir les seves claus privades i evitar errors operatius. Aquesta diferència representa un equilibri entre comoditat i sobirania financera.

Costos i eficiència econòmica

Els ETF inclouen comissions de gestió permanents. La compra directa d'Ethereum sol implicar costos d'exchange, spreads i possibles retirades, però no necessàriament una comissió recurrent anual. El cost total depèn molt de l'horitzó temporal i de l'ús previst de l'actiu.

Utilitat de l'actiu i possibilitats de rendiment

Els ETHs permeten accedir a staking, aplicacions DeFi, NFTs i transferències blockchain. Però els ETF només ofereixen exposició financera al preu d'Ethereum i a les seves fluctuacions. Per això, la proposta de valor és molt diferent segons el tipus d'inversor.

Perfil d'inversor i casos d'ús

Els ETFs d'Ethereum solen encaixar millor en perfils que busquen simplicitat, regulació i una experiència similar a la inversió tradicional. La compra directa d'ETH sol atraure més usuaris interessats en l'ecosistema blockchain i en la utilitat pràctica de l'actiu. En alguns casos, ambdues opcions poden coexistir dins d'una mateixa estratègia d'inversió.

Conclusió

Els ETFs d'Ethereum representen una nova manera d'obtenir exposició financera a Ethereum sense necessitat de comprar i custodiar criptomonedes directament.

El seu principal avantatge és la simplicitat operativa i l'accés regulat des de mercats tradicionals. No obstant això, també presenten limitacions importants enfront de la compra directa d'ETH, especialment en termes de propietat, utilitat i control sobre l'actiu.

Invertir directament en ETH ofereix més autonomia i accés complet a l'ecosistema cripto, però també exigeix assumir una major responsabilitat en seguretat i gestió tècnica.

En última instància, ambdues opcions permeten exposar-se al creixement potencial d'Ethereum, però mitjançant estructures molt diferents. Triar entre ETF o compra directa dependrà del teu perfil de risc, del nivell d'experiència i de com vulguis relacionar-te amb l'ecosistema cripto.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Vingui recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Les caigudes del mercat solen disparar la por i la urgència però, quan les pantalles es tenyeixen de vermell, la rapidesa no sempre és sinònim d'eficàcia.

La clau de l'èxit, més que endevinar quan tocarà fons el mercat, és aprendre a distingir entre una reacció emocional reactiva i una decisió coherent amb el teu pla a llarg termini.

Quan la volatilitat augmenta, el cervell tendeix a simplificar la realitat. El fort desig de vendre que neix en tu és per aturar el dolor, un biaix conegut com a aversió a la pèrdua. Però abans de moure un sol euro, has de revisar la teva estratègia ja que, si el teu horitzó és a 10 o 20 anys, una caiguda puntual no t'ha d'afectar.

QUÈ ÉS EL PRIMER QUE HAS DE RECORDAR QUAN EL MERCAT CAU?

Les caigudes són símbol que el mercat funciona, encara que en principi no t'ho sembli. Precisament, la volatilitat, és el preu de l'entrada que paguem per obtenir rendiments. Si no hi ha moviment, tampoc hi ha creixement. Abans que l'ansietat t'emporti, has de tenir en compte tres pilars que t'ajudaran a mantenir la calma:

• Les caigudes són esdeveniments normals perquè els mercats no pugen en línia recta.
• Que hi hagi volatilitat no vol dir que la teva estratègia estigui malament.
• Torna als orígens de la teva estratègia i torna a pensar en el teu horitzó temporal. Valora també si ha canviat la teva tolerància al risc.

HAURIES DE VENDRE LES TEVES INVERSIONS QUAN EL MERCAT BAIXA?

Si no hi ha cap altre motiu més enllà que els preus simplement estan baixant, la resposta és NO. Fins i tot JP Morgan ho té clar.

El mercat fluctua i els preus poden recuperar-se. No obstant això, en el moment en què prems el botó de “vendre” aquesta fluctuació es converteix en una pèrdua definitiva. En ocasions, alguns inversors pensen que si venen quan el mercat cau, poden tornar a comprar quan tot es calmi. No obstant això, això requereix encertar 2 vegades, la primera a l'hora de sortir per evitar que la caiguda sigui total i la segona, a l'hora de tornar a comprar abans que els preus tornin a pujar.

Institucions com Fidelity i Schwab han demostrat que els dies de pujades més grans solen ocórrer immediatament després dels pitjors períodes de crisi. Per tant, si t'agafa el pànic i vens, és probable que perdis l'inici de la recuperació.

Per tant, la venda no és una resposta a la por sinó a un canvi en la teva realitat personal o un canvi d'objectius.

QUINES ACCIONS SÍ PODEN TENIR SENTIT DURANT UNA CAIGUDA DEL MERCAT?

Existeix una gran diferència entre vendre per por, impulsivament, o ajustar les veles per navegar millor, això és la gestió proactiva. Abans d'actuar canalitza la teva energia cap a decisions que reforcin la teva estratègia en lloc de destruir-la.

Pot ser un bon moment per revisar si la teva cartera segueix alineada amb el teu perfil de risc. Les caigudes solen canviar el pes dels actius i això pot obrir la porta a un rebalanceig. Aquest procés busca tornar a la distribució original, venent el que ha pujat més i comprant el que ha caigut.

Pot tenir sentit mantenir les aportacions periòdiques si el teu horitzó és a llarg termini. Revisar la liquiditat és quelcom també a tenir en compte. Els diners que puguis necessitar a curt termini no haurien d'estar exposats a la volatilitat del mercat.

Una caiguda pot ser un senyal per assegurar-te que tens prou coixí en actius segurs.

REVISAR L'ASSIGNACIÓ D'ACTIUS

Una caiguda forta pot alterar de forma significativa l'equilibri d'una cartera. Si la renda variable ha baixat amb força, el seu pes dins del conjunt pot haver-se reduït, mentre que altres actius passen a representar una proporció més gran de la desitjada inicialment.

Per això, revisar l'assignació d'actius no consisteix a anticipar si el mercat seguirà caient o si és un bon moment per comprar-ne més. Es tracta de comprovar si la cartera segueix reflectint el pla inicial segons el teu perfil de risc i el teu horitzó temporal.

Rebalancejar ajuda a evitar que les emocions de curt termini desviïn l'estratègia d'inversió perquè no vens per por, l'objectiu és tornar al punt d'equilibri inicial mantenint la coherència.

En aquest sentit, revisar l'assignació d'actius no és una aposta tàctica sobre el mercat sinó una forma ordenada d'assegurar que la cartera segueix complint la seva funció dins del pla financer global.

SEGUIR INVERTINT DE FORMA PERIÒDICA

Per a un inversor a llarg termini, mantenir aportacions regulars durant les caigudes del mercat pot ser una forma eficaç de preservar la disciplina. Quan la volatilitat augmenta, és habitual que la por porti a frenar decisions que, en condicions normals formen part del pla d'inversió.

Les aportacions periòdiques ajuden a evitar aquest bloqueig emocional. En lloc d'intentar identificar si el mercat ha tocat fons o si caurà més, l'inversor manté la seva estratègia. Aquest enfocament es recolza en la lògica del Dollar-cost averaging: invertir en quantitats fixes de forma regular redueix la dependència del moment d'entrada i suavitza l'impacte de la volatilitat al llarg del temps.

L'objectiu no és assumir que les caigudes són una oportunitat garantida sinó entendre que la consistència sol ser més robusta que l'intent d'encertar el timing. En mercats baixistes, seguir el pla periòdic permet mantenir l'exposició de forma gradual i evitar decisions impulsives.

COMPROVAR EL FONS D'EMERGÈNCIA I ELS DINERS QUE PODRIES NECESSITAR AVIAT

Una de les revisions més importants durant una caiguda no és dins de la cartera sinó fora, es tracta de comprovar la liquiditat disponible. En moments de volatilitat, tenir un fons d'emergència ben definit pot marcar la diferència entre poder mantenir una estratègia a curt termini o veure's obligat a vendre actius en un mal moment per cobrir despeses properes.

Aquest punt és especialment rellevant perquè les caigudes solen coincidir amb períodes d'incertesa. Si l'inversor necessita diners i no té reserves suficients, pot acabar fent vendes a pèrdues o renunciant a la recuperació posterior.

Gestores com Charles Schwab i Fidelity Investments insisteixen en aquest aspecte dins de les seves guies de planificació financera: separar clarament els diners de curt termini del capital invertit ajuda a reduir el risc i haver de desfer posicions en moments desfavorables.

A la pràctica, aquesta revisió no busca modificar l'exposició al mercat, sinó assegurar que l'estructura financera personal està ben organitzada. Un coixí de liquiditat adequat permet que la cartera compleixi la seva funció sense interferències.

QUINS ERRORS CONVÉ EVITAR QUAN EL MERCAT CAU?

Els errors més costosos no solen venir de l'estratègia en si, sinó de com s'executen les decisions sota pressió. La majoria són reaccions humanes comprensibles però que poden portar un impacte negatiu a la cartera.

Un dels més habituals és reaccionar emocionalment, és a dir, vendre actius simplement perquè la caiguda genera por. Un altre error habitual és intentar predir el terra del mercat. Esperar que toqui fons per tornar a entrar sona lògic però a la pràctica és extremadament difícil d'executar de forma consistent.

També és comú deixar-se portar per les veus alarmistes. En entorns d'estrès, proliferen opinions extremes que poden amplificar decisions impulsives.

QUAN UNA CAIGUDA SÍ POT JUSTIFICAR CANVIS A LA TEVA CARTERA?

No sempre cal aguantar i mirar cap a una altra banda. En alguns casos, una correcció forta pot funcionar com una prova d'estrès que revela problemes que no eren evidents en etapes de pujada.

Un dels motius més clars per reconsiderar la cartera és descobrir que el nivell de risc assumit era massa alt. Si la caiguda provoca una reacció emocional molt intensa o genera una pèrdua.

De fet, una pèrdua difícil de tolerar, pot ser un senyal que l'assignació d'actius no estava ben alineada amb la veritable tolerància al risc de l'inversor.

Un altre cas important apareix quan canvia la realitat personal. Si es detecta que els diners invertits es necessitaran abans del previst mantenir una exposició elevada a actius volàtils pot deixar de ser adequat. En aquest context, reduir el risc no és una reacció al mercat, sinó un ajust a un horitzó temporal més curt del que s'havia planificat inicialment.

També pot passar que la caiguda posi de manifest que la cartera mai va estar ben construïda per als objectius de l'inversor. A vegades, la composició inicial no reflectia correctament la capacitat d'assumir pèrdues o la necessitat d'estabilitat, i el cicle baixista simplement fa visible el desajust.

Aquest enfocament és coherent amb les recomanacions d'entitats com FINRA i gestores com Fidelity Investments, que emfatitzen la importància de mantenir la inversió alineada amb objectius, horitzó temporal i tolerància al risc. Els ajustos tenen sentit quan corregeixen un desajust estructural, no quan responen únicament a la volatilitat del mercat.

CONCLUSIÓ COM ACTUAR AMB MÉS CALMA DURANT CAIGUDES DEL MERCAT?

El més important no sol ser reaccionar ràpid sinó actuar amb criteri. La pressió del moment pot donar la sensació que cal fer alguna cosa però moltes de les millors decisions són precisament les que mantenen la coherència del pla inicial.

En lloc d'intentar anticipar el següent moviment del mercat, és més útil revisar els objectius d'inversió, assegurar-se que l'estratègia segueix alineada amb l'horitzó temporal i comprovar que l'exposició al risc segueix sent assumible.

Les caigudes no són tant un moment per improvisar, sinó per reforçar l'estructura de la inversió. En molts casos, la millor decisió no és la que busca aprofitar o evitar el mercat a curt termini sinó la que protegeix la coherència del pla a llarg termini enfront de les emocions del moment.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Vingui recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Sovint, els Hedge Funds i les Estratègies cripto acostumen a aparèixer junts i no és casualitat. Tots dos es mouen en allò que anomenem: inversió alternativa, que no és més que un univers més enllà dels típics dipòsits, accions o fons tradicionals. És important que tinguis en compte que no són el mateix, ni tan sols juguen en la mateixa categoria.

D’una banda, els Hedge Funds són com el vehicle d'inversió. Una estructura organitzada que reuneix els diners dels inversors per aplicar diferents estratègies als mercats.

D’altra banda, les estratègies cripto són una forma d'invertir. Es refereix a com decideixes moure't dins del món dels actius digitals.

QUÈ SÓN ELS HEGDE FUNDS EN TERMES SIMPLES

Explicat de forma clara, és com un fons d'inversió gestionat de forma activa, però amb molta més llibertat per decidir com invertir. Existeixen grans Hedge Funds al món i aquí pots veure quins són els més importants.

A Espanya, durant molt de temps, eren gairebé inexistents o poc rellevants, però a partir dels anys 2000, impulsats per inversors institucionals i noves tècniques de gestió, van començar a créixer amb força, sent un sector clarament en expansió que creix cada any de la mà de la banca privada i els grans patrimonis. Avui dia Espanya ja frega el centenar de Hedge Funds.

A diferència dels fons clàssics, que segueixen unes normes força marcades, un Hedge Fund pot moure's amb força flexibilitat. No només segueix el mercat, sinó que busca la rendibilitat en gairebé qualsevol escenari.

Per a això, utilitzen estratègies que van més enllà de comprar i esperar que el preu pugi. Algunes són les posicions llargues i curtes, per guanyar diners tant si un actiu puja com si baixa; també s'utilitza el Palancament (Apalancamiento), que consisteix a invertir utilitzant diners prestats per ampliar resultats. Aprofiten també les petites diferències de preu entre mercats o actius similars en una tècnica anomenada Arbitratge i, finalment, el valor relatiu, és a dir, comparar actius entre si per detectar oportunitats mal valorades.

No significa que siguin fons arriscats, sinó que són vehicles dissenyats per usar eines més sofisticades i menys convencionals que tenen menys limitacions operatives i més marge perquè el gestor apliqui el seu criteri.

La IA també ha arribat als Hedge Funds i encara que ja n'existeixen alguns que estan automatitzats directament, encara hi ha qui es resisteix a acceptar que la IA pot jugar un paper important en aquest camp, com afirmava fa poc el fundador del Hedge Fund Citadel, un dels més importants del món.

En resum, podem dir que els Hedge Funds busquen generar rendibilitat de formes més creatives i flexibles que els fons tradicionals.

COM ACOSTUMEN A FUNCIONAR ELS HEDGE FUNDS?

Aquí un equip professional, amb experiència en mercats, dissenya i executa les estratègies. Entre altres coses, són experts a buscar debilitats en les empreses que cotitzen amb la finalitat de trobar factors que fan que aquestes empreses entrin en fases baixistes per aprofitar-se d'això i generar rendibilitat.

Els Hedge Funds acostumen a tenir comissions més altes que els fons tradicionals. Hi ha estructures de “comissió de gestió” i “comissió d'èxit”. El que reforça la idea que el gestor està molt incentivat a buscar rendibilitat.

A més, no són productes oberts a tothom. Normalment, hi ha requisits d'entrada exigents, com un capital mínim elevat o criteris de qualificació de l'inversor. No estan pensats per al públic general, sinó per a inversors amb més capacitat financera o perfil professional.

Un altre punt clau és la liquiditat. A diferència d'un fons tradicional, on pots entrar o sortir amb relativa facilitat, en un Hedge Fund això pot ser més limitat. És habitual que hi hagi finestres específiques per retirar els diners o fins i tot períodes de bloqueig en els quals no es pot sortir.

Per tant, un Hedge Fund no es diferencia només per les seves estratègies d'inversió sinó també per una estructura més flexible, la seva gestió activa i les seves condicions d'accés i sortida restrictives.

QUÈ SÓN LES ESTRATÈGIES CRIPTO EN INVERSIÓ

A diferència de l'anterior, una estratègia cripto no és una estructura d'inversió en si mateixa, ni un fons o un vehicle financer normal. Més aviat és una forma d'exposar-se al mercat d'actius digitals i decidir com es vol participar-hi.1Dit de forma senzilla: mentre que el Hedge Fund és la caixa sobre la qual es gestionen els diners, l'estratègia cripto és la manera en la qual et mous dins del món cripto.

I aquesta manera de moure's pot adoptar diferents formes:

• Compra i manteniment (HODL): adquirir criptomonedes i mantenir-les a llarg termini amb l'expectativa de creixement. En base a això, el recent repunt de Bitcoin ha estat impulsat en gran part per estratègies d'acumulació a llarg termini per part d'inversors institucionals.
• Rotació de tokens: anar canviant posicions entre diferents criptos, segons oportunitats.
• Trading actiu: operar amb freqüència aprofitant moviments a curt termini.
• Arbitratge: aprofitar diferències de preu entre exchanges.
• Estratègies de yield: generar rendiments a través de staking, lending o protocols DeFi
• Exposició temàtica: invertir en sectors concrets de l'ecosistema cripto
• Gestió activa de cartera digital: combinar diverses idees

L'important aquí és entendre que estratègia cripto no defineix un producte concret, sinó un enfocament d'inversió flexible i adaptable dins de l'ecosistema d'actius digitals. El mercat està evolucionant cap a estratègies més complexes i automatitzades.

HEDGE FUNDS VS ESTRATÈGIES CRIPTO: EN QUÈ ES DIFERENCIEN?

Ja saps que no competeixen en la mateixa categoria, però la diferència principal és que un Hedge Fund és una estructura d'inversió i una estratègia és una forma d'invertir.

Estructura: Mentre que un Hedge Fund és una entitat organitzada, té gestors, regles, comissions i una forma definida d'operar, per la seva part una estratègia manca d'estructura. És simplement una manera d'actuar en el mercat digital que es pot aplicar de forma individual, dins d'una cartera o fins i tot dins d'un fons.

Univers d'inversió: Els Hedge Funds poden invertir en gairebé qualsevol cosa, accions, bons, derivats, divises, matèries primeres o cripto. En les estratègies només apareixen els actius digitals.

Liquiditat: En els Hedge Funds acostuma a ser limitada i regulada per les condicions internes, mentre que en cripto la liquiditat depèn de l'actiu i del mercat, tot i que moltes estratègies permeten entrades i sortides més ràpides.

Regulació: Els Hedge Funds operen sota marcs regulatoris específics que poden variar segons el país. En canvi, les estratègies poden existir en entorns més diversos.

Accés de l'inversor: invertir en un Hedge Fund requereix capital elevat i perfil qualificat, però les estratègies són més accessibles.

Forma de generar rendibilitat: els Hedge Funds busquen rendibilitat mitjançant gestió activa i estratègies sofisticades que poden combinar múltiples mercats i eines financeres. Les estratègies cripto, per la seva part, generen rendibilitat a través de la participació directa en l'ecosistema digital, ja sigui per revaloració de tokens, ingressos per staking, trading o participació en protocols.

Resum gràfic:

PER QUÈ NO CONVÉ CONFONDRE'LS?

Potser hi ha Hedge Funds que inverteixen en cripto o que fins i tot s'hi especialitzen. En aquest cas, un Hedge Fund pot executar estratègies cripto dins de la seva estructura. Però compte: això no significa que tota estratègia cripto sigui un Hedge Fund ni que usar estratègies cripto et converteixi en un vehicle d'inversió estructurat.

De fet, aquesta diferència no és només teòrica. En trobades del sector com el Funds Society Alternative Summit, celebrat recentment a Madrid, el focus acostuma a estar precisament en com estructurar la inversió: quins vehicles utilitzar, com gestionar el risc o com donar accés als inversors. És a dir, el debat gira al voltant del “com invertir”, des del punt de vista del producte, no tant de l'actiu concret. I aquí és on encaixen els Hedge Funds com a estructura, mentre que les estratègies cripto encaixen com a enfocament.

També apareix el problema. Confondre ambdós conceptes pot portar a expectatives bastant equivocades a l'hora d'invertir. Per exemple, algú podria assumir que una estratègia cripto té la mateixa estructura que un Hedge Fund. Encara que no necessàriament és així. Moltes estratègies poden ser tan simples com la gestió individual d'una cartera o tan variables com el mateix mercat digital en el qual operen.

De l'altra banda, també pot passar que un Hedge Fund és millor i gairebé més segur només per estar gestionat professionalment. I encara que és cert que tenen equips especialitzats, això no elimina el risc ni garanteix resultats. De fet, molts Hedge Funds utilitzen estratègies complexes que poden implicar palanquejament, derivats o exposició a mercats molt volàtils.1Confondre'ls pot afectar a tres coses clau:

• Percepció del risc real, pensant que tot té el mateix nivell de protecció o control.
• Les expectatives de rendibilitat, esperant resultats similars entre estructures molt diferents.
• Les condicions d'accés i liquiditat, assumint que es pot entrar o sortir igual en ambdós.

Entendre bé la diferència no és un detall acadèmic sinó que ajuda a avaluar millor on estàs invertint, què estàs fent realment amb els teus diners i quins tipus de riscos estàs assumint abans de prendre decisions.

CONCLUSIÓ: QUÈ ÉS EL MÉS IMPORTANT QUE HA D'ENTENDRE UN INVERSOR?

Si ho resumim tot de forma clara, la idea clau és aquesta: un Hedge Fund i una estratègia cripto no són el mateix, encara que a vegades s'assemblin en el discurs o s'esmentin junts en el món de la inversió alternativa.

Un Hedge Fund és un vehicle d'inversió alternativa amb estructura pròpia, gestionat per professionals i regles concretes.

Una estratègia cripto, en canvi, és simplement una forma d'invertir dins dels mercats dels actius digitals. Pot ser bàsica o molt sofisticada, individual o institucional, però no defineix per si mateixa una estructura financera tancada.

Sí, tots dos mons poden creuar-se, però això no els converteix en equivalents. Un és el vehicle i l'altre és l'enfocament.

El més important per a qualsevol inversor en aquest punt no és només saber en quin actiu estàs entrant, també has d'entendre, a través de quina estructura estàs invertint, quin nivell de liquiditat tens realment, quins costos estàs assumint i quin tipus de risc estàs acceptant a la pràctica.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Vingui recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Segons les últimes dades, entre el 22 i el 30 % dels moviments cripto del 2025 es van realitzar a través de cold wallets o carteres fredes. Es tracta d'una tendència creixent des del 2023 i que confirma una sensació: cada cop més usuaris estan preocupats per la seguretat de les seves criptomonedes.

Si a tu també et preocupa, és probable que estiguis pensant a utilitzar una cold wallet per protegir els teus estalvis cripto. Si és així, a més de donar-te la benvinguda al club, en aquest article respondrem les teves principals preguntes i farem una comparativa de les millors cold wallets del mercat

Què és una Cold Wallet i per què és important?

Una cold wallet o cartera freda és un dispositiu d'emmagatzematge físic de criptomonedes que no està connectat a internet. Tot i que, per ser exactes, en realitat emmagatzema la clau privada que et dona accés a elles.

A diferència de les hot wallets o carteres calentes, que romanen connectades a la xarxa i són més vulnerables a atacs cibernètics, les cold wallets mantenen les teves claus privades completament offline.

Una cold wallet és com una caixa forta digital: només tu tens accés físic a ella i, per tant, només tu pots fer servir les teves claus que et donen accés als teus actius digitals.

I quan tens una gran quantitat de criptos al teu haver, que a més no mouràs a curt termini, aquest tipus d'emmagatzematge es torna molt interessant, ja que elimina gairebé tots els riscos associats amb l'emmagatzematge online.

Sabies que... Entre 2 i 4 milions de bitcoins (uns 500 mil milions de dòlars al preu actual) podrien haver-se perdut per sempre? Aquesta xifra representa aproximadament el 20 % de tots els bitcoins que es minaran mai, i la majoria d'aquestes pèrdues es deuen a claus privades extraviades o a dispositius d'emmagatzematge danyats.

Tipus de Cold Wallets

A causa de la preocupació per la seguretat en el sector del món cripto, l'ús de les cold wallets és cada cop més gran. I això ha provocat que sorgeixin diferents tipus de dispositius per emmagatzemar claus offline.

Carteres de hardware

Les carteres de hardware són dispositius físics dissenyats per emmagatzemar criptomonedes de forma segura. Funcionen com a memòries USB avançades que guarden les teves claus privades en un entorn aïllat i protegit contra hackers, malware i virus.

Marques com Ledger, Trezor i KeepKey lideren aquest mercat, oferint solucions que combinen seguretat de nivell militar amb interfícies relativament intuïtives.

Aquests dispositius costen entre 50 i 200 euros, depenent del model i les funcionalitats que ofereixen. Tot i aquest cost, són l'opció preferida per inversors seriosos a causa del seu excel·lent equilibri entre seguretat, usabilitat i compatibilitat amb múltiples criptomonedes.

Carteres de paper

Encara que pugui semblar boig, també existeix una forma completament analògica d'emmagatzemar criptomonedes: les carteres de paper.

Són simplement un document físic (imprès o escrit a mà) que conté les teves claus públiques i privades, generalment en forma de codis QR per facilitar-ne l'ús. Són completament gratuïtes i no requereixen cap dispositiu electrònic, cosa que les fa immunes a fallades tècniques o atacs informàtics.

No obstant això, també són vulnerables al dany físic i poden ser robades si no es guarden en un lloc segur.

Carteres d'acer

Les carteres d'acer resolen el principal defecte de les de paper. Per fer-les més resistents i duradores, les claus es graven en plaques d'acer inoxidable.

Aquests dispositius són pràcticament indestructibles: resisteixen temperatures extremes de fins a 1.400 °C, són impermeables, no es corroeixen i poden suportar grans pressions sense deformar-se. Costen entre 50 i 150 euros, però tenint en compte la seva resistència i durabilitat, són sens dubte una bona inversió.

Sound wallets i emmagatzematge en àudio xifrat

Si et va semblar boig allò de les wallets de paper, les sound wallets o carteres de so ho són encara més. Aquest mètode, poc conegut, consisteix a convertir les teves claus cripto en arxius d'àudio xifrats que es poden emmagatzemar en CDs, cassets, vinils o fins i tot cintes d'àudio analògiques.

Les dades criptogràfiques s'oculten dins d'ones sonores, que a “primera oïda”, semblen soroll blanc o música distorsionada. No obstant això, emprant programari especialitzat, es poden desxifrar i veure que contenen tota la informació necessària per recuperar les teves criptomonedes.

Són molt difícils de hackejar i són resistents al pas del temps, encara que l'ús de programari de codificació augmenta la complexitat d'ús. A més, si per exemple, l'àudio està guardat en un CD i aquest es ratlla, podries no poder recuperar les claus.

Deep Cold Storage o emmagatzematge fora de xarxa total

El deep cold storage és el nivell més extrem de seguretat en l'emmagatzematge de criptomonedes. Aquí es combina seguretat física i digital: les claus s'emmagatzemen en un dispositiu físic, i al seu torn, aquest es guarda en llocs molt segurs.

Empreses especialitzades en custòdia de criptomonedes, com Xapo o Casa, ofereixen serveis de deep cold storage. Les ubicacions són variades: caixes fortes d'alta seguretat, búnquers reforçats ubicats en muntanyes suïsses o fins i tot antics refugis nuclears.

Com imaginaràs, aquest tipus de servei no és barat, per la qual cosa només té sentit si la teva inversió en cripto és molt elevada.

Avantatges i desavantatges de les Cold Wallets

Les cold wallets són una forma segura de guardar els teus actius digitals, ja que et donen control total i no depenen de tercers. Però també tenen desavantatges: no són tan còmodes per fer transaccions diàries, tenen un cost i poden danyar-se o perdre's físicament. Vegem més detalladament els seus pros i contres.

Seguretat màxima davant de hackejos

Una hot wallet és fàcil d'utilitzar, però està sempre connectada a internet, cosa que la fa vulnerable a hackers. Les cold wallets eliminen aquest risc en mantenir les claus privades offline, en dispositius amb xips segurs i tecnologia d'encriptació avançada, similars a les targetes bancàries modernes.

Fins i tot si connectes el teu hardware a un ordinador infectat, com que les transaccions se signen dins del dispositiu, és molt improbable que es vegin compromeses. Així, l'única manera per robar els teus fons seria robar-te el dispositiu físic i conèixer el teu PIN o frase de recuperació.

Control total sense intermediaris

Una cold wallet et converteix en el teu propi banc, eliminant per complet la necessitat de confiar en tercers per custodiar les teves criptomonedes. Ningú pot congelar el teu compte, imposar-te límits de retirada arbitraris o, en el pitjor dels casos, fer fallida i emportar-se els teus fons amb si.

En un exchange centralitzat com Binance o Coinbase, tècnicament no posseeixes les claus privades i depens que la plataforma funcioni correctament i no sigui hackejada. Amb una cold wallet tu ets l'únic custodi dels teus actius.

El mantra de la comunitat cripto "not your keys, not your coins" (si no tens les teves claus, no tens les teves monedes), reflecteixen molt bé la filosofia d'aquest tipus de wallets.

Sabies que... El 2022 l'exchange de criptomonedes FTX va col·lapsar després d'una crisi de liquiditat i la revelació de pràctiques comptables fraudulentes? Això va provocar la pèrdua de 8.000 milions de dòlars en fons, afectant més d'un milió de clients.

Custòdia ideal a llarg termini

Per a aquells que practiquen l'estratègia del HODling, és a dir, mantenir les seves criptomonedes a llarg termini sense fer cap moviment, les cold wallets són perfectes.

Com que l'objectiu és esperar que el valor dels teus actius s'incrementi amb el temps (mesos o fins i tot anys), no necessites l'accessibilitat immediata. Així que mentre esperes, el millor és dipositar-les en una cold wallet.

A més, aquesta manera d'emmagatzematge també et protegeix dels teus propis impulsos emocionals quan els preus fluctuen dràsticament. És win win de manual.

Limitacions en l'experiència d'ús

Per a aquells que prefereixen realitzar operacions freqüents amb les seves criptomonedes, les cold wallets poden resultar poc pràctiques.

Tingues en compte que cada vegada que vulguis moure els teus criptos, necessites connectar físicament el teu dispositiu de hardware, introduir el teu PIN, esperar que el programari se sincronitzi, verificar els detalls de la transacció i confirmar manualment cada operació.

Aquest procés és una mica pesat i lent, i molt més si el comparem amb la velocitat d'acció que ofereix una hot wallet o una app com la de Venga. Per això, per al dia a dia, no són l'opció més ideal.

Accés menys immediat als fons

Imagina que tens una caixa forta amagada al soterrani, amb un sistema de seguretat increïble i una clau que només tu posseeixes.

Aquesta seguretat és fantàstica, però si necessites alguna cosa d'aquesta caixa urgentment a les tres de la matinada, hauràs de baixar al soterrani, trobar la clau, obrir la caixa i recuperar el que necessites.

Amb les cold wallets passa una cosa semblant: la seguretat extrema ve acompanyada per una menor immediatesa en l'accés als teus fons. I això, en algunes situacions, pot generar fricció.

Anàlisi detallada: les millors cold wallets de l'any

Ara que ja saps què és una cold wallet, com funciona i els seus pros i contres, va arribar el moment d'analitzar les millors opcions del mercat.

A continuació et deixem una taula resum i seguirem amb l'anàlisi individual de cadascuna de les cold wallets seleccionades.

Material Bitcoin

Material Bitcoin és una cold wallet d'acer de fabricació espanyola i d'estil minimalista que permet gravar la teva adreça de la teva cartera Bitcoin i la teva clau privada, la qual pots ocultar amb un adhesiu de seguretat extraïble que ve inclòs al paquet.

Visualment és com una targeta de crèdit metàl·lica, compacta i discreta, que a més és molt resistent.

A la part davantera tindràs la teva adreça pública de Bitcoin, mentre que a la part posterior pots incloure la clau privada. També pots consultar el saldo i fer transaccions escanejant el codi QR directament des del teu smartphone. Hi ha diferents models que tenen un preu d'entre 69 i 299 €.

Ledger Nano X

Ledger Nano X és probablement una de les cold wallet cripto més populars del mercat.

Compatible amb més de 15.000 monedes diferents , aquest dispositiu francès permet guardar les teves claus privades offline i portar-les amb tu a on vulguis. A més, compta amb protecció antirobatori mitjançant PIN personalitzat de fins a 8 dígits.

Amb un disseny molt similar al d'una memòria USB prèmium, compta amb una pantalla OLED i connectivitat via USB-C i Bluetooth, cosa que et permet gestionar les teves criptomonedes tant des del teu ordinador com des del teu smartphone mitjançant l'aplicació Ledger Wallet.

Compta amb un xip d'alta seguretat i les transaccions s'aproven directament al dispositiu mitjançant la confirmació física a la seva pantalla, afegint una capa addicional de protecció contra programari maliciós. El millor de tot, el seu preu: tan sols 99 €.

Trezor Safe 5

Trezor Safe 5 és una altra de les opcions més reconegudes i respectades al món de les cold wallets. Aquest dispositiu emmagatzema les teves claus privades de forma completament offline i és compatible amb més de 9.000 criptomonedes diferents.

La seva pantalla tàctil a color de 2,4 polzades facilita la navegació pels menús i la verificació de les transaccions de forma intuïtiva i segura. A més, genera una frase de recuperació de fins a 20 paraules que actua com a suport d'emergència en cas de pèrdua o dany del dispositiu.

El sistema de seguretat inclou un xip certificat d'Element Segur EAL 6+ sense NDA i protecció mitjançant PIN. La connectivitat es realitza mitjançant USB-C i és compatible amb les principals aplicacions de gestió de criptomonedes com Trezor Suite, disponible tant per a ordinador com per a dispositius mòbils. El seu preu és de 129 €.

Keystone Pro 3

Keystone Pro 3 és una cold wallet de gamma alta que destaca pel seu enfocament en la privadesa i la seguretat mitjançant tecnologia air-gapped, és a dir, completament aïllada de qualsevol connexió a internet.

A diferència d'altres models, aquest dispositiu no compta amb Bluetooth ni WiFi, sinó que transmet totes les dades només via QR o targeta Micro SD.

Té pantalla de 4 polzades tàctil a color, ofereix una experiència d'usuari fluida i permet verificar totes les transaccions directament al mateix dispositiu.

És 100 % Open Source, inclou 3 xips de seguretat, lector d'empremta dactilar i és compatible amb més de 5.550 criptomonedes diferents. El seu preu està entre 150 i 250 €.

Coldcard Mk4

Encara que recorda a una petita calculadora, en realitat la ColdCard Mk4 és una de les cold wallets més segures del mercat. Dissenyada exclusivament per a Bitcoin, se centra en la seguretat i la privadesa.

Amb una petita pantalla monocromàtica i un teclat numèric físic, aquest dispositiu opera completament air-gapped per evitar qualsevol vector d'atac remot. També ofereix connexió per USB i NFC.

Incorpora un xip de seguretat de grau militar i permet la creació de múltiples PINs, incloent-hi un PIN de coacció que pot esborrar el dispositiu en cas d'amenaça física. El seu preu comença en 150 €.

Ngrave Zero

L'Ngrave Zero és una altra air-gapped wallet que té forma de mini tauleta. Amb una pantalla tàctil a color de 4 polzades i un certificat EAL7 (el més top del mercat), aquest dispositiu belga es posiciona com un dels més prèmium.

Per si no n'hi hagués prou, ofereix un mètode de recuperació únic: utilitza el sistema Graphene, que converteix la teva frase llavor en un patró gràfic gravat en una placa d'acer inoxidable de grau militar, pràcticament indestructible i immune al foc, l'aigua i la corrosió.

També inclou sensor d'empremta i PIN de 8 dígits i és compatible amb Rabby Wallet i Metamask. El seu preu comença en 389 €.

Cypherock

A diferència d'altres wallets que emmagatzemen la clau privada en un sol dispositiu, Cypherock divideix la teva clau privada en 5 fragments mitjançant el protocol Shamir Secret Sharing: un s'emmagatzema al dispositiu principal i els altres quatre en targetes independents que funcionen com a suport físic.

D'aquesta manera, necessites almenys 2 dels 5 fragments per recuperar la teva wallet, cosa que significa que fins i tot si perds el dispositiu principal i dues de les targetes, encara podràs accedir a les teves criptomonedes amb els fragments restants. Assegura que d'aquesta manera multiplica la seva seguretat x10.

El dispositiu principal compta amb una pantalla OLED, connectivitat USB-C, és compatible amb més de 18.000 criptomonedes i costa entre 99 i 250 €.

Tangem

Tangem és probablement la cold wallet més compacta, econòmica i portàtil del mercat (que inclogui certificat de seguretat EAL6).

Amb l'aspecte i mida d'una targeta de crèdit convencional, aquest dispositiu suís prescindeix per complet de pantalles o cables, funcionant únicament mitjançant tecnologia NFC en acostar-la al teu smartphone.

Ve en packs de 2 (50 €) o 3 targetes (65 €) que actuen com a suport entre si. La configuració inicial és extremadament senzilla: només has de descarregar l'app de Tangem al teu mòbil, escanejar la targeta amb el teu telèfon i crear la teva wallet en menys de 3 minuts.

Ledger Stax

Ledger Stax combina tecnologia d'avantguarda amb un disseny futurista inspirat en l'iPod i creat en col·laboració amb Tony Fadell, l'inventor de l'iPhone.

La seva característica més distintiva és la seva pantalla E Ink corba de 3,7 polzades que embolcalla el dispositiu. Ofereix una gran visibilitat excepcional fins i tot sota la llum del sol i una autonomia de bateria de diversos mesos.

D'altra banda, comparteix gestió i seguretat amb el Ledger Nano X. A més, permet apilar fins a 100 dispositius gràcies al seu disseny magnètic modular, cosa que resulta especialment útil per a usuaris amb múltiples carteres. És compatible amb més de 5.500 criptomonedes i el seu preu és de 399 €.

Ellipal Titan 2.0

Finalment, la cold wallet Ellipal Titan 2.0 s'acosta al disseny d'un smartphone o petita tauleta. Incorpora una pantalla tàctil a color de 3,97 polzades i un disseny robust fabricat en alumini de grau aeroespacial amb certificació IP65 contra pols i aigua.

Aquest dispositiu d'origen hongkonguès és completament air-gapped i inclou un xip anti-manipulació que esborra automàticament totes les dades si detecta qualsevol intent d'obertura física del dispositiu. És compatible amb més de 10.000 criptomonedes diferents i costa uns 200 €.

Com començar a utilitzar la teva cold wallet

Com veus, hi ha cold wallets per a tots els gustos, colors i preus. Algunes primen més la seguretat, altres combinen estètica i seguretat, i altres simplement ofereixen una wallet física econòmica, fàcil d'utilitzar i segura. Sigui quina sigui l'escollida, començar a utilitzar-la sol ser senzill:

1. Inicia i configura: desempaqueta el teu dispositiu, connecta'l al teu ordinador o smartphone segons les instruccions del fabricant. Durant aquest procés, el dispositiu generarà automàticament les teves claus i frase de recuperació, la qual hauràs d'anotar i guardar en un lloc segur.
2. Protegeix i comença: actualitza el firmware si cal abans de començar a utilitzar-lo i comença a transferir les teves criptomonedes des d'exchanges o des d'altres wallets a la teva nova cold wallet. Recorda fer una transferència de prova per veure que tot funciona bé.
3. Guarda-la en un lloc segur: completada la transferència, guarda el dispositiu en un lloc segur i protegit (en un lloc diferent al de la frase de recuperació). Si tens una caixa forta o un lloc resistent al foc i a l'aigua, millor que millor.

Posa una cold wallet a la teva vida

Si vas de debò amb això de les cripto i la teva estratègia inclou actius a llarg termini, la millor manera de mantenir-les fora de perill és utilitzant una cold wallet. Quina és la millor? Doncs aquella que ofereixi les garanties de seguretat i mètodes de recuperació que necessites i compatibilitat amb les teves criptomonedes favorites.

Una cold wallet simple, una més avançada, més minimalista... no importa quin sigui el teu estil. El més important és que sigui segura i que s'adapti a la teva filosofia. Esperem que aquesta guia t'ajudi a decidir-te i, sobretot, que comprenguis com és d'important que els teus actius digitals estiguin sempre fora de perill. Venga!

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Vingui recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

El 2025, el món cripto va patir robatoris per valor de 4.000 milions de dòlars, la qual cosa suposa un augment del 34 % respecte a l'any 2024. Aquestes dades, més que alarmar-te, han de recordar-te una cosa: protegir els teus actius digitals, i per tant, la wallet o moneder que els custodia, és imprescindible.

Les hot wallets i cold wallets són les principals opcions per a guardar les teves criptomonedes i t'ofereixen diferents característiques per mantenir-les fora de perill. Així, conèixer totes dues opcions és clau a l'hora de prendre decisions i dir quin tipus de wallet és la més adequada en cada ocasió. Si tens dubtes, en aquest article t'expliquem tot el que necessites saber.

Què és una wallet cripto i per què és tan important?

Una wallet cripto és una eina digital que permet emmagatzemar, enviar i rebre criptomonedes de forma segura.

A diferència d'un moneder tradicional que guarda bitllets físics, una wallet no emmagatzema realment les criptomonedes en si, sinó les claus privades que et donen control i demostren que ets propietari legítim dels teus actius a la blockchain.

Pensa en això com un moneder tancat amb clau: la wallet és el cadenat i la teva clau privada és l'única clau que pot obrir-lo. És, per tant, el que dona seguretat als teus diners i el que permet que ningú pugui robar-te les teves monedes.

Perdre o que et robin aquesta clau privada significa perdre l'accés als teus fons de forma permanent, sense possibilitat de recuperació. Per això és fonamental entendre com funcionen els diferents tipus de wallets i triar l'opció que millor s'adapti a les teves necessitats de seguretat i ús.

Què és una hot wallet?

Una hot wallet és un tipus de moneder cripto que està connectat a internet de forma permanent. Això significa que pots accedir-hi en qualsevol moment des del teu ordinador, smartphone o tablet. Les teves monedes, o millor dit, les claus que et donen accés a elles, es guarden online.

Aquest tipus de wallets són molt pràctiques per al dia a dia, ja que permeten manejar les teves criptos d'una manera ràpida, còmoda i senzilla.

Tipus comuns de hot wallets

Al seu torn, també has de saber que hi ha diferents tipus de hot wallets, diferenciant principalment entre:

• Apps mòbils: aplicacions que pots descarregar en el teu smartphone, com Trust Wallet, MetaMask Mobile o Coinbase Wallet. La instal·les al teu mòbil, et dones d'alta, crees el teu compte i ja pots començar a operar.
• Desktop Wallets: programes que s'instal·len directament en el teu ordinador, com Exodus o Electrum. Funcionen igual que les apps, encara que algunes ofereixen funcionalitats més avançades.
• Extensions de navegador: petits complements que s'integren en navegadors web per operar fàcilment. MetaMask és l'exemple més popular.
• Wallets d'Exchanges: plataformes cripto com Venga integren wallets pròpies on pots guardar les teves criptomonedes directament a la plataforma. Són les més senzilles d'usar per a principiants.

Principals avantatges de les hot wallets

• Comoditat: pots accedir a les teves criptomonedes des de qualsevol lloc, ja sigui des de la comoditat de casa teva o des de la platja.
• Accés: i a més, pots fer-ho des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet, per exemple, un portàtil, smartphone o tablet.
• Rapidesa: l'accés és instantani, la qual cosa et permet realitzar transaccions en qüestió de segons. Pots comprar, vendre, intercanviar o transferir criptos fàcilment.
• Responsabilitat compartida: si optes per una hot wallet d'exchange, aquest podrà ajudar-te a recuperar l'accés a les teves criptomonedes en cas que ho necessitis.
• Integració amb serveis: moltes hot wallets es connecten directament amb exchanges, plataformes DeFi i aplicacions descentralitzades, la qual cosa facilita les operacions.

Desavantatges de les hot wallets

• Sempre online: el seu principal avantatge també comporta riscos. En estar constantment connectades a internet, les hot wallets són més vulnerables a atacs de hackers, malware i phishing.
• Dependència de tercers: en el cas de les wallets d'exchanges, el control i la responsabilitat són compartits. Si la plataforma pateix un hackeig, tanca o té problemes tècnics, podries perdre temporalment o fins i tot permanentment l'accés als teus fons.

Com funcionen les Cold Wallets i per què es consideren més segures?

Les Cold Wallets són dispositius físics d'emmagatzematge de criptomonedes que no estan connectats a la xarxa. Aquest tipus de wallets manté les teves claus privades completament offline, la qual cosa les fa pràcticament immunes als atacs cibernètics.

És com guardar els teus diners en una caixa forta física en lloc de deixar-lo en un compte bancari online: encara que sigui més complicat usar els teus diners, està molt més protegit contra robatoris.

Quan necessites realitzar una transacció, l'operació es signa dins del mateix dispositiu cold wallet i després es transmet a la xarxa per a la seva execució. Tu tens sempre el control total.

Tipus comuns de Cold Wallets

Igual que passa amb les hot wallets, també hi ha diferents tipus de cold wallets. Distingim entre:

• Hardware wallets: visualment són com una memòria USB, però dissenyades només per emmagatzemar claus privades de forma segura.
• Paper wallets: són literalment un tros de paper on s'imprimeixen les teves claus privades i públiques. Encara que pugui semblar insegur, l'única forma de robar-te les teves claus seria el robatori físic.
• Steel wallets: són com les paper wallets però fabricades en metall resistent on es graven les teves claus privades o frases de recuperació. Són resistents al foc, a l'aigua i al pas del temps.
• Air-Gapped Wallets: són dispositius electrònics que utilitzen mètodes alternatius de comunicació com codis QR o Bluetooth per transferir informació de transaccions sense necessitat de connexió a la xarxa.

Avantatges de les cold wallets

• Seguretat: en estar sempre offline, el risc de robatori mitjançant mètodes habituals de hackeig es redueix pràcticament a zero.
• Control total: tu ets l'únic custodi de les teves claus privades. Ningú més té accés als teus fons excepte tu mateix.
• Protecció contra fallades de plataforma: en no dependre de ningú, els possibles hackeig o fallades de tercers no t'afectaran mai.

Desavantatge de les cold wallets

• Incomoditat: operar amb una cold wallet és més lent i requereix més passos que amb una hot wallet, ja que sempre has d'usar el teu dispositiu físic
• Cost: les hardware wallets de qualitat costen entre els 50 i els 200 euros o més. Les hot wallets solen ser gratuïtes.
• Riscos físics: si perds, danyes o et roben el dispositiu físic, i no tens la frase de recuperació, perds l'accés a les teves criptomonedes.
• Independència: tenir el control total de les teves claus també significa que ets completament responsable de la seva custòdia. Ningú et pot ajudar a recuperar-les.

Hot Wallets vs. Cold Wallets: Quines són les principals diferències?

Mentre que les hot wallets estan permanentment online i permeten un accés immediat i còmode a les teves criptomonedes, les cold wallets romanen offline, prioritzant la seguretat màxima sobre la comoditat d'ús. Això fa que operar amb elles tingui els seus pros i contres.

Quan hauries d'usar una Hot Wallet i quan una Cold Wallet?

Aleshores, què és millor, usar una hot wallet o una cold wallet? Doncs la resposta és depèn.

Si necessites un moneder per moure les teves criptos diàriament, d'una manera pràctica i senzilla, el millor és optar per una hot wallet. Són perfectes per operar i fer transaccions del dia a dia, com per exemple fer trading o enviar pagaments. És com usar efectiu o una targeta de dèbit.

En canvi, quan es tracta de quantitats importants de criptomonedes que planejes mantenir a llarg termini, la cold wallet és l'opció més recomanable. Prioritza la seguretat enfront de la comoditat. Són ideals per guardar criptomonedes amb la intenció de mantenir-les sense realitzar operacions.

Conclusió: Com construir una estratègia d'emmagatzematge cripto segura i equilibrada

Com veus, cap wallet és millor que una altra, sinó que ofereixen característiques complementàries que pots combinar per mantenir les teves criptos segures.

Per operar diàriament de forma segura, el millor és optar per una hot wallet d'una plataforma com Venga. Et dona accés immediat a les teves criptomonedes amb mesures de seguretat robustes i una interfície intuïtiva. La fiabilitat és altíssima i, si s'usa amb cap, el risc es redueix moltíssim.

Tens una quantitat important de criptomonedes que no penses moure durant un temps? Transfereix aquests fons a una cold wallet i mantén-los segurs davant de qualsevol circumstància.

La clau de tot això: crear la teva pròpia estratègia prioritzant sempre la seguretat sense renunciar a la practicitat quan sigui necessari. Així, combinant totes dues opcions, trobaràs l'equilibri i les teves criptomonedes estaran sempre fora de perill.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Vingui recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Si has arribat fins aquí, segurament has sentit a parlar del món de les criptomonedes i et sonen termes com Capa 1 o rollups, però no els tens del tot clars. T'ho expliquem perquè ubiquis conceptes sense complicacions.

QUÈ SÓN LES BLOCKCHAINS DE CAPA 1 i CAPA 2 i COM FUNCIONEN JUNTES?

Ja saps que quan parlem de Blockchain, hem de diferenciar entre el que anomenem Capes. Les Blockchains de Capa 1 són les xarxes principals i pràcticament la base de tot, on es validen les transaccions i es manté la seguretat del sistema. Uns exemples clars d'aquest segment que segur coneixes són Bitcoin o Ethereum. Són segures i ràpides, però quan hi ha molt de volum es tornen lentes i cares.

Aquí, entren en joc les blockchain de la Capa 2. Aquestes es construeixen al damunt de la Capa 1 per fer-la més eficient. Alguns exemples són Polygon o Arbitrum.

Si ens imaginem un mapa de carreteres, la Capa 1 es pot comparar amb una autopista mentre que la Capa 2 seria una via de servei que descarrega la carretera principal.

QUÈ SÓN LES CAPES DE BLOCKCHAIN I PER QUÈ EXISTEIXEN?

Parlar de Capes, és simplement referir-se a com s'organitza tota la tecnologia en diferents nivells perquè funcioni millor.

Quan es van dissenyar les primeres Blockchain com Bitcoin, la principal prioritat era la seguretat, seguida de la descentralització. Quan hi ha molt de trànsit, es tornen lentes, les comissions pugen i no escalen bé. És necessari optimitzar.

Segons dades recents, les solucions de Capa 2 han arribat a processar més transaccions que la pròpia xarxa principal d'Ethereum, com explica aquesta anàlisi sobre el creixement de la capa 2.

PER QUÈ LA INFRAESTRUCTURA BLOCKCHAIN NECESSITA MÚLTIPLES CAPES?

Més que un caprici, és una necessitat per tenir un sistema escalable, funcional i atractiu.

Bitcoin només pot processar unes poques transaccions per segon. Quan va arribar Ethereum i va afegir els Smarts contrats, el sistema es va expandir en permetre la creació d'aplicacions descentralitzades, però això també va portar problemes d'escalabilit i comissions elevades en moments d'alta demanda.

L'ESTRUCTURA EN CAPES DE LA TECNOLOGIA BLOCKCHAIN MODERNA

Avui dia la Blockchain ja no és una xarxa fent-ho tot a la vegada. Ha evolucionat en una mena d'Stack amb diverses capes on cadascuna té la seva funció.

A la capa base es validen les transaccions, es manté el consens de la xarxa, es garanteix la seguretat i la descentralització.

D'altra banda, a les capes superiors es treballa per millorar l'experiència millorant la velocitat i garantint els preus baixos.

Existeixen altres capes orientades a la interoperabilitat i connexió entre xarxes. Això permet moure actius entre xarxes, usar diferents aplicacions sense fricció i tenir un ecosistema connectat.1Juntes formen una estructura més ràpida i flexible.

BLOCKCHAINS DE CAPA 1: LA BASE FONAMENTAL

A la Capa 1 succeeix tot allò fonamental: S'envien i reben transaccions, es validen mitjançant mecanismes de consens i es registren de forma permanent a la blockchain. Aquí es construeix la confiança.

Perquè tot això funcioni, a les blockchains de Capa 1 s'utilitzen sistemes com Proof of Work o Proof of Stake. Aquests mecanismes permeten que milers de nodes es posin d'acord sense necessitat d'una autoritat central.

Els principals valors d'aquesta capa són la seguretat, la descentralització i la confiança. Per això, encara que de vegades pugui ser lenta o cara, no deixa de ser la base sòlida sobre la qual es recolzen totes les altres. Com els fonaments d'un edifici, sense ells, la resta cau.

COMPRENENT ELS MECANISMES DE CONSENS

Aquí realment és on succeeix la màgia en aconseguir que milers d'ordinadors es posin d'acord sense una autoritat central. Això s'aconsegueix gràcies als mecanismes de consens, que són les regles que han de seguir totes les transaccions perquè siguin vàlides i no es facin trampes.

Els models més coneguts són Proof of Work (PoW) utilitzat per Bitcoin i Proof of Stake (PoS) usat per Ethereum en la seva versió actual. Tots dos busquen el mateix però ho fan de forma diferent. PoW mitjançant potència computacional i PoS mitjançant participació econòmica dels validadors.

Existeixen altres models moderns que busquen millorar més el rendiment sense comprometre la seguretat com Avalanche, que utilitza un consens propi basat en votacions ràpides entre nodes. Per la seva banda, Solana, combina Proof Of Stake amb un sistema anomenat Proof of History per augmentar la velocitat.

EQUILIBRANT ESCALABILITAT, SEGURETAT I DESCENTRALITZACIÓ

Aquests tres conceptes formen l'anomenat Trilema del Blockchain no és una telenovel·la turca sinó la realitat que una blockchain no pot optimitzar al màxim l'escalabilitat, la seguretat i la descentralització.

De fet, el propi roadmap d'Ethereum ja està totalment enfocat en aquest model per capes. Les pròximes actualitzacions busquen reformar la integració amb solucions de Capa 2 per suportar l'ús creixent de la xarxa, com detalla aquesta anàlisi sobre l'ús d'Ethereum.

PRINCIPALS AVANTATGES I LIMITACIONS DE LES XARXES DE CAPA 1

Sens dubte són les més segures perquè utilitzen mecanismes de consens robustos que fan molt difícil manipular la xarxa. A més, proporcionen transparència total perquè totes les transaccions queden registrades en un llibre major públic i verificable per qualsevol. A això cal afegir la descentralització.

Però clar, no és or tot el que lluu. Aquestes mateixes característiques fan que també tinguin certes limitacions com la lentitud, quan hi ha molt de volum de transaccions, increment de les comissions i una escalabilitat limitada.

BLOCKCHAIN DE CAPA 2: LA CAPA DE L'ESCALABILITAT

Són un marc secundari construït sobre la capa base. El seu principal objectiu és millorar la velocitat de les transaccions i reduir els costos sense sacrificar la seguretat de la xarxa base. Així es redueix la càrrega sobre la xarxa base, mantenint al mateix temps el seu nivell de seguretat.

QUÈ SÓN LES SOLUCIONS DE CAPA 2 I COM FUNCIONEN

Són sistemes que es construeixen al damunt de blockchains de Capa 1 i la seva missió és fer que tot vagi ràpid i sigui barat sense que afecti la seguretat de la xarxa principal. Bàsicament, el que fan és processar les transaccions fora de la cadena principal (off chain), per no saturar-la i després agrupen totes aquestes operacions o les liquiden de forma conjunta a la Capa 1, que és la que s'encarrega de deixar-ho tot registrat de manera segura i immutable.

En el cas de Bitcoin, un exemple molt conegut és Lightning Network que permet fer pagaments gairebé instantanis i amb comissions mínimes fora de la cadena principal. En l'ecosistema d'Ethereum, en canvi han guanyat molta importància els rollups, com els Optimistic Rollups o els ZK Rollups, que bàsicament agrupen centenars o milers de transaccions, les processen fora de la xarxa principal i després envien un resum a la Capa 1 perquè quedi tot validat.

MILLORANT LA VELOCITAT, L'EFICIÈNCIA I ELS COSTOS DE LES TRANSACCIONS

Treure operacions fora de la xarxa principal, és la clau. Amb això es redueix la congestió, hi ha més velocitat de confirmació i tarifes més baixes per als usuaris.

Segur que has notat que molts comerços ja utilitzen les caixes d'autopagament per descongestionar les caixes amb humans. Redueixes les cues i l'espera i tot és molt més fluid.

COM ELS CONTRACTES INTEL·LIGENTS MILLOREN L'AUTOMATITZACIÓ I LA USABILITAT

Els contractes intel·ligents són bàsicament programes que viuen a la blockchain i que s'executen automàticament quan es compleixen certes condicions. La potència d'això, és que s'eliminen intermediaris i permeten que moltes accions es facin soles.

Gràcies a aquesta automatització, es poden construir aplicacions de finances descentralitzades (DeFi), on pots prestar, demanar prestat o intercanviar criptomonedes sense bancs pel mig. També permeten pagaments automàtics, com subscripcions o transferències programades, que s'executen exactament com van ser definides al codi, i quelcom cada vegada més important, és que faciliten operacions entre cadenes, és a dir, moure actius o informació entre diferents blockchains de forma més eficient.

En conjunt, això millora moltíssim la usabilitat del sistema, perquè converteix la blockchain en quelcom més semblant a una infraestructura programable que funciona sola.

ENFORTINT LA SEGURETAT, LA CONFIANÇA I LA INTEROPERABILITAT

Les solucions de Capa 2, encara que processen transaccions fora de la cadena principal, segueixen depenent totalment de la seguretat de la Capa 1.

Això significa que la Capa 2 no inventa la seva pròpia seguretat des de zero, sinó que hereta la confiança de la xarxa base. Totes les transaccions que es processen fora de la cadena finalment es verifiquen a la Capa 1, cosa que garanteix que les dades no es puguin manipular i que tot quedi recolzat per la blockchain principal.

A més, aquest procés també millora la interoperabilitat ja que permet que diferents solucions d'escalat i xarxes treballin de forma més connectada movent actius o informació entre elles amb major facilitat.

AVANTATGES I DESAVANTATGES DELS DIFERENTS ENFOCAMENTS D'ESCALAT DE CAPA 2

En el món de les solucions de Capa 2 no hi ha una sola forma de fer les coses bé sinó diversos enfocaments:

• Els Rollups, són els més populars i els més importants. Agrupen moltes transaccions fora de la cadena i després les verifiquen o les verifiquen a la Capa 1. El seu gran avantatge és que mantenen una bona compatibilitat amb la xarxa principal, n'hereten la seguretat, cosa que les fa molt fiables. A canvi, poden tenir una certa complexitat tècnica i en alguns casos, temps de finalització més llargs.
• Les Sidechains, com Polygon en el seu model original, funcionen com blockchains independents. Són molt ràpides i barates perquè no depenen tant de la Capa 1 per a cada operació, però aquesta dependència també significa que poden tenir una seguretat una mica més separada o diferent a la xarxa base.
• Els canals d'estat, com la Lightning Network de Bitcoin, permeten que dos o més usuaris facin múltiples transaccions fora de la cadena i només registrin el resultat final a la blockchain. Són extremadament ràpids i barats, ideals per a pagaments freqüents, però tenen una limitació: requereixen que els participants estiguin connectats al canal.

CAPA 1 VS CAPA 2: ENTENENT LES DIFERÈNCIES CLAU

En realitat és bastant senzilla si ho penses com un equip que es reparteix la feina dins de la blockchain. La Capa 1 és la base del sistema i s'encarrega del més important: processar les transaccions, mantenir el llibre major distribuït i assegurar que tota la xarxa funcioni de forma segura i descentralitzada.

Per la seva banda, la Capa 2 millora l'escalabilitat i l'eficiència, processant moltes transaccions fora de la cadena principal i després enviant el resum a la Capa 1. Això permet que tot funcioni més ràpid, sense comprometre la seguretat de la xarxa base.

COM COL·LABOREN LA CAPA 1 I CAPA 2 DINS DE L'ECOSISTEMA BLOCKCHAIN

Com saps, aquestes dues realitats no estan en conflicte entre elles sinó que treballen de forma simbiòtica dins de l'ecosistema blockchain. Aquesta col·laboració fa que l'ecosistema sigui molt més eficient: la capa 1 manté la confiança i la capa 2 millora l'experiència d'usuari.

MÉS ENLLÀ DE LES CAPES 1 I 2: L'AUGE DE LES SOLUCIONS DE CAPA 3

L'ecosistema blockchain comença a posar-se encara més interessant si cal. Després de treballar conjuntament durant anys la capa 1 i 2, ara ha arribat un nou concepte anomenat capa 3.

Encara és quelcom emergent, però la idea és clara: centrar-se en la interoperabilitat i la usabilitat a nivell d'aplicació. Ja no només val que la blockchain sigui ràpida o barata sinó que les aplicacions construïdes sobre ella siguin fàcils d'usar, estiguin connectades entre si i funcionin de forma més amigable per a l'usuari final.

Se centra en:

• Connectar diferents xarxes i ecosistemes sense que hi hagi conflicte
• Millorar l'experiència de l'usuari en aplicacions Web3
• Facilitar l'ús de dAPPS
• Permetre que les apps interactuïn de forma fluida

QUÈ APORTA LA CAPA 3 A LA PILA DE BLOCKCHAIN

És com el següent nivell d'evolució dins del món blockchain i se centra que tot sigui més fàcil d'usar. Per tant, el que aporta és simplificació pel que fa a la interacció.

Els usuaris no s'han de preocupar de quina xarxa estan o com moure fons entre cadenes. Aquestes solucions connecten múltiples blockchain entre si, faciliten la comunicació entre diferents xarxes i ofereixen eines perquè les d’Apps funcionin de forma més fluida i accessible. A més, introdueixen idees com l'abstracció de l'escalabilitat, que bàsicament significa que l'usuari no ha de pensar en quina capa està utilitzant perquè tot succeeix de forma automàtica.

COM IDENTIFICAR SI UN PROJECTE ÉS DE CAPA 1, CAPA 2 O CAPA 3

Sens dubte, això és clau quan veus projectes en el món cripto.

Capa 1: és una blockchain independent que executa el seu propi consens i té la seva pròpia xarxa principal. És a dir, funciona per si sola, sense dependre d'una altra xarxa. Si el projecte valida transaccions, té nodes propis i manté la seva pròpia seguretat des de zero, és capa 1.

Capa 2: Aquesta és encara més fàcil de detectar. Sempre està construïda sobre una capa 1, processant transaccions fora de la cadena principal i després registrant el resultat a la xarxa base.

Capa 3: es construeix sobre les anteriors per millorar l'accessibilitat i la interoperabilitat. Si un projecte no només escala o processa transaccions, sinó que connecta blockchains, simplifica l'ús de d’Apps i millora l'experiència d'usuari, estàs en aquest nivell.

CONCLUSIÓ: CONSTRUINT UN FUTUR BLOCKCHAIN ESCALABLE I INTERCONNECTAT

Al final, tot aquest món de capes busca simplificar l'univers de les criptomonedes. Les diferents capes treballen juntes per aconseguir l'equilibri, mantenir la seguretat, la velocitat, l'escalabilitat i sobretot la descentralització. I juntes estan construint un ecosistema Web3 molt més fluid, pràctic i preparat per al futur.1

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Vingui recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Els derivats són contractes el valor dels quals es basa en el preu d'un actiu subjacent, com les criptomonedes. Tant els Futurs com les Opcions, s'utilitzen per gestionar riscos i especular sobre el moviment de preus sense necessitat de posseir l'actiu.

QUÈ SÓN I COM FUNCIONEN ELS DERIVATS CRIPTO

Un derivat no és més que un contracte. El que fas és "apostar" en base als moviments que faci la cripto concreta. El seu valor "deriva" del preu d'un actiu subjacent.

BREU HISTÒRIA DEL MERCAT DE DERIVATS DE CRIPTOMONEDES

El 2017 va marcar un gran creixement del mercat. Dos noms van ser els protagonistes d'aquesta etapa. D'una banda, BitMEX i el seu fundador Arthur Hayes, creador també del Swap Perpetu. Va ser una revolució, ja que permetia als minoristes apalancar-se de forma senzilla, sense les complicacions de les dates de venciment dels contractes tradicionals.

D'altra banda, CME Group (Chicago Mercantile Exchange), la borsa de derivats més gran del món, va llançar els Futurs de Bitcoin. A partir de llavors, Wall Street ja podia jugar de forma legal i regulada.

El 2017, el joc es va estabilitzar, ja que els derivats ajuden a fer que el preu sigui més eficient, en permetre que més gent aposti en curt. De sobte, les criptomonedes van passar de ser un experiment d'internet a ser un mercat financer amb totes les de la llei.

PRINCIPALS TIPUS DE DERIVATS CRIPTO

FUTURS I CONTRACTES PERPETUS

És el contracte clàssic de tota la vida. Tu acords intercanviar una criptomoneda a un preu fix en una data determinada. Si el preu de mercat, en aquesta data, és més gran que el del teu contracte, has triomfat. Si és menor, t'has d'aguantar.

PERPETUS

Aquests són els favorits del món cripto. Funcionen igual que els Futurs però no tenen data de venciment. El truc és la taxa Funding Rate, que fa que el preu del contracte no es desviï massa del preu real de la criptomoneda. És un petit pagament que es fan els usuaris entre ells, cada 8h normalment.

OPCIONS

Entrem en el terreny avançat. És un contracte que et dona el dret, però no l'obligació, de comprar o vendre una cripto a un preu fix (Strike Price) abans d'una data límit. Per tenir aquest dret cal pagar una entrada que es diu Prima i que pots perdre si després et retires del joc.

La gent les utilitza per fer especulació, ja que pots guanyar molts diners si el preu es mou en la direcció que vas predir. A més, també pots utilitzar-ho com a Hedging, cosa que ve a ser com una assegurança.

SWAPS I ACTIUS SINTÈTICS

Els swaps i els actius sintètics són els que avui dia et permeten invertir en gairebé qualsevol cosa sense sortir de la teva wallet.

• Swaps: bàsicament dues parts acorden intercanviar els beneficis o els fluxos de diners de diferents actius. Per exemple, si tens rendiments en Ethereum però prefereixes tenir l'interès que està donant Bitcoin sense haver de vendre el que és teu, fent un swap pots intercanviar els beneficis d'aquests actius durant un temps.
• Actius sintètics: Són tokens que imiten el preu d'un altre actiu en mode mirall. Per exemple, sAAPL val igual que les accions d'Apple.

ON I QUAN ES NEGOCIEN ELS DERIVATS CRIPTO1

Ja hem vist totes les cartes que pots jugar en aquest món, però on es reparteixen aquestes cartes?

PLATAFORMES CENTRALITZADES (CEX), DESCENTRALITZADES (DEX) I DEFi

• CEX: Són plataformes que gestionen empreses com Binance o OKX. Tenen una gran liquiditat, eines de trading avançades i ofereixen servei tècnic.
• DEX i DeFi: Aquí només hi ha codi, protocols i contractes intel·ligents. Per funcionar necessites una wallet i operes directament contra una pool de liquiditat o contra altres usuaris mitjançant Smart contrats.

PRINCIPALS PARTICIPANTS DEL MERCAT: RETAIL, INSTITUCIONALS, MINERS I EMPRESES CRIPTO

Hi ha diversos grups de jugadors en el mercat dels derivats; aprèn a identificar-los:

D'una banda, hi ha els traders minoristes: busquen rendibilitat al màxim i són els que utilitzen l'apalancament per intentar convertir una petita inversió en una fortuna. D'altra banda, hi ha les Institucions. Aporten estabilitat i liquiditat massiva. Trobem també els Mineros, el seu rol és utilitzar els derivats com a escut protector. Finalment, hi ha les empreses cripto i exchanges, que necessiten que els seus comptes quadrin al final del dia.

FACTORS CLAU PER ESCOLLIR UNA PLATAFORMA: LIQUIDITAT, REGULACIÓ I SEGURETAT

Una vegada que t'has decidit a fer el salt, el següent que has de fer abans de llançar-te a la piscina és escollir-la bé i tenir en compte els següents factors:

• Liquiditat: És bàsicament els diners que mou la plataforma.
• Regulació: Comprova si la plataforma té llicència per operar a la teva regió.
• Seguretat: Les plataformes top es deixen auditar per empreses de ciberseguretat externes.

PER QUÈ ELS INVERSORS UTILITZEN DERIVATS DE CRIPTOMONEDES?

Hi ha quatre motius pels quals la gent es fica aquí:

1. Cobertura: En cas que tinguessis Bitcoins que no vols vendre perquè vols tenir-los a llarg termini, si el mercat comença a caure, pots obrir una posició en curt al mercat de derivats pel mateix valor, així no perds res pel fet que els teus Bitcoins valguin menys, ja que ho guanyes amb el contracte de derivats.
2. Especulació: Només hi entren els que volen treure profit de cada moviment, sigui quin sigui.
3. Arbitratge: Pot passar que el preu d'una criptomoneda tingui una lleugera diferència de preu entre una plataforma i una altra. Pots comprar on està barat i vendre on està més car.
4. Optimització del capital: Existeixen jugades com que en lloc de gastar 60k en una cripto, pots utilitzar un apalancament x10.

COM OPERAR AMB DERIVATS CRIPTO

Operar amb derivats no és només prémer el botó de "buy", és com preparar el pla de vol. Aquest seria el teu full de ruta:

1. Tria la teva plataforma: El primer de tot és decidir si vas a un CEX o un DEX.
2. Selecciona l'instrument i l'actiu: Entra a la secció de derivats o Futurs.
3. Apalancament: Si estàs començant no hauries de passar de x3 o x5.
4. Tria el tipus de Marge, bé Creuat o Aïllat.
5. Configura el Take profit i el Stop Loss.
6. Obre la posició, Long si compres perquè el preu pujarà o Short si creus que baixarà.

PROCESSOS DE TRADING I TIPUS D'ORDRES

Existeixen molts tipus d'ordres, però aquestes són les més comunes:

• Ordre de Mercat: És la més ràpida. Compres o vens al preu que hi hagi en aquell mateix instant en el llibre d'ordres.
• Ordre límit: Tu decideixes el límit que estàs disposat a suportar en el preu d'una criptomoneda, és llavors quan es produeix la venda.
• Stop-Loss: S'activa automàticament si el preu va en contra teva abans que sigui la fallida total.

MARGE, LIQUIDACIONS I TAXES DE FINANÇAMENT

Aquí és on se separa els que operen amb cap dels que estan jugant a la ruleta.

El Marge, són els diners que tu poses sobre la taula per poder obrir una operació. Gràcies a l'apalancament, aquests diners actuen com una garantia per controlar una posició molt més gran. D'altra banda, la Liquidació, és el mecanisme de defensa de l'Exchange. Si el mercat es mou en contra teva i les teves pèrdues igualen el teu marge, l'exchange tanca la teva posició automàticament per cobrar-se el que et va prestar.

Finalment hi ha les Taxes de Finançament que són exclusives dels contractes perpetus. Com que no tenen data de venciment, cal un mecanisme perquè el preu del contracte no s'allunyi del preu real de la teva criptomoneda.

CONSELLS PER OPERAR DE FORMA EFICIENT I SEGURA

Pots saber molt de gràfiques, però si no tens psicologia d'acer, el mercat de derivats et devorarà. Aquestes són les pautes bàsiques per nedar en aquest mar ple de taurons.

Tingues una estratègia, defineix la teva entrada i la teva sortida. Abans d'obrir la posició has de saber a quin preu recolliràs guanys (Take profit) i en quin acceptaràs els teus errors (Stop Loss). No arrisquis més de l'1% o 2% del teu capital total en una sola operació i fuig de l'apalancament dopat.

Sobretot, no oblidis controlar les teves emocions.

AVANTATGES I RISCOS D'OPERAR AMB DERIVATS CRIPTO

Entre els principals avantatges hi ha que pots guanyar en mercats baixistes; si el mercat baixa, pots obrir un Short (curt) i guanyar diners. A més, pots utilitzar l'apalancament per multiplicar el teu capital. Tens molta flexibilitat a l'hora de fer moviments com l'Hedging, arbitratge… i, per descomptat, tens accés 24/7 i liquiditat.

D'altra banda, també tens desavantatges com el risc de liquidació que va unit a la volatilitat extrema; si en cripto sempre cal anar amb compte, en aquest mercat tot es multiplica.

COMPARACIÓ AMB EL TRADING SPOT I ELS DERIVATS TRADICIONALS

No és el mateix comprar una acció a borsa que comprar una criptomoneda en un Exchange, i menys operar amb els seus derivats.

Derivats cripto vs trading spot: El trading spot és comprar la cripto al comptat, només guanyes si el preu puja, però si el mercat cau la teva única opció és aguantar i veure com la teva cartera es redueix. En derivats tens un superpoder bidireccional. Pots guanyar tant si puja com si baixa.

Derivats cripto vs derivats tradicionals: Hi ha una volatilitat d'infart. En el mercat tradicional, que una acció pugi un 5% en un dia és notícia d'informatius; en cripto, un 5% passa gairebé cada segon.

PRINCIPALS BENEFICIS I RISCOS: APALANCAMENT, VOLATILITAT I GESTIÓ DEL MARGE

Són la Santíssima Trinitat dels derivats. Si entens com ballen junts, sobreviuràs.

• Apalancament: Com ja hem vist, l'apalancament és utilitzar diners prestats per moure una posició més gran. Si hi fiques 100€ amb un apalancament de x10, és com si tinguessis 1.000€.
• Volatilitat: En el món cripto, el preu no puja o baixa en línia recta; fa bots. Atent!
• Gestió del Marge: El marge és la garantia que manté viva la teva operació. Gestionar-lo bé és la diferència entre ser un trader o un apostador.

GESTIÓ DEL RISC I BONES PRÀCTIQUES

Operar amb derivats sense gestió de risc és com llançar-se en paracaigudes amb una motxilla plena de pedres: el final està escrit.

ÚS DE STOP-LOSS, MIDA DE POSICIÓ I CONTROL EMOCIONAL

1. Stop-Loss: S'utilitza per decidir quant estàs disposat a pagar per veure si la teva idea era bona. Si el preu arriba aquí, el mercat t'està dient que la teva anàlisi ha fallat.
2. Mida de Posició: ha de ser tal que, si salta l'Stop-Loss, només perdis un petit percentatge.
3. Control Emocional: Cap fred o cartera buida.

ERRORS COMUNS QUE HAS D'EVITAR

Perquè no aprenguis a base de cops, aquí tens les fallades més típiques:

• Ignorar el mecanisme de liquidació o les Taxes de finançament: Mira'ls sempre abans de confirmar l'ordre.
• Invertir sense pla previ.

REGULACIÓ I COMPLIMENT EN DERIVATS CRIPTO

La Unió Europea ha estat la primera a treure un reglament seriós (MiCA). Això dona una gran seguretat. Als EUA, els derivats són territori de gegants com CME, i els exchanges de criptos pateixen per aconseguir llicències. Mentre que, a Àsia, Hong Kong o Singapur han creat regles clares per atraure els exchanges més potents del món.

La regulació no és només paperassa, canvia la teva forma d'operar:

1. KYC (Know Your Customer): Oblida't d'operar derivats de forma anònima en un CEX.
2. Límits d'Apalancament: En algunes regions, els reguladors han limitat l'apalancament a nivells baixos (com x2 o x5) per evitar que la gent s'arruïni en una tarda.
3. Protecció de Fons: Les plataformes regulades estan obligades a separar els teus diners dels seus.

PANORAMA REGULATORI ALS EUA, EUROPA I ÀSIA

Als Estats Units, els derivats no es consideren simples tokens, sinó matèries primeres o instruments financers complexos. La CFTC és l'encarregada de supervisar-ho. L'inversor nord-americà té menys opcions exòtiques que la resta del món, però compta amb la protecció legal més robusta.

La Unió Europea ha marcat una fita amb MiCA, la primera gran llei que harmonitza les regles per als 27 països membres. Així es crea un mercat únic. Finalment, Àsia és on ocorre la major part del volum. Hong Kong i Singapur s'han posicionat com els centres d'innovació, mentre que la Xina manté la seva postura restrictiva.

IMPACTE DE LA REGULACIÓ EN LA LIQUIDITAT I L'ACCÉS AL MERCAT

Parlem de la gasolina que mou els mercats: la liquiditat. La regulació no és només un conjunt de regles, és la clau que obre o tanca l'aixeta dels diners massius.

Quan les regles són clares, hi entren els "grans grossos", ja que s'eleva la confiança Institucional. En entrar aquestes institucions, el volum d'operacions puja. Una regulació clara permet que neixin ETFs de derivats i altres productes complexos que atreuen encara més capital.

COM COMENÇAR A OPERAR AMB DERIVATS DE CRIPTOMONEDES

Abans de posar un sol euro real, has d'entendre la plataforma. Crea un compte demo per practicar amb diners ficticis. Configura el teu compte en una plataforma que s'adapti a tu, bé en CEX o DEX. No oblidis que no és convenient posar-hi tots els teus estalvis.

REQUISITS PREVIS I SELECCIÓ DE PLATAFORMA

No pots operar derivats si no domines aquests tres conceptes com el palmell de la mà. Aquests són, l'apalancament, la mecànica dels perpetus i la gestió d'ordres.

A més, ja saps que no tots els exchanges són iguals. Per triar-ne un de fiable, fixa't en la seva liquiditat, les proves de reserves i tafaneja la seva interfície, així com les eines que ofereix.1Finalment, que no et puguin les ànsies i utilitza els simuladors prèviament. Així podràs cometre errors abans de jugar de debò.

PASSOS PER OBRIR UNA POSICIÓ DE DERIVATS

Aquí tens els 4 passos crítics per obrir una posició de derivats amb cap:

1. Dipòsit de Fons i Transferència a la Wallet de Futurs: En la majoria dels exchanges (CEX), els teus diners arriben primer a una "Billetera Spot" i els has de moure a la wallet de Futurs o Derivats.
2. Selecció del Contracte: Tria el que millor s'adapti a la teva estratègia i selecciona el teu parell.
3. Establir Nivells de Marge i Apalancament.
4. Configurar Ordres de Control de Risc l'Take Profit: El preu on està content amb el teu guany i vols sortir i l'Stop Loss. El preu on acceptes que t'has equivocat i talles la pèrdua abans que arribi la liquidació.

GESTIÓ DE L'APALANCAMENT I TANCAMENT D'OPERACIONS

Gestionar bé l'apalancament i les sortides és clau per operar amb consistència. El nivell d'apalancament s'ha d'adaptar a cada estratègia:1

• Scalping: Moviments petits (0,5%–1%) → apalancament mitjà (x5–x10) amb Stop-Loss molt ajustat.
• Swing: Moviments amplis (10%–20%) → apalancament baix (x2–x3) per suportar la volatilitat.

Com més gran sigui la volatilitat, menor ha de ser l'apalancament.

Pel que fa al tancament d'operacions, no és necessari sortir-ne tota de cop. És més efectiu gestionar la posició de forma progressiva:

• Take Profit parcial: tancar part de la posició en assolir un objectiu intermedi.
• Moure a breakeven: després d'assegurar beneficis, ajustar l'Stop-Loss al preu d'entrada.
• Tallar abans d'hora: si el mercat perd força, sortir sense esperar a l'Stop-Loss final.

CONCLUSIÓ: ELS DERIVATS CRIPTO COM A EINA AVANÇADA D'INVERSIÓ

Els derivats de criptomonedes no són un joc d'atzar, sinó la caixa d'eines més avançada del sistema financer digital. Ofereixen una versatilitat que el mercat spot simplement no pot igualar. Són l'instrument definitiu per a Traders experimentats, gestors de risc i estrategs de capital.

Si decideixes fer el pas i dominar aquests instruments, recorda sempre els tres pilars que hem analitzat. Coneixement tècnic, prudència i gestió sobre Rendibilitat.

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Vingui recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.

Milers de milions d'adreces de moneders cripto estan actives a les xarxes de blockchain. Cadascuna amb el seu número d'identificació únic i irrepetible, permeten que persones d'arreu del món puguin operar amb actius digitals sense necessitat de demanar permís a un banc.

No obstant això, per operar amb consciència, responsabilitat i seguretat, tots hem de saber no només què és exactament una adreça cripto, sinó també com funcionen i quins avantatges i riscos comporten. Si vols que les teves cripto estiguin sempre a resguard, et convidem a llegir el següent article.

Què és una adreça de moneder cripto i com funciona?

Una adreça de wallet cripto és una cadena alfanumèrica que identifica un moneder digital a la blockchain, la qual alhora permet enviar, rebre i emmagatzemar criptomonedes.

Cada wallet té una adreça única i irrepetible, la qual es genera a partir de la clau pública de cada usuari i té una longitud d'entre 25 i 36 caràcters.

Pots imaginar-te una adreça de wallet com l'equivalent d'un número de compte bancari, conegut habitualment com a IBAN (International Bank Account Number). Cada cartera pot rebre criptomonedes de qualsevol usuari que conegui la seva adreça, sense necessitat d'intermediaris ni autoritzacions prèvies.

Adreça de moneder cripto vs. compte bancari: quina és la diferència?

Tot i la seva aparent similitud, també existeixen diverses diferències entre una adreça de moneder cripto i el número d'un compte bancari tradicional. Si portes poc temps en això del món cripto és important que en siguis conscient.

Similituds: enviar, rebre i emmagatzemar valor

Fins ara, per fer una transferència, cobrar la nòmina o guardar aquells estalvis que tant t'han costat aconseguir, era imprescindible tenir un número de compte bancari.

Una vegada posseeixes un IBAN, rebre o enviar diners és tan senzill com compartir el teu número de compte amb qui necessiti enviar-te fons o introduir l'IBAN del destinatari quan vulguis realitzar un pagament.

Amb les adreces de moneders cripto passa exactament el mateix: comparteixes la teva adreça amb qui t'hagi d'enviar criptomonedes, o introdueixes l'adreça del destinatari quan en vulguis enviar.

La funcionalitat bàsica és idèntica: ambdues serveixen com a identificadors únics perquè els diners o els actius digitals arribin al seu destí correcte. També permeten consultar l'historial de transaccions o el teu saldo, el qual roman actualitzat en temps real.

Diferències: descentralització, anonimat i propietat

D'altra banda, les diferències en algunes característiques que són força importants.

El teu número de compte bancari l'emet i gestiona una entitat financera centralitzada que actua com a intermediari en totes les teves operacions. I encara que el compte està vinculat al teu nom, el banc és el custodi del compte i dels diners que conté. Si ho creu oportú, pot restringir-te l'accés, bloquejar el compte, aplicar comissions, etc..

En canvi, una adreça de moneder cripto és completament descentralitzada i tu ets l'únic propietari i custodi dels teus actius digitals. Tal com ho llegeixes.

Ningú pot congelar la teva wallet, bloquejar les teves transaccions o exigir-te documentació addicional. Aquesta autonomia total significa que ets completament responsable de la seguretat dels teus fons, sense dependre de tercers que puguin prendre el control.

Per què les adreces o claus perdudes no es poden recuperar

Una altra de les diferències clau la trobem en la recuperació d'accés. Si oblides la teva contrasenya bancària, simplement pots anar a la teva sucursal, verificar la teva identitat mitjançant el teu DNI i recuperar l'accés al teu compte. El banc t'ajuda amb el procés.

En cas de les xarxes blockchain, això no acostuma a funcionar així. Com no acostuma a haver-hi ningú al darrere que gestioni o controli el teu moneder, tampoc hi ha ningú a qui puguis anar a recuperar les teves claus privades o la teva frase de recuperació.

Si perds aquesta informació, perds l'accés a les teves criptomonedes. Per això, tenir cura del teu moneder i la seva adreça és tan important.

Com utilitzen les transaccions cripto les adreces de moneder?

Les adreces de moneder d'origen i destinació, així com la quantitat transferida, queden registrades de forma permanent i immutable en cada transacció. Així acostuma a transcórrer:

1. El remitent introdueix l'adreça de destinació i la quantitat a enviar. Des del seu moneder cripto, l'usuari inicia la transacció especificant quants tokens desitja transferir i copiant o escanejant (mitjançant codi QR) l'adreça de destinació del receptor.
2. La transacció es signa amb la clau privada del remitent. Per demostrar que realment és el propietari dels fons i autoritzar la transferència, el moneder utilitza la clau privada de l'usuari per signar digitalment la transacció.
3. La transacció es transmet a la xarxa blockchain per a la seva verificació. Una vegada signada, la transacció s'envia a la xarxa de nodes de Bitcoin, on els miners la verifiquen i validen.
4. Els miners afegeixen la transacció a un bloc i la confirmen. Una vegada verificada, la transacció s'agrupa amb altres transaccions pendents en un nou bloc que els miners afegeixen a la cadena mitjançant el procés de minat.
5. El receptor veu reflectits els fons al seu moneder. Una vegada ha estat confirmada i afegida, els bitcoins apareixen disponibles a l'adreça del destinatari, qui pot verificar la recepció consultant la seva wallet.

Quins tipus d'adreces de moneder cripto existeixen?

El format de les adreces cripto canvia segons la blockchain i el tipus de criptomoneda que estiguis utilitzant. Aquests són els principals.

Formats d'adreces de Bitcoin: Legacy, SegWit i Taproot

Com segurament sabràs, Bitcoin és la criptomoneda més antiga i coneguda del mercat. Al llarg de la seva història ha evolucionat implementant diferents formats d'adreces per millorar la seva funcionalitat.

Les més antigues són les adreces Legacy (P2PKH), que comencen sempre pel número "1" i van ser el format original de Bitcoin des de la seva creació el 2009. Tot i que segueixen sent perfectament funcionals i compatibles amb tota la xarxa, s'han quedat antiquades en tots els aspectes.

Posteriorment van arribar les adreces SegWit (P2SH), també conegudes com a adreces "wrapped SegWit". Comencen pel número "3" i separen les dades de signatura de la transacció de la resta d'informació perquè la mida de bloc sigui més petita i es puguin incloure més operacions en cada bloc.

El format més recent són les adreces Bech32 (P2WPKH), també conegudes com a adreces SegWit natives. Comencen sempre per "bc1" i són l'estàndard més avançat i eficient disponible actualment. Ofereixen comissions més baixes, major velocitat de processament i un sistema millorat de detecció d'errors.

Més recentment, amb l'activació de Taproot el novembre de 2021, va sorgir un nou format d'adreces encara més avançat que també comença per "bc1". Aquestes milloren la privacitat, l'eficiència i la funcionalitat per a contractes intel·ligents.

Adreces d'Ethereum i tokens ERC-20

A diferència de Bitcoin, que ha desenvolupat múltiples formats d'adreces al llarg del temps, Ethereum utilitza un format únic i estandarditzat que s'ha mantingut consistent des del seu llançament.

Les adreces d'Ethereum són cadenes alfanumèriques de 42 caràcters que sempre comencen amb el prefix "0x", seguit de 40 caràcters hexadecimals (que inclouen números del 0 al 9 i lletres de l'A a la F).

Aquest format uniforme simplifica l'experiència de l'usuari i garanteix la compatibilitat universal dins de l'ecosistema Ethereum. Permet operar tant amb Ether (ETH) com amb tots els tokens construïts sobre la seva blockchain, incloent-hi els populars tokens ERC-20 com USDC, LINK o UNI.

Formats específics per xarxa (Solana, Cardano, etc.)

Altres xarxes blockchain també han creat els seus formats d'adreces adaptats a les seves pròpies característiques. Solana, per exemple, utilitza adreces de 32-44 caràcters que empren codificació Base58, o Cardano, que empra adreces que comencen amb "addr1" i utilitzen el format Bech32.

Com veus, hi ha moltes xarxes, i també molts formats. Això no és bo ni dolent, però és important saber-ho per un simple motiu: qualsevol error a l'hora de copiar o introduir una adreça pot resultar en la pèrdua irreversible dels teus fons.

Adreces de dipòsit en exchanges

Els exchanges com Venga generen adreces de dipòsit per a cada usuari i cada criptomoneda que suporten. Quan crees un compte en un exchange i desitges dipositar fons, la plataforma t'assigna automàticament una adreça única per a aquesta criptomoneda en particular, vinculada al teu compte personal.

Aquesta adreça funciona com a porta d'entrada per transferir els teus actius des d'un moneder extern cap al teu compte a l'exchange, on quedaran custodiats per la plataforma fins que decideixis operar amb ells, retirar-los o intercanviar-los per altres criptomonedes.

Quan diposites criptomonedes en un exchange, tècnicament estàs transferint la custòdia dels teus actius a la plataforma, cosa que significa que ja no tens control total sobre les claus privades associades a aquests fons.

La plataforma gestiona internament aquestes claus i et permet accedir als teus actius mitjançant el teu compte d'usuari i contrasenya, de manera similar a com funcionaria un compte bancari tradicional.

Com obtenir i verificar la teva adreça de moneder

És un fet: qualsevol persona, sense importar la seva edat, sexe, origen o condició, pot crear-se la seva pròpia adreça cripto en només uns minuts. Sense necessitat de demanar permís a ningú, verificar la seva identitat davant d'un banc o tenir un historial creditici. El procés seria el següent.

1. Creació d'un moneder: software, hardware o exchange

Pots crear un moneder, que contindrà l'adreça, de diferents formes:

• Moneders de software: són aplicacions que pots descarregar al teu ordinador o smartphone, com MetaMask, Trust Wallet o Exodus, que generen automàticament la teva adreça cripto en completar el procés de configuració inicial.
• Moneders de hardware: són dispositius físics especialitzats com Ledger o Trezor que emmagatzemen les teves claus privades de forma offline, oferint el màxim nivell de seguretat disponible, i també generen la teva adreça cripto durant la configuració inicial del dispositiu.
• Moneders en exchange: Venga, Binance o Coinbase també et proporcionen adreces de dipòsit automàticament quan crees un compte, encara que en aquest cas la plataforma custodia les claus privades en nom teu, actuant com a intermediari entre tu i la blockchain.

2. Generar i accedir a la teva primera adreça

Una vegada seleccionada la teva opció preferida, el procés de generació és sorprenentment senzill.

En el cas dels moneders de software, simplement descarregues l'aplicació, crees una contrasenya segura i el sistema genera automàticament la teva adreça cripto juntament amb la teva frase de recuperació de 12 o 24 paraules, que hauràs de guardar en un lloc segur i mai compartir amb ningú.

Amb els moneders de hardware, el procés és igualment senzill però amb un pas addicional de seguretat: connectes el dispositiu al teu ordinador, segueixes les instruccions en pantalla per inicialitzar-lo, i el propi hardware genera internament la teva frase de recuperació que es mostra a la pantalla.

I en cas dels exchanges, el procés és encara més directe: simplement et registres amb el teu correu electrònic i contrasenya, completes el procés de verificació d'identitat, i automàticament tindràs accés a les teves adreces de dipòsit per a cada criptomoneda disponible a la plataforma.

3. Trobar l'adreça dins d'un moneder o compte d'exchange

Una vegada que hagis creat el teu moneder o compte en un exchange, localitzar la teva adreça de dipòsit és un procés molt intuïtiu en la majoria de plataformes.

Aquesta acostuma a estar a l'apartat "Rebre", "Dipositar" o "Wallet" de la teva aplicació o compte, on podràs visualitzar la teva adreça completa tant en format de text com en codi QR. Una vegada la tinguis localitzada, ja pots a començar a operar.

6 bones pràctiques per gestionar la teva adreça de forma segura

Per protegir la teva adreça de moneder t'aconsellem aplicar algunes bones pràctiques per no posar-te en risc innecessàriament. Aquí van 5 consells fàcils d'aplicar.

1. Copiar i enganxar: sempre que hagis d'utilitzar la teva adreça, copia-la i enganxa-la directament des del teu perfil o utilitza el QR. Així evitaràs errors ximples.
2. Revisa: abans de confirmar una transacció, mai està de més revisar que l'adreça de destinació és correcta. Ja saps, més val prevenir que curar (que en aquest cas no és possible).
3. Compte amb els enllaços de phishing i moneders falsos: per desgràcia, existeixen molts malfactors a la xarxa que empren diferents tècniques per robar-te els teus diners. Vés amb molt de compte i verifica sempre que la plataforma o aplicació que utilitzaràs és fiable.
4. Cuida i protegeix: a tota costa la teva clau privada, ja que és l'única forma d'accés als teus actius digitals. El mateix passa amb la teva frase llavor (frase semilla): és l'única manera de recuperar l'accés al teu moneder, així que guarda-la com si fos or.
5. Hardware Wallet: per a grans quantitats de criptomonedes que no necessitaràs a curt termini, el millor és guardar-les en una wallet física. Així es mantenen offline i a resguard de qualsevol hackeig.
6. Prova: abans de fer una gran transacció, fes-ne una de prova. Envia una quantitat ínfima simplement per comprovar que tot va bé abans de fer la transacció real.

La teva adreça, la teva wallet, la teva responsabilitat

Com has comprovat, tenir una adreça de moneder cripto és senzill, ràpid i accessible. Qualsevol persona interessada pot crear-se una i començar a utilitzar-la en només uns minuts, sense intermediaris i des de qualsevol lloc.

Però recorda: un gran poder comporta una gran responsabilitat. La teva wallet és només teva, així que tu has de ser l'encarregat de protegir-la per evitar robatoris, pèrdues i errors. Si segueixes els consells que t'hem donat en aquest article, estem segurs que tot anirà bé.

No obstant això, si prefereixes que la responsabilitat no sigui al 100% teva, sempre pots utilitzar l'app de Venga. Gràcies a aquesta podràs accedir a la teva wallet de forma senzilla i segura, amb la tranquil·litat de comptar amb un equip de suport que t'ajudarà en cas de qualsevol problema o dubte.

Descarrega-la avui mateix i descobreix com de fàcil pot ser operar amb criptomonedes, amb tots els avantatges de la tecnologia blockchain però amb el suport i l'assistència d'un equip professional. Venga!

Avís legal: El contingut d'aquest article s'ofereix únicament amb finalitats educatius i informatius i no ha d'interpretar-se com a assessorament financer ni d'inversió. La interacció amb la tecnologia blockchain, els criptoactius i les aplicacions Web3 comporta riscos, inclòs el possible risc de pèrdua de fons. Vingui recomana als lectors realitzar una recerca exhaustiva i comprendre aquests riscos abans d'interactuar amb criptoactius o tecnologies blockchain. Per a més informació, consulti els nostres Termes de servei.